Tréveris

Hauptmarkt (plaça del mercat).

Tréveris (en alemán: Trier, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és una ciutat alemana de l'estat de Renania-Palatinado, ubicada en la ribera dreta del riu Mosela, prop de la frontera en Luxemburc. Té 100.000 habitants aproximadament.

Fundada com Augusta Treverorum cap al 16 a. C., és una de les dos ciutats més antigues del país junt en Augsburc i conserva diverses construccions de l'Antiga Roma. En 1986, l'Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt de «monuments romans, la catedral de Sant Pedro i l'iglésia de La nostra Senyora en Tréveris».

La ciutat és la sèu de l'Universitat de Tréveris i l'Universitat de Ciències Aplicades de Tréveris, l'administració del Districte de Tréveris-Saarburg, l'administració del municipi de Trier-Land, la direcció de supervisió i servici, varis departaments de l'Oficina d'Investigació de l'Estat (LUA), un Departament de l'Oficina Estatal d'Assunts Socials, Joventut i Conte Renania-Palatinado i de la diòcesis catòlica de Tréveris, i l'Iglésia Evangèlica de Trier.

Geografia

Trier es troba en el mig d'una extensió de la vall del riu Mosela en la part principal en la seua vora dreta. Ales boscoses, en part cobertes de vinyas, s'eleven als replanells del Hunsrück en el surest i l'Eifel en el noroest. La frontera en el Gran Ducado de Luxemburc (Wasserbillig) està a uns 15 km del centre de la ciutat. Les principals ciutats més propenques són Saarbrücken, a uns 80 quilómetros al surest, Coblenza, a uns 100 quilómetros al noreste, i la ciutat de Luxemburc, a uns 50 quilómetros a l'oest de Trier.

Dista uns 9 km de Luxemburc, 35 km de França i 50 km de Bèlgica.

El nom en alemà és Trier, en espanyol Tréveris i en francés Trèves. Vegen-se els nomenes en atres idiomes.

Història

Edat Antiga

Artícul principal → Augusta Treverorum.

Oficialment, va ser fundada en l'any 16 a. C. per Augusto baixe el nom de Augusta Treverorum. No obstant, existix un mit segons el qual va ser fundada uns 1300 anys abans de la creació de Roma per Trebeta, fill del rei assiri Ninus. Els primers rastres d'assentament humà en la zona de la ciutat mostren evidències de ceràmica de bandes que es remonten al periodo neolític primerenc. Des dels últims sigles precristianos, membres de la tribu celta dels tréveros es varen assentar en la zona del Tréveris actual. Els romans baix Juliol César subyugaron als tréveros per volta primera en 58-50 a. C.

Aixina mateix, no més vesprada de l'any 16 a. C., al peu del Petrisberg, sobre el que s'havia establit un campament romà en l'any 30 a. C., i abandonat de nou uns pocs mesos despuix, els romans varen fundar la ciutat d'Augusta Treverorum («[Ciutat] d'Augusto en [la terra de] els tréveros»). Despuix de la reorganisació de les províncies romanes en Germania en l'any 16 a. C., l'emperador Augusto va decidir que la ciutat devia convertir-se en la capital de la província de la Galia Bèlgica.

Coneguda com «la segona Roma» per l'importància política que va aplegar a alcançar en el Baix Imperi, els vestigis romans són molt abundants: la Porta Nigra, l'Aula Palatina (més coneguda actualment com a Basílica Imperial), les termes imperials, les termes del fòrum, les termes de Santa Bàrbara, l'amfiteatre i el pont romà són els seus monuments romans més coneguts. Allí va fixar la seua cort Constantino I despuix de ser nomenat august en Eboracum.

El domini dels romans en Tréveris va durar fins a el V.

Edat Mija

Despuix del periodo de les grans migracions pels germans, i gràcies a l'àmplia presència de la jerarquia de l'Iglésia romana i a l'herència de la romanización, Tréveris es va convertir en un enclavament llingüístic llatí. Mentres en les zones rurals i demés ciutats de la zona, les llengües germàniques es varen impondre ràpidament en exclusivitat, en Tréveris el llatí va sobreviure com a llengua majoritària, de la població de la ciutat, durant alguns sigles de l'Alta Edat Mija.

