L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

El patrimoni cultural immaterial o patrimoni cultural intangible (PCI) forma part de les declaracions de l'Unesco per a la salvaguardia del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial, el PCI «és el cresol de la nostra diversitat cultural i la seua conservació, una garantia de creativitat permanent».[1] Existix un comité, reunit de forma regular, per a inscriure els elements del PCI, elegits segons rellevància, com per eixemple la Plaça de Yamaa el Fna de Marrakech. El concepte va sorgir en els anys 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que se centra en aspectes essencials de la cultura. En 2001, l'Unesco va realisar una enquesta entre estats i oenegés per a intentar acordar una definició, i una Convenció va ser adoptada en 2003 per a la seua protecció.

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Per a ellistat representatiu de Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat vore Anexe:Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.

Definició

 
Tipos de patrimoni.

l'Unesco definix el patrimoni com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup».[2] Llengua, lliteratura, música i dansa, jocs i deports, tradicions culinàries, els rituals i mitologia, coneiximents i usos relacionats en l'univers, els coneiximents tècnics relacionats en l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial.[3][2][4] El patrimoni immaterial és vist com un depòsit de la diversitat cultural,[5] i l'expressió creativa, aixina com una força motriu per a les cultures vives.[2] Com es pot ser vulnerable a les forces de la globalisació, la transformació social i l'intolerància, l'Unesco encoraja a les comunitats per a identificar, documentar, protegir, promoure i revitalisar eixe patrimoni.

Segons la Convenció de 2003 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial —també cridat patrimoni vivent—, és la raïl de la nostra diversitat cultural i el seu manteniment és una garantia per a la continuació de la creativitat. Es definix d'esta manera:

Patrimoni cultural immaterial significa les pràctiques, representacions, expressions, coneiximents i habilitats, aixina com els instruments, els objectes i artefactes, els espais culturals associats en els mateix que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeixen com a part del seu llegat cultural. Este patrimoni cultural immaterial, transmés de generació a generació, és constantment recreat per comunitats i grups en resposta al seu entorn, la seua interacció en la naturalea i la seua història, i els proporciona un sentit d'identitat i continuïtat, promovent d'esta manera el respecte per la diversitat cultural i la creativitat humana. Per als fins d'esta Convenció, la consideració es concedirà únicament al patrimoni cultural immaterial en tant siga compatible en els vigents instruments humans de dret, aixina com en els requeriments de mutu respecte entre comunitats, grups i individus, i a un desenroll sostenible.

Història

Les obres mestres del patrimoni oral i intangible de la humanitat integren una llista mantinguda per l'Unesco d'elements del patrimoni cultural immaterial que dit organisme considera rellevants. La llista va començar en 2001 en un conjunt de 19 obres a la que després es varen afegir atres 28 en 2003. El 25 de novembre de 2005 es va emetre una llista agregant atres 43 obres. Este programa es va concloure en 2006 en l'entrada en vigor de la Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial. Les obres mestres estaran integrades dins de les llistes previstes per dita Convenció. El 5 de novembre de 2008, en la reunió de l'Unesco en Estambul, es va crear la Llesta Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que estarà integrada en principi pels 90 elements que l'Unesco va proclamar obres mestres del patrimoni oral i intangible en 2001, 2003 i 2005.

L'Unesco va desenrollar un sistema de llistat (consistent en una llista de llegats representatius i una atra de llegats amenaçats). El Comité Intergovernamental va establir els criteris i procediments per a inscriure el patrimoni natural en dita llista. Les primeres inscripcions es varen realisar en 2008, quan en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat es varen proclamar les 90 Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.

