Una cristalera, vitral o vidriera és una composició elaborada en vidres de colors, pintats o recoberts en esmalts, que es ensamblan per mig de varetes de plom.
El vidre procedix del desert, es desconeixen els seus descobridors. Segons Plinio Cayo Segon (Plinio el Vell), historiador de l'antiguetat, varen ser fenicios que al sendemà d'encendre una foguera en pedres de carbonat de calcio en l'arena varen vore que s'havia format un líquit translúcido. Varen creure que era un milacre. Els primers objectes de vidre trobats varen ser abalorios, pero les primeres vasijas procedixen d'Egipte, tombes egipcíaques en el regnat de Tutmosis III (1504-1450 a. C.). Segurament els artesans asiàtics varen ser els responsables del florecimiento de la fabricació del vidre, el qual va tindre el seu apogeu en el IX abans de Crist. Egipte es va convertir en el principal proveïdor de vidre de les corts reals. Es dedicaven sobretot a produir objectes artístics i decoratius de gran colorit. Els objectes de vidre de les corts reals procedien en la seua majoria de la regió d'Aleixandria, encara que varen anar els fenicis els qui varen descobrir el vidre bufat en el ISíria i Mesopotamia varen ser els encarregats de propagar l'indústria del vidre per tot el Mediterràneu. En definitiva, els fenicis i els egipcíacs varen ser els iniciadores i grans suministradors de vidre de l'antiguetat. En el V els romans varen vore que les diferents combinacions d'òxits donaven lloc a la coloració del vidre, creant-se aixina sense voler el vidre de color.
Actualment trobem infinitat de vidres tant transparents com coloreados. Al artiste li correspon l'àrdua tasca de decidir quin d'ells resultarà òptim per al seu obra, en la possibilitat d'aplicar distints materials i admirar les distintes creacions. La làmina de vidre deu estar ben templada (calfada per a despuix gelar-la) per a evitar que es trenque en tallar-la; en cas contrari, el vidre es dirà "ardent". El vidre és fràgil, pero extraordinàriament resistent al mateix temps (el seu durea depén del color).
Vidre Reamy: Colors transparents que li transferixen al vidre gran moviment.
Vidre Veteado: Vidre de dos o més colors que li donen efecte d'aquarela.
Vidre Sedy: Transparent o de colors molt suaus en bombetes d'aire en el seu interior que deformen la llum.
Vidre Craquelado: Vidre bufat gelat en rapidea per a trencar-ho originant fragments.
Vidre Chuplat: Capa fina de vidre sobre cristal transparent o color base.
Bola de cristal.Vidre "antitanque": Endurit fòra del forn lo que permet que siga pla i lluent.
Vidre "Laminado a Làmina": Vidre fos estés en rodells sobre una superfície plana, és econòmic i existix una extensa gama.
Vidre "Laminado a mà": Fabricat per chicotetes empreses que laminan a mà, cada peça és única.
Vidre Perles i "nuggets": Fragments de vidre de funció decorativa. Els "nuggets" s'ampren per a joyes i les "perles" es fabriquen girant vidre fos dins de chicotets círculs.
Gemas de Cristal Tallat: Paregudes als nuggets, pero en cares suaus i lluentes que reflectixen la llum.
Els vitrals ya s'usaven en els temples de la época romànica pero apleguen al seu apogeu en la arquitectura gòtica i van generalisant-se des del XIII. Presenten en este sigle, com en l'anterior, la forma de mosaic en el fondo, en varis compartiment o medallones de figures en série de dalt avall, representant-se en cada u algun assunt religiós, històric o simbòlic, pero sense dur més d'un color cada fragment de vidre (llevat l'esmalt de color gris o negruzco que s'afig per a traçar alguns perfils i contorns de figures). En el XIV, dits compartiment es fan de major tamany, lo mateix que les figures, les quals es van situant aïllades dins de la seua ogiva i baix d'un doselete i es tendix a imitar en elles un poc millor el natural, afegint-els el claroscuro d'esmalt gris i a voltes el color groc per mig del groc d'argent. En el XV i principis del XVI, les imàgens són encara majors i estan com tancades en templetes gòtics, erizados de torrecillas, i ademés dels colors gris i groc, afegits pel esmaltado del vidre, s'introduïx a voltes el color encarnat, també pel mateix procediment i s'usen vidres dobles (incoloro un i coloreado l'atre) per a modificar el color del fragment respectiu.
