Selva Negra
La Selva Negra (en alemán: Schwarzwald, Plantilla:AFI-de) és un massiç montanyós en una gran densitat forestal ubicat al suroest d'Alemània, en l'estat federat de Baden-Wurtemberg. En esta regió montanyosa el pique més alt és el Feldberg, en 1.493 metros d'altitut. Hui en dia es coneix a la Selva Negra com un lloc turístic natural.[1][2][3]
Etimologia
[editar | editar còdic]Una de les teories aludix a que el nom de Selva Negra pot provindre dels densos boscs d'avets de la zona que donen al paisage una apariència obscura. Una atra teoria (molt mencionada en la zona) és que varen ser els romans els qui li varen donar dit nom en denominar-la Populus nigra, inspirats tal volta en l'obscuritat que caracterisa el trànsit i els camins pels espessos boscs que la poblen. De les dos teories esta última és la més acceptada. cal aclarir que en l'alemà original, el topònim Schwarzwald no significa Selva Negra, sino Bosc Negre.
Geografia
[editar | editar còdic]
La Selva Negra es dirigix des del trifinio (punt geogràfic a on coincidixen Alemània, Suïssa i França) i ascendix 160 km al nort d'Alemània. Esta banda vegetal té un esgambi que oscila entre els 30 i els 60 km. Les principals ciutats són al sur Friburgo i al nort Freudenstadt. S'estén des de Karlsruhe en el nort fins a Basilea en el sur.[4]
Naix en la zona sur, en lo que es coneix com la regió del Rin superior (Hochrhein). És un àrea transformada notòriament per la glaciació de l'Edat del gèl al sur d'una llínea que va aproximadament des de Friburgo fins a Donaueschingen.
Geologia
[editar | editar còdic]El seu orige es troba en un massiç tectónico per l'escissió en dos d'un sistema montanyós anterior, per la falla que forma la fossa (Graven) renana, travessada pel riu Rin, donant orige a l'oest a la cordillera i massiç dels Vosges -que és el horst paralel- i a l'est del Rin, a la Selva Negra.[5]
Rius
[editar | editar còdic]- Brigach i Breg, orige del Danubio.[6]
- Kinzig, que marca la frontera entre lo que es denomina el «nort de la Selva Negra» (Nordschwarzwald) i el «centre de la Selva Negra» (Mittlerer Schwarzwald).
- Wiese, que fluïx cap al sur i desemboca en el Rin al nort de Basilea.
Lagos
[editar | editar còdic]
Són molt coneguts alguns dels llac de la Selva Negra, com el Glaswald, Mummel, Kirnberg, Feld, Titi i Schluch, que és un lloc molt turístic i es considera que és el major pantà de la Selva Negra, en uns 7,5 km d'esgambi.
Existixen diferents embassaments, com el Riera Negra, Wehra, Witznau i l'embassament de Kinzig Chic o Nagoldtalsperre, que aboquen les seues aigües de forma controlada, regulant d'esta forma el contingut hídric del bosc.
Clima
[editar | editar còdic]El clima és purament montanyós, les temperatures creixen alguna cosa en estiu i baixen en hivern, pero les diferències no són rellevants degut a que el bosc regula en eficiència els canvis de temperatura. És de destacar l'excés d'humitat, donant lloc a que en algunes époques estivals siga excessivament humida. Els canvis més importants de temperatura es produïxen en la zona rocosa.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La frondosa vegetació està composta principalment per falagueras, avets i didaleres.
Ademés de les espècies animals pròpies de la vida selvada forestal europea tals com javalíés, cabirols o fardes roges, es poden observar els següents endemismes en la Selva Negra:
Les vacas de la Selva Negra pertanyen a la rara raça de ganado Hinterwald. El cuc jagant Lumbricus badensis es troba solament en la regió de la Selva Negra. Els cavalls de la Selva Negra són una raça equina pròpia del bosc, històricament indispensable per al treball pesat del camp. En algunes regions de la Selva Negra es pot trobar l'urogallo occidental.
Història
[editar | editar còdic]
La primera cartografia de la Selva Negra es pot trobar en la Tabula Peutingeriana i data de el XIV. Els romans varen indicar sempre a la Selva Negra com a Marcianana Silva, i es denominava antigament com a «Selva de la frontera» (etimologia del germànic "marca", que significava frontera). Verdaderament es podria dir que els romans expressaven d'esta forma que la selva era ya una frontera natural al seu imperi, junt al llimes (llímit) a on habitaven els marcomanos ('Gent de la frontera'). Esta població estava entroncada directament en el poble germànic dels suevos, que en posterioritat varen aplegar a derivar-se dels suabos (Suabia) i, per les fronteres que marca el riu Kinzig, varen formar els alamanes.
Mereix especial menció que la Selva Negra es va fer molt popular en Alemània en els anys xixanta per haver servit de fondo per a gran cantitat de películes i séries de televisió, algunes d'elles protagonisades per Roy Black i posteriorment, en els anys huitanta, en séries de TV com a Clínica de la Selva Negra.
