Cremació
La cremació o incineració és la pràctica de desfer un cos humà mort, cremant-ho, lo que freqüentment es porta a terme en un lloc denominat crematori. Junt en l'enterre, la cremació és una alternativa cada volta més popular per a la disposició final d'un cadàver.[1][2]
També és utilisada en animals per a les persones que desigen conservar les cendres de les seues mascotes.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat.
[editar | editar còdic]Les primeres cremació conegudes varen succeir en la zona del llitoral mediterrànea en el Neolític, pero va declinar durant l'establiment de la cultura semita en eixa àrea prop del tercer mileni a. C. La cremació va ser àmpliament observada com una pràctica bàrbara en l'Antic Orient Pròxim, inclús en temps de plagues els cadàvers s'apilaven i enterraven en fosses comunes. Els babilonios, d'acort a Heródoto, embalsamaban als seus morts i els perses zoroástricos castigaven en la pena capital a tot aquell que intentava la cremació, en una especial regulació per a la purificació del fòc profà.
En Europa, les primeres chafades de cremació daten dels principis de l'Edat del Bronze (2000 anys a. C.) en la planura panónica i a lo llarc del Danubio mig. La costum va aplegar a ser dominant a través de l'Edat del Bronze en la cultura dels camps d'urnes (1300 a. C.). En l'Edat del Ferro, la inhumación va vindre a ser novament més comuna, pero la cremació va persistir en la cultura de Villanova i en atres llocs. Homero acota sobre els funerals de Patroclo, descrivint la seua cremació i el seu posterior inhumación en un túmulo similar als de la cultura dels camps d'urnes, sent calificada com la més primerenca descripció dels ritos de cremació.
Les primeres cremació varen poder haver estat conectades a les idees de inmolación en fòc, tal com Taranis, deu del paganisme cèltic (vore Sacrifici humà).
La religió hinduista és notable per no només permetre-la sino prescriure-la. La cremació en l'Índia és atestada ya en la cultura del Cementeri H (1900 a. C.), considerada com l'etapa formativa de la civilisació védica. El Rig-veda (en el mandala 10.15.14) conté referències sobre l'antyeṣṭi (sacrificis fúnebres), a on s'invoca als antepassats «cremados (agní-dagdhá) i no cremados (anagní-dagdhá)».
La cremació va ser comuna, pero no universal, tant en la Grècia com en Roma. En Roma, l'inhumación va ser considerada el rito més arcaic (segons Marque Tuli Cicerón, De Leg., 2, 22), i la gens Cornelia, una de les més antigues en Roma —en la sola excepció de Sila—, mai varen permetre la crema dels seus morts.
El cristianisme va reprovar la cremació influït pels principis del judaisme, i en un intent d'abolir els rituals pagans grecorromanos. Cap a el V, la pràctica de la cremació havia desaparegut d'Europa.
Edat Mija
[editar | editar còdic]La cremació en vida va ser usada com a part del castic als herejes, i açò no solament incloïa ardir viu en la foguera. Per eixemple, en 1428 l'Iglésia catòlica desenterró el cadàver del traductor anglés John Wyclif (1320-1384) i lo cremó.cita requerida Les seues cendres varen ser escampades en un riu com una forma explícita de castic pòstum, per negar la doctrina catòlica de la transubstanciación.
La cremació retributiva (en base en les accions en vida) va continuar en els temps moderns. Per eixemple, despuix de la Segona Guerra Mundial, els cossos de 12 hòmens convictes pels crims contra la humanitat en els Juïns de Núremberg, no varen ser retornats als seus familiars, sino cremados, i depositats en una localisació secreta, com a part específica d'un procés llegal encaminat a negar l'us de dita localisació com qualsevol sòrt de memorial.
En Japó, no obstant, es va permetre la construcció d'un recint en memòria dels criminals de guerra eixecutats, els qui també varen ser cremados, per a confinar els seus restants.
L'Era moderna
[editar | editar còdic]Impulsat pels higienistas el moviment modern de cremació va començar en 1873, en la presentació d'una cambra de cremació feta pel professor paduano Brunetti en una exposició en Viena. En Gran Bretanya, el moviment va contar en el respal del cirugià de la reina Victoria, sir Henry Thompson, qui junt en els seus colegues varen fundar la Societat de Cremació d'Anglaterra en 1874. El primer en Estats Units va ser construït en 1874 per Julius LeMoyne en Pennsilvània. La segona cremació en EE. UU. va ser la de Charles F. Winslow, verificada en Salt Lake City (Utah) en juliol de 1877. Els primers crematoris en Europa varen ser construïts en Milà (Itàlia) en 1876, en Gotha (Alemània) i en Woking (Anglaterra), en 1878. La primera cremació en Gran Bretanya va tindre lloc el 26 de març de 1886 (huit anys despuix de la construcció del crematori) en Woking.
