Magúncia
Magúncia (en alemán: Mainz, pronunciat /maɪ̯nt͡s/ (🔊 escoltar); en latín: Moguntiacum; en francés: Mayence) és la capital del estat federat alemà de Renania-Palatinado. És una ciutat situada en el suroest d'Alemània, a la vora del riu Rin, en la marge oposta a la desembocadura del Meno, per lo que és un important port fluvial d'Alemània. En la vora contrària es troba la ciutat de Wiesbaden, en l'estat d'Hesse.
Destaca per ser el lloc a on Johannes Gutenberg va inventar l'imprenta de caràcters mòvils. Actualment Magúncia ha tornat a ser centre dels mijos de comunicació, ya que alberga la sèu de la ZDF, el segon canal més important del mig televisiu alemà.
Encara que va anar greument danyada durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat conserva gran part del seu caixco antic, en el que destaquen les construccions realisades en pedra de color roig (arenisca, principalment).
Magúncia té universitat pròpia des de 1477, denominada actualment Universitat Johannes Gutenberg, ubicada prop del centre de la ciutat. El seu antic campus no solament comprén aules i sales de conferència, sino també vivendes, bars i restaurants que constituïxen un barri independent.
En 223.318 habitants (a 31 de decembre de 2023), és la tercera ciutat més gran de la regió Rin-Meno i la ciutat més gran de Renania-Palatinado. El seu equip de fútbol FSV Magúncia 05 juga en la primera divisió de la Bundesliga.
Història
Antiguetat
- Artícul principal → Mogontiacum.
Magúncia es va formar a partir d'una fortalea romana, el nom del qual era Mogontiacum, establida pel general romà Druso el Major al voltant de 13/12 a. C. Com relata Suetonio, Mogontiacum estava ben assentada quatre anys més vesprada, durant el funeral del seu fundador, encara que hi ha atres teories que indiquen que podria haver-se fundat abans. La ciutat de Mogontiacum es va desenrollar entre la fortalea i el riu. Mogontiacum va ser una important base militar durant l'época romana, provablement per la seua posició estratègica en la confluència entre el Meno i el Rin. El seu castrum va servir d'aquarterament a diferents legions, com la legio XIV Gemina (70–92) la XVI Gallica (AD 9–43), XXII Primigènia, l'IV Macedonica (43–70), I Adiutrix (70–88) i la XXI Rapax (70–89), entre unes atres. Magúncia també va ser la base de la flota fluvial romana, la Classis Germanica. Es varen descobrir entre 1982 i 1986 restants de barcos de tropa (navis lusoria) i pots de patrulla de finals de el IV que poden vore's en el Museum für Antike Schifffahrt. A lo llarc dels sigles I a IV, va ser una de les principals fortalees del llimes del Rin i va tindre un important desenroll urbà. Des del regnat de Domiciano, va ser capital de la província Germania Superior, i té un important monument funerari dedicat a Druso, al que la gent feya pelegrinages de llocs tan lluntans com Lió. Entre les seues construccions notables destaca el teatre romà més gran al nort dels Alps i un pont que creuava el Rin. Els alamanes varen saquejar la ciutat en 368.
A causa d'una série d'incursions durant el IV, Alsàcia va ser perdent gradualment el seu caràcter ètnic belga de tribus germàniques entre celtes governats per romans i predominava cada volta més l'influència dels alamanes. Els romans varen recuperar repetidament el control. No obstant, les tropes assentades en Magúncia provenien cada volta més de fòra d'Itàlia i els emperadors tenien solament un o dos antepassats italians en linajes que provenien principalment de gent dellà les fronteres septentrionals.
L'últim emperador que va tindre tropes estacionades en Magúncia al servici de l'imperi occidental va ser Valentiniano III, que dominava la regió a través de la seua Magister militum per Gallias, Flavio Aecio. En eixa época l'eixèrcit albergava gran número de tropes procedents de les principals tribus germàniques del Rin, els alamanes, els sajones i els francs. Eren un oponent que havia conseguit poder i reputació entre els belgues del baix Rin durant el III i havien intentat estendre successivament la seua influència aigües dalt. En 358 l'emperador Juliano va comprar la pau donant-los a canvi la major part de Germania Inferior, que de totes formen ya posseïen, i imponent-los el servici en l'eixèrcit romà.
