Hemorràgia

Una hemorràgia (també, sagnat) és l'eixida de sanc provocada per la ruptura de gots sanguíneus com venes, artèries o capilars. Pot consistir en un simple sagnat de poca cantitat, com el cas d'una chicoteta ferida en la pell, o d'una gran pèrdua de sanc que amenace la vida. És una lesió que desencadena una pèrdua de sanc, de caràcter intern o extern, i depenent del seu volum pot originar diverses complicacions (anèmia, choc hipovolémico, etc.).

Hemorràgia

Usualment, quan se sagna, la sanc forma coàguls per a detindre el hemorràgia. Un sagnat profuso o sever pot necessitar primers auxilis o acodir a la sala d'emergències. Si es tenen problemes de coagulació, la sanc no forma coàguls normalment.

Classificació

Els diferents tipos de hemorràgies es classifiquen segons el seu orige anatòmic, el tipo de got sanguíneu afectat, o la causa que ho va originar.

Segons el seu orige

• Hemorràgia externa: És el hemorràgia produïda per ruptura de gots sanguíneus per mig de la pell, este tipo de hemorràgies és produïda freqüentment per ferides obertes. Són visibles i es poden evaluar
• Hemorràgia interna: És la ruptura d'algun got sanguíneu en l'interior del cos. No són visibles ni es poden evaluar, per lo que es deuen considerar com a greus.
• Hemorràgia exteriorisada: Sagnen des de l'interior cap a fòra a través d'orificis naturals del cos, com en la boca per bossada (hematemesis) o en toser (hemoptisis), la nas (epistaxis), l'oït (otorragia), el recte (rectorragia), la vagina (metrorràgia) i l'uretra (hematúria). En qualsevol part de l'aparat digestiu (hemorràgia gastrointestinal) i es considera una hemorràgia "amagada" el cabellam (heces negres per sanc digerida). El hemorràgia subconjuntival o hiposfagma en l'ull, és l'equivalent a tindre un moretón en la pell.

Hemorràgia en un ull.

Segons el tipo de got sanguíneu trencat

La sanc circula per l'interior dels gots sanguíneus (artèries, venes i capilars), que la transporten per tot el cos. Quan algun d'estos gots sanguíneus es trenca, la sanc ix del seu interior, originant una hemorràgia, interna o externa.

• Hemorràgia capilar: És la més freqüent i la menys greu, puix els capilars sanguíneus són els gots més abundants i en poca pressió de sanc, ocorre en els raspones o excoriacions. La sanc fluïx en llançol: no es pot visualisar gots sagnants.
• Hemorràgia venosa: El sagnat procedix de chicotetes venes lesionades i la sanc ix de forma contínua, pero sense força: la sanc és de color roig obscur.
• Hemorràgia arterial: És la més greu. El sagnat procedix d'artèries lesionades i la sanc ix en forma de chorrada intermitent quan les artèries són de major calibre: la sanc és de color roig rutilante. Quan es tracta d'artèries de gran calibre com l'artèria humeral, femoral o l'aorta si no es tracta a temps pot aplegar a la mort.

Segons la seua causa (etiologia)

Segons la causa que la provoque, pot ser per:^{cita requerida}

• rexis: Solució de continuïtat o trencament d'un got, pot ser per una lesió per arma blanca.
• diabrosis: Per corrosió de la paret vascular per tumors, té les vores mal definides.
• diéresis: És el hemorràgia controlada produïda per l'incisió quirúrgica, no implica una mala praxis.
• diapédesis: És l'aument de la permeabilitat dels gots sense perdre la seua integritat anatòmica en la consegüent eixida d'elements hemáticos. La pot ocasionar una hipoxia i tòxics. També és la causa de les livideces cadavéricas fixes (Livor mortis).

