Mandala
_embracing_his_consort_Vajra_Vetali,_in_the_corners_are_the_Red,_Green_White_and_Yellow_Yamari.jpg)
Els mandalas són representacions simbòliques espirituals i rituals del macrocosmos i el microcosmos, utilisades en el budisme i l'hinduisme.
Paraula sánscrita
El terme mandala és d'orige sánscrito.
- maṇḍala, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteraació del sánscrito).
- मण्डल, en l'escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació:
- [mana-la], en sánscrito clàssic[1]
- [mandala], en idioma prácrito i en varis idiomes moderns de l'Índia (com el bengalí, l'hindí o hindi, el maratí o el palí o pali).
- Etimologia: ‘círcul’.[1]
El Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Acadèmia Espanyola, arreplega tant la versió usual espanyola «mandala» (pronunciada greu o plana) com l'etimològica «mana-la» (pronunciada esdrújula).[2]
Significat
Estructuralment, l'espai sagrat (el centre de l'Univers i soport de concentració) es representa com un círcul inscrit dins d'una forma quadrangular. En la pràctica, els yantras hinduistas són llineals, mentres que els mandalas budistes són prou figuratius. A partir dels eixos cardinals, solen sectorizarse les parts o regions internes del círcul-mandala.cita requerida
Per una atra part, atres cultures posseïxen configuracions mandálicas o mandaloides, freqüentment en intenció espiritual: la mandorla (armela) del art cristià migeval, certs llaberints en el paviment de les iglésies gòtiques, els rosetones de vitral en les mateixes iglésies, les chacanas del món andino, els diagrames dels indis poble, etcétera.cita requerida
És molt provable que esta universalitat de les figures mandálicas es dega al fet de que les formes concèntriques sugerixen una idea de perfecció (d'equidistància sobre un centre) i de que el perímetro del círcul evoque l'eterna tornada dels cicles de la Naturalea (tal i com en la tradició helenística ho proponia, per eixemple, el uróboros).cita requerida
Lo sacre i ho profane
A la seua volta, en els rituals màgics és freqüent la separació d'un espai sacre respecte d'un profà; per a açò, en la tradició del ocultisme occidental s'ha recorregut i es recorre als círculs màgics. L'espai sacre —o a lo manco el del ritual— és el inscripto en tals círculs que, d'esta manera, complixen funcions anàlogues als mandalas orientals.
Psicologia analítica
Esta universalitat dels mandalas va fer que el psiquiatra Carl Gustav Jung els privilegiara com a expressions provables de lo inconscient colectiu. Per a ell, el centre del mandala figura al sí-mateixa (selbst), que el subjecte intenta conseguir perfeccionar en el procés d'individuaació.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Segons el Sanskrit-English Dictionary, del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ «Mandala», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Acadèmia Espanyola (Madrit).
Bibliografia
- Mora Vinyes (2022). Introducció a la psicologia del mandala, Bubok. ISBN 978-84-685-6630-6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mandala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.