Des dels sigles XII i XIII, l'arquebisbe de Tréveris era un dels príncips electors del Sacre Imperi Romà Germànic. L'influència de la ciutat en eixa época es pot apreciar hui en les edificacions religioses gòtiques.

Edat Moderna

Durant la Guerra dels Trenta Anys, Tréveris va ser conquistada en vàries ocasions, pels espanyols en 1630-1632 i de nou en (1635-1645) i pels francesos en (1632-1635) i el 18 de novembre de 1645 baixe les órdens d'Enrique de la Tour d'Auvergne-Bouillon. L'ocupació per les tropes d'Espanya de la ciutat en març de 1635, va supondre la guerra oberta en França. En la guerra entre el rei Luis XIV de França i les Províncies Unides dels Països Baixos, l'elector de Tréveris, Karl Kaspar von der Leyen, va intentar sense èxit permanéixer neutral. Despuix d'un més de sege, les tropes franceses varen prendre la ciutat el 8 de setembre de 1673, i allí varen permanéixer fins que la ciutat va ser lliberada en agost de 1675.

Va ser ocupada novament pels francesos en 1684, 1688, 1702-1704, 1705-1714. Durant la guerra de les Reunions, la dels Nou Anys i la guerra de Successió espanyola.

Edat Contemporànea

Durant les guerres revolucionàries franceses, Tréveris va ser ocupada per tropes del país veí en 1794, sent anexionada per França en 1801, convertint-se en capital del departament francés de Sarre. La ciutat va passar a formar part del Primer Imperi francés de Napoleón Bonaparte a partir de 1804, pero despuix de la guerra de la Sexta Coalició la ciutat va ser presa per Prusia el 6 de giner de 1814. La ciutat es va convertir en la capçalera d'un districte en l'extrem més remot de la província renana, molt distant del centre del poder prusiano en Berlín.

l'estació de Tréveris en 1945.

Interior de l'estació ferroviària.

Tréveris (vista aérea) 2016.

Despuix de la Primera Guerra Mundial, les tropes prusianas es varen retirar de Tréveris en 1918. Varen ser reemplaçats per l'ocupació francesa, que va durar fins a 1930.

En decembre de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, Tréveris va ser alcançada per tres ataques aéreus dels Aliats, perpetrats per 30 bombarders britànics de la Royal Air Force que varen tirar 136 tonellades d'artefactes explosius sobre la ciutat. Dos dies despuix, 94 bombarders Lancaster i 47 bombarders nortamericans varen llançar 427 tonellades de bombes (bombes explosives, incendiàries i de napalm). El 23 de decembre, es varen tirar 700 tonellades de bombes sobre la ciutat. A lo manco 420 persones varen morir en estos atacs i numerosos edificis varen ser danyats. Durant la guerra, 1600 cases varen ser completament destruïdes. El 2 de març de 1945, la ciutat va caure en mans dels aliats sense intensos combats.

L'antiga estació ferroviària va ser destruïda. L'edifici de l'actual estació es va construir entre els anys 1950 i 1953.

Del 24 al 27 de maig de 1984, Tréveris va celebrar oficialment el 2000 aniversari de la ciutat. En 1986, els monuments romans, la catedral i l'Iglésia de La nostra Senyora de Trier varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Durant els treballs de construcció d'un aparcament subterràneu en octubre de 1988, es varen descobrir restants d'unes termes romanes en el mercat de ganado. L'observatori Tréveris es va inaugurar oficialment el 5 de novembre. El 9 de setembre de 1993, durant els treballs d'excavació d'un atre aparcament subterràneu prop del Pont Romà, es va trobar un tesor en 2558 monedes d'or romanes. Està valorat en 2,5 millons d'euros.