El 26 de decembre de 1999, el huracà Lothar (de menor intensitat que una tormenta) va derribar numerosos avets, obrint molts clars en la massa forestal.
Cultura
[editar | editar còdic]
La major part de la comarca cultiva i conserva les tradicions i costums típiques de la Selva Negra. En motiu de les festes o events socials es poden vore encara hui moltes dònes vestint els seus trages regionals en capells (Bollenhut) en grans pompones rojos en els extrems. Estos capells poden aplegar a pesar quilo i mig; el color de les boles (Bollen) sol ser roig i indica l'estat civil de la dòna que ho porta.
La Selva Negra és coneguda per les seues estacions termals (com Baden-Baden, Bad Krozingen, Badenweiler, Bad Liebenzell o Bad Bellingen); les típiques cases dels llauradors, en una teulada de faldón característic; la coca de la Selva Negra (Schwarzwälder Kirschtorte); el cuixot de la Selva Negra; el Schwarzwaldwichtel (una espècie de donyet del bosc); el aguardiente de cirera Kirschwasser; els rellonges de cuco i les casitas del temps.
Gastronomia típica
[editar | editar còdic]
Una de les delícies més conegudes de la cuina alemana és la famosa coca de la Selva Negra (Schwarzwälder Kirschtorte), elaborada en crema, chocolate i frutes procedents del bosc. En la pasticeria és molt coneguda la mel en els seus sabors afrutados. No són de desdenyar els famosos vins d'Alemània (en la seua majoria blancs), que poden provar-se en esta regió en ocasió de les innumerables festes de viñadores que se celebren despuix de la verema. Estos vins són de contingut alcohòlic baix i refresquen al mateix temps que alegren. Estes festes oferixen multitut de plats típics de la regió que estan relacionats en el vi, sent un d'ells el Zwiebelkuchen ('pastiç de cebes'), que s'acompanyen a sovint en el Federweißer (va vindre jove).
En el terreny dels embotits són molt coneguts en la zona els cuixots de la Selva Negra, aixina com la tocineta, que solen tindre un curat en fum que els dona un sabor molt especial. En Musbach existix una planta per a curar cuixots d'esta forma tradicional.
És freqüent vore en els plats de la regió la carn de caça, com cabirol o javalí; un dels més famosos corts és el solomillo de cabirol picat acompanyat de Spätzle (pasta molt típica del sur d'Alemània).
Economia
[editar | editar còdic]Mineria
[editar | editar còdic]Ya des dels romans se sap que la Selva Negra conté menas de diferents metals, tals com l'argent, per eixemple en el Münstertal.[7]
Indústria forestal
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
S'ampra intensivamente en Alemània la fusta del bosc per a obtindre pasta de paper i atres derivats, si be es procedix en sum conte per a que la massa forestal no minve en un futur propenc, ya que fa un sigle es va terminar en el 90% dels arbres de tota la zona.
Producció de vidre
[editar | editar còdic]Existixen diverses factories de vidre bufat, sobretot en la ciutat de Wolfach.
Indústria de precisió
[editar | editar còdic]La Selva Negra no solament és reputada per les seues atraccions turístiques, sino també perque és possible trobar en mig del bosc fàbriques de peces de rellongeés per a l'indústria suïssa (vore l'indústria relojera en la Selva Negra). Són conegudes les marques Saba, Harman/Baker i unes atres.
Turisme
[editar | editar còdic]
En el terreny de les activitats turístiques, poden realisar-se diversos deports, com els banys i la natació en els numerosos llac naturals, aixina com parapente, passejades en globo, cayac, escalada, equitació, esquí (en les estacions hivernals), etcétera.
La majoria d'estes activitats deuen realisar-se en voltants i baix regulació del Parc nacional de la Selva Negra.
Turisme rural
[editar | editar còdic]El turisme rural és molt important en la zona, ya que oferix paisages naturals en plena Europa continental, la vida a l'aire lliure i deports tals com les rutes de senderisme (perfectament senyalisades), com la ruta alta de la Selva Negra des de Baden-Baden fins a Freudenstadt. És possible fer ciclisme de montanya per algunes d'estes rutes. És conegut el Palau Termal en Bad Wildbad.
Són d'interés les cascades de Triberg, aixina com el Parc Europa en Rust. En Furtwangen i Donaueschingen es pot contemplar el naiximent del riu Danubio. Una atra atracció turística d'àmbit natural són els llac de Titisee i Schluchsee, aixina com la pujada a la montanya més alta de la Selva Negra, el Feldberg (1.493 m).
