Renania-Palatinado
Renania-Palatinado (en alemán: Rheinland-Pfalz, pronunciat /ˌʁaɪ̯nlantˈp͡falt͡s/ (🔊 escoltar)) és un dels 16 estats federats d'Alemània. Té una superfície de 19 846 km² i està travessat pels rius Rin, Mosela i Nahe. La seua capital és Magúncia (Mainz en alemà). Atres ciutats importants de l'estat són Kaiserslautern, Tréveris (Trier en alemà), Coblenza (Koblenz en alemà) i Ludwigshafen.
Geografia
[editar | editar còdic]Llocs geogràfics
[editar | editar còdic]L'estat de Renania-Palatinado es compon geogràficament del nort de les serres del Rin (Rheinisches Schiefergebirge) i de la partix sur del Eifel, l'Hunsrück, la part occidental del Westerwald i la part nort-occidental del Taunus, aixina com el sur de la conca de Magúncia. Posseïx boscs, com el Bosc del Palatinado. L'estat llimita en els estats federats de Renania del Nort-Westfalia, Hesse, Sarre, Baden-Wurtemberg (Baden-Württemberg en alemà) , aixina com en Bèlgica, França i Luxemburc.
Rius i llac
[editar | editar còdic]A través del territori de Renania-Palatinado fluïxen rius molt coneguts, com el Rin, el Mosela, el Sarre i el Lahn, aixina com el Nahe, el Sauer, l'Our, el Glan i el Sieg. El major llac és el Laacher See que forma part del cràter d'un volcà.
Montanyes
[editar | editar còdic]Regions
[editar | editar còdic]Renania-Palatinado es compon de les següents regions: al nort el Westerwald, a l'oest l'Eifel, en mig del territori l'Hunsrück, a l'est el Taunus i l'Hesse Renano i al sur el Palatinado Renano o Baix Palatinado.
Història
[editar | editar còdic]Al començament de el XIX i com a conseqüència de les guerres napoleòniques, el territori que comprén este estat va passar a formar part de la Confederació del Rin, i despuix del congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica.
L'estat de Renania-Palatinado es va formar despuix de la Segona Guerra Mundial i data del 30 d'agost de 1946. Es va formar a partir de la part septentrional de la zona d'ocupació francesa, que incloïa:
- parts de Baviera (el Palatinado Renano)
- les parts meridionals de la província prusiana del Rin (inclós el districte de Birkenfeld, que anteriorment pertanyia a Oldenburgo).
- parts de la província prusiana de Nassau (vore Hesse-Nassau).
- parts d'Hesse-Darmstadt (Hesse Renano en la vora occidental del Rin).
Un referèndum va confirmar la constitució de l'estat el 18 de maig de 1947.
D'esta regió han provingut històricament importants contingents migratoris assentats especialment en Estats Units i Brasil.
Cultura
[editar | editar còdic]Durant 2007 la regió de Renania ha segut acollida com a part de les activitats de respal de la Capital Europea de la Cultura.
Museus
[editar | editar còdic]- Museu del viticultura Alemània en Oppenheim
Museus de Magúncia
[editar | editar còdic]
- Museu d'Història Natural
- Museu Regional de Magúncia
- Museu Gutenberg
- Museu Central Romà-Germànic
- Museu de Navegació en l'Edat Antiga
- Museu Diocesà de Magúncia
- Museu Kupferberg
- Museu del Carnestoltes de Magúncia
- Museu d'Història de la Ciutat
- Santuari d'Isis i de Magna Mater
Museus de Coblenza
[editar | editar còdic]
- Landesmuseum Koblenz (en la Fortalea de Ehrenbreitstein)
- Mittelrhein-Museum der Stadt Koblenz
- Wehrtechnische Studiensammlung Koblenz (WTS)
- Ludwig Museum en el pazo dels Cavallers Teutones
- Casa Metternich
- Memorial de mare de Beethoven
- Rheinisches Fastnachtsmuseum
- Museu del cava va vindre espumoso Deinhard
Deport
[editar | editar còdic]Els dos equips de fútbol més destacats de l'estat són el 1. FC Kaiserslautern i el 1. FSV Magúncia 05. Atres clubs professionals són TSG Friesenheim (balonmà), TBB Trier i Gladiators Trier (bàsquet).
El Nürburgring és un dels circuits de carreres més prestigiosos del món, en un traçat complet de més de 25 km de llarc. Ha albergat el Gran Premi d'Alemània de Fòrmula 1, els 1000 km de Nürburgring del Campeonat Mundial de Resistència i les 24 Hores de Nürburgring.
El Rali d'Alemània es corre des de 2000 en les afores de Tréveris i pertany al Campeonat Mundial de Rali des de 2002.
La Regrés a Renania-Palatinado va ser una carrera de ciclisme de ruta per etapes, que es va disputar des de 1966 fins a 2007, i que en les seues últimes edicions formava part del UCI Europe Tour.