Política

Nr.	Districte local	Àrea en ha	Pob. 2015
11	Mitte/Gartenfeld	297,8	Plantilla:Nts
12	Nord	376,9	Plantilla:Nts
13	Süd	172,2	Plantilla:Nts
21	Ehrang/Quint	2.613,4	Plantilla:Nts
22	Pfalzel	235,0	Plantilla:Nts
23	Biewer	518,6	1829
24	Ruwer/Eitelsbach	916,7	2922
31	West/Pallien	848,8	7077
32	Euren	1.318,9	4246
33	Zewen	749,6	3508
41	Olewig	310,0	3120
42	Kürenz	582,5	9867
43	Tarforst	418,4	6498
44	Filsch	160,1	928
45	Irsch	408,2	2258
46	Kernscheid	376,8	933
51	Feyen/Weismark	509,5	6043
52	Heiligkreuz	203,6	6696
53	Mariahof	704,0	3001
	Tréveris	11.721,0	Plantilla:Nts

Despuix de la Segona Guerra Mundial, es va nomenar per primera volta un alcalde, que va ser elegit per l'ajuntament en 1946. Inicialment va ser voluntari, pero ha estat treballant a temps complet novament des de 1949.

L'exdiputat Ulrich Holkenbrink es va postular per l'Unió Demòcrata Cristiana d'Alemània (CDU) en les eleccions per a l'alcalde del 24 de setembre de 2006, pero va perdre davant el candidat opositor Klaus Jensen, recolzat pel Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD) i Aliança 90/Els Verts, que és membre de el SPD pero es va postular com a candidat independent. Holkenbrink va conseguir el 33.1% dels vots vàlits, Jensen 66.9%. La participació va ser del 43.2%. Wolfram Leibe (SPD) va ser elegit per a succeir a Jensen el 12 d'octubre de 2014 en el 50,2% dels vots. Va assumir el càrrec l'1 d'abril de 2015.

Demografia

A principis de el IV, Tréveris, en aproximadament Plantilla:Nts habitants, era la ciutat més poblada al nort dels Alps. En l'Edat Mija i fins al començ dels temps moderns, la població es va reduir a sol 2677 en 1697 per les numeroses guerres, epidèmies i hambrunas. En el XVIII, la població de la ciutat va créixer a 8829. El creiximent demogràfic es va accelerar en el XIX. En 1900, més de Plantilla:Nts persones vivien en la ciutat. Per a 1939, este número va passar a més de Plantilla:Nts.

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va perdre al voltant del 35 % dels seus residents (Plantilla:Nts persones). La població es va reduir a Plantilla:Nts en 1945. Solament quan es varen incorporar vàries ciutats el 7 de juny de 1969, es va alcançar novament el nivell anterior a la guerra. Des del canvi de mileni, la «població oficial» de Tréveris ha segut en la seua majoria de poc menys de Plantilla:Nts persones segons l'Oficina Estatal d'Estadística de Renania-Palatinado. En 2006, el «llindar de la ciutat» es va superar novament despuix de l'introducció d'un segon impost a la vivenda. A finals de 2016, Trier tenia més de Plantilla:Nts habitants. A nivell nacional, Tréveris esta per lo tant, en el lloc 75 entre les principals ciutats d'Alemània (a partir de 2016).

Archiu:Hauptmarkt Trier caps block 28 .jpg

Plaça del Mercat

Les estadístiques de població no inclouen membres de les forces armades franceses i les seues famílies estacionades en Trier entre 1945 i 1999.

Economia

Escaparat d'un anticuario.

En 2016, Tréveris va generar un producte interior brut (PIB) de 4.741 millons d'euros dins dels seus llímits urbans, lo que la situa en el lloc 65 de la classificació de ciutats alemanes per producció econòmica. El PIB per càpita en el mateix any va ser de 42.142 euros (Renania-Palatinado: 34.118 euros, Alemània 38.180 euros). El PIB per mà d'obra ascendix a 58.640. En 2016, el PIB de la ciutat va créixer un 0,3 % en térmens nominals, front al 4,7 % de l'any anterior. Al voltant de 80.900 persones treballaven en la ciutat en 2016[92] La taxa de desocupació en decembre de 2018 era del 4,3 %, llaugerament per damunt de la mija de Renania-Palatinado del 4,1 % (en el districte veí de Tréveris-Saarburg era del 2,5 %).

