Anar al contingut

ZDF

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

ZDF (Zweites Deutsches Fernsehen; en espanyol, Segona Televisió Alemana) és un canal de televisió pública d'Alemània. Conta en una programació generalista, centrada en l'informació i l'entreteniment. Ademés gestiona dos canals temàtics de televisió digital —ZDFinfo i ZDFneo— i varis servicis conjunts en ARD, el consorci de radiodifusoras públiques.

El canal va començar les seues emissions l'1 d'abril de 1963 com una empresa independent d'ARD. La seua gestió corre a càrrec d'un consell de televisió compost per representants dels 16 estats federats, el governe federal, i distintes associacions civils i religioses. La sèu central de l'empresa està en Magúncia.

ZDF és un dels tres prestadors del servici de radiodifusió pública alemà, junt en ARD i la ràdio Deutschlandradio. És també membre actiu de l'Unió Europea de Radiodifusió.


Història

ZDF va nàixer a partir d'un acort entre tots els estats federats i el govern de la República Federal Alemana. L'eixecutiu de Konrad Adenauer va voler crear en 1960 un canal de televisió federal (Deutschland Fernsehen) que competira en l'ARD, el servici públic de caràcter descentralisat. Varis estats varen presentar un recurs d'inconstitucionalitat i els tribunals varen detindre el pla del govern perque la radiodifusió és competència dels länder segons la Llei Fonamental.[1] Entre 1961 i 1963, mentres les parts implicades negociaven un acort, les freqüències assignades varen estar ocupades per un segon canal de la ARD, de caràcter transitori.[2] Al final es va resoldre que el nou canal tinguera una estructura federal baixe gestió participada pels estats federats.[1]

El 1 de abril de 1963 comenzaron las emisiones de Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF) desde Eschborn, con un discurso del director general Karl Holzamer.[3] La cobertura aplegava al 60% de la població de la RFA i solament podia sintonizarse en UHF; si no es tenia un televisor adaptat, calia comprar un convertidor. També es va decidir que ARD i ZDF foren televisions independents i competiren entre sí, encara que podien participar en proyectes conjunts per al desenroll de la radiodifusió. Les primeres emissions en color es varen fer el 3 de juliol de 1967 i es varen normalisar un més despuix. Per un atre costat, el trasllat a la sèu central en Magúncia es va produir en 1974.[3]

Ademés del seu canal principal, ZDF participa en atres servicis públics. En 1984 va ser un dels quatre fundadors de 3sat, el primer canal per satèlit per a la difusió de la llengua germana. També colabora en el servici franc-alemà Art, el canal infantil KiKA i el cultural Phoenix. En la seua oferta de televisió digital terrestre gestiona tres canals temàtics: ZDFneo, ZDFinfo i ZDFkultur.


Organisació

Entrada al centre d'emissions de ZDF en Magúncia.

ZDF és un grup de televisió pública que forma part del servici de radiodifusió pública alemà, junt en el consorci ARD i la ràdio Deutschlandradio.[4] Totes estes empreses són independents entre sí, encara que poden participar en proyectes conjunts.[4] La principal diferencia entre ZDF y ARD es que la primera es una televisión de carácter federal, mientras que la ARD es un consorcio de radiodifusoras públicas de ámbito regional.

La sede central de (ZDF-Hochhaus) está en Maguncia, en el estado de Renania-Palatinado. Además cuenta con un centro de producción en Berlín y 16 estudios propios, uno por cada estado federado. A nivel internacional mantiene 19 delegaciones en el extranjero.[4]

En Alemania se cobra un impuesto directo (Rundfunkbeitrag) para el mantenimiento de la radiodifusión pública, a través de la empresa conjunta GEZ. El pago es obligatorio para todo aquel que tenga cualquier aparato que capte señal de radio y televisión. Cada hogar pagó 17,50 euros al mes en 2021.[5] ZDF es queda en el 30% de la recaptació total (4,37 euros),[6] i cobrix el restant del seu presupost en publicitat (llimitada per llei) i venda de productes.[4]


Divisió interna

El càrrec més important de ZDF és la Direcció general (Intendant) del Consell Eixecutiu, compost per les distintes direccions de la televisió pública. Per a garantisar la seua llabor de servici públic està supervisat per dos organismes: el Consell d'Administració i el Consell de Televisió de ZDF, este últim encarregat d'elegir al director general.[4]

El Consejo de Supervisión se encarga de los presupuestos y de la programación del grupo. Está formado por catorce miembros: cinco representantes de los estados federados, uno del gobierno federal, y el resto sin vinculación con el gobierno o cualquier otra entidad pública.[4]

Por otro lado, el Consejo de Televisión de ZDF (ZDF-Fernsehrat) vela por el cumplimiento del servicio público de la programación. Desde 2016 está formado por 60 miembros con un mandato limitado de cuatro años,[7][8] elegits de la següent forma: 16 representants de cada u dels estats federats, dos del govern federal, un de l'Associació de Districtes, un de l'Associació de Ciutats, cinc representants religiosos —dos luteranos, dos catòlics, un de judeu— i el restant són representants de la societat civil, sobre la base d'equilibris entre els estats.[4]


Servicis

ZDF opera un canal de televisió general i dos canals de televisió digital, tots ells en senyal oberta per a Alemània. La programació de ZDF és generalista en vocació de servici públic: està especialisada en informatius, entreteniment i aconteiximents deportius.