En el XVI, s'elaboren vitrals d'una peça en vidre incoloro, pintant-les en esmalt gris (grisalla) i a mitan del mateix sigle s'inventa el modo d'esmaltar de diferents colors un tros qualsevol de vidre, lo que va donar per resultat el dispondre de vitrals com si foren llenços o taules de pintura economizando aixina molts accessoris de plom per a armar les peces. Esta classe de vitrals molt manco transparents i lluentes que els de l'época anterior, pertanyen ya a l'estil renaixentista i es distinguixen, ademés de lo dit, per la soltura i llibertat en que apareixen les figures deslligades de templetes i combinades en escuts heràldics, etc. Entrat ya el XVII, van substituint-se per mosaics geomètrics de vidres de colors els bells vitrals precedents, desapareixent aixina el verdader art que tant va lluir en la Edat Mija. Els vitrals historiados dels sigles XVII i XVIII són sumament escassos. En el XIX, s'imiten les obres dels anteriors en variats gusts, des del romànic del XII al de la renaixença del XVI. En Espanya, destaquen per la seua antiguetat i mèrit els següents:
L'abad Suger presenta un vitral a sant Denís. Detall d'un vitral de la basílica de Saint-Denis, París. Segona mitat del XII.
S'utilisa la mateixa tècnica de l'época medieval explicada en el manual Diversis Artibus (? 1110-40) de Teófilo. En dit manual es descriu el procés d'elaboració del vitral (cort d'un patró, pintura i posterior cocció en forn). Els vitrals de la Edat Mija són en la seua majoria finestres per a iglésies. El cristal blanc o sense color és la mescla de sílice, potasa i llima. Els òxits de diversos metals són els que li donen els distints colors en dissoldre's:
el sulfur de cadmi crea el groc, el cobalt el blau, el rosa en or...[1] En l'antiguetat, per a fabricar objectes de vidre s'usaven blocs de pedra que es tallaven, pero després varen descobrir que el vidre calent era més fàcil de manipular.
Es tracta de que el vidre alcance el seu punt de fusió (reacció química) calfant-ho a altes temperatures per a molejar-ho.[2]
Si volem vidre de color li afegirem sulfur, òxits i selenita. Finalment es procedirà a un refredat llent del mateix.[3]
És una tècnica de fusió molt coneguda que consistix en una volta fusionat el vidre bufar a través d'un tubo formant bombetes per a donar-li forma, podent-se usar també un mòle d'acer o bronze (tècnica no industrial). És una tècnica difícil que requerix experiència i imaginació per part de l'artiste en qüestió (passos a seguir, evitar canvis bruscs de temperatura...).[4]
El fusing és la creació d'una peça unint dos o més vidres per mig de l'aplicació de calor (superponem a un vidre base vidres de color)
Depenent de quin siga la temperatura de fusió del vidre, parlem de Tack Fusing (730°-760°) o Full Fusing (790°-835°). La diferència consistix que el Tack conserva les distintes capes de vidre i el Full crea una única peça. És la tècnica més usada i la de major senzillea. La seua ventaja és que oferix la possibilitat de crear una àmplia gama de productes depenent de la creativitat i originalitat de l'artiste.[5]
És una tècnica que consistix en una volta derretido el vidre abocar-ho en un mòle per a donar-li la forma que vullgam. Prové de la cultura egipcíaca, per lo que és una de les tècniques més antigues. S'utilisa molt en escultura en vidre per les seues ventages com la creació d'escultures de prou gruixa, permet crear peces ben terminades, combinar-se en vidre bufat, afegir vidres de colors i metals... Hot Càsting significa molejat en calent.
Tractament tèrmic consistent en calfar el vidre fins a aplegar casi al punt de fusió per a despuix gelar-ho ràpidament. Es conseguix aumentar la seua resistència per a aixina poder gravar en ell els nostres dissenys.[2]
La tècnica del gravat consistix en crear formes i dibuixos en la superfície del vidre. Permet dissenys de molta complexitat a pesar de ser senzilla d'aplicar, ademés de permetre molts tons de color.[6]
Es tracta de sumergir el vidre en una mescla d'aigua, àcit fluorhídric i àcit clorhídric a parts iguals. Eliminem la capa superior del vidre transformant-la en mate. Necessitem guants, mascarillas i ulleres protectores per a no inhalar gasos. L'àcit és altament corroent i tòxic, per lo que resulta perillós en manipular-ho. Requerix l'observança d'una série de normes, com afegir-ho al final de tot.
