Anar al contingut

Germania Superior

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Germania Superior

La província romana de Germania Superior (en llatí, Germania Superior) va ser una província romana creada per Augusto en un territori conquistat anys arrere per Juliol César. Ocupava l'actual Alsàcia, part de la moderna Suïssa i la vora occidental de la part alta del Rhun (actual Rin).

Organisació

[editar | editar còdic]

La guerra civil entre Pompeyo i César va suspendre les campanyes en Germania, i els germans varen fer de les seues en la Galia, fins que el nebot de César, Octavio, es va fer en el poder i va organisar el territori conquistat per César en dos províncies: Germania Superior i Inferior. Posteriorment agregaria més territoris germànics, ej: els Campos Decumanos.

La província de Germania Superior estava repleta de fortificacions en la seua frontera a lo llarc del Rin. Les legions romanes sempre varen estar actives en esta província i varen conseguir repelir una i una atra volta a les tribus germàniques que s'espentaven unes a atres contra Roma.

En l'any 254 el llimes de la Germania Superior va ser perforat pels germans de l'atra vora del Rin, i cap a l'any 259 es va produir l'ingrés d'importants contingents bàrbars en la Gallia Belgica. Entre els anys 268 i 278 l'interior de la Galia és saquejat i alguns grups apleguen fins a Hispania. Recent cap a l'any 278 la frontera és restablida per l'emperador Probo.[1]

Els atacs varen continuar durant el IV fins que Juliano i Valentiniano I varen tornar a estabilisar la frontera i varen convertir a les tribus del marge dret en aliades de l'Imperi. Ya en el V, una coalició de pobles danubianos va conseguir passar de nou el Rin despuix de lo que els ribereños francs, burgundios i alamanes varen expandir els seus regnes a costa del moribunt Imperi.

La Germania Superior tenia assignades permanentment a la Legió VIII Augusta i la Legió XXII Primigènia.

La capital de la província era Mogontiacum (Magúncia, en alemà Mainz, Alemània) i atres ciutats importants eren Besançon (Besontio), Estrasburc (Argentorate) i Wiesbaden (Aquae Mattiacae).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. DUTOUR, THIERRY (2003), La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana. — Paidós, Buenos Aires, 2005, pág. 82. ISBN 950-12-5043-1

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]