Anar al contingut

Germania Magna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Germania segons un mapa de 1849

Germania, també cridada Magna Germania (en espanyol: Gran Germania), era una gran regió històrica en el centre-nort d'Europa durant l'era romana, que va ser associada pels autors romans en els pobles germànics. La regió s'estenia aproximadament des del Mig i Baix Rin en l'oest fins al Vístula en l'est. També aplegava tan al sur com l'Alt i el Danubio Mig i Panonia, i fins a les zones conegudes d'Escandinavia en el nort. Arqueológicamente, estos pobles corresponen aproximadament a l'Edat del Ferro romana d'eixes regions. Encara que aparentment dominada per pobles germànics, la Magna Germania estava habitada aixina mateix per pobles no germànics, entre ells els celtes i protoeslavos.

El nom llatí Germania significa terra del Germani, pero l'etimologia del nom Germani en sí mateixa és incerta. Durant la guerra de les Galias de el I, el general romà Juliol César es va trobar en pobles originaris de dellà el Rin. Es va referir a estes persones com Germani i les seues terres més allà del Rin com Germania. En els anys següents, l'emperador romà Augusto va tractar d'expandir el seu imperi més allà del Rin, cap al Elba, pero estos esforços varen quedar frenats per la derrota romana en la batalla del bosc de Teutoburgo el 9 d. C davant el caudillo germà Arminio. Les pròsperes províncies de Germania Superior i Germania Inferior, a voltes denominades colectivament com Germania romana, es varen estendre posteriorment al noreste de la Galia, mentres que els territoris més allà del Rin varen permanéixer independents del control romà, encara que irònicament passarien a ser "romans" en ser incorporats al renaixcut Imperi romà d'Occident creat per Carlomagno, que en dividir-se, la seua part oriental serà el Regne de Germania.

Etimologia

[editar | editar còdic]

En llatí, el nom Germania significa terres a on viuen persones anomenades Germani. S'ha dit que esta paraula prové del celta i vol dir aquell que habita en els boscs, tenint en conte que en Germania hi ha grans boscs, com la Selva Negra. Els orígens etimològics de la paraula Germanus seguixen sent obscurs. Be podria, com va afirmar Tácito, haver segut originalment el nom d'un chicotet grup, que va ser elegit pels grecs i romans, tal volta seguint l'us gal, i aplicat a qualsevol atre veí estranger considerat similar en llenguage i atres aspectes de la cultura. Els estudiosos moderns no estan d'acort en l'etimologia del nom Germani. S'han sugerit el celta, el germànic, l'ilirio i etimologies llatines.[1]

La font principal sobre l'orige dels noms Germania i Germani és el llibre Germania (98 d. C.) escrit per Tácito, subtitulat Sobre l'orige i la geografia dels germans (D'origine et situ Germanorum) que es va completar a finals de el I. Sugerix que el nom és una invenció moderna. 'Es deu al fet', nos diu en el segon capítul de la Germania, 'que les tribus que varen creuar per primera volta el Rin i varen expulsar als gals, i ara es diuen tungros, després es varen cridar germans. Aixina, lo que era el nom d'una tribu, i no d'una raça, va prevaldre gradualment, fins que tots es varen cridar a sí mateixos en este nom autoinventado de germans, el que els conquistadors havien amprat per primera volta per a inspirar terror'.[2] Molts erudits moderns consideren plausible el història de Tácito, encara que es dubta que el nom fora usat comunament pels Germani per a referir-se a sí mateixos.[3]

Geografia

[editar | editar còdic]
Mapa de el XV de Germania com la descriu Ptolomeo en Geografia (150 d. C.).

