Telefonia mòvil

Es coneix com a telefonia mòvil 2G a la segona generació de telefonia mòvil. Es caracterisa per ser digital i disminuir el tamany per a millorar portabilitat. La telefonia mòvil 2G no és un estàndart o un protocol sino que és una forma de marcar el canvi de protocols de telefonia mòvil analògica a digital. L'arribada de la segona generació de telefonia mòvil va ser introduïda en l'any 1992, i el primer teléfon movil en incorporar 2G va ser el Nokia 101. El seu desenroll deriva de la de poder tindre un major maneig de cridades en pràcticament els mateixos espectres de radiofrecuencia assignats a la telefonia mòvil, per a açò es varen introduir protocols de telefonia digital que ademés de permetre més enllaços simultàneus en un mateix ample de banda, permetien integrar atres servicis, que anteriorment eren independents, en la mateixa senyal, com és el cas de l'enviament de mensages de text o pàgina en un servici denominat Short Message Service (SMS) i una major capacitat d'enviament de senyes des de dispositius de fax i mòdem.

2G comprén varis protocols distints desenrollats per vàries companyies i incompatibles entre sí, lo que llimitava l'àrea d'us dels teléfons mòvils a les regions en companyies que els donaren soport. En Mèxic, la ret 2G de l'operadora Movistar es va apagar en la seua totalitat l'1 de giner de 2021. No sent possible a partir d'eixa data el seu us.^[1]

Protocols de telefonia 2G

GSM (Global System for Mobile Communications).
Cellar PCS/IS-136, conegut com TDMA (conegut també com TIA/EIA136 o ANSI-136) Sistema regulat per la Telecommunications Industry Association (o TIA).
IS-95/cdmaONE, conegut com CDMA (Code Division Multiple Access).
D-AMPS (Digital Advanced Mobile Phone System).
PHS (Personal Handy-phone System) Sistema usat en un principi en Japó per la companyia NTT DoCoMo en la finalitat de tindre un estàndart enfocat més a la transferència de senyes que el restant dels estàndars 2G.

Telefonia 2.5G / 2.75G

Com tal no existix cap estàndart ni tecnologia a la que es puga cridar 2.5G o 2.75G, pero solen ser denominats aixina a alguns teléfons mòvils 2G que incorporen algunes de les millores i tecnologies de l'estàndar 3G com és el cas de GPRS i EDGE en rets 2G i en taxes de transferència de senyes superiors als teléfons 2G regulars pero inferiors a 3G. Si ben fins ara ha convixcut una nova generació de teléfons mòvils en la seua tecnologia predecessora (solament ha desaparegut la primera generació analògica), l'arribada del 5G supondrà la desaparició de les rets 2G i 3G per a utilisar l'espectre que ocupen. Si be existixen característiques que permeten compartir l'espectre entre tecnologies (intercanvi d'espectre), devem tindre en conte que les rets 2G/3G finalment es tancaran.

Vore també

Referències

↑ «xataka. com. mx/telecomunicaciones/oficial-red-2g-movistar-mexico-se-apagara-definitivamente-1-enero-2021 És oficial: la ret 2G de Movistar en Mèxic s'apagarà definitivament l'1 de giner de 2021» (en és). www. xataka. com. mx. Consultat el 2020-10-11.

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Telefonía móvil 2G» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «xataka. com. mx/telecomunicaciones/oficial-red-2g-movistar-mexico-se-apagara-definitivamente-1-enero-2021 És oficial: la ret 2G de Movistar en Mèxic s'apagarà definitivament l'1 de giner de 2021» (en és). www. xataka. com. mx. Consultat el 2020-10-11.

[1]