Per als aproximadament Plantilla:Nts turistes chinencs que visiten Tréveris cada any —més que a qualsevol atre destí alemà en 2017—, el llegat de la ciutat com el lloc de naiximent de Karl Marx és el principal atractiu.

Educació

Universitats

• Universitat de Tréveris, fundada en 1473, tancada en 1798 i restablida en 1970 com a part de l'Universitat de Tréveris-Kaiserslautern, es va independisar en 1975

• Universitat de Ciències Aplicades de Tréveris, fundada en 1971 per mig de la fusió de vàries institucions predecessores com a departament de Tréveris de l'Universitat de Ciències Aplicades de Renania-Palatinado. Independisada en 1996 com a Universitat de Ciències Aplicades de Tréveris. Rebatejada com a Universitat de Ciències Aplicades de Tréveris el 12 de setembre de 2012. Actualment té tres campus en Tréveris, aixina com en Birkenfeld i Idar-Oberstein.

• Facultat de Teologia de Tréveris, universitat independent des del punt de vista organisatiu en estreta colaboració en l'Universitat de Tréveris (inclós l'us dels locals i servicis de l'universitat).

Acadèmies

Tréveris conta en les següents acadèmies:

• Acadèmia Europea d'Art de Tréveris. És un centre de formació artística fundat per Erich Kraemer en 1977.
• Acadèmia Judicial Alemana per al perfeccionament suprarregional de juges i fiscals
• Acadèmia de Dret Europeu com a centre de formació de juristes en Dret europeu. L'objectiu de l'Acadèmia de Dret Europeu (ERA) és promoure la comprensió de la llegislació de l'Unió Europea (UE), impartint formació a professionals del Dret d'Europa i brindant-los un fòrum de debat i intercanvis. És aixina que la ERA oferix conferències i cursos a diferents nivells en el seu centre de Tréveris, que es troba prop de Luxemburc, la capital judicial de la UE.
• Acadèmia Europea del Deport de Renania-Palatinado. És una institució per a la formació i el perfeccionament de directius del deport organisat.

Cultura

Els vestigis romans no solament són una atracció per a turistes, sino també servixen com a llocs per a events culturals, com els Antikenfestspiele (un festival de teatre i òpera en temes antics) o Brot und Spiele (Panem et circenses en alemà), el festival romà més gran d'Alemània.

Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco

Archiu:Trier Porta Nigra caps block 45 1. caps block 46

Porta Nigra.

Catedral de Sant Pedro, des del carrer Estrela (Sternstraßi).

Ròtul del carrer Estrela.

Els monuments romans, la catedral de Sant Pedro i l'iglésia de La nostra Senyora en Tréveris varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat en 1986. Segons la pàgina web de l'Unesco, Tréveris, que es troba a la vora del riu Mosela, va ser una colónia romana des del sigle I i després un gran centre comercial a partir del sigle següent. Es va convertir en una de les capitals de la Tetrarquia a finals del sigle III, quan va ser coneguda com la «segona Roma». El número i calitat dels monuments supervivents són un testimoni sobreixent de la civilisació romana. Es protegixen nou llocs dins del conjunt:

