Amiens

Archiu:0 Amiens - Cathédrale Notre-Dame (1).JPG

Amiens

Amiens (en francés, pronunciat [aˈmjɛ̃]) és una ciutat del nort de França, situada uns 120 quilómetros al nort de París. És la capital del departament de Somme i de l'antiga regió de Picardía, en l'actual Alta França. Està travessada pel riu Somme. El seu monument més important és la catedral gòtica de Notre Dona'm, la major del país, en una altura de més de 40 metros.

Geografia

Amiens és una ciutat a la vora del riu Somme, de curs generalment apacible, en excepcionals riuades d'algunes semanes (com en la primavera de 2001).

Es va desenrollar en un punt d'estretament natural de les Hortillonnages d'Amiens, per la presència de la costera de Sant Pierre. Este montícul es pot apreciar encara. La ciutadella es va construir damunt d'ell i el carrer de Sant Pierre era un camí llaugerament inclinat que permetia l'eixida pel nort de la ciutat. Al nivell de l'estretament, una ret de canals angosts va permetre la construcció de ponts i edificis en l'Edat Mija. El Canal del Somme data de principis de el XIX i el pont situat al peu de la ciutadella no va ser construït fins al cap de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), encara que és al voltant dels barris de Saint Leu, Saint Maurice i de la part més administrativa i civil de l'actual centre que la ciutat s'ha desenrollat des de l'antiguetat.

Amiens és un nuc de comunicacions entre París (120 km al sur), Lille (100 km al noreste), Normandia i Benelux, i, en general, entre França i Anglaterra.

Història

Edat Antiga

Els orígens d'esta ciutat són galrromanos, sent el nom d'esta Samarobriva (“pont sobre el Somme”), l'assentament central de la tribu dels ambianos (llatí: ambiani), una de les principals tribus de la Galia. Els romans varen cridar a la ciutat Ambianum, que significa "assentament del poble ambiani" o Ambianorum (“dels ambianos”). És citada per primera volta en el 54 a. C. en el llibre V de la Guerra de les Galias, perque allí va passar Juliol César l'hivern de 54-53 a. C. junt a les seues tropes en la campanya contra els belgues. Durant eixe temps Amiens va ser el centre del dispositiu romà per l'importància estratègica d'esta vila, pas de les rutes del nort de França. L'emplaçament de la vila celta no es coneix en exactitut; en canvi el de la ciutat romana és perfectament conegut, estrictament geomètrica, en carrers que es tallen en ànguls rectes i de dimensions regulars. Es diferencien dos etapes en la construcció: la primera, situada en la partix noroest, composta de vint insulae de 160 metros de llarc per 125 metros d'ample, sobre un àrea de 40 hectàrees. l'amfiteatre estava situat a l'oest de la ciutat, seguint una disposició clàssica de l'urbanisme romà. La segona etapa de construcció data de principis de el II, i correspon a una ampliació: les insulae són més grans, de 160 per 160 metros, aplegant la superfície de la ciutat a 105 hectàrees. Tres importants monuments, amfiteatre, terma i fòrum, varen ser descoberts durant els treballs de reconstrucció despuix de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), pero no varen ser conservats.

En l'any 256, durant l'invasió germànica, la ciutat és arrasada, ya que en aquella época no contava en cap defensa. Va ser reconstruïda parcialment, convertint-se en un chicotet burc fortificado de 20 hectàrees. Els murs de la fortificació varen ser construïts en els materials recuperats dels monuments destruïts pels bàrbars, mesclats en escultures i esteles de cementeris abandonats. La data de la construcció és donada pel descobriment de dos monedes de l'emperador Probo falcades en 277-278, perdudes per un obrer i trobades en un bloc de morter en 1951.

Es coneixen tres portes. Una al sur, la porta clippiana, que és citada en la vida de sant Fermín d'Amiens, primer bisbe d'Amiens, que en 287 va convertir als amienenses al cristianisme i va ser decapitat en 303. Una atra a l'est, situada en l'antiga iglésia de Sant Martín (vore Martín de Tours), jove oficial de la guarnició romana que, segons la llegenda, va compartir la seua capa en un pobre en l'hivern de 338-339. I una tercera porta donava accés al riu Somme.