Objectius

ya que el destí i lloc de preservació d'estos llocs és la pròpia ment, el ser humà és l'instrument per a la seua materialisació. D'esta forma, tal i com ocorre en moltes societats en la transmissió del coneiximent, la del PCI és una manifestació colectiva. Pels factors que tendixen a homogeneizar i estandardisar en una civilisació global, este instrument pretén protegir tot el patrimoni amenaçat per estos factors, recuperant i difonent els valors i la cultura, el patrimoni oral en definitiva, que es veja en perill i siga mereixedor de dit estatus. La Convenció identifica grups depositaris de valors orals, encara que no els apunta, de manera que se subralla el caràcter immaterial del coneiximent i la cultura, no arraïlats en un lloc o en una colectivitat concrets. Cap especial atenció el concepte de Llesta Representativa presentat per la Convenció. "Representativa" és una potencialitat que pot implicar tant representativa de la creativitat de la humanitat, com del patrimoni cultural dels Estats, o de les comunitats depositàries de les tradicions en qüestió.[6]

Continuïtat oral

El PCI passa oralment dins d'una comunitat, i mentres hi haja individus que porten la tradició, el patrimoni cultural immaterial és sempre més gran que el propi coneiximent o les habilitats d'una persona.

Els processos relacionats en la continuació d'este coneiximent tradicional constituïxen un dels aspectes més interessants del nostre llegat vivent. Cada membre d'una comunitat posseïx un péntol d'eixe coneiximent compartit. El conocimiendo crucial és traspassat durant les activitats de la comunitat, freqüentment sense una atenció conscient al procés.
Creative Newfoundland and Labrador: The Blueprint for Development and Investment in Culture,Government of Newfoundland and Labrador, 2006, page 34.

Aun cuando s'associa de manera casi automàtica el Patrimoni cultural immaterial (PCI) en el folor, són camps enunciatius que responen a llògiques polítiques, filosòfiques i socials diferents (Santoyo 2006[7]). Mentres el folor, com ho explica Santoyo (2006), reposa en les idees del poble, identitat i tradició, fonamentat en la cultura tradicional o popular, i va permetre la busca de les expressions culturals compartides i autèntiques per a la construcció i conceptualisació de Colòmbia com un poble nacional mestizo, catòlic, i arraïlat en el treball en la terra, el PCI és una categoria molt més àmplia que comprén les expressions folòriques pero no es reduïx a elles, precisament pels múltiples i diversos camps que ho conformen, convertint-se en un mecanisme de difusió dels drets humans de les comunitats i inclusió de la diversitat cultural. No obstant, dita diferenciació encara no és clara, i molts dels inventaris del PCI desenrollats en el país, apliquen la fòrmula PCI = Folor.[8]

Història oral

El patrimoni cultural immaterial (PCI) és llaugerament distint de la disciplina de l'història oral: el registre, preservació i interpretació de l'informació històrica (específicament, la tradició oral, basada en l'experiència personal i en opinions del parlant). El PCI tracta de preservar ellegat cultural junt a la gent de la comunitat protegint els processos que permeten que les tradicions i el coneiximent compartit puguen passar d'uns a uns atres, mentres que l'història oral tracta de reunir i preservar informació històrica d'individus i grups.

Procés de proclamació

La nominació

Part del fet en que un patrimoni ya declarat immaterial nacional dins del seu país o regió d'orige és convocat allistat per a la salvaguardia del mateix.

L'evaluació

Cada any, el Comité es reunix per a evaluar les candidatures i decidir sobre les inscripcions de les pràctiques i expressions culturals del patrimoni immaterial propostes. La Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia es compon d'elements del patrimoni cultural immaterial que les comunitats i els Estats consideren que necessiten mides de salvaguardia urgents, mentres que la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat es compon de les expressions que ilustren la diversitat del patrimoni immaterial i contribuïxen a una major consciència de la seua importància.

Els criteris per a l'inscripció en la Llista Representativa

En els expedients presentats els Estats Partixes, deuran demostrar que l'element propost per a una inscripció en la Llista representativa reunix tots els criteris enumerats a continuació:

  • R.1 L'element és patrimoni cultural immaterial, tal i com definit en l'Artícul 2 de la Convenció.
  • R.2 L'inscripció de l'element contribuirà a donar a conéixer el patrimoni cultural immaterial, a conseguir que es prenga consciència de la seua importància i a propiciar el diàlec, posant aixina de manifest la diversitat cultural a escala mundial i donant testimoni de la creativitat humana.
  • R.3 S'elaboren mides de salvaguardia que podrien protegir i promoure l'element.
  • R.4 La proposta d'inscripció de l'element s'ha presentat en la participació més àmplia possible de la comunitat, el grup o, si procede, els individus interessats i en el seu consentiment lliure, previ i informat.
  • R.5 L'element figura en un inventari del patrimoni cultural immaterial present en el(els) territori(s) del(els) Estat(s) Part(s) solicitant(s).

