Anar al contingut

Galia Bèlgica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La província romana de Galia Bèlgica (en llatí, Gallia Belgica) va estar localisada en el noreste de França, en Bèlgica, en la partix sur dels hui Països Baixos, i ademés ocupava a Luxemburc i l'oest d'Alemània. Els habitants natius, els belgues, eren una mescla de celtas i tribus germanes.

En la campanyes en les Galias, el general romà Juliol César va derrotar als belgas i es va fer en el control del país. Dels belgas va deixar inicial testimoni de la seua bravura: "Els més valents de tots són els belgas, perque viuen molt remots del fausto i delicadea de la nostra província; i rar volta apleguen allà els mercaders en coses a propòsit per a enflaquecer els bríos; i per estar veïns als germans, que moren a l'atra part del Rin, en els qui duen contínua guerra."

En l'any 27 a. C. l'emperador Augusto va dividir el territori en el nort dels Alps en tres noves províncies: Gallia Aquitània, Gallia Lugdunensis, i Gallia Bèlgica.

Organisació de la província

[editar | editar còdic]
Archiu:Gaul in the time of Caesar (134037767).jpg
La Gallia romana en l'época Cessar (50 a. C.).

En l'any 17 a. C., el governador de la província Marcus Lollius va ser vençut pels sugambros, l'àguila dorada de la V Legió Alaudae va ser presa i açò es va considerar una humiliació en Roma. L'emperador va enviar als seus fills adoptius Tiberio i Druso a Germania a pacificar les tribus. Es varen crear dos províncies militarisades a l'oest del riu Rin per a protegir la Gallia Belgica, i el governador d'esta va ser titular del govern d'estes dos noves províncies. Per a crear-les, a la Gallia Belgica se li va despullar de territoris en el nort i l'est, que es varen assignar a les províncies de Germania Inferior i Germania Superior respectivament. Per la seua banda la frontera sur de la Gallia Belgica es va estendre més, a costa de la Gallia Lugdunensis. La reorganisada província va rebre la ciutat de Reims (en llatí Durocortorum), que es va convertir en la seua capital.

En l'any 254 el llimes de la Germania Superior va ser travessat pels germans de l'atra vora del Rin, i cap a l'any 259 es va produir l'entrada d'importants contingents bàrbars en la Gallia Belgica. Entre els anys 268 i 278 l'interior de la Galia va ser saquejat i alguns grups varen aplegar fins a Hispania. Finalment, cap a l'any 278 la frontera va ser restablida per l'emperador Probo.[1]

Regne merovingio

[editar | editar còdic]

En el V la Gallia Belgica ya no estava baix jurisdicció romana. Despuix de soportar onades d'invasions de francs, alamanes i sajones, aixina com formar part del imperi Gal per a ser reconquistada per l'emperador romà Aureliano, la província va terminar sent part del regne merovingio de Clodoveo I. En el VIII, la província va ser el cor de l'imperi de Carlomagno. En morir el fill de Carlomagno, Ludovico Pío, la província va ser dividida entre les que es convertirien en les futures nacions d'Alemània i França.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. DUTOUR, THIERRY (2003), La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana. — Paidós, Buenos Aires, 2005, pág. 82. ISBN 950-12-5043-1


Referències

[editar | editar còdic]