S'aplica arena a pressió sobre el vidre per a polir-ho i deixar-ho mat. Podem aixina decorar-ho al nostre gust. Normalment s'automatisa el procés en una arenadora, pero la manipulació manual sempre és més autèntica.[7]
Actualment existixen en el mercat infinitat de productes adequats per a pintar vidre. Els esmalt i la grisalla són els materials més coneguts en este camp. Els esmalt són òxits i minerals formats per fregides, les quals a la seua volta són diverses en funció de varis factors: temperatura o punt de fusió, tipo de forn, modo de gelar-les a l'eixida del forn, matèries primeres usades.[9] La temperatura de cocció de l'esmalt pot modificar-se segons el tipo de vidre. En el vitrals capes d'esmalt aplicades deuen ser grosses i de gran tamany.[10] La grisalla es considera una tècnica mixta en pintura per ser la combinació d'una magra en un atre greix. Consistix en aplicar dos o més tons d'un color (generalment gris) per a aixina matisar l'obra sense abusar. El nom deriva de l'us d'una escala de grises, pero pot tractar-se d'un atre color. La seua funció és representar el volum i la profunditat per mig del claroscuro (llum - ombra).[11] En definitiva, perfilem els contorns i sombreamos els matisos (a tindre en conte el canvi de color dels vidres en sometre'ls a la temperatura de cocció de la grisalla). S'aconsella vore resultats en mostres abans d'aplicar-ho de manera definitiva.
[12]
L'univers del vitral és, com hem vist, infinit, estant supeditat el correcte us de les múltiples tècniques i materials a l'alcanç de l'artiste. Aixina per eixemple un vitral incoloro tindrà llum pròpia en la posició adequada per a ell dins del context de l'obra.
Partint d'un disseny previ unim per mig de plom, coure i estany (tiffany) distints tipos de cristals creant una composició original. El mercat nos suministra infinitat de colors i textures de cristals a triar.[13] El creador d'esta tècnica va ser Louis Comfort Tiffany, el qual va revolucionar l'art del vidre. En el XX els seus vidres no tenien que ser coloreados i va anar el precursor de l'us de la cinta de coure unint les peces de vidre en soldadura d'estany. D'eixa manera no importava el tamany de la peça i es conseguien vitrals més perfectes.[12] Una atra ventaja és la considerable reducció del pes del vitral, ademés d'una estructura mínima per a la seua construcció.
Es va iniciar a principis del XX sent la seua característica principal'us del ciment en lloc del plom. Els fulls de vidre anomenades dallas es fabriquen en mòles de ferro en la tècnica del vidre colat.
Mateix procés en l'elaboració del vitral, pero la plancha és de vidre en substitució del plom i del ciment. La gran ventaja que oferix és la millor manipulació dels vitrals de grans dimensions.
Els vitrals, pelloc que ocupen en les iglésies i catedrals seran en la França del XIII, la verdadera Pintura Gòtica. Els vitrals substituïxen allí a la pintura mural que s'havia desenrollat àmpliament durant el periodo romànic pero que en el gòtic va quedar com un art complementari. L'art dels vitrals es convertix en l'art hegemònic del color i del dibuix, pren les funcions simbòlic-docents de la pintura mural en els seus complets programes iconográficos que varen fer convergir a la major part dels tallers i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels cartons que és el pas previ per a la realisació d'un vitral.