Els criteris d'inscripció en la Llista de Salvaguardia Urgent

En els expedients de candidatura, es requerirà al(els) Estat(s) Part(s) solicitant(s) o, en cas d'extrema urgència, a (els) solicitant(s), que demostren que l'element propost per a una inscripció en la Llista de salvaguardia urgent reunix tots els criteris següents:

  • O.1. L'element és patrimoni cultural immaterial, tal i com ho definix l'Artícul 2 de la Convenció.
  • O.2:
a. L'element requerix mides urgents de salvaguardia perque la seua viabilitat corre perill a pesar dels esforços de la comunitat, el grup o, si procede, els individus i Estat(s) Part(s) interessats;
b. L'element requerix mides de salvaguardia d'extrema urgència perque s'enfronta a greus amenaces per les quals no cal esperar que subsistixca sense les corresponents mides immediates de salvaguardia.
  • O.3. S'elaboren mides de salvaguardia que podrien permetre a la comunitat, el grup o, si procede, els individus interessats seguir practicant i transmetent l'element.
  • O.4. La proposta d'inscripció de l'element s'ha presentat en la participació més àmplia possible de la comunitat, el grup o, si procede, els individus interessats i en el seu consentiment lliure, previ i informat.
  • O.5. L'element figura en un inventari, del patrimoni cultural immaterial present en el(els) territori(s) del(els) Estat(s) Part(s) solicitant(s), en el sentit de l'Artícul 11 i Artícul 12 de la Convenció.
  • O.6. En casos d'extrema urgència, s'ha consultat a(l)(els) Estat(s) Part(s) interessat(s) sobre l'inscripció de l'element segons lo dispost en el paràgraf 3 de l'Artícul 17.

Criteris de selecció per al Registre de les millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la Convenció de 2003 estipula que el Comité Intergovernamental seleccionarà periòdicament, entre les propostes presentades pels Estats Partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial considerant els que millor reflectixquen els principis i objectius de la Convenció. Una volta seleccionat, el Comité promourà estes iniciatives com les bones pràctiques de salvaguardia i les recolzarà per a una major difusió. S'espera que este registre de pràctiques eixemplars puga servir com una plataforma per a l'intercanvi de bones pràctiques, aixina com servir de font d'inspiració als Estats, les comunitats i tots els interessats en la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial. D'entre els programes, proyectes o activitats que es proponen a la Comissió pels Estats Partixes, solament aquells que complixquen els següents criteris seran inclosos en la llista:

  • Criteri-1: El programa, proyecte o activitat supon una salvaguardia, tal com es definix en l'artícul 2, 0.3 de la Convenció
  • Criteri-5: El programa, proyecte o activitat promou la coordinació dels esforços per a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial en els nivells regional, subregional i / o internacional.
  • Criteri-6: El programa, proyecte o activitat reflectix els principis i objectius de la Convenció.
  • Criteri-4: Si ya completat, el programa, proyecte o activitat ha demostrat ser eficaç per a contribuir a la viabilitat del patrimoni cultural immaterial de que es tracte. Si encara en curs o en proyecte, és raonable esperar que contribuïxca substancialment a la viabilitat del patrimoni cultural immaterial de que es tracte.
  • Criteri-3: El programa, proyecte o activitat ha segut o seran implementats en la participació de la comunitat, el grup o, si procede, els individus interessats i en el seu consentiment lliure, previ i informat.
  • Criteri-2: El programa, proyecte o activitat podria servir de model subregional, regional o internacional, segons siga el cas, per a les activitats de salvaguardia.
  • Criteri-7: L'Estat Partix que ha presentat (s), l'implementació d'organisme (s), i la comunitat, el grup o, si procede, els individus interessats estan disposts a cooperar en la difusió de les millors pràctiques, si se selecciona el seu programa, proyecte o activitat.
  • Criteri-8: El programa, proyecte o activitat es proponen experiències que són susceptibles a una evaluació dels seus resultats.
  • Criteri-9: El programa, proyecte o activitat respon principalment a les necessitats particulars dels països en desenroll.

