Anar al contingut

Unió Internacional de Telecomunicacions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:ITU Council 2018 (40622286475).jpg
Unió Internacional de Telecomunicacions
Archiu:Caps block 1 monument, Bern.jpg
Monument erigit en Berna (Suïssa) a l'Unió Telegràfica Internacional, organisme predecessor de l'Unió Internacional de Telecomunicacions.

La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) és l'organisme especialisat en telecomunicacions de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU), encarregat de regular les telecomunicacions a nivell internacional entre les distintes administracions i empreses operadores. La seua sèu es troba en la ciutat de Ginebra (Suïssa).

Història

[editar | editar còdic]

La UIT és l'organisació intergovernamental més antiga del món, en una història que es remonta fins a 1865, data de l'invenció dels primers sistemes telegràfics, en la fundació de l'Unió Telegràfica Internacional.[1] Es va crear per a controlar l'interconexió internacional d'estos sistemes de telecomunicació pioners.

Posteriorment, en 1932, en reunió celebrada en Madrit (Espanya),[2] l'Unió Telegràfica Internacional va aprovar el canvi de nom a l'actual, Unió Internacional de Telecomunicacions, i en 1947 va ser integrat en l'aparat de gestió internacional de l'ONU per a assegurar l'interoperabilidad de les rets de comunicacions modernes de tots els països.[1]

La UIT ha fet possible, des de llavors, el desenroll del teléfon, de les comunicacions per radi, de la radiodifusió per satèlit i de la televisió i, més recentment, la popularitat de les computadores o ordenadors personals i el naiximent de l'era electrònica. L'organisació es va convertir en un organisme especialisat de l'ONU en 1947. Posteriorment, des de 1998 fins a 2003, va absorbir a vàries organisacions internacionals responsables del desenroll tecnològic, tals com la “Associació de la Tecnologia Informàtica d'Amèrica” (ITAA) i el Consell Internacional per a l'Administració Tecnològica (IBTA).

Idiomes de l'institució

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Història de la UIT» (en és-es). ITU. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  2. «75 Aniversari de la Conferència de la UIT celebrada en Madrit en 1932». forohistorico.coit.és. Consultat el 8 de juliol de 2019.

Els seus instruments rectors són la Constitució i el Conveni, aprovats abdós en la Conferència de Plenipotenciarios celebrada en Ginebra en 1992. L'artícul 29 de la Constitució establix:

Idiomes. 171.1 (1). Els idiomes oficials i de treball de l'Unió són: l'àrap, el chinenc, l'espanyol, el francés, l'anglés i el rus. 172 (2) Estos idiomes s'utilisaran de conformitat en les decisions pertinents de la Conferència de Plenipotenciarios per a la redacció i publicació dels documents i texts de l'Unió, en versions equivalents en la seua forma i contingut i per a l'interpretació recíproca durant les conferències i reunions de l'Unió. 173 (3) En cas de divergència o controvèrsia, el text francés farà fe. 174 (2) Quan tots els participants en una conferència o reunió aixina ho acorden podrà utilisar-se en els debats un número menor d'idiomes que el mencionat anteriorment.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]