La cremació va ser declarada llegal en Anglaterra i Gales, quan el doctor William Price va ser processat per cremar al seu fill. La llegislació formal va seguir despuix en l'autorisació de l'Acta de Cremació de 1902 (dita Acta no va tindre extensió llegal en Irlanda) lo que va supondre requeriments processals ans que una cremació poguera ocórrer i restringir la seua pràctica a llocs autorisats. Algunes iglésies protestants varen començar a acceptar la cremació, baix la premissa racional del ser: «Deu pot resucitar a un difunt d'un tazón de cendres tan fàcilment com pot resucitar a un d'un tazón de pols». La Enciclopèdia Catòlica va criticar estos esforços, referint-se a ells com a «moviment sinistre» i associant-ho en la francmaçoneria encara que diguera que «en la pràctica de la cremació no hi ha res directament opost a qualsevol dogma de l'Iglésia».
En 1963 el papa Pablo VI va alçar la prohibició de la cremació, i en 1966 va permetre als sacerdots catòlics la possibilitat d'oficiar en cerimònies de cremació. Algunes parròquies catòliques han construït "cinerarios" a on els fidels poden depositar "en sagrat" les cendres dels seus sers volguts en una cerimònia senzilla. Estos cinerarios són gratuïts, no permeten plaques ni ofrenes, i exigixen documentació de l'orige de les cendres.
En 2020, per la Gran Pandèmia, l'incineració ha segut una alternativa eficaç per a intentar donar en les persones fallides pel coronavirus COVID19. Ademés, en lloc d'utilisar-se fèretres de fusta, en alguns llocs es va utilisar el cartó, com en Nova York.[3][4]
Processos moderns de cremació
[editar | editar còdic]Forn crematori
[editar | editar còdic]
El procés de la cremació té lloc en el cridat crematori. Consistix d'un o més forns i utillage per al maneig de les cendres. Un forn de cremació és un forn industrial capaç d'alcançar altes temperatures (d'aproximadament 870 a 980 °C), en modificacions especials per a assegurar l'eficient desintegració del cos. Una d'eixes modificacions consistix en dirigir les flames al tors del cos, en a on residix la principal massa corporal.
El crematori pot formar part d'una capella o una agència funerària, o també pot ser d'una construcció independent o un servici proveït per un cementeri.
Els forns usen un número divers de fonts combustibles, tals com el gas natural o el propà. Els moderns forns crematoris inclouen sistemes de control que monitorizan les condicions baix les quals la cremació té lloc. L'operador pot efectuar els ajusts necessaris per a proveir una combustió més eficient, aixina com d'assegurar-se de que la contaminació ambiental que ocórrega siga mínima.
Un forn crematori està dissenyat per a cremar un sol cos al mateix temps. Cremar més d'un cos simultàneament és una pràctica illegal en molts països.
La cambra a on el cos és colocat és cridada retorta, i està construïda en rajoles refractarios que ajuden a retindre la calor. Estes rajoles requerixen ser reemplaçats cada 5 anys degut a que la contínua expansió i contracció causada pel cicle de temperatures sol fracturar-los.
Els moderns crematoris solen ser controlats per un ordenador o computadora i estan dotats de sistemes de seguritat i candats per a que el seu us siga llegal i segur. Per eixemple, la porta no pot obrir-se fins que el forn ha alcançat la seua temperatura òptima, el fèretre s'introduïx en la retorta lo més ràpit possible per a evitar la pèrdua de calor, a través de la part superior de la porta. El fèretre també pot ser introduït veloçment per mig d'una banda transportadora, o una rampa inclinada que pot permetre la seua introducció dins del forn cremador.
En els crematoris es permet als familiars vore l'introducció del fèretre dins del forn i a voltes açò es fa per raons religioses, per eixemple la cultura hindú; no obstant, a pesar del respecte en el que el difunt és tractat, açò és fonamentalment un procés industrial, i no és recomanable per a les persones sensibles o dèbils de cor.
Els crematoris tenen un tamany estàndar, un gran número de ciutats disponen de forns de major dimensió capaces de manejar difunts en una massa corporal de fins a 200 kg. No obstant, les persones en obesitat mórbida són preferentment sepultades en lloc de ser destinades a la cambra crematoria.
Ademés de la cremació d'humans, també són utilisats en l'actualitat per a incinerar animals de companyia.
Contenidor per al cos
[editar | editar còdic]Un cos destinat a ser incinerat primer és colocat en un contenidor per a cremació, el qual pot ser una caixa de cartó corrugado o un fèretre de fusta. La majoria dels fabricants de fèretres proporcionen una llínea d'ells destinada especialment a la cremació. Una atra opció és una caixa de cartó que queda dins d'un armassó de fusta, dissenyat per a semblar-se a un fèretre tradicional. Despuix del funeral i abans de la cremació, la caixa interior és retirada de l'armassó de fusta, permetent la reutilisació de l'armassó en un atre funeral.
Algunes funeràries poden oferir també lloguer de fèretres tradicionals, usats només durant els servicis fúnebres, i despuix el cos és transferit a un atre contenidor destinat a l'incineració. Els fèretres en lloguer, solen ser dissenyats en llits i llínees movedores i reemplazables al final de cada us.
