Vidre bufat

Vidre bufat

Erro al crear miniatura:

Bufat artesanal.

Erro al crear miniatura:

Soplador de vidre Romeo Lefebvre en el seu taller de Montreal de 1942.

Viure en els nostres materials

Vidre bufat

Vidre bufat

Es denomina bufat de vidre a la tècnica de fabricació d'objectes de vidre per mig de la creació de bombetes en el vidre fos. Estes bombetes s'obtenen injectant aire dins d'una peça de material a través d'un llarc tubo metàlic per mig d'una màquina o be de forma artesanal bufant en una canya, soplandopor l'atre extrem, en esta tècnica es moleja el vidre en paper mullat o en fusta en forma de bol cridat mayocha. És un sistema semblat al que s'utilisa per a fer les bombetes de sabó.

Fases de la producció

Els components es duen a la temperatura en un forn que generalment té la forma de cúpula i que té tres parts:

• La part inferior que alberga el combustible.
• La part intermija a on es coloca la mescla que es fon.
• La part superior, denominada cambra de recocido, en la que els productes es deixen gelar llentament fins a alcançar la temperatura ambiente.

La pasta vítrea està en contacte en l'exterior per una obertura disposta al voltant del forn, en primer lloc se li dona a la pasta una forma cilíndrica i posteriorment l'operari pren una chicoteta cantitat de pasta en la canya que sol tindre entre un metro i un metro quarantacinc de llongitut, i a través d'esta l'artesà comença a bufar per a donar-li a l'objecte la forma desijada, de manera que l'objecte no perga mai la maleabilidad que li produïx la calor del forn. En esta fase es poden utilisar mòles que acceleren el procés de bufat, en realisar-ho directament en els mòles. Una volta terminat este procés de modelació, l'objecte de vidre és colocat en el forn de recocido a on es continua coent a temperatures més baixes i de forma gradual per a evitar resquebrajaduras o trencaments deguts a canvis bruscs de temperatura.

Història

El seu primer us, que es remonta a temps molt antics, era per a objectes de bisuteria. Afegint-li diversos minerals durant el fos s'obtenien contes de diferents colors, tamanys i formes.

Es desconeix en precisió l'orige d'esta tècnica, les senyes més antigues coneguts es remonten a la zona de Síria, cap al I, difonent-se per tot el Mediterràneu, a través de l'Imperi Romà.

En Espanya, un dels principals exponents del bufat de vidre va ser don Faustino Martín Plaça (1932-2007), el qual va guanyar l'I Concurs Interprovincial de Bufat de Vidre Químic en l'any 1973.

Bufat al borosilicato i reciclat

Actualment s'ampren dos tipos principals de vidre per a la tècnica del bufat: Vidre al borosilicato Vidre reciclat - Reciclage de vidre

En abdós les tècniques són artesanals, i requerixen d'una gran destrea, donada la fragilitat i elevada temperatura del vidre. En esta tècnica es fabriquen el "cristal de Murano".^{cita requerida}

Vidre al borosilicato

Comunament conegut en el nom de la marca comercial "Pyrex", este vidre s'ampra per a la confecció de pipes, aretes, polseres, collars i bisuteria; instrumental de laboratori, com probetas i matraces, i tubos de neó en ròtuls publicitaris.^{cita requerida}

És un tipo de vidre més resistent que el vidre comú, en una resistència química molt bona a l'aigua, àcit (menys a l'àcit fluorhídric i fosfórico calent), solucions de sal i dissolvents orgànics. També resistix altes temperatures sense deformar-se, sense fer-ho per baix de 550 °C.

Esta tècnica artesanal ampra ferramentes com a màquines de gas butà o propà i oxigen, tenazas, pinces, gomes de bufat, tornos, màquines de tall i els forns per al templat del vidre. Els colors dels vidres s'obtenen del cristal pyrex coloreats prèviament (de fàbrica).

Per a poder fer una artesania en esta tècnica, es necessita fondre el cristal pyrex fins a aplegar a uns 2000 °C, en els que es puga molejar lliurement.

Per a donar forma al volum interior, moltes voltes s'utilisa un tubo metàlic que perfora el cristal, i es infla a pulmó, devent calibrar l'artesà l'aire necessari segons el diàmetro de la bombeta o la forma que vullguen fer. Quan la peça és molt gran, se suplixen els pulmons en l'ajuda d'un compressor.

Vidre bufat reciclat

Per a poder fondre el vidre es necessita una temperatura de 2000 °C per a que prenga un comportament viscós i cristalí, en el qual es podrà treballar en facilitat. Molt líquit seria impossible de treballar de la mateixa manera que molt viscós. S'aboquen càrregues de vidre en un forn (en artesania, comunament construït en rajoles refractarios), i despuix d'abocades les càrregues s'inicia el "derretido" del vidre.

Per a poder prendre el vidre s'utilisa un tubo cilíndric d'acer buit o canya, prèviament calfada en el seu extrem i alluntat de l'operari, per a poder estar a la mateixa temperatura del vidre i previndre aixina el choc tèrmic, que dificultaria el seu adheriment al vidre. S'introduïx en el depòsit de vidre derretido del forn. Una volta introduïda la canya se li dona regressos al tubo sobre el seu propi eix per a poder obtindre la major cantitat de vidre segons la peça a fabricar.

Una volta presa la massa de vidre es procedix a donar-li una forma esfèrica sobre una placa d'acer, per a poder manejar millor (tot açò girant la massa sobre lo ample o llarc de la placa). En tindre la forma desijada, es passa a bufar a través de la canya la bola de vidre per a poder donar-li la dimensió desijada. Despuix es passa a un mòle d'acer en gra i es procedix a bufar en força dins de la peça dins del mòle per a poder donar-li la forma desijada. En produccions majors com a gots, copes, gerres o floreros és necessari un mòle per a poder agilitar la producció. Quan s'obté la forma desijada, es talla d'un extrem en un simple colp en la canya, deixant caure la peça sobre un contenidor prèviament acondicionat en tela d'asbesto en la seua part inferior i arena sílice d'un gra ben gros, tot açò en la finalitat de que la part a on s'unia el tubo en la peça de vidre bufat servixca com a boca d'alguna peça. Una volta que es deposita, en un atre tubo prèviament calfat a la temperatura del vidre en el contenidor a 900 °C, es pren de la part a on no està l'obertura i s'introduïx al forn per una de les seues boques per a poder calfar la peça i aixina poder treballar-la. Una volta tenint la temperatura desijada, s'obri poc a poc l'orificis en unes tenazas per a donar-li un diàmetro superior a l'inicial. Despuix d'obtingut el diàmetro calculat, s'utilisa un madero cobert de paper periòdic (prèviament humit en aigua), i se li dona la forma a la boca, segons es desige.

Despuix de terminada la peça, se li coloquen les aplicacions desijades i es passa a un forn de temple per a poder disminuir la temperatura poc a poc i est agarre característiques especials (segons el método del templat) com a durea i tenacitat.

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

En decembre de 2023, la UNESCO va declarar el vidre bufat com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Vore també

• Vidre del bosc