Tractament de les hemorràgies (sagnats)

Tractament general de les hemorràgies (sagnats)

En cas de ferides sagnants, mantindre la calma pròpia i la del pacient en tot moment, i aplicar el procediment de primers auxilis per a hemorràgies, que consistix en:

1. Avisar cridant a una ambulància segons la gravetat del dany i la pèrdua de sanc (és possible consultar una llista de números de teléfons d'emergència de diversos països a on parlen l'espanyol pulsant ací). Mentrestant, intentar contindre la pèrdua de sanc pressionant en la ferida (o fent que el pacient pressione allí), pero no arrancar de la ferida els objectes clavats perillosament de difícil extracció.
2. Identificar la ferida i l'estat de la víctima. Vore d'on prové la sanc, els principals gots sanguíneus afectats, i cóm és el tipo de ferida. Si l'estat de la víctima és greu, comprovar la seua respiració i el seu pols, i, si el seu cor no clapira, això requeriria practicar una reanimació cardiopulmonar ademés de contindre les pèrdues de sanc greus. En qualsevol cas, observar si les hemorràgies de la víctima són externes o internes:
   • Les hemorràgies externes són les de la majoria dels casos: sagnant a través d'una ruptura visible en la pell.
   • Les hemorràgies internes

no deixen vore el punt d'orige del sagnat, que és interior, sino que són detectables per síntomes com: dolor, emissió de sanc pels orificis naturals (boca, oïts, ano, etc.), palidez, taquicardia (clapits accelerats), sensació de set, suor, etc. Encara que una hemorràgia interna no es resol en primers auxilis, sino en cirugia en un centre hospitalari, és possible tombar al pacient sobre el seu costat a on tinga el dany, intentant que això comprimixca el hemorràgia i aminorar la pèrdua de sanc, o assentar-ho encollit en les cames flexionadas (en qualsevol cas, el pacient notaria en quina posició està millor). No convé que el pacient inhale la sanc cap als pulmons (seria preferible que l'engolguera). El fret pot ajudar a ralentisar el hemorràgia interna (per eixemple, en gèls).

1. Evitar infeccions llavant-se les mans en sabó (abans i despuix dels primers auxilis). Ademés, és possible utilisar guants de tipo mèdic.
2. Expondre i netejar la ferida. Per a això, traure o tallar la roba que la tape. Afaitar o retallar els pèls que obstruïxquen. Netejar la ferida en un pany humit en aigua o sèrum fisiològic, passant-ho des de dins cap a fòra de la ferida. Retirar de la ferida els objectes que puguen ser retirats fàcilment. No arrancar de la ferida els objectes clavats perillosament de difícil extracció, sino fixar-los a la ferida per a evitar que es moguen durant el trasllat de la víctima cap a un centre mèdic, a on puguen extraure'ls en seguritat.

   

   Pressionar en un teixit net és el método habitual per a detindre la sanc en una hemorràgia.

3. Detindre el sagnat de l'hemorràgia aixina:

1. • El método primer, habitual i més bàsic és el colocar damunt de la ferida un pany net (o algun tipo d'apòsit net similar: benes, etc.) i aplicar una pressió directa sobre la ferida en ell, per a aixina contindre l'emissió de sanc fins que esta disminuïxca o es detinga totalment. Evitar usar boles de cotó, mocadors de paper, o materials pareguts que es desfacen, si és possible, puix deixen restants en la ferida. Si l'emissió de sanc no es deté, colocar un segon teixit net damunt del primer i aplicar pressió novament.
     En les hemorràgies de dins del nas, esta és pressionada en tota la seua part blana (no en l'os).
   • La pressió en un teixit net és combinada en elevar l'extremitat ferida, per a intentar reduir la corrent sanguínea que fluïx cap a allí.

Existixen algunes substàncies que fan que una ferida es tanque ràpidament. El pegament instantàneu de cianoacrilato (com Loctite Super-Glue, Ceys Super Unick, Pega Loka 3, Super Bond i uns atres), d'us no-mèdic, ha segut utilisat a voltes com a recurs d'emergència per a pegar ferides. Pero també hi ha algunes versions mèdiques del pegament (com Dermabond) dissenyades solament per a tancar ferides, les quals són cridades 'pegament per a la pell' (o 'adhesius tisulares'). No és aconsellable utilisar només pegament per a unir zones de moviments freqüents i a on hi haja molta tensió (com les articulacions). Els agents hemostáticos (antihemorrágicos o coagulantes) favorixen que la sanc es coagule i la ferida es tanque, pero són incompatibles en certes malalties, com el hemofília. Un nou producte d'este tipo (Traumagel, abans Cresilon Hemostatic Gel o CHG, Vetigel en la seua versió veterinària) permet inclús tancar grans ferides en breus instants. Els agents hemostáticos no són desinfectantes, sino substàncies destinades directament o indirectament a tancar les ferides, encara que són d'us professional i per això normalment difícils de trobar.