En Austràlia, el difunt és incinerat dins d'un fèretre suministrat per la funerària. Els fèretres reutilisables o de cartó són desconeguts. Si el cost és un assunt problemàtic, es posa a disposició una llínea de fèretres de fusta aglomerada, coneguda en el mercat com a «fèretre econòmic». Els asideros (si són solicitats) són de plàstic aprovat per al seu us en l'incineració. Poden anar des de fusta aglomerada sense acabament o cobert en tela de vellut (si és solicitat), fins a fusta sòlida. La majoria preferix la fusta aglomerada chapada.
Les cremació poden ser servici únic sense cap cerimònia religiosa dins de la capella del crematori (encara que hi haguera hagut algun) ni precedit per algun atre. El servici únic permet planificar les cremació, per a fer un millor us dels forns, devent mantindre el cos durant la nit dins d'un refrigerador. Com a resultat, els honoraris aplicables són més baixos. Servici únic és referit a sovint com "El servici occidental de capella".
Incineració i recolecció de cendres
[editar | editar còdic]La caixa que conté el cos és colocada en la retorta i incinerada a la temperatura de 760 a 1150 °C. Durant el procés, una gran part del cos (especialment els òrguens) i atres teixits suaus són vaporizados i oxidats per la calor i els gasos són descarregats en el sistema d'escape. El procés complet pren a lo manco dos hores.
Tot lo que queda en acabant de que la cremació conclou són fragments secs d'os (en el seu major partix fosfat de calci i minerals secundaris) i les cendres. Estos representen aproximadament el 3,5 % del pes del cos original total (2,5% en chiquets, encara que hi ha variacions degudes a la consistència del cos). Degut a que el tamany dels fragments d'os secs estan estretament conectats a la massa esquelètica, el seu tamany varia de persona a persona. El cràneu de la persona conserva la seua forma i part de la seua densitat.
La joyeria, tal com rellonges de polsera, anells i pendents, són ordinàriament retirats del cos i tornats als familiars. L'únic artícul no natural que requerix ser retirat prèviament és el marcapasos, ya que este podria esclatar i danyar la retorta del forn. En el Regne Unit i segurament en atres països és obligatori per a la funerària el retirar el marcapasos abans d'entregar el cos al crematori, i firmar una declaració que indique que qualsevol marcapasos ha segut retirat. En acabant de que l'incineració del cadàver ha conclós, els fragments d'os són retirats de la retorta, i l'operador utilisa un pulverizador, cridat "cremulador" en a on els processa fins que adquirixen la consistència de grans d'arena (açò en funció de l'eficiència del cremulador); sobre el cràneu, en alguns casos com la seua dimensió no li permet passar per l'orifici del cremulador, és colpejat i esclafat en un instrument similar a un rodell, pero de major tamany, el qual s'esgola sobre el cràneu carbonizado fins a polvorisar-ho i convertir-ho també en pols (cendres); esta operació inclús ha segut filmada i exhibida en televisió. Els pulverizadores generalment fan us d'alguna classe de mecanisme giratori, per a polvorisar els ossos, tals com els molins de boles en els models més vells.
En Japó i Taiwan, els ossos no són polvorisats a menys de que els familiars ho soliciten prèviament, i són recolectats per la família en una cerimònia funerària.
Esta és una de les raons per les quals els restants incinerats són cridats "cendres". Estes són colocades en un contenidor, que pot ser una senzilla caixa de cartó o una urna extravagant. Una conseqüència inevitable de la cremació és que un residu diminut de la persona es queda en la cambra despuix de la cremació i es combina en les cremació subsegüents.
No tot lo que queda és os, algunes voltes s'extrau joyeria perduda, ornatos del fèretre, amalgama dentals, i esgalls quirúrgics com a pròtesis de cadera en titani, els quals a l'inspecció són retirats per a evitar algun dany al pulverizador. Els pedacitos metàlics molt menuts són retirats i enterrats en el sol comú i consagrats a un àrea alluntada del cementeri.
La pira funerària
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pira funerària.
Un método alternatiu usat en algunes cultures tradicionals, com l'hindú i la budista, és cremar el cos en una pira que consistix en una pila de taules de fusta seca en a on es coloca ya siga damunt o dins el cos de la persona. El apilamiento és encés en fòc, el qual consumix a la fusta i al difunt. Este método no és comú en el món occidental, en a on l'us de forns crematoris està estés, i ademés està prohibit per la llei, en alguns països.
Maneres de conservar o dispondre de les cendres
[editar | editar còdic]Les cendres són tornades dins d'un contenidor de plàstic o cartó envoltes en un chicotet sac de vellut. Un certificat oficial de cremació acompanya als restants.
Estos poden ser confinats en una urna,[5] o espolvoreados en un lloc especial, una montanya, en la mar o sepultats en un camposanto. Adicionalment hi ha servicis especials, els quals s'encarreguen de dispersar les cendres en una varietat de formes i llocs. Alguns eixemples són, l'us d'un globo d'heli, acompanyat de jocs pirotècnics, dissipar-les a través d'escopetes especials, o escampar-les des d'un avió. Alguns sugerixen l'enviament de les cendres a l'espai interestelar,[6] i uns atres el convertir-les en diamant, per un procés per a la fabricació de diamants sintètics[7] (posat que les cendres consistixen principalment en carbono). Els restants cremados també poden incorporar-se, en urna i ciment, en part d'un sec artificial, o també poden mesclar-se en pintura i convertir-se en un retrat del difunt. Algunes persones usen una cantitat molt chicoteta dels restants en tinta de tatuage,[8] per a retrats de recort.