Les faccions europees en l'época de Flavio Aecio eren els celtes, godos, francs, sajones, alamanes, hunos, italians i alanos, ademés de varis pobles minoritaris. Aecio va jugar en tots ells, enfrontant-los uns contra uns atres i intentant astutamente mantindre la pau dins de les fronteres romanes. Va usar tropes hunas vàries voltes. Es va produir l'enfrontament definitiu entre Aecio i Atila, abdós al front d'eixèrcits multiétnicos, quan Atila va irrompre en Alsàcia en 451, devastant el país i destruint Magúncia i Tréveris en els seus guarnicionas romanes. Pero Aecio va conseguir frenar-los en la batalla dels Campos Cataláunicos. A principis de el V Magúncia va ser destruïda pels vàndals, ocupada pels hunos i definitivament conquistada pels francs.[1]
Magúncia franca
Aecio no va poder gojar molt de la seua victòria perque va ser assessinat en 454 a mans del propi emperador, que a la seua volta seria apunyalat per amics de Aecio en 455. Estos acontenyiments supondrien el final efectiu del domini romà en el nort. Despuix de vàries lluites breus pero sanguinoses, un antic subordinat de Aecio, Ricimero, es va convertir en emperador. El seu pare era un suevo i la seua mare, una princesa visigoda. Ricimero no va governar directament en el nort, sino que va establir allí una província client, que funcionava independentment, i la capital del qual era Soissons. Inclús llavors el seu estatus era ambigu, encara que sol descriure's com regne de Siagrio.
Prèviament, el primer dels Merovingios, Clodión, havia derrotat a Aecio al voltant de 430. El seu fill, Meroveo, va lluitar en el costat romà contra Atila, i el seu fill, Childerico, va servir en l'eixèrcit del regne de Siagrio. Mentrestant, els francs s'infiltraven gradualment en el regne i assumien el poder. També es varen traslladar al Rin i es varen apoderar de l'antiga regió romana de Germania Superior, fixant la seua capital en Colónia. Varen escomençar a conéixer-se com francs ripuarios en oposició als francs salios. Provablement es va produir un gran desplaçament de població i l'antic domini belga es va transformar en franc.
Els acontenyiments es varen produir ràpidament a finals de el V. Clodoveo, el fill de Childerico, es va convertir en rei dels salios en 481, governant des de Tournai. En 486 va derrotar a Siagrio, l'últim governador del domini de Soissons, i va prendre el nort de l'actual França. Va estendre el seu regne a Cambrai i Tongeren en 490–491, i va rebujar als alamanes en 496. Ademés, enguany es va convertir del arrianisme al catolicisme.
Despuix de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident en 476, els francs governats per Clodoveo I es varen fer en el control de l'Europa Occidental al voltant de 496. Clodoveo es anexionó el regne de Colónia en 508. A partir de llavors, Magúncia va ser, per la seua posició estratègica, una de les bases del regne franc. Magúncia albergava una comunitat cristiana molt abans de la conversió de Clodoveo. El seu successor Dagoberto I va reforçar les muralles de Magúncia i la va fer una de les seues sèus. En Magúncia es falcava un sòlit de Teodeberto I (534–548).
Edat Mija
Els francs varen unificar les tribus celtes i germàniques en Europa. El rei franc més important va ser Carlomagno (768–814), qui va formar un nou imperi en Europa, el Sacre Imperi Romà Germànic. Magúncia va aplegar a ser, pel seu emplaçament central, una ciutat important de l'imperi i la cristiandat. En el temps, els canvis idiomàtics varen ser dividint gradualment als francs. En Magúncia es parlava un dialecte denominat ripuario. A la mort de Carlo Magne varen escomençar a aparéixer les diferències entre França i Alemània, per lo que va deixar d'ocupar una posició central per a convertir-se en una ciutat fronteriça, en una regió en una identitat nacional pròpia.