La catedral gòtica evoca l'image de la Jerusalem celest i constituïx la obra colectiva dels habitants (burguesos) de les ciutats de la Baixa Edat Mija. Cada nova generació d'albañils i artesàs, en prendre el relleu de la generació anterior, farà alvançar la construcció del presbiteri o de les capelles laterals i del travessia. Cada nova iglésia o catedral farà les seues naus més altes que les anteriors, suprimint progressivament el mur de fàbrica o mur de càrrega i substituint-ho per lo que s'ha denominat el «mur translúcido», és dir, pels amplis finestrals en vitrals de color que proporcionen a l'interior de les iglésies i catedrals una atmòsfera càlida, coloreada i irreal a on els fidels poden sentir-se segurs a l'ampar de l'Iglésia mentres contemplen la «llum d'essència divina». Aixina s'expressava l'abad Suger, que va ser qui va impulsar la construcció dels vitrals del cor de la Basílica de Saint-Denis de París, a mediat el XII. L'art dels vitrals domina sobre les demés tècniques de pintura a les que impon les seues lleis: la composició emmarcada en medallones, casetas o atres compartiment, els colores vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; són pautes estètiques que trobem també en les ilustracions de llibres i miniaturas àmpliament difoses per Europa. Este predomini del vitral té la seua excepció en Itàlia, a on la tradició muralista no s'havia interromput des de la antiguetat, o en atres llocs que com Catalunya acusaven des del romànic les influències italianes. Els seus temas són presos del Antic i Nou Testament, les històries de la Verge María i dels sants aixina com les representacions de les activitats gremials o escenes de la vida quotidiana, les quals, progressivament pugen també a lo alt dels vitrals de les catedrals. En alvançar l'estil es va modificar la tècnica en una nova gama de color basada en els fondos incoloros o grisaés, en els tons quebrats i els temes més humanisats. L'invenció del color groc d'argent durà a l'art dels vitrals, durant el XIV, a un preciosisme dorat i a una llaugerea que constituïx la seua culminació. Un recorregut per les iglésies i catedrals en els vitrals més destacats s'ha d'iniciar per la Catedral de Chartres, en França ya que les seues vitrals constituïxen el més bell i aixina mateix el conjunt de vitrals millor conservat d'Europa. Comprén 146 finestres en 1359 temes dels quals el vitral de "Notre-dona'm de la Belle-Verrière" és el més famós. També són destacats els vitrals de Sant Eustaquio, els rosetones i la vidriera de colors del zodíac.
en la pàgina web de l'excelent treball dels estudiants de l'Universitat estatal de archive. org/web/20060426023756/http://gallery. sjsu. edu/chartres/home. html Sant Josep en Califòrnia. El art gòtic es va expandir per Europa durant la primera mitat del XIII, alcançant la seua plenitut cap a la década de 1260 quan es terminen les catedrals de Beauvais en França, de Colónia en Alemània i de León en Espanya. És en esta etapa clàssica quan l'arquitectura es fa més complexa: les naus s'eleven fins a altures jamai alcançades, els arbotantes es dupliquen per a sostindre estes voltas tan elevades i els pináculos es tornen més voluminosos. En esta etapa les portades passen de les tres clàssiques de Reims o Amiens a les cinc portades de Bourges o León. Els finestrals deixen de ser perforació en el gros del mur per a transformar-se en entrepaños translúcidos, plens de vidre entre tracerías o encaixs de pedra. Els següents enllaços mostren alguns dels conjunts de vitrals més destacats corresponents al periodo clàssic de l'art gòtic:
Actualment s'ha implementat la creació del "fals vitral" que consistix en la creació de figures com vitrals, a on el vidre és pintat per artesans utilisant pintures especials per al cristal, deixant arrere l'us de la cañuela de plom. En el XX, el art modern representat per Marc Chagall, Georges Rouault, Henri Matisse, Jean Bazaine, Sergio de Castro i uns atres grans pintors, tornarà a dissenyar cartons per a confeccionar vitrals, que continuaran tenint el seu lloc en l'Història de la Pintura. En Espanya trobem gran varietat de vitrals d'Art Modern: tenim un eixemple de la Casa Masó, en Girona, a on l'arquitecte Rafael Masó va introduir dits vitrals per a crear una sensació de lluminositat en tota la casa que, al mateix temps, la fera més gran.
A partir dels cartons dibuixats pels tallers artístics, es fa un gran número de tross de vidre que són tintats de color en la seua pròpia massa i realçats en traços de grisalla per a ser finalment units en tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors mantenint el seu valor. La massa de vidre ompli de bombetas i impureas actua sobre la llum trencant-la en mil centelleigs de color. La pròpia tècnica, per a no diluir les figures en l'irradiació dels finestrals, impon una composició plena en un espai sense profunditat, i un dibuix precís en una certa riquea de color.
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vitral.
Vitral en el Viccionari.