L'informatiu de referència es diu Heute (lit: «Hui») i conta en varis bolletins a lo llarc del dia. El més important de tots és el de les 19:00: dura vint minuts i es compon de notícies polítiques, culturals i deportives. Pel que fa a l'entreteniment, ZDF presta especial protagonisme als programes de varietats, a la telerrealitat i les produccions alemanes, ya siguen séries o telefilmes. Tota la seua oferta televisiva està disponible en alta definició.

Des de 1981 fins a 2014, ZDF produïa el concurs Wetten, dass..?, que va aplegar a ser el programa més vist en Europa en emetre's també en atres televisions de parla alemana, ORF (Àustria) i SF (Suïssa).[9] Este espai va ser adaptat en Espanya com ¿Qué apostem? per Televisió Espanyola.


Televisió

Canals nacionals

Logo Programació
ZDF
ZDF
ZDF: Canal generaliste de cobertura nacional. La seua programació inclou espais informatius, entreteniment i deport. Va començar les seues emissions l'1 d'abril de 1963.
ZDFinfo
ZDFinfo
ZDFinfo: Canal temàtic de televisió digital, especialisat en bolletins informatius, reportages i documentals d'actualitat. Es va posar en marcha el 27 d'agost de 1997 com ZDFinfokanal.
ZDFneo
ZDFneo
ZDFneo: Canal temàtic de televisió digital, centrat en el públic de 18 a 45 anys. Va començar a emetre l'1 de novembre de 2009 baixe la marca ZDFdokukanal. La seua programació inclou séries, ficció i espais de telerrealitat.


Canals de ARD i ZDF

Com a televisions públiques d'Alemània, i a pesar de ser independents entre sí, l'ARD i la ZDF compartixen canals de televisió a nivell nacional i internacional:

Logo Programació
Phoenix
Phoenix
Phoenix: Canal temàtic de televisió digital, dedicat a documentals i programes divulgatius. Va ser inaugurat el 7 d'abril de 1997.
KiKA
KiKA
KiKA: Canal temàtic de televisió digital, dedicat al públic infantil. Emet séries, dibuixos animats i programes educatius. Es va posar en marcha l'1 de giner de 1997.
Funk
Funk
Funk: Servici de televisió per internet para adolescents i jóvens (14 a 29 anys). Funciona com una plataforma de continguts audiovisuals: els programes corren a càrrec tant de les radiodifusoras (membres de ARD i ZDF) com de vloggers i productores independents. Es va posar en marcha el 30 de setembre de 2016.
Art
Art
Art: Canal de televisió cultural franc-alemà, de vocació europea, la missió de la qual és «l'acostament dels pobles d'Europa a través de programes d'índole cultural i internacional».[10] Els encarregats de suministrar la programació són Art Deutschland (ARD i ZDF) i Art France (grup del que France Télévisions és màxim accioniste). Àmbit internacional.
3sat
3sat
3sat: Canal de la germanofonía, disponible en cable i satèlit a nivell mundial. En esta societat colaboren vàries radiodifusoras en idioma alemà com ARD i ZDF (Alemània), ORF (Àustria) i SRG SSR (Suïssa), a través de Schweizer Ràdio und Fernsehen. Va començar les seues emissions l'1 de decembre de 1984. Àmbit internacional.


Vore també



Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Film & TV Kameramann (ed.): «Politiker-Einfluss aufs ZDF vor Gericht» (en alemán) (5 de noviembre de 2013). Archivat des d'el original, el 12 de diciembre de 2013. Consultat el 10 de diciembre de 2013.
  2. ↑ Medien Magazine (ed.): «Die kleine Lüge des ZDF oder: Kennen Sie ARD 2?» (en alemán). Consultat el 10 de diciembre de 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Die Geschichte des ZDF» (en de). www.zdf.de. Consultat el 2021-07-09.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Facts and figures about ZDF» (en en). www.zdf.de. Consultat el 2021-07-09.
  5. ↑ «Der Rundfunkbeitrag - English» (en de). www.rundfunkbeitrag.de. Consultat el 2021-07-09.
  6. ↑ ZDF (ed.): «Regeln und Finanzen» (en alemán). Archivat des d'el original, el 14 de diciembre de 2013. Consultat el 10 de diciembre de 2013.
  7. ↑ El Mundo (ed.): «El Constitucional alemán echa a los políticos de la TV pública alemana» (25 de marzo de 2014). Consultat el 25 de marzo de 2014.
  8. ↑ ZDF (ed.): «Fernsehratsmitglieder nach entsendenden Organisationen» (en alemán). Archivat des d'el original, el 14 de diciembre de 2013. Consultat el 10 de diciembre de 2013.
  9. ↑ «ZDF verkauft «Wetten, dass..?» nach Amerika» (en de). Quotenmeter (2007-03-20). Consultat el 2021-07-09.
  10. ↑ «Quiénes somos - Arte Europe». Arte. Archivat des d'el original, el 23 de febrero de 2016. Consultat el 24 de febrero de 2016.