Al començ de l'Edat Mija, Magúncia va ser el centre de la cristianisació dels pobles germans i eslaus. El primer arquebisbe de Magúncia, Bonifacio, va ser assessinat quan tractava de convertir als frisones i va ser enterrat en Fulda. Entre els primers arquebisbes de la ciutat també es troben Rabano Mauro, teòlec i escritor, i Villigiso (975–1011), que va escomençar la construcció de l'actual catedral de Magúncia i va fundar el monasteri de Sant Esteban.
Al voltant de l'any 965, el viager hispanojudío Ibrahim ibn Ya'qub va visitar la ciutat i es va sorprendre en trobar en ella dirhams falcats en Samarcanda i espècies de l'Índia, com a pebre, gingibre, tacha d'olor, nardio indi, cost i galanga. En aquella época també hi havia pells importades de Rússia. El viager va encertar en descriure la ciutat principalment com un gran mercat de cereals, mencionant específicament el blat, l'ordi, el centeno, la vinya i la fruta.[2] Des de l'época de Villigiso fins al final del Sacre Imperi Romà Germànic en 1806, els arquebisbes de Magúncia eren pilars de l'imperi i eren el més important dels sèt electors de l'emperador. Junt a la de Roma, la diòcesis de Magúncia és l'única del món que té actualment una sèu episcopal. Els arquebisbes de Magúncia ostentaven tradicionalment el títul primeres germaniae, el suplent del papa al nort dels Alps.
En 1244 l'arquebisbe Sigfrido III va concedir a Magúncia el fur de ciutat, que incloïa el dret a elegir un concejo municipal pels ciutadans. La ciutat va sofrir l'enfrontament de dos arquebisbes en 1461, Diether von Isenburg, que havia segut elegit arquebisbe pel fur de la catedral i estava recolzat per la ciutadania, i Adolfo II von Nassau, que va ser nomenat arquebisbe pel papa. En 1462 l'arquebisbe Adolfo II va assaltar la ciutat de Magúncia saquejant i matant a 400 habitants. En una audiència especial, molts dels supervivents varen perdre totes les seues propietats´, que varen ser repartides entre aquells que varen prometre seguir a Adolfo II. Els que no es varen comprometre a seguir a Adolfo II (entre ells Johannes Gutenberg) varen ser expulsats de la ciutat o encarcerats. El nou arquebisbe va derogar el fur de Magúncia i va posar a la ciutat baix el seu control directe. Irònicament, a la mort Adolfo II, el seu successor va ser Diether von Isenburg, ara llegalment elegit segons el fur i nomenat pel papa. A Johannes Gutenberg de Magúncia se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunable varen eixir de la seua imprenta: entre ells destaca la Bíblia de Gutenberg (1453-55). El tipo de lletra dels primers tipos mòvils, redona o romana que va dur d'Itàlia, imitaven l'estil manuscrit en voga en aquells moments.
Els judeus de Magúncia
Magúncia es diu en les fonts judeues Maganza i va ser una ciutat central i fundadora en la judería Asquenazí. Durant uns mil anys, va existir allí una puixant comunitat judeua. Junt en les ciutats de Worms i Espira, constituïen les tres grans comunitats judeues a lo llarc del Rin.
Durant la Primera Creuada, la comunitat judeua va ser perjudicada greument pels creuats que travessaven la ciutat en el seu camí cap a l'orient. Despuix de massacrar als judeus de Worms, els creuats varen continuar cap a Magúncia. Al principi, 1300 judeus es varen refugiar en la casa del bisbe per una gran suma de diners (cinccents marcs). Despuix de dos dies de negociacions entre els creuats i l'arquebisbe, les portes de la ciutat es varen obrir als creuats. Els judeus de la comunitat, encapçalats per R. Klonimos, "vestien armadures i cenyien les seues armes de guerra" i varen lluitar contra els revoltosos. Al vore que els insurgents estaven guanyant la batalla, els guàrdies del bisbe i inclús el propi arquebisbe varen fugir. Quan va quedar clar que no hi havia escapatoria, els judeus de la comunitat varen optar per immolar-se i matar ells mateixos als seus sers volguts en lloc d'abandonar-los cruelment a la mort pels creuats, que en eixe moment era una expressió suprema de noblea de l'ànima. Els judeus també varen conseguir ells mateixos capcionar fòc a la sinagoga per a que no fora deshonrada. Els refugiats varen ser perseguits i massacrats i solament uns 60 dels rics de la ciutat varen ser trets a amagades de la ciutat, pero també varen ser capturats i assessinats. Durant estos disturbis, part de la ciutat també es va incendiar.