• l'amfiteatre va ser construït en el sigle I prop de les Termes Imperials, insertat en part en la montanya. Construït al voltant de l'any 100, va ser millorat i ricament decorat durant els sigles següents. Escenari de lluites de gladiadores i de competicions d'animals. (ref. 367-001)
• El pont romà (Römerbrücke en alemà) és un pont sobre el riu Mosela, és el pont més antic d'Alemània. Les seues pilastres de pedra daten del sigle II. (ref. 367-002)
• Les termes imperials construïdes a inicis del sigle IV, durant el regnat de Constantino I el Gran, eren el tercer major complex de termes del món romà. Les ruïnes de les parets i fonamentacions encara mostren el disseny original. Els murs del caldarium (sala en piscina d'aigua calenta) són les millor preservades. També alberga el tepidarium (termes templades), el frigidarium (usat per als banys frets) i la palestra (àrea externa per als eixercicis). (ref. 367-003)
• Les termes de Bàrbara,un gran complex de termes romanes (ref. 367-006)
• La Columna de Igel, monument funerari romà del sigle iii, ubicat en Igel, a 9 km a l'oest de Tréveris. (ref. 367-004)
• La Porta Nigra és una porta erigida en l'época romana i és el monument emblemàtic de la ciutat. Esta porta monumental va ser construïda cap a l'any 180 com a porta d'entrada septentrional de la ciutat d'Augusta Treverorum al país del Trévires. El seu nom procedix del color obscur de la pedra, deguda a la pàtina dels anys. (ref. 367-005)
• La basílica de Constantino (Aula Palatina) és una construcció de rajoles de planta rectangular, datada en 310. El seu orige era una galeria coberta romana, i guarda la més extensa sala que haja aplegat als temps moderns des de l'Antiguetat clàssica. L'espai interior de l'edifici medix 67 m de llarc, 27,5 m d'ample i 30 metros d'altura. Presenta un gran àbsit semicircular, que albergava el tro de l'emperador romà. (ref. 367-007)
• La catedral de Sant Pedro de Trier és considerada l'iglésia més antiga d'Alemània. L'actual catedral incorpora els restants d'una antiga iglésia del sigle IV. L'edifici és notable pel seu extremadament llarga vida que comprén periodos diferents, cada u dels quals va aportar algun element al seu disseny. Les seues dimensions, 112,5 per 41 metros, fan d'ella l'estructura eclesiàstica més gran de Tréveris. Conta en una valiosa relíquia: la Sant Corfoll, exhibida per última volta en 2012. (ref. 367-008)

• l'iglésia de La nostra Senyora (Liebfrauenkirche), va ser construïda entre 1235 i 1260. És un dels primers eixemples d'arquitectura gòtica alemana. La seua planta està basada en la creu grega, i la torre damunt de la cúpula accentua l'intersecció de les naus. La portada oest està ricament decorada en ornaments entallats i símbols iconográficos. En el seu interior es conserven magnífiques relíquies, entre elles les fresca del sigle XV pintats en dotze columnes, que simbolisen als apòstols. (ref. 367-009)

Atres llocs d'interés

• l'abadia de Sant Matías, actualment en la categoria de basílica menor. Els seus orígens es remonten al sigle IV quan una comunitat cristiana va construir extramuros una chicoteta iglésia junt a un cementeri romà. Va ser coneguda anteriorment com l'abadia de Sant Eucario i va canviar el seu nom en l'Edat Mija per Sant Matías ya que aixina varen començar a cridar-la els peregrins que acodien a la tomba d'este Apòstol, situada en ella. Hui en dia és el punt final del camí de Matías i lloc important de pas de vàries rutes jacobeas que travessen la regió.
• El Roscheider Hof Open Air Museum és un museu alemà en la ciutat de Konz (Renania Palatinado) que va ser obert en 1976. Està situat en un tossal sobre la vall del Mosela en el barri Konz-Roscheid.

Religió

En 2007, Tréveris contava casi Plantilla:Nts catòlics, al voltant de Plantilla:Nts protestants, al voltant de 2000 musulmans i al voltant de 500 judeus. El 31 de decembre de 2019, el 55,6 % dels residents són de religió catòlica, l'11.2 % són protestants i el 33,2 % no tenen afiliació religiosa. Un any abans (el 31 de decembre de 2018), el 56,9 % dels residents eren de religió catòlica, l'11,6 % eren protestants i el 31,6 % no tenien afiliació religiosa.

Deport

El Rali d'Alemània, és una carrera de rali que es disputa principalment sobre trams pavimentados en la regió de Tréveris.

Vore també: Eintracht Tréveris, Römerstrom Gladiators Trier, i TBB Trier

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

• Trier StadtPanoramen - Vistes panoràmiques de ciutats.