Punts de paper de palometa. Colocar-los mantenint la ferida tancada quan ya s'haja secat, i pegant-los des d'un extrem de la tira cap a l'atre, com qualsevol una atra tira. Alguns d'estos punts estan fets per a resistir l'humitat.

1. • En sentit invers als agents coagulantes contra les hemorràgies, els pacients que necessiten prendre medicaments anticoagulant per a alguna malaltia (com la fibrilació auricular, les embòlies per trombo i unes atres), poden requerir suspendre i possiblement revertir la pren de medicaments anticoagulant mentres estiguen patint una hemorràgia important, per a aixina favorir la detenció del sagnat.
   • El fret pot ser d'alguna utilitat (en aigua molt freda, gèls, etc.), a lo manco per a comprimir els gots sanguíneus.

Les ferides obertes més àmplies poden requerir coser en punts de sutura. Per a això, convé dur al pacient a un centre mèdic a on eixa operació siga realisada per un especialiste, despuix de suministrar al pacient una anestèsia en la zona afectada. Alguns fils de sutura estan fets per a ser absorbits pel cos despuix d'un temps. Les ferides també poden ser grapadas en grapas quirúrgiques. Un sistema alternatiu semblança són els 'punts de paper' (com els Steri-Strips), unes tires adhesives similars a les tiritas (o curitas) pero més fines (més àmplies en la seua versió de 'palometa', cridades butterfly closure strips o butterfly stitches). L'us de punts de paper té els inconvenients de que requerix certa precisió i que la ferida estiga molt seca. No obstant, en els últims temps han segut desenrollats punts de paper que resistixen major humitat, siguen en versió tira (closure strips - waterproof) o en versió palometa (butterfly closure strips - waterproof).

1. • Hi ha casos de ferides greus i especials: la ferida perforante en el tórax (la part superior del tronc, que pot haver afectat als pulmons), la ferida perforante en l'abdomen (pancha), les ferides en els ulls, i les amputacions (parts despreses fòra del cos), i requerixen afegir-los un tractament adicional per a ferides greus especials.

En emergències en les que hi ha un membre (una mà, un turmell, etc.) sagnant de manera extrema, és possible plantejar-se fer un torniquet que complemente a la pressió directa en un teixit sobre la ferida. El torniquet és una lligaça que comprimix a l'extremitat a on està la ferida, pero la comprimix per una zona més propenca al tronc que la ferida, lo que detindria gran part de la circulació sanguínea que va cap a allí. Això permet detindre la pèrdua de sanc fins que el pacient siga atés per professionals sanitaris. No obstant, en casos rars, un torniquet no realisat adequadament pot comportar varis problemes: fallo detenint el sagnat, aument continu del sagnat, o l'anulació total de l'oxigenaació del membre nugat fins a provocar-li algun tipo de necrosis que duga a la pèrdua d'eixe membre. Per tot això, està recomanat evitar els torniquets en casos normals. Ademés, no colocar torniquets al voltant del coll.

Punts de pressió arterial. Pressionar en ells reduïx o interromp el pas de corrent sanguínea cap a davant. No interrompre totalment el pas de sanc cap al cap.

1. • Com una alternativa suau al torniquet, i que complemente a la pressió directa sobre la ferida en un teixit, és possible mantindre pressionat al punt de pressió arterial més propenc a la ferida: el punt principal del cos per a on passa sanc arterial cap a la ferida (vore dibuix). Els punts de pressió arterial coincidixen en punts en els que és possible prendre el pols. Despuix de detindre's el hemorràgia, lliberar poc a poc la pressió sobre el punt de pressió arterial. Cal tindre en conte que apretar massa sobre els punts de pressió arterial del coll pot ser perillós, provocant que el pacient caiga inconscient pel tall de la seua circulació sanguínea.

Un atre sistema per a detindre el sagnat és la cauterisació de la ferida per mig d'una cremada per calor. Eixa operació és realisada en instruments mèdics professionals, de tipo elèctric, que produïxen electrocoagulaació o electrocauterizaació, i que també poden estar equipats en funcions de tallar o polvorisar teixit. No obstant, en l'antiguetat, la cauterisació era realisada en metals recalentados aplicats sobre la ferida (de maneres habitualment farragosas i doloroses).