Les cendres poden ser dispersades en parcs nacionals (en Estats Units) a través d'un permís especial. També poden escampar-se en una propietat privada, previ consentiment de l'amo. Una porció de l'incinerat pot ser conservada dins d'un medallón especialment dissenyat per a tal efecte, conegut com colgante de recort. La disposició final depén de la voluntat final del difunt, aixina com les seues creències religioses. Algunes religions permeten que l'incinerat siga escampat o siga mantingut en casa. Algunes com la catòlica insistixen en sepultar o enterrar els restants.
En 1997 el dissenyador espanyol Gerard Moliné va crear la primera urna biodegradable en Espanya cridada Urna Bios[9] pensada per a rememorar el recort d'una persona o una mascota en forma d'arbre despuix de la mort. Esta urna està fabricada en materials 100% reciclats d'orige local i permet depositar les cendres d'un ser volgut despuix del procés d'incineració. En la part superior de l'urna, una càpsula permet estajar una llavor junt en els nutrients necessaris per a assegurar el seu creiximent, separats del contenidor a on es depositen les cendres per a evitar que estes afecten al contacte. En el temps, el material en el que esta elaborada l'urna es desintegra, i est junt en les cendres servixen d'abonament per al nou arbre.
El hinduisme obliga al familiar masculí més propenc (fill, espós, pare) del difunt el sumergir les cendres en el riu sagrat del Ganges, preferentment en la ciutat sagrada de Haridwar, Índia. Els restants cremados poden també ser sepultats, en cas que es tractara d'una persona ben coneguda.
En Japó i Taiwan les cendres i fragments d'os són entregats a la família i s'usen en un ritual funerari abans de ser sepultats.
En Espanya, les preferències dels consumidors sobre la manera de dispondre les cendres, segons l'estudi elaborat per Funos l'opció més desijada és tornar a la naturalea. Ya siga escampar les cendres en la mar o la naturalea, o plantar un arbre sobre les cendres el difunt. La valoració de cada una les opcions possibles s'observa en el gràfic al marge.[10]
Raons per a elegir la cremació o incineració
[editar | editar còdic]
Algunes persones preferixen l'incineració per raons personals en resultar-los més atractiva que el sepeli tradicional. A estes els resulta molt desagradable l'idea d'un llarc i llent procés de descomposició (Putrefacció del cadàver), preferint l'alternativa de l'incineració, ya que es destruïxen els restants immediatament. En atres cultures com les de Llatinoamèrica, la cremació no és molt utilisada, encara que alguns les preferixen, puix en estos països solen enterrar els cadàvers i després de dos anys (temps prudencial en que s'ha descompost el cadàver i ha quedat l'esquelet completament "net") es procedix a l'exhumació del mateix per a procedir a colocar els restants en un osario.
Atres persones veuen la inhumación tradicional com una innecessària complicació del seu procés funerari, per lo que preferixen la senzillea de la cremació.
Atres persones preferixen la cremació per una simple 'por al caixó'. Pensen que és possible un error que permeta el seu sepeli en vida. S'han presentat casos excepcionals en els que per malaltia o atres causes el cor ralentisa i inclús deté momentàneament la seua activitat, ademés dels casos de catalèpsia que varen estar molt en voga en la lliteratura del sigle XIX. Estes persones temen recuperar la consciència quan es troben enterrades en el seu caixó i no poder eixir; preferixen, d'haver quedat vives, morir cremades que viure enterrades.
La cremació pot resultar més econòmica que els servicis de sepultura tradicionals, especialment si s'elegix la cremació directa, en la qual el cos és incinerat en la major brevetat segons les disposicions llegals. No obstant, el cost total variarà en funció del servici desijat pel difunt i els seus familiars. Per eixemple, la cremació pot tindre lloc despuix d'un servici funerari complet, o del tipo de contenidor elegit.
La cremació fa possible escampar les cendres sobre un àrea determinada, eliminant la costosa necessitat d'ocupar un espai dins d'un sepulcro o cripta. No obstant, algunes religions com la Catòlica sugerixen el sepulcro o tomba com a destí final de les cendres, lo que afig un cost. L'us d'alguns tipos de casetes, cridats columbarios (colomers) s'ha estés per l'economia en espai i al seu baix preu, aplegant a costar molt manco que una cripta o mausoleu.
No obstant, existixen moviments místics que recomanen la cremació per a la lliberació de l'ànima, de tal forma que puga tornar en una atra generació en un menor temps, encara que esta afirmació posterior varia segons el moviment al que corresponga (Rosacruz, Gnosticismo, entre uns atres).