Segons l'historiador romà Amiano Marcelino, esta chicoteta ciutat queda com una de les viles importants de la Galia Belga junt a Reims i Châlons. Conserva durant tot el sigle una activitat administrativa, econòmica i sobretot militar. Torbada per les guerres civils, els pillage i les incursions bàrbares, els escassos texts parlen d'una fàbrica d'armes, un taller de vestimenta militar i de l'aquarterament de tropes. També d'una ceca en época de Magnencio (r. 350-353).

Amiens es convertix aixina en un bisbat permanent. El primer bisbe històricament testificat és Eulogius, que vares agarrar al concilie de Colónia, en l'any 364.

Edat Mija i Moderna

Amiens formava part de França des de el V. Els normandos varen saquejar la ciutat en 859 i de nou en 882. En 1113, la ciutat va ser reconeguda pel rei Luis VI de França, i en 1185 va quedar vinculada a la Corona de França.

Feu de la Lliga Catòlica des de 1568, es va sometre al rei el 9 d'agost de 1594, solament despuix del seu conversió.

L'11 de març de 1597, forces espanyoles varen prendre la ciutat durant els sis mesos que va durar el lloc d'Amiens (1597), ans que Enrique IV recuperara el control el 25 de setembre.

Edat Contemporànea

Archiu:0 Amiens - Cathédrale Notre-Dame (1). caps block 13

Catedral d'Amiens

En esta ciutat es va firmar el 25 de març de 1802 el tractat de pau conegut com Tractat d'Amiens, pel que es va posar fi a la guerra entre Gran Bretanya i França més els seus aliats. El tractat va deixar sense solucionar qüestions molt importants, per lo que la pau va durar solament un any. En dit tractat es va establir:

1. La retirada francesa i britànica d'Egipte i la seua devolució al Imperi otomà.
2. La restitució per part de Gran Bretanya de totes les conquistes de França i els seus països aliats, llevat Ceilan, Gibraltar i l'illa de Trinitat. L'illa de Menorca seria tornada a Espanya.
3. L'evacuació de Nàpols i els Estats Pontificis per part de França.
4. La devolució de l'illa de Malta als Cavallers Hospitalaris.

Llista d'alcaldes

Alcaldes (maires en francés) d'Amiens:

• 1945 SFIO (SOCIALISTA)
• 1947 RPF (CONSERVADOR)
• 1953 SFIO (SOCIALISTA)
• 1959 CNI-RI (LIBERAL)
• 1971 PCF (COMUNISTA)
• 1989 UDF (LIBERAL)

Patrimoni

Archiu:Vue d'Amiens.jpg

Vista d'Amiens des de la rotonda de Grace. Ademés de la catedral, s'observa el beffroi davant de la mateixa, aixina com l'iglésia de sant Germán a l'esquerra.

La situació d'Amiens fa d'ella un destí interessant per a una fi de semana o varis dies, des de París, Lille o Brusseles. Atres turistes aprofiten per a visitar la ciutat a l'hora que la baïa de Somme.

Amiens es beneficia de l'etiqueta de «Villes et Pays d'Art et d'Histoire» des de 1992. En este marc, estan organisades unes visites guiades temàtiques destinades a un públic adult, pero també als chiquets a través de tallers pedagògics. Hi ha un circuit senyalisat que permet una visita independent a la vila: els panels comenten els llocs i els edificis notables, a través d'explicacions i ilustracions funcionals.

Els principals elements patrimonials que susciten un interés turístic són la catedral de La nostra Senyora, el centre de la ciutat, la Casa de Juliol Verne, el beffroi, la Torre Perret i el Museu de Picardía, aixina com els barris de Saint-Leu i de Saint-Maurice.

Deports

El club de fútbol de la ciutat, l'Amiens SC, s'eixercita en la Lligue 2, el segon nivell del fútbol nacional. El seu estadi és el Stade de la Licorne, l'aforament de la qual supera els 12 000 espectadors.

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amiens.

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amiens.
• Sitie web oficial d'Amiens Métropole (francés)