Taquicardia
Archiu:Taquicardia animación.webm La taquicardia (del grec ταχύς, "tajýs", veloç, i καρδία, "cardia", cor) és l'increment (acceleració) de la freqüència cardíaca. És la contracció massa ràpida dels ventrículs. Es considera quan la freqüència cardíaca és superior a 100 clapits per minut en repòs. La mateixa pot ser fisiològica (és dir, no patològica), per eixemple, quan es realisa una activitat física intensa o quan es presenten emocions intenses (por, ansietat, preocupacions, nerviosisme per alguna situació quotidiana o qualsevol atra emoció derivada del estrés), pero també pot estar associada a processos patològics, com l'anèmia, les hemorràgias, l'insomni o el no dormir adequadament, el shock, insuficiència renal, depressió, l'infecció d'algun orgue, nerviosisme excessiu i uns atres. La taquicardia per sí sola no afecta a l'esperança de vida de manera significativa. Este síntoma és més comú en les dònes que en els hòmens. Pot ser causada per factors com tabaquisme, alcoholisme, drogues o funcionament deficitari de la glándula tiroides. També varia en funció de les emocions, del dolor i dels pensaments. Un electrocardiograma (el registre de l'activitat elèctrica del cor) permet detectar possibles arrítmias. En alguns casos, es necessita recórrer a la colocació d'un monitor d'Holter, dispositiu que s'adossa al cos del pacient i permet registrar l'activitat elèctrica del cor. el cor actua com una bomba que impulsa la circulació sanguínea per l'organisme. Les fibres musculars del cor deuen contraure's al unísono per a funcionar com s'espera. Els impulsos bioeléctricos procedents d'un grup de cèlules ubicades en l'aurícula dreta rigen les contracció del cor; estos impulsos fluïxen per camins que comuniquen en les fibres musculars de les quatre cambres. Quan es danya qualsevol part d'este complex sistema de conducció s'altera el ritme regular dels clapits, i com a resultat poden produir-se diferents trastorns del cor, com un desocupació cardíaca, fibrilació ventricular, fibrilació auricular, bloqueig cardíac o taquicardia. En ocasions la taquicardia està associada a l'ansietat o pànic, sense que puga establir-se si esta genera taquicardia.
Causes
Algunes causes inclouen:
- Atacs d'ansietat o pànic.
- Consum excessiu de cafeïna.
- Estimulants, com la cocaïna i les anfetaminas.
- Fumar marihuana o tabac.
- Tiroides hiperactiva.
- Bulímia nerviosa.
- Diabetis mellitus.
- Obturación de les vies respiratòries.
Característiques
És un increment del ritme en el que clapix el cor. En casos més greus poden aparéixer palpitaciones irregulars, ademés de debilitat, ahogos, marejos i torba.
Tractament
El tractament depén[1] de la situació estable o inestable de la taquicardia del pacient, i del tipo de taquicardia que siga (això pot distinguir-ho un electrocardiograma, que representa l'activitat elèctrica del cor per mig d'ones nomenades 'complexos'). Pero, en general, els tractaments poden ser dividits en els tractaments inicials que pot realisar el propi pacient i atres tractaments mèdics posteriors més complicats.
Tractaments inicials de tipo no mèdic
La taquicardia és una acceleració del ritme cardíac en el que influïxen l'estrés i els nervis, per lo que calmar-se i relaixar-se sol ser recomanable. Ademés, convé no rebre influències externes que provoquen taquicardia o l'incrementen. Si la taquicardia consistix només en una acceleració de la freqüència de clapits del cor que preocupa al pacient, pero el seu cor i el seu estat general es mantenen suficientment estables, és possible ralentisar eixe ritme directament, desaccelerant-ho per mig d'unes maniobres físiques, les quals[2]són cridades maniobres vagals. Pero, si la causa de la taquicardia és un problema de salut crònic (permanent), la taquicardia tornaria un temps despuix, fins que la seua causa siga curada mèdicament. Convé recordar o registrar senyes sobre cada volta en que succeïxen les taquicardias, puix eixa informació pot ajudar-li al mege a descobrir el problema. El patir síntomes adicionals (com a dificultat respiratòria, dolor toràcic, sudoració inusual, vèrtic o mareig), o una irregularitat (arrítmia) greu en els clapits, podria indicar que el problema és major, lo que requeriria cridar als servicis mèdics d'emergència (hi ha una llista en els seus números de teléfon ací). Si el problema és d'una gravetat tal que sembla que el pacient va a quedar-se en desocupació cardíaca immediatament, és recomanable solicitar un aparat desfibrilador (el qual està present en molts llocs), per a intentar realisar una desfibrilación.
Tractaments posteriors de tipo mèdic
Es basa en una cardioversión que torne el ritme cardíac normal per mig de medicaments concrets o en corrent elèctrica (per mig d'un cardioversor en un hospital, en alguns casos de taquicardia greu, normalment en arrítmia).
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Medicina|20px|Vore el portal sobre Medicina]] Portal:Medicina. Contingut relacionat en Medicina.
Referències
- ↑ «Part 8: adult advanced cardiovascular life support: 2010 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care».Circulation.122(18 Suppl 3)
- S729–767.ISSN 1524-4539.doi:10.1161/CIRCULATIONAHA.110.970988.Consultat el 2024-06-02.
- ↑ Niehues, Logan J.; Klovenski, Victòria (2024). Vagal Maneuver, StatPearls Publishing.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taquicardia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.