Els principals motius pels que els ciutadans trien ser cremados, segons el Barómetro Funos del sector funerari 2023,[11] basat en un estudi de mercat a 1000 persones en Espanya, són els següents: - És més fàcil i pràctic: 37,9% - No generar despeses de manteniment en el cementeri: 36,7% - Generar menys dependència als sers volguts: 34,3% - Evitar la putrefacció del cos: 24,6% - És més ecològic o natural: 24,6% - És més ràpit: 24,2% - És més higiènic, menys riscs per a la salut humana, evitar malalties: 23,4% - Optimisar l'espai, ocupa menys: 22,7% - Perque és més barat: 20,7% - Puc descansar en un lloc que m'agrada més: 18,6% - No tinc caseta ni tomba: 14,9% - Perque soc agnòstic o ateu: 14,8% - És més modern: 10%
Cost i benefici ambiental
[editar | editar còdic]Benefici
[editar | editar còdic]Per a alguns, la cremació és preferible per raons ambientals. La inhumación o sepultura és font de certs contaminants ambientals. Les solucions embalsamantes, poden contaminar afluents subterràneus d'aigua, en mercuri, arsènic i formaldehit. Els fèretres per sí mateixos també poden contaminar. Una atra font contaminant és la presència de radioisòtops que es troben en el cadàver degut entre atres coses a la radioteràpia contra el càncer, víctima del com va fallir el subjecte.
La creixent escassea d'espai per als cementeris és un atre problema. En Estats Units, el fèretre és colocat dins d'una fossa de formigó o concret, lo que disminuïx l'espai, convertint-se en un problema sério. Molts cementeris, particularment en Japó i Europa, han començat a patir la falta d'espai.
Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.
Cost
[editar | editar còdic]Per un atre costat, investigacions recents indiquen sobre el dany potencial que ocasionen les emissions de les cremació encara que comparativament chicotetes en escala internacional. Entre atres emissions, els contaminants orgànics persistents, indiquen que la cremació contribuïx en un 0.2% en l'emissió global de dioxines i furanos.
Un método alternatiu encara no molt difòs és la promación en la que en lloc de cremar el cos, est és somés a un refredat extrem que cristaliza tots els teixits i ossos, per a després convertir-se en pols.
Opinió dels consumidors espanyols sobre l'impacte ambiental de les activitats de cremació
[editar | editar còdic]Segons el Barómetro Funos del sector funerari 2022,[12] els espanyols tenen una percepció d'impacte migambiental mig de les activitats del sector funerari. Segons el citat estudi de Funos, els espanyols consideren que l'incineració té un impacte ambiental de 4,7 sobre 10, és dir, un impacte mig. Respecte a l'any anterior, en 2021, es percep un llauger decremento d'esta percepció d'impacte (4,9 sobre 10 en 2021).
En Espanya, les preferències dels consumidors sobre la manera de dispondre les cendres, segons l'estudi elaborat per Funos, l'opció més desijada és tornar a la naturalea. Ya siga escampar les cendres en la mar o la naturalea, o plantar un arbre sobre les cendres del difunt. La valoració de cada una de les opcions possibles s'observa en el gràfic al marge.[10]
cal destacar que la suma dels percentages excedix el 100%, lo que podria indicar un error en la tabulació o que es varen permetre múltiples respostes, encara que solament es dispon d'un cos despuix de la cremació.
Apreciacions religioses de la cremació
[editar | editar còdic]Religió dhármica
[editar | editar còdic]Mentres la religió abrahámica prohibix la cremació i preferix el sepeli, religions de l'Est com l'hinduisme i el budisme ordenen l'us de la cremació. En dites religions, el cos és visualisat com un instrument portador de l'ànima en nàixer. Una de les cites del Bhagavad Gita senyala:
D'ahí que el cadàver no siga considerat sagrat, des de que l'ànima ho ha abandonat; aixina que, la cremació no la consideren poc ètica les religions orientals. En el sijismo, el sepeli no està prohibit, encara que la cremació és l'opció preferida per raons culturals, més que per raons religioses.
D'acort en les tradicions hinduistes, les raons per a preferir la destrucció del cos a través del fòc en lloc de sepultar-ho és la d'induir un sentiment de la separació de l'esperit fresc i incorpóreo, a qui serà útil encorajar en el seu pas a l'atre món (l'últim destí del mort). Açò explica també els sepelis reservats per als sants varons (sadhú, escuyo esperit ya ha segut "separat" suficientment per pràctiques ascéticas de tota la vida) i dels bebés i chiquets fins als cinc anys (els esperits dels quals no han vixcut casi per a desenrollar llaços en este món).
Els sants varons són sepultats en la posició de flor de loto i no, com en atres religions, en posició horisontal. La cremació es denomina antimsamskara, que lliteralment significa "l'última condició".
Cristianisme
[editar | editar còdic]En països cristians, la cremació va perdre acceptació entre les persones. L'abofegada de l'Iglésia Catòlica cap a la cremació va provindre de vàries idees: primer, que el cos és com un instrument a través del com es reben els sacraments, és per sí mateixa sacramental, i deu ser considerat com objecte sacre; segon, com a part essencial del ser humà, es deu dispondre d'ell d'una manera honrosa i reverencial, i moltes pràctiques primerenques eren visualisades com a paganes i com un insult al cos; tercer, com una imitació de la inhumación de Jesucristo, el cos d'un cristià devia ser sepultat, i quarto, que constituïa una negació de la resurrecció del cos. La cremació no estava prohibida perque interferia definitivament en la capacitat de Deu de resucitar el cos; no obstant, açò va ser refutado inicialment per Minicius Félix, en el seu diàlec Octavius.