Edat Moderna
Durant la guerra dels Trenta Anys, va ser ocupada per les tropes espanyoles en maig de 1621, pels suecs el 23 de decembre de 1631, per l'eixèrcit imperial en decembre de 1635 i per França en 1644. Solament despuix de la Pau de Westfalia de 1648 va ser restituïda a l'electorat.
Edat Contemporànea
En el XVII es va construir la ciutadella de Magúncia.
Des de març fins a juliol de 1793 va existir la República de Magúncia, el primer Estat democràtic en territori alemà. Presa per Prusia el 22 de juliol de 1793, va ser ocupada per França en 1795, incloent-la en la República Cisrenana, abans de ser anexionada al Primer Imperi francés. Va soportar un llarc sege des del 21 de novembre de 1813 fins al 4 de maig de 1814, quan és conquistada per les tropes de la Sexta Coalició, que l'entreguen a Hesse-Darmstadt.
L'inclusió del tercer pistó de Trompeta es va produir en 1830 de mà de Müller de Magúncia i Satter de Leipzig. El primer congrés dels creents catòlics germanoparlantes va tindre lloc en 1848 en Magúncia.
l'Armistici de l'11 de novembre de 1918: Posterior evacuació de totes les tropes alemanes del territori en el costat occidental del Rin, més de 30 km a la redona de la ribera dreta del Rin, aixina com de la ciutat de Magúncia en la consegüent ocupació d'ella per les tropes de la Tercera República Francesa, inclusivament les seues forces colonials.
Bombardeig de Magúncia el 27 de febrer de 1945 - el dia negre de la ciutat.
Cultura
Com a ciutat integrant de la Gran Regió, Magúncia va participar en el programa de la Capital Europea de la Cultura 2007. El Teatre Estatal de Magúncia (Staatstheater Mainz) és el teatre estatal de dita ciutat alemana.
En esta ciutat se celebren festes populars durant tot l'any. Els habitants de Magúncia són coneguts pel seu caràcter obert i la seua alegria de viure, que demostren durant les festes.
Carnestoltes
Magúncia és prou coneguda per les seues celebracions de carnestoltes, desfilades i boles decorades, que en el sur d'Alemània es denominen Fastnacht.
El dilluns de carnestoltes té el seu punt central en la desfilada dels bufons i juglares. Tota la gent de Magúncia es tira al carrer i convertixen la ciutat en una mar d'alegres colors. La desfilada del dilluns de carnestoltes en vehículs portant alegoria polítiques, cabezudos i jagantes, bandes de música, abanderats i guàrdia d'honor, va obrint-se camí a lo llarc d'una multitut que celebra i balla sense parar. Ací, els caps jagants "Schwellköpp" o "Monuments" són autèntiques obres d'art, creades durant mesos per artesans i artistes que ampren materials com a cartó, fusta, paper i pintura. És la festa popular per excelència, en sis dies i sis nits de duració; els disfrassats donen regressos per una ciutat en estat d'excepció.
Open-Ohr-Festival
Els estudiants organisen el festival Open-Ohr-Festival (lliteralment "Festival de l'Orella Oberta") en bandes de tot lo món.
Nit de Sant Joan
La Nit de Sant Joan és una de les festes majors de Magúncia, declarada oficialment d'interés turístic internacional. En honor al fill més ilustre de la ciutat, Johannes Gutenberg, se celebra la Johannisfest, a la que assistixen centenars de mils de persones.