1. Desinfectar la ferida en un desinfectante (antiséptico) quan la seua emissió de sanc estiga detinguda. Alguns desinfectantes són: la povidona yodada (en Betadine, Acydona, Heridine, etc.), la merbromina, i la clorhexidina (per a ferides dins de la boca, no combinable en el yodo). També són comunament utilisats com a antioxidants l'alcohol (principalment el etílico i el isopropílico), i l'aigua oxigenada, encara que poden produir una lleu quemazón en la ferida. No colocar sobre la ferida substàncies estranyes (com a cremes, olis, pasta de dents etc.), puix poden causar inclús l'infecció de la ferida. Els ulls requerixen productes especials per a la seua desinfecció, no els normals (i qualsevol atra part del cos especialment delicada també pot requerir productes especialment suaus per a això). La desinfecció de cremades requerix les seues pròpies substàncies per a poder realisar-la de la millor manera, dins del procés de tractament de les cremades.
2. Tapar i comprimir la ferida, que ya no sagna i està desinfectada, utilisant algun tipo de vendaje o teixit que valga per a tapar-la: tiritas (o curitas), esparadrapos, etc.
3. Si la situació es complica, dur al pacient a un centre mèdic. Els motius inclouen el haver perdut massa sanc (lo que pot requerir una transfusió), el haver rebut una mordedura animal venenosa (lo que requerix el seu antídot), i el no estar vacunat contra el tétanos (lo que requerix eixa vacuna).

Tractament adicional de les hemorràgies en ferides greus especials

Algunes ferides greus requerixen contes especials afegitons als normals, aixina:

Ferida perforante en el tórax (en tronc)

Pot comportar presència d'aire en la cavitat pleural, produïda per l'entrada d'aire des de l'exterior (ferida toràcica, neumotórax obert), lo que provocaria un dolor intens i dificultat respiratòria.

Requerix el tractament normal per a hemorràgies, i ademés:

• No extraure els objectes que hagen quedat clavats perillosament en la ferida toràcica, pel risc de que el hemorràgia s'agrave en eixa extracció, sino immovilisar-los, i esperar a que un professional els extraga. En qualsevol cas, si un objecte clavat anara extret abans, i això produïra una hemorràgia interna adicional, el pacient podria intentar detindre-l'encollint-se en alguna posició en la que note que està millor, i ademés seguiria pressionant sobre la seua ferida, per a aixina contindre la pèrdua de sanc que estiga eixint cap a fòra des d'allí.
• Taponamiento oclusivo parcial: cobrir la ferida en algun apòsit (teixit) net i estèril, en una forma rectangular, i tancar-ho en algun tipo de cinta adhesiva pero només en 3 de les seues 4 costats. Això impedix que l'aire ambiental entre en la paret toràcica durant l'inspiració, pero permet que l'aire intern ixca durant l'espiraació.
• Trasllat urgent a un centre mèdic en posició semisentado.
• No donar de beure a la víctima (si és possible) durant el hemorràgia. Els líquits ingerits produiran una vasodilatació, la sanc es diluirà i perdrà coagulació, en esta fase l'individu podria aplegar a l'etapa terminal.
• Vigilar periòdicament l'estat de la víctima en els seus constants vitals.
• Quan l'emissió de sanc de la ferida estiga detinguda, desinfectar-l'en algun desinfectante (antiséptico), com la povidona yodada (present en Betadine, Acydona, Heridine, etc.).
• Despuix de la desinfecció, colocar un vendaje compresivo sobre la ferida.

Ferida perforante en l'abdomen (en pancha)

Les complicacions més freqüents d'una ferida perforante en l'abdomen són: hemorràgia interna, perforació del tubo digestiu, i eixida de torres intestinals.