La cremació no va ser de facto prohibida en sí i per sí mateixa, pero en Europa, des de l'Edat Mija, es va practicar solament molt rarament en alguna situació d'haver multituts de cossos simultàneament despuix d'alguna gran batalla, puix durant "pesta" o alguna hambruna, i en a on existira un perill latent de focs d'espargiment de malalties a través dels cadàvers, estos eren enterrats en fosses comunes coberts en calç viva i solament es cremaven les seues robes i tifells.[13]
A principis de l'Edat Mija i encara temps despuix, passat el XVIII, racionalistes i clasicistas varen començar a senyalar a la cremació novament com una negació de la resurrecció i/o la vida despuix de la mort, encara que el moviment en pro de la cremació molt freqüentment no prenguera molta atenció en discernir sobre els assunts teològics sobre la mateixa.
El sentiment intrínsec de l'Iglésia Catòlica contra la cremació va vindre a endurir-se en afrontar l'associació d'esta en les regles dels "enemics profesos de Deu", lo que va vindre a suavisar-se cap als anys 1960. l'Iglésia catòlica seguix preferint la inhumación tradicional o el sepultamiento del cos, pero la cremació ara és lliurement permesa, en tant no signifique un rebuig a la creència en la resurrecció del cos.[14]
Fins a 1997, les regulacions llitúrgiques catòliques requerien que la cremació tinguera lloc despuix de la cerimònia funerària religiosa, de ser posible de cos present, el qual deuria rebre la bendició i ser subjecte d'oració, mencionant al difunt. Una volta que esta haguera conclós, el cos podria ser cremado i un segon servici religiós podia assistir-se en el crematori o en el moment d'enterrar les cendres com si es tractara del cos en sí. Les regulacions llitúrgiques actuals permeten una missa en el contenidor de cendres present, pero es necessita autorisació prèvia del bisbe local si és necessari. L'Iglésia manté els requeriments específics per a la disposició reverente de les cendres; normalment estes són sepultades o enterrades en un contenidor apropiat, tal com una urna (en lloc de mantindre-les en la casa dels familiars, aun cuando en algunes llars catòliques sol ser pràctica usual). Els cementeris catòlics hui en dia reben restants cremados, els quals són confinats en casetes especials.
L'Iglésia Protestant va ser més concordant en l'us de la cremació i molt abans que l'Iglésia Catòlica; el sentiment de pro-cremació no va ser del tot unànim entre els protestants; no obstant, el primer crematori en els països protestants es va construir en 1870, i en 1908 el decà i capità de l'abadia de Westminster, una de les més famoses Iglésies Anglicanes, va solicitar que els restants que anaren incinerats devien ser sepultats en rodalia de l'abadia. El dispersar les cendres o regar-les és una pràctica acceptable en moltes denominacions protestants, i algunes iglésies tenen el seu propi "jardí del recort", lloc en el qual, els restants poden ser dispersats. Un atre grup que també recolza a la cremació són els Testics de Jehová.
Per una atra part, algunes branques del cristianisme es mantenen en oposició a la cremació, incloent algunes minories protestants. Més notable és la prohibició que manté l'Iglésia Cristiana Ortodox, llevat excepcions que són considerades inevitables (quan les autoritats civils o situacions de possibles epidèmies ho requerixen). Quan la cremació és elegida voluntàriament, per a una causa no bona per a qui mor, a ell o ella no se li permet un funeral en l'iglésia, i pot ser exclós en les oracions llitúrgiques per als desapareguts. En la religió ortodoxa, la cremació és considerada un rebuig general al concepte de resurrecció, i com a tal és vist severament.
Judaisme
[editar | editar còdic]El judaisme ha desaprovat tradicionalment a la cremació (que va ser un dels mijos tradicionals per a dispondre dels morts en l'Edat del Bronze veïna a les cultures semíticas paganes). De la mateixa forma també ha desaprovat la conservació del mort per mig del embalsamarlo i la momificació —una pràctica dels egipcíacs antics—. Durant el XIX i principis de el XX, com els cementeris judeus, en moltes ciutats europees havien aplegat al seu llímit poblacional, la cremació va ser acceptada com un mig de sepeli entre els judeus lliberals. Els moviments lliberals actuals, com La Reforma al Judaisme, seguixen recolzant a la cremació, encara que la inhumación (sepeli) permaneix com l'opció preferida.
Els judeus ortodoxos han mantingut una estricta llínea respecte de la cremació. La desaproven tal i com es prohibix en la Halajá (la llei judeua). Este referent halájico reforça la resurrecció de la persona com una creència central del judaisme "convencional", en comparació a atres tendències antigues tals com el Saduceo, que ho nega. També la memòria del Holocaust, a on millons de judeus varen ser assessinats pels nazis i els seus cossos varen ser disposts cremant-los en forns crematoris o en fosses ardents, li ha donat a la cremació connotacions molt negatives per al Judaisme Ortodox dels grups conservadors.