Llocs històrics
[editar | editar còdic]El Palau Imperial (Ingelheim) (en alemà, Ingelheimer Kaiserpfalz) és un edifici erigit en la segona mitat de el VIII en Ingelheim, Alemània, pertanyent a l'estil carolingio (art prerrománico). Va servir de residència a emperadors i reis i lloc de gobernanza fins a el XI.
En la regió s'alça el Burg Pfalzgrafenstein ("el Pfalz"), castell aduanero sobre l'illot rocós Falkenau en mig del Rin, front a la vila de Kaub. Este antic fort té una torre de l'homenage pentagonal construïda pel emperador Luis IV de Baviera. Al voltant de la torre, entre 1339 i 1342 es va construir la muralla defensiva hexagonal, de dos metros d'altura i fins a 2,60 de gruixa, arrematada per un adarve techado. Modificacions posteriors, realisades entre 1607 i 1755, varen ser les torretes dels cantons, el bastió del canó, apuntant aigües dalt i la característica coberta barroca de la torre, en la que alcança una altura de 36 metros. El castell era un lloc per a la recaptació d'imposts aduanero i va ser adquirit per Prusia en 1866 com a torre de senyals per a la navegació fluvial. En 1946 va passar a ser propietat de el ‘’land’’ de Renania-Palatinado i transformat en un museu.
Religió
[editar | editar còdic]Iglésia catòlica 41,0 %, Iglésia Evangèlica en Alemània 27,6 %.[1] Més del 31,4 % de la població no està compromesa en cap d'estes dos comunitats religioses (estadístiques EKD, a 31 de decembre de 2017), la gran majoria de les quals són no confessionals. Segons el tercer Informe d'Immigració i Integració del govern de l'estat de Renania-Palatinado de 2008, s'estima que hi ha unes 150.000 persones (3,8 % de la població) que pertanyen a la fe o a la cultura islàmica.
Segons el cens de 2011, el 1% de la població pertany a una iglésia lliure protestant, l'1,1% a una iglésia cristiana ortodox, el 0,1% a una comunitat judeua i el 2,3% a atres comunitats religioses públiques reconegudes en Renania-Palatinado (inclosos antics catòlics i testics de Jehová).
Teatres
[editar | editar còdic]
En l'estat federat de Renania-Palatinado existixen cinc grans teatres. Únic en el seu estil és el Teatre Estatal de Magúncia, i els atres són el Teatre de Pfalzbau Ludwigshafen, el Teatre de la Ciutat de Coblenza, el Teatre Municipal de Tréveris i el Teatre Palatino de Kaiserslautern. Existixen numeroses chicotetes agrupacions teatrals d'aficionats a lo llarc de tot l'estat.
Economia
[editar | editar còdic]En Alemània, Renania-Palatinado es referix principalment al vi i al vi espumoso, encara que la quota de l'indústria en la producció econòmica és superior a la mija nacional. En una quota d'exportació d'aproximadament el 46 per cent, el país és un dels principals estats alemans. Una pedra angular de l'economia, junt en el comerç exterior i l'indústria, són les chicotetes i mijanes empreses. El turisme també juga un paper important. En comparació al producte interior brut de la UE expressat en estàndarts de poder adquisitiu, Renania-Palatinado va alcançar un índex de 112,0 en 2014 (EU-28: 100,0).
Renania-Palatinado ostenta l'índex més elevat d'exportació entre tots els estats federats i un creiximent econòmic superior a la mija alemana.
Renania-Palatinado és la regió vinícola més extensa d'Alemània en:
- Ahr (regió vinícola)
- Mittelrhein (regió vinícola)
- Mosel-Saar-Ruwer (regió vinícola)
- Nahe (regió vinícola)
- Palatinado (regió vinícola)
- Rheinhessen (regió vinícola)
Indústries
[editar | editar còdic]Importants indústries en l'indústria química són BASF en Ludwigshafen (el major empleador del país), l'indústria farmacèutica Boehringer Ingelheim (el segon major empleador) i BioNTech, l'ingenieria automotriz i mecànica, per eixemple. Planta de Daimler en Wörth (la planta de camions més gran del món), Grup Wirtgen en Windhagen (líder mundial en el mercat de maquinària per a la construcció de carreteres), KSB Aktiengesellschaft en Frankenthal (el major fabricant alemà de bombes), planta de Opel en Kaiserslautern, Stabilus Koblenz (líder mundial en la fabricació de molls de gas), Schottel (maquinària per a la construcció naval), el fabricant d'aliments Griesson - de Beukelaer (el principal grup de forns), i els fabricants de begudes Bitburger Brauerei, Koblenz. En Trier, els cigarrets han segut fabricats des de 1873 per l'antic Johann Neuerburg cridat Haus Neuerburg, R. J. Reynolds Tobacco Company i hui JT International Germany i des de 1925 per Heintz van Landewyck.
