UHF

Erro al crear miniatura:

UHF

Vore també: UHF (série de televisió)

UHF (sigles de l'anglés: Ultra High Frequency) o freqüència ultraalta és una banda del espectre electromagnètic que ocupa el ranc de freqüències de 300 megahercios a 3 gigahercios. En esta banda es produïx la propagació per ona espacial troposfèrica, en una atenuació adicional màxima d'1 decibeli si existix despejamiento de la primera zona de Fresnel.

Erro al crear miniatura:

Una antena de televisió UHF en el terrat d'una vivenda.

Per la tecnologia utilisada, el nom es va usar en Espanya també per a referir-se al canal La 2 de TVE fins a 1990, havent caigut esta nomenclatura progressivament en desús en els últims anys.

Sistemes

Televisió

Un dels servicis UHF més coneguts pel públic són els canals de televisió tant locals com a nacionals. Segons els països, alguns canals ocupen les freqüències entre un poc menys de 470 MHz i uns 790 MHz (en Espanya, des de la disposició 4845 per a deixar lliure el ranc de 790-862 MHz a la tecnologia 4G i 5G). Actualment s'usa la banda UHF per a emetre la Televisió Digital Terrestre (TDT).

Ràdios per a us no professional

En Estats Units i atres països americans, existix el servici FRS, que permet a particulars utilisar transmissors portàtils de baixa potència per a us no professional. Els seus equivalents en Europa són els radiotransmisores d'us personal PMR446. Els radioaficionados també conten en dos bandes UHF:

• la banda de 70cm entre els 430 i 440 MHz, i en caràcter secundari; és dir, deuen compartir les freqüències en atres servicis i no són prioritaris.
  • Eixos atres servicis poden ser per eixemple transmissors de baixa potència per a obertura de garajos, repetidores hogareñas de televisió i dispositius de comunicació de baixa potència.
• la banda de 23cm en 1200 MHz

Telefonia mòvil

Històricament, les primeres freqüències UHF utilisades en telefonia mòvil en Europa ho varen anar al voltant dels 400MHz (sistema Radiocom 2000 en França, sistema NMT en Escandinavia). En l'arribada de la norma internacional GSM, les freqüències afectades en UHF se situen al voltant dels 900 MHz. La norma DCS18010 de telefonia mòvil és similar a la GSM, només que la freqüència és doble (1800 MHz). Per eixa mateixa raó l'alcanç és un poc inferior, pero també existix més espectre per als clients i el refús de conexió per falta de canals en zones altament poblades és menys freqüent. En les regions 2 (Amèrica) i 3 (Àsia i el Pacífic Sur) de l'UIT, la norma GSM es diu PCS1900 i la freqüència afectada és la de 1900 MHz.

Identificació per RFID entre 860 i 960 megahercios

L'identificació de productes utilisant la banda de freqüència UHF entre 860 i 960 MHz no deixa de ser el "bonsái" de les comunicacions de ràdio perque s'utilisen antenes d'una gruixa de micras i perque les potències d'emissió dels tags RFID no superen els 200μW. A continuació es mostra una taula de referència de les potències d'emissió per a diversos dispositius emissors d'ones electromagnètiques:

Font Electromagnètica	Potència d'Emissió
Inlay o Tag RFID	10-200 μW
Teléfon Mòvil	Inferior a 2 W
Antena RFID	2 W
Estació Base GSM	10-50 W
Radi FM	300 W
Televisió UHF	500.000 W

En Europa l'entitat reguladora de les freqüències utilisades per la tecnologia RFID és l'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions i la normativa oficial normalisada està descrita en la norma EN 302 208. En Europa hi ha dos bandes autorisades, la banda Baixa 865,6 a 867,6 MHz, en una potència d'emissió permesa de 2 vats PRA, que és equivalent a 3,2 vats PIRE i la banda Alta del 915 al 921 MHz en una potència d'emissió permesa de 4 vats PRA. En Amèrica, hi ha vàries entitats que regulen les característiques d'esta senyal, entre elles es troba la Comissió Federal de Comunicacions d'EE. UU., la CRTTC (Canadian Ràdio-television and Telecommunications Commission) de Canadà, la ANATEL (Agência Nacional de Telecomunicaçõés) de Brasil, entre unes atres, les quals tenen una normativa local, en la que s'indica les bandes d'us en cada espai en les que regulen, en a on la freqüència més usada va del 902 al 928 MHz en una potència d'emissió permesa de 4 vats PIRE. En alguns països esta banda es troba parcialment autorisada per a operar, sent freqüentment l'us del 915 - 928 MHz, depenent de les regulacions, com en el cas del Perú.

Característiques i ventages

La transmissió punt a punt d'ones de ràdio es veu afectada per múltiples variables, com la humitat atmosfèrica, la corrent de partícules del Sol anomenada vent solar, i l'hora del dia en que es duga a efecte la transmissió de la senyal. L'energia de l'ona de ràdio és parcialment absorbida per la humitat atmosfèrica (molècules d'aigua). L'absorció atmosfèrica reduïx o atenua l'intensitat de les senyals de radi per a grans distàncies. Els efectes de l'atenuació aumenten d'acort a la freqüència. Usualment, les bandes de senyals d'UHF es degraden més per la humitat que bandes de menor freqüència com la VHF. La capa de l'atmòsfera denominada ionosfera pot ser útil en les transmissions a distàncies llargues de senyals de radi en freqüències més baixes (VHF, etc.). L'UHF pot ser de més profit pel ducto troposfèric a on l'atmòsfera es calfa i gela durant el dia. La principal ventaja de la transmissió UHF és la llongitut d'ona curta que és per l'alta freqüència. El tamany de l'equip de transmissió i recepció (particularment antenes), està relacionat en el tamany de l'ona. En est case microones. Els equips més chicotets, i menys aparatosos, es poden usar en les bandes d'alta freqüència. L'UHF és àmpliament usada en sistemes de transmissió i recepció per a teléfons inalàmbrics. Les senyals UHF viagen a través de trayectòries que són les llínees de vista. Les transmissions generades per radis de transmissió i recepció (transceptores) i teléfons inalàmbrics no viagen molt llunt com per a interferir en atres transmissions locals. Algunes comunicacions públiques segures i de negocis són preses en UHF. Les aplicacions civils com GMRS, PMR446, UHF CB, i els estàndarts WiFi 802.11b , 802.11g i 802.11n (els més habituals en Europa) són usos populars de freqüències UHF. Per a propagar senyals UHF a una distància més allà de la llínea de vista s'usa un repetidor.

Vore també

• VHF
• RFID
• Etiquetes RFID