Tals festes, organisades en les peculiaritats actuals, daten de 1968, sent el seu impulsor Jockel Fuchs. Quatre dies despuix, la nit del 20 de juny, els grups folklòrics es reunixen en el centre de la ciutat, en el carrer Ludwigstrasse, les places del Mercat, Leichhof, Ballplatz i de Schiller, donant espectàculs de música i dansa. L'atracció principal és el batisme dels impressors, Gautschen, des de lo alt del Johannis Mercat del Llibre i el mercat de l'artiste en el banc del Rin.
La Johannisnacht termina en els grans fòcs artificials sobre el Rin a la vespradeta del dilluns.
Mercat del vi
En el romàntic parc municipal i el jardí de les roses (Rosaleda), es reunixen una volta a l'any a finals d'agost els que volen gojar del vi. En tota la família apleguen els natius i els visitants al mercat de vi de Magúncia per a celebrar, degustar i charrar àmpliament.
Els grans viticultores servixen més de 300 exquisits vins de la regió vinícola Rheinhessen en les numeroses casetes bellamente decorades. Estos deliciosos vins locals s'acompanyen en les variades especialitats gastronòmiques de la regió (vore també: Oktoberfest).
Oktoberfest
Les festes d'octubre (Oktoberfest) de la ciutat de Magúncia, a diferència de les que se celebren en atres localitats d'Alemània, especialment de Munich, solament tenen lloc en el barri de Hechtsheim. La celebració, establida en la ciutat des de 2005, es desenrolla durant dèu dies, normalment dos dissabtes.
Apleguen a beure's 42 000 litros de cervesa Mainzer Aktien-Bier o Wiesen Bier, fabricada única i exclusivament per a la festa. També el pollet torrat, les salchichas, Handkäse, Spundekäs i Brezel de porc són consumides en grans cantitats.
El número de visitants en 2012 va ser 52 000.[3]
Mercat nadalenc
El mercat nadalenc de Magúncia se celebra des de 1788 en el nom local de Nikolose Markt. És un event multitudinari que s'organisa tots els anys en les places principals Markt, Liebfrauenplatz i Höfchen de centre històric de la ciutat.[4]
Economia
Magúncia va ser tradicionalment una ciutat centrada en l'indústria vitivinícola (Rheinhessen, Rheingau i Mittelrhein), en exportacions de vi a tot lo món. També les de Va vindre espumoso (el "Sekt" alemà), en Kupferberg i Henkell & Co.. Magúncia ha basat la seua economia en l'indústria impressora i cristalera. Ademés de la producció i comercialisació de vi, també es cultiven frutes, cereals i hortalices.
Despuix de la crisis bodeguera al començament dels 80, actualment la ciutat busca diversificar l'indústria. Un sector econòmic fomentat en èxit és el turisme, per la forta identitat de la ciutat.
De forma paralela, atres accions s'orienten a l'ubicació de la ciutat com a centre llogístic en Alemània occidental, en grans superfícies i naus de distribució, buscant les sinèrgies entre el ferrocarril, l'aeroport i els ports propencs.
Magúncia és sèu del consorci internacional Schott AG, especialisat en la producció de vidres industrials. Va ser fundada en 1884 en Jena per Otto Schott i els germans Roderich i Carl Zeiss i des de 1952 és basat en Magúncia. En uns 3000 empleats Schott AG és el empleador comercial més important de la ciutat.[5]
La ZDF, acrònim para Zweites Deutsches Fernsehen ("Segona televisió alemana"), en sèu en Magúncia, és l'institució pública de televisió nacional d'Alemània, establida conjuntament pels Estats federats alemans (Länder). Emet quatre canals: ZDF, ZDFneo, ZDFinfo i ZDFkultur. ZDF té uns 3600 empleats.
La Südwestrundfunk o SWR, que en espanyol significa Radiodifusió del Suroest, és l'institució pública de radi i televisió regional dels Estats federats de Renania-Palatinado i Baden-Wurtemberg. La companyia té tres sèus centrals en les ciutats de Stuttgart, Baden-Baden i Magúncia. ZDF i SWR es financen majoritàriament pel cànon de radiodifusió pagable per les llars en Alemània i, de menor part, per la publicitat i el patrocini comercials.