Servicis i soport
[editar | editar còdic]El sector dels servicis depén predominantment d'empreses més menudes, encara que este sector està per baix de la mija nacional. També existixen empreses líders a nivell nacional en el sector de servicis, com Debeka Koblenz (companyies de segurs) i United Internet, un dels principals proveïdors de servicis d'Internet en Alemània. El comerç en els recursos minerals autòctons i els productes agrícoles i forestals (vi, fusta, argila, pedres, etc.), aixina com la joyeria, són especialment importants.
Els centres comercials més importants de Renania-Palatinado són el Römerpassage en Magúncia, el Löhr-Center i el Forum Mittelrhein en Coblenza, el Rathaus-Center en Ludwigshafen, la Rheingalerie en Ludwigshafen i la Trier-Galerie en Trier. Lotto Rheinland-Pfalz GmbH, en sèu en Coblenza, és l'empresa de loteria de l'estat de Renania-Palatinado.
Des de 2008, Magúncia és una de les quatre sèus del Landesbank Baden-Württemberg. El Westdeutsche ImmobilienBank, que pertany al WestLB, té la seua sèu en Magúncia, de la mateixa manera que els dos bancs estatals de desenroll, a saber, Investitions- und Strukturbank Rheinland-Pfalz (ISB) i Landestreuhandbank Rheinland-Pfalz (LTH). Les caixes d'aforros de Renania-Palatinado constituïxen una important columna vertebral per a la finançació de les chicotetes i mijanes empreses, aixina com per al desenroll econòmic i la protecció de l'ubicació. Ademés, fan contribucions considerables a la cultura, el deport, la ciència i els assunts socials a través de donacions i patrocinis.
Turisme
[editar | editar còdic]El turisme és un factor econòmic important per a Renania-Palatinado. Els anàlisis actuals per al turisme en Renania-Palatinado mostren: En una facturació de més de 8.300 millons d'euros i un efecte d'ingressos de casi 3.700 millons d'euros en 2009, el turisme és un dels pilars de l'economia de l'Estat. Segons senyes oficials de l'Oficina Estatal d'Estadística de Bad Ems, un total de 21.700.612 persones varen pernoctar en Renania-Palatinado en 2010. Açò representa un aument de l'1,3 per cent sobre l'any anterior.
Ademés, el turisme genera uns ingressos fiscals de més de 180 millons d'euros, que cada any omplin les arques dels municipis de Renania-Palatinado. Ademés, l'Estat participa en l'impost sobre el volum de negocis i l'impost sobre la renda com a part del pla estatal de compensació financera. Estes sifres es generen perque cada any millons de turistes acodixen a les estàncies de càmping o wellness, als hostes dels balnearis, als viagers de la ciutat, del vi i dels events, aixina com als excursionistes, per eixemple, per a fer senderisme o montar en bicicleta, per no parlar dels viagers de negocis i dels participants en conferències. Una atracció turística especial en el Palatinado és la Ruta del vi alemà, de 85 km de llongitut. Al seu costat es troba també la carretera alemana de pedres precioses, de 70 km de llongitut, prop de Idar-Oberstein, que es troba en l'Alt Nahe i en Hunsrück. El parc nacional Hunsrück-Hochwald existix des de 2015 i té una superfície d'aproximadament 10.120 hectàrees.
Agermanament
[editar | editar còdic]La regió està hermanada en les següents regions:
- Borgoña en França,
- Comunitat Valenciana en Espanya,
- la zona de parla alemana de Bèlgica,
- el voivodato polac d'Opole,
- la regió de Bohemio, República Checa,
- la província chinenca de Fujian,
- l'estat de Carolina del Sur en els Estats Units,
- la prefectura japonesa d'Iwate i,
- la república de Ruanda en l'Àfrica Central.
Composició territorial
[editar | editar còdic]L'estat federat de Renania-Palatinado té una composició territorial de 24 districtes rurals (Landkreise), 12 districtes urbans (Kreisfreie Städte), 163 comunitats (Verbandsgemeinde), 37 comunitats independents (verbandsfreie Städte und Gemeinden) aixina com 2257 municipis. En l'estat es repartixen uns 3 051 313 habitants en els districtes i en les 12 ciutats independents viuen de la mateixa forma 1 009 792 habitants (2004).
Districtes rurals
[editar | editar còdic](en Matrícules)
|
|
Districtes urbans
[editar | editar còdic](denominades en els seus matrícules)
|
Grans ciutats
[editar | editar còdic](denominades en les seues matrícules)
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Evangelische Kirche in Deutschland – Kirchenmitgliederzahlen, Stand 31. Dezember 2017
- Archivat el 13 de giner de 2019 archivat en Wayback Machine. EKD, Dezember 2018
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Renania-Palatinado.- Magacine en els detalls i informació de l'estat (en és)
- Oficina de turisme Renania-Palatinado
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Renania-Palatinado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.