Requerix el tractament normal per a hemorràgies, i ademés:

• No extraure els objectes que estiguen clavats perillosament en la ferida abdominal, pel risc de que el hemorràgia s'agrave durant la seua extracció, sino immovilisar-los, i esperar a que un professional els extraga. Encara que, si un objecte clavat anara extret abans, i això produïra una hemorràgia interna adicional, el pacient podria permanéixer encollit intentant que això la detinga (en qualsevol cas, el pacient notaria en quina posició està millor, i ademés seguiria pressionant sobre la seua ferida per a aixina contindre la pèrdua de sanc que estiga eixint cap a fòra des d'allí).
• Cobrir la ferida en un apòsit (teixit) estèril humit. Açò seria realisat sense extraure a qualsevol objecte clavat allí perillosament.
• Trasllat urgent a un centre mèdic en posició decúbito supino (boca dalt) en les cames flexionadas.
• No reintroducir contingut intestinal (cobrir-ho en apòsit estèril humit).
• No donar de menjar ni de beure (si és possible) durant el hemorràgia..
• Vigilar periòdicament l'estat de la víctima en els seus constants vitals.
• Quan l'emissió de sanc de la ferida estiga detinguda, desinfectar-l'en algun desinfectante (antiséptico), com la povidona yodada (en Betadine, Acydona, Heridine, etc.).
• Despuix de la desinfecció, colocar un vendaje compresivo sobre la ferida.

Ferides oculars (en ulls)

Requerixen el tractament normal per a hemorràgies, i ademés:

• Tombar al ferit en el cap ben subjecte, permaneixent immòvil i en la mirada fixa.
• En el cas de que existixca algun cos estrany en l'ull, i no estiga clavat perillosament, intentar traure-ho. Per a això, la primera mida seria intentar arrastrar el cos estrany per mig d'una chorrada d'aigua. Pero, si l'objecte ha penetrat en l'ull de manera perillosa, deixar-ho immovilisat, cridar als servicis mèdics d'emergència, i cobrir i mantindre subjecte l'ull danyat sense comprimir-ho excessivament.
• Colocar tres o quatre comprimides de gases sobre els dos ulls tancats, subjectar-les en benes sense comprimir excessivament, i avisar als servicis mèdics.
• Traslladar al pacient a un centre mèdic d'urgències. Si el trasllat és en vehícul particular, el pacient deu anar en l'assent del costat del conductor, sense recolzar el cap, mai en assents atrassers o en el cap recolzat.
• Quan l'emissió de sanc de la ferida estiga detinguda, desinfectar-l'en un desinfectante especialment indicat per a ulls (no en un normal).
• Si l'irritament continua, el pacient deu ser examinat per un mege.
• Davant cremades, cobrir a l'ull sense comprimir, i traslladar al pacient urgentment a un hospital.

Amputacions (pèrdua de parts del cos)

Es denomina amputació traumàtica o solsida traumàtica a la pèrdua d'algun membre, o part d'ell, com a conseqüència d'un traumatisme. En estos casos sol ocórrer un acte reflectixc de constricció dels gots sanguíneus produït per la depressió, que retarda que la persona muiga dessagnada (encara que existix inevitablement abundant pèrdua de sanc).

Requerixen particularment:

• Controlar el hemorràgia de la zona de l'amputació. El método principal seguix sent pressionar la ferida en un pany net, pero també pot ser usat un torniquet, si procede. Si és afegit torniquet, este no es deurà afluixar o retirar, puix això podria generar un 'síndrome compartimental', formant un coàgul sanguíneu i fent que este aplegue a alguna artèria o orgue vital important, causant aixina l'infart de dit orgue o regió, i, en el pijor dels casos, produint la mort del pacient.
• Quan l'emissió de sanc de la ferida estiga detinguda, desinfectar-l'en algun desinfectante (antiséptico), com els que contenen povidona yodada: Betadine, Acydona, Heridine, etc.
• Despuix de la desinfecció, colocar un vendaje compresivo sobre la ferida.

Tractament de la part del cos despresa:

• Es cobrirà en apòsits (teixits) estèrils.

• Es colocarà dins d'una bossa de plàstic desinfectada (per eixemple, rosant allí un desinfectante com els que contenen povidona yodada: Betadine, Acydona, Heridine, etc.), i eixa bossa serà tancada herméticament.
• Colocar la bossa anterior en una atra bossa o recipient desinfectat en aigua i gèl en el seu interior, ya que si només colocàrem gèl, la part corre risc de congelació deixant-l'inhabilitada per al reimplante.
• Traslladar junt al lesionat a un centre especialisat per al seu reimplante.

Vore també

• Coagulació
• Hemofília
• Ferida
• Sagnat digestiu baix