Religió mormona
[editar | editar còdic]Des de la seua organisació en 1830, l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies a través dels seus líders ha exhortat als seus seguidors a evitar-la, a menos que siga requerit per la llei, i fins a a on siga possible, per a consignar al cos al sepeli en la terra, i a permetre a la naturalea l'encarregar-se de la seua dissolució, "de la pols has segut creat, i en pols et convertiràs" (Gen 3:19). El president Spencer W. Kimball va escriure: "El significat de la mort no ha canviat, llibera un esperit per al creiximent i desenroll, i coloca un cos en la mare terra". En el temps les tornades mortals del cos a l'element natiu, i si es guarda en un lloc elegit per la família per al sepeli, o s'inhuma en les profunditats de la mar, cada part essencial, es restaurarà en la resurrecció: "Cada membre i la seua conjuntura seran restaurats al seu cos; encara un pèl del cap no es perdrà, totes les coses retornaran al seu marc apropiat i perfecte".
Zoroastrismo
[editar | editar còdic]Generalment els parsis prohibixen totalment la cremació com alguna cosa que embruta al fòc, símbol de tot lo que és sagrat. El sepeli és desconegut també, per raons semblants, i el método tradicional per a dispondre d'un cadàver és l'expondre-ho com a aliment per als buitres en edificacions funeràries cridades "torres del silenci". No obstant algunes figures contemporànees de la fe han optat per la cremació. El cantant Freddie Mercury, líder de Queen (grup britànic de roc), qui era creent parsi-zoroastrista, va ser cremado despuix de la seua mort. En adició, Rajiv Gandhi va ser objecte d'una gran publicitat a partir de la cremació del seu cos en una pira de fusta de sàndal, ell també era parsi (encara que hinduista per via materna).
Neopaganismo
[editar | editar còdic]Les religions neopaganas modernes estan a favor de la cremació.
Atres religions que permeten la cremació
[editar | editar còdic]- adventistas
- ásatrú
- budisme
- calvinismo
- ciència cristiana
- cienciología
- cuáqueros (Societat d'Amics)
- Eixèrcit de Salvació
- hare krishnas (Associació Internacional per a la Consciència de Krishna)
- hinduisme (exceptuada per a sanyasis, eunucs i chiquets menors de 5 anys)
- Iglésia de Deu Ministerial de Jesucristo Internacional
- iglésia de Gales
- iglésia d'Irlanda
- iglésia episcopal escocesa
- iglésia Morava
- iglésia unida de Canadà
- luteranismo
- metodismo
- sijismo
- sintoísmo
- testics de Jehová
- universalisme unitari
- jainismo
- catolicisme
Atres religions que prohibixen la cremació
[editar | editar còdic]L'islam i el zoroastrismo la prohibixen contundentement. El neoconfucianismo baix Zhu Xi fermament desaprova la cremació d'un familiar com un acte no filial.
Experiències històriques negatives recents en la cremació
[editar | editar còdic]Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Durant l'Holocaust, crematoris massius varen ser construïts i operats pels nazis dins dels camps de concentració per a assessinar a judeus. Des de llavors la cremació comporta un sentit molt negatiu per a molts judeus. Una actitut semblant i predominant en alguns països que varen ser ocupats pels alemans durant la Segona Guerra Mundial, tals com Polònia i part de Rússia. En part també pel paper de la cremació en l'holocaust nazi, els principals dirigents que varen ser jujats com a criminals de guerra, en els Juïns de Núremberg, els qui després de ser eixecutats, varen ser incinerats i dispersos en localitats secretes.
L'incident de Tri-State
[editar | editar còdic]Un succés polèmic recent va ser la gran estafa realisada en el crematori de Tri-State localisat en l'estat de Geòrgia, a principis del 2002, en a on 334 cadàvers que supostament havien segut cremados en anys anteriors, varen ser trobats intactes i descomponent-se en el pis del crematori, apilats ahí pel propietari del crematori. L'identificació dels cadàvers va ser "més allà", en molts casos les "cendres" que varen ser tornades als familiars, no eren humanes, ya que en realitat estes eren pols de formigó i fusta. Finalment, Ray Brent Marsh —qui va anar l'operador en el temps en que es varen descobrir els cossos— tenia 787 càrrecs criminals d'estafa en contra d'ell. El 19 de novembre de 2004 va resultar culpable de tots els càrrecs. Va ser sentenciat a dos condenes de 12 anys en presó per abdós estats, Geòrgia i Tennessee.
Cremació, la popular opció als servicis funeraris tradicionals
La cremació és la manera més ecològica, més econòmica i una de les opcions més populars a nivell mundial com a tipo de servici funerari. En tot lo món cada dia són més les persones que opten per la cremació per al seu servici funerari, i el número seguix creixent any rere any. A continuació estan els percentages de cremació com a tipo de servici funerari per a alguns països en la major acceptacióː Japó en 99.95%, Taiwan 93%, Índia en 85%, Regne Unit 76%, Nova Zelanda 72%, Austràlia 70%, Perú 65%, EE. UU. 40%, Brasil 40%, França 38%, Colòmbia 35%, Mèxic 28%, Argentina 25% (fig. 1).