Senderisme
[editar | editar còdic]Existixen diferents rutes per a practicar el senderisme, totes elles molt ben documentades en llibres i mapes que poden adquirir-se en les llibreries de la regió. Les més conegudes són:
- Westweg: ruta llarga de Pforzheim a Basilea
- Mittelweg: ruta llarga de Pforzheim a Waldshut
- Ostweg: ruta llarga de Pforzheim a Schaffhausen
- Hansjakobweg I: via circular de 3 dies aproximadament
- Hansjakobweg II: via circular de 4 dies aproximadament
- Querweg Rottweil-Lahr: via de 4 dies aproximadament
- Querweg Gengenbach-Alpirsbach: via que pren 2 o 3 dies
- Kingiztäler Jakobusweg o Camí de Santiago de la vall del Kinzig, el qual té 7 etapes.
Museus
[editar | editar còdic]Existixen molts museus interessants, com el de l'escritor alemà Hermann Hesse en Calw, el Centre d'Art i Tecnologia Mediàtica de Karlsruhe, el Vitra design en Weil am Rhein i el Museu alemà de rellonges (Deutsches Uhrenmuseum) en Furtwangen, en una varietat d'autómates i rellongeés de tots els tamanys i varietats.
Hi ha un museu de cases llauradores denominada Vogtsbauernhof, en Gutach an der Schwarzwald, que reproduïx la vida llauradora en els sigles XVI i XVII.
La ciutat de Bad Säckingen posseïx un interessant museu de trompetes, ademés del pont de fusta transitable més antic d'Europa.
En St. Blasien es troba una impressionant iglésia en la tercera cúpula més gran d'Europa.
Calw és una població a la vora del riu Nagold. Allí va nàixer el pintor i escritor Herman Hesse[8]. Allí es pot visitar un museu dedicat a la seua memòria.
Els rellonges de la Selva Negra
[editar | editar còdic]La zona és célebre pels rellonges de cuco que antigament s'elaboraven i es venien (encara que s'atribuïx en l'actualitat la seua invenció als suïssos), per eixemple, en Schonach i Triberg, a on pot vore's un dels rellonges de cuco més grans del món (mencionat en el Llibre Guinness dels récorts).
Les ciutats
[editar | editar còdic]- Freudenstadt posseïx la major plaça de mercat de tota Alemània; en les rodalies està el Bärenschlössle en un vedat de venados.
- Friburgo de Brisgovia té una antiga catedral gòtica, alguns castells i museus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Deutsche Welle. «La Selva Negra és més que neve». Consultat el 16 de Setembre de 2021.
- ↑ Carlos Pascual. «VIAJE A LA SELVA NEGRA DE ALEMANIA». Consultat el 16 de Setembre de 2021.
- ↑ Efetur. «La Selva Negra alemana, paisages d'ensomi per al turiste». Consultat el 16 de Setembre de 2021.
- ↑ Emil Meynen, Josef Schmithüsen (editors: Handbuch der naturräumlichen Gliederung Deutschlands. Bundesanstalt für Landeskunde, Remagen/Bad Godesberg, 1953–1962 (9 issues in 8 books, updated map, 1:1,000,000 with major units, 1960).
- ↑ Rudolf Metz: Zur naturräumlichen Gliederung dones Schwarzwalds In: Alemannisches Institut (ed.): Alemannisches Jahrbuch 1959, Schauenburg, Lahr 1959, pp. 1–33
- ↑ Kurt Klein: Verborgener Schwarzwald. Unbekanntes aus Volkskunde und Geschichte. In: Edition Morstadt. Band 18. Morstadt, jbv-cukyxz,mdfblKehl, Strasbourg, Basel 1988, ISBN 3-88571-172-9.
- ↑ Mineria Selva Negra, alemannische-seiten.de
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-03-14 (en és).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Landesanstalt für Umweltschutz Baden-Württemberg: Geotope im Regierungsbezirk Freiburg. 387 pàgines. Karlsruhe 2005. ISBN 3-88251-293-8.
- Cornelia Ziegler: Südlicher Schwarzwald. 4. Auflage. Reise Know-How Verlag, Bielefeld 2004, ISBN 3-8317-1257-3
- Horst Friedrich Vorwerk (Text), Erich Spiegelhalter (Abb.): Der Schwarzwald. Eine deutsche Kulturlandschaft in Geschichte und Gegenwart. Herder, Freiburg im Breisgau 1992, ISBN 3-451-22658-8
- Kurt Klein: Verborgener Schwarzwald. Unbekanntes aus Volkskunde und Geschichte. Morstadt, Kehl 1988 (Edition Morstadt, Band 18), ISBN 3-88571-172-9
- Max Scheifele: Aus der Waldgeschichte dones Schwarzwaldes. Die Trift von Brenn- und Kohlholz. Wenn Grenzsteine reden. Schriften der Landesforstverwaltung Baden-Württemberg. DRW-Verlag, Stuttgart 2004, ISBN 3-87181-010-X
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Selva Negra.- Fotos de la Selva Negra
- Pobles més bonicos de la Selva Negra
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Selva Negra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.