Els llímits de Germania no estan clarament definits, particularment en els seus màrgens nort i est.[4] Germania s'estenia aproximadament des del Rin en l'oest fins a més allà del riu Vístula a l'est, i des del Danubio al sur i al nort a lo llarc de les mars Nort i Bàltica, inclosa Escandinavia.[5][6][7][8] Germania Superior va comprendre parts de l'actual Suïssa, el suroest d'Alemània i l'est de França, mentres que Germania Inferior comprenia gran part de l'actual Bèlgica i Països Baixos.[4]

En el seu Geografia, cap a 150 d. C., el geógrafo romà Ptolomeo proporciona descripcions de la geografia de Germania.[9] Els estudiosos moderns han pogut localisar molts dels noms de llocs mencionats per Ptolomeo, i els han associat en els noms de llocs de l'actualitat.[10]

Germania estava habitada per un gran número de pobles, i no hi havia molta unitat entre ells.[11] Sembla que Germania no estava completament habitada per pobles germànics. La hidronimia proporciona evidència de la presència d'un atre grup indoeuropeo, que provablement va viure baix la dominació germànica.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Todd, 2004, p. 9.
  2. ↑ Tacitus 1876a, II
  3. ↑ Wolfram 2005, p. 4;Todd 2004, p. 9;James & Krmnicek 2020, p. XVII
  4. ↑ 4,0 4,1 James y Krmnicek, 2020, p. XII.
  5. ↑ Heather 2007, p. 49 "Els grups de parla germànica varen dominar la major part dela Europa central i septentrional més allà de les fronteres fluvials de Roma. Els germani, com els cridaven els romans, es varen estendre des del Rin en l'oest (que, abans de la conquista romana, havia marcat un llímit aproximat entre lo celta i lo germà d'Europa) fins a més allà del riu Vístula en l'est, i des del Danubio en el sur fins a les mars del Nort i Bàltic".
  6. ↑ James & Krmnicek 2020, p. XII “En les últimes décades, s'ha descobert i publicat una gran cantitat d'informació nova sobre els pobles i cultures de la regió, tant dins de l'imperi (en les Germania Superior, Germania Inferior i atres províncies propenques) i més allà de les fronteres imperials en la Germania Magna. Esta regió vasta i mal definida (especialment a l'est i al nort) comprenia lo que hui comprén múltiples països, des dels Països Baixos fins a Polònia, i des de Escandinavia fins al Danubio..."
  7. ↑ Wolfram 1999, p. 466 "Germania, un àrea, parlant aproximadament, entre els oceans en el nort i el Danubio en el sur, el Rin en l'oest i el Vístula en l'est. Esta antiga Germania també incloïa Escandinavia, que es considerava una illa en la Mar Bàltica".
  8. ↑ Davidson 1988, p. 5 "Lo que els romans coneixien com Germania era l'àrea entre el Rin i el Danubio, que s'estenia possiblement fins al Vístula i incloïa el nort de Dinamarca i el sur de Noruega i Suècia".
  9. ↑ Scardigli, 1998, pp. 245-257.
  10. ↑ Kleineberg et al., 2012.
  11. ↑ Heather, 2007, p. 53.
  12. ↑ Heather 2007, p. 53 "Si ben el territori de l'antiga Germania estava clarament dominat en un sentit polític per grups de parla germànica, ha sorgit que la població d'este vast territori estava llunt de ser completament germànica... L'expansió [germànica] no va aniquilar als indígenes, per lo que és important percebre que Germania significa "Europa dominada pels germans".

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Malcolm Todd (1995). The Early Germans. Blackwell Publishing.
  • Peter S. Wells (2001). Beyond Celts, Germans and Scythians: Archaeology and Identity in Iron Age Europe. Duckworth Publishers.
  • Stümpel, Gustav (1932). Name und Nationalität der Germanen. Eine neue Untersuchung zu Poseidonios, Caesar und Tacitus. Leipzig: Dieterich. p. 60. OCLC 10223081.
  • Feist, Sigmund. Germanen und Kelten in der antiken Überlieferung. Baden-Baden.
  • Schulze, Hagen (1998). Germany: A New History. Harvard University Press. p. 4. ISBN 0-674-80688-3.
  • "German", The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. Ed. T. F. Hoad. Oxford: Oxford University Press, 1996. Oxford Reference Online. Oxford University Press. Retrieved March 4, 2008.
  • Tacitus, Germania 2.
  • Jones, Terry and Alan Ereira (2006), Terry Jones' Barbarians, p. 97. BBC Books, Ltd., London, ISBN 9780563539162.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Germania_Magna&oldid=872304»