En Estats Units segons la NFDA, Associació Nacional de Directors Funeraris per les seues sigles en anglés, eixos números estan proyectats a seguir creixent. L'acceptació de la cremació com a opció en els servicis funeraris, va sobrepassar per primera volta la dels servicis funeraris tradicionals en EE. UU., en el 2015 i s'estima que per a l'any 2050 el percentage de persones triant la cremació per al seu servici funerari siga al voltant del 90% (fig. 2).
FIG. 1
Percentage de cremació com a tipo de servici funerari.
| País | % Cremació |
| Erro al crear miniatura: | 99% |
|
93% |
| Erro al crear miniatura: | 92% |
 CHE
|
87% |
| Erro al crear miniatura: | 85% |
| Erro al crear miniatura: | 82% |
| Erro al crear miniatura: | 82% |
| Erro al crear miniatura: | 79% |
| Erro al crear miniatura: | 78% |
| Erro al crear miniatura: | 78% |
| Erro al crear miniatura: | 77% |
| Erro al crear miniatura: | 76% |
| Erro al crear miniatura: | 72% |
| Erro al crear miniatura: | 70% |
| Erro al crear miniatura: | 69% |
| Erro al crear miniatura: | 65% |
| Erro al crear miniatura: | 65% |
| Erro al crear miniatura: | 61% |
| Erro al crear miniatura: | 55% |
| Erro al crear miniatura: | 52% |
|
52% |
| Erro al crear miniatura: | 48% |
| Erro al crear miniatura: | 47% |
|
45% |
| Erro al crear miniatura: | 42% |
| Erro al crear miniatura: | 40% |
| Erro al crear miniatura: | 39% |
| Erro al crear miniatura: | 38% |
| Erro al crear miniatura: | 35% |
| Erro al crear miniatura: | 35% |
| Erro al crear miniatura: | 30% |
|
45% |
| Erro al crear miniatura: | 28% |
| Erro al crear miniatura: | 28% |
|
25% |
| Erro al crear miniatura: | 24% |
| Erro al crear miniatura: | 15% |
Font: Funos - Barómetro Funos del Sector Funerari i Assegurador 2023[15] FIG. 2
Percentages històrics i proyecció de cremació i servicis funeraris tradicionals en EE. UU.
| EE. UU. | 2005 | 2010 | 2015 | 2017 | 2020 | 2030 | 2050 |
| Cremació % | 32 | 40 | 48 | 51 | 56 | 71 | 90 |
| Servici Funerari Tradicional% | 61 | 53 | 45 | 42 | 38 | 23 | 8 |
Font: Funos - Barómetro Funos del Sector Funerari i Assegurador 2023 Percentages històrics i proyecció de cremació i servicis funeraris tradicionals en Espanya
| Espanya | 2005 | 2010 | 2015 | 2017 | 2020 | 2021 | 2022 | 2030 | 2050 |
| Cremació % | 16 | 25 | 36 | 40 | 45 | 45 | 45 | 65 | 85 |
| Servici Funerari Tradicional% | 84 | 75 | 64 | 60 | 55 | 55 | 45 | 35 | 15 |
Font: Funos - Barómetro Funos del Sector Funerari i Assegurador 2023 FIG. 3
Font NFDA, National Funeral Directors Association, Funos. Les senyes de 2030 i 2050 són proyeccions.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Cóm funciona la cremació?» (en és-es). Lincoln Heritage. Consultat el 2023-01-21.
- ↑ «Cinc coses que experimenta el cos quan és cremado» (en és-es). infobae. Consultat el 2023-01-21.
- ↑ «Nova York recorre als ataüts de cartó per a accelerar les incineracions en plena crisis del Covid-19» (en és). L'Espanyol. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ «El carrer dels ataüts de cartó» (en és). La Vanguardia. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ «Mini Urnes».
- ↑ «[1]». Consultat el 27 de novembre de 2016.
- ↑ «Remarkable Memorial Diamonds by Eterneva» (en en-us). eterneva.com. Consultat el 2021-09-08.
- ↑ «Tatuage De Cendres».
- ↑ «Urnes Bios».
- ↑ 10,0 10,1 https://funos.es/informes-i-estudis/informe-barometro-funos-del-sector-funerari-2023
- ↑ Barómetro Funos del sector funerari 2023 Barómetro Funos del sector funerari 2023
- ↑ https://funos.es/informes-i-estudis/informe-barometro-funos-del-sector-funerari-2022 Barómetro Funos del sector funerari 2022
- ↑ «Sepultureros i enterradores. La manipulació de cossos i objectes en época de pesta durant la Baixa Edat Mija i la primerenca modernitat europea».
- ↑ «Instrucció Ad resurgendum cum Christo sobre la sepultura dels difunts i la conservació de les cendres en cas de cremació (15 d'agost de 2016)». La Santa Sèu. Consultat el 3 de novembre de 2016.
- ↑ «Barómetro Funos del Sector Funerari i Assegurador 2023».Funos.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cremación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.