Schott Music, empresa fundada en 1770, és una de les editorials de música més antigues i prestigioses d'Alemània. Werner & Mertz, fundada en 1867, és una empresa familiar mijana que fabrica productes de neteja i conte. BioNTech és una empresa de biotecnología dedicada al desenroll i fabricació d'inmunoterapia actives per a un enfocament específic del pacient en el tractament de malalties greus. La ciutat de Magúncia pot considerar-se lliure de deutes a finals de 2022 perque espera obtindre elevats ingressos per imposts comercials de l'empresa Biontech. Tots els deutes poden cobrir-se en els pagaments d'imposts de Biontech, que rondaran els 1250 millons d'euros en 2021.[6]
Servicis públics
Educació
- Universitat de Magúncia
- Escola tècnica superior de Magúncia (Fachhochschule Mainz)
Sanitat
Hospital universitari Universitätsmedizin der Johannes Gutenberg-Universität Mainz
Seguritat ciutadana
- Policia local de Magúncia
- Cos municipal de bombers del Ajuntament de Magúncia
El servici de bombers en la ciutat de Magúncia data de l'any 1906, és el Dezernat V – Dezernat für Umwelt, Grün, Tiefbau, Entwässerung und Brandschutz der Stadt Mainz.[7]
Piscines públiques
- Taubertsbergbad, piscina coberta i piscina a l'aire lliure va construir en 1962.
- Am Großen Sand, piscina coberta i piscina a l'aire lliure va construir en 1974 (Club Natació SSV Undine 08 i SG EWR Rheinhessen-Mainz).
Transports
Patrimoni
Museus
Museu d'Història Natural
Museu de Navegació en l'Edat Antiga
Museu Kupferberg Museu del Carnestoltes de Magúncia Museu d'Història de la Ciutat
- Santuari d'Isis i de Magna Mater
Monuments i edificis religiosos
- Catedral de Magúncia
- Iglésia de Sant Emmeran (Magúncia)
- Iglésia de Sant Esteban (Magúncia)
- Iglésia de Sant Joan (Magúncia)
- Iglésia de Sant Agustín (Magúncia)
- Iglésia de Sant Ignacio (Magúncia)
- Iglésia de Sant Pedro (Magúncia)
- Iglésia de la Bienaventurada Verge María (Magúncia)
- Christuskirche (Magúncia)
- Palau Electoral de Magúncia
Deports
El FSV Mainz és el club de fútbol local. Competix en la primera divisió del fútbol nacional, la Bundesliga. Disputa les seues trobades en l'Estadi Opel Arena que conta en una capacitat per a 34 000 espectadors.
-
![Estadi Opel Arena del [[1. FSV Magúncia 05]]](/w/images/thumb/8/8a/Mainz_west_Opel_Arena_IMG_8348.jpg/120px-Mainz_west_Opel_Arena_IMG_8348.jpg)
Estadi Opel Arena -
-
![Estadi Opel Arena del [[1. FSV Magúncia 05]]](/wiki/Archiu:Mainz_west_Opel_Arena_IMG_8348.jpg)
Agermanament
Persones notables
- Artícul principal → .
Vore també
Referències
- ↑ Robert Appleton Company (1907), Magúncia (Mainz) The Catholic Encyclopedia, volum I, Traduït per Pedro Royo
- ↑ DUTOUR, THIERRY (2003), La ciutat migeval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana, p. 111-113. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1
- ↑ Mainzdirndl 2013 gesucht
- ↑ Mainz Weihnachtsmarkt, un dels mes bonicos d'Alemània
- ↑ Landeshauptstadt Mainz: Kennzahlen Arbeitsmarkt [1] archivat en Wayback Machine. (el mercat laboral en sifres, alemà)
- ↑ Warum die Biontech-Milliarden für Rheinland-Pfalz zoom Minusgeschäft werden en: Handelsblatt 23. febrer 2022
- ↑ actualitat de servici de bombers en la ciutat de Magúncia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Magúncia.- «Einwohner der Landeshauptstadt Mainz laut Melderegister am 31.12.2023 (zoom Stichtag erstellt am 15.02.2024)». Consultat el 23 de juliol de 2024.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maguncia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.