Sessions del Comité Intergovernamental de Salvaguardia del Patrimoni Immaterial

Sessions ordinàries
Sessió Any Data Ciutat amfitriona Estat membre
1.ª 2006 18 i 19 de novembre Alger   Algèria
2.ª 2007 3 al 7 de setembre Tòquio   Japó
3.ª 2008 4 al 8 de novembre Estambul TurquíaErro al crear miniatura:
4.ª 2009 28 de setembre al 2 d'octubre Abu Dabi Plantilla:LLAURE
5.ª 2010 15 al 19 de novembre Nairobi   Kenya
6.ª 2011 22 al 29 de novembre Bali   Indonèsia
7.ª 2012 3 al 7 de decembre Sede Unesco Erro al crear miniatura:
8.ª 2013 2 al 8 de decembre Bakú Erro al crear miniatura:
9.ª 2014 24 al 28 de novembre Sede Unesco Erro al crear miniatura:
10.ª 2015 30 de novembre al 4 de decembre Windhoek Erro al crear miniatura:
11.ª 2016 28 de novembre al 2 de decembre Addis Abeba Erro al crear miniatura:
12.ª 2017 4 al 8 de decembre Seül Erro al crear miniatura:
13.ª 2018 26 de novembre a l'1 de decembre Port Louis Erro al crear miniatura:
14.ª 2019 9 de decembre al 14 de decembre Bogotà Erro al crear miniatura:
15.ª[9] 2020 30 de novembre al 5 de decembre Kingston Erro al crear miniatura:
16.ª[10] 2021 13 al 18 de decembre Sede Unesco Erro al crear miniatura:
17.ª[11] 2022 28 de novembre al 2 de decembre Rabat Erro al crear miniatura:
18.ª[12] 2023 4 al 9 de decembre Kasane Erro al crear miniatura:
19.ª 2024 2 al 7 de decembre Asunción Erro al crear miniatura:
20.ª 2025 8 al 13 de decembre Nova Delhi Erro al crear miniatura:
21.ª 2026 30 de novembre al 5 de decembre Xiamen Erro al crear miniatura:
Sessions extraordinàries
Sessió Any Data Ciutat amfitriona Estat membre
1.ª 2007 23 al 27 de maig Chengdu China 
2.ª 2008 18 al 22 de febrer Sofia   Bulgària
3.ª 2008 16 a 19 de juny París   FRA
4.ª 2012 8 de juny Sede Unesco   FRA

Regions Patrimoni de la Humanitat

A continuació s'inclouen enllaços a les llistes dels distints llocs ordenats per regió geogràfica (classificació determinada per l'Unesco):

Algunes tradicions estan incloses en la Llista de Salvaguardia Urgent del Patrimoni Immaterial, per a movilisar els esforços concertats dels diversos actors implicats en la finalitat de salvaguardar específicament el patrimoni cultural immaterial en perill.

Material cultural

Vore també

Referències

  1. ↑ «¿Qué és el patrimoni cultural immaterial?». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2011. Consultat el 29 de setembre de 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «UNESCO TO PROTECT MASTERPIECES OF THE ORAL AND INTANGIBLE HERITAGE OF HUMANITY». UNESCO Press. Consultat el 5 de setembre de 2009.
  3. ↑ «UNESCO ISSUES FIRST EVER PROCLAMATION OF MASTERPIECES OF THE ORAL AND INTANGguacalaHERITAGE». UNESCO Press. Consultat el 5 de setembre de 2009.
  4. ↑ «UNESCO What is Intangible Cultural Heritage?». UNESCO. Consultat el 5 de setembre de 2009.
  5. ↑ «The Samba of Roda and the Ramla proclaimed Masterpieces of the Oral and Intangible Heritage of Humanity». UNESCO Press. Consultat el 5 de setembre de 2009.
  6. ↑ «Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2009. Consultat el 29 de setembre de 2009.
  7. ↑ SANTOYO, A. (2006). Investigació per a la definició d'un marc conceptual de la política sobre patrimoni cultural immaterial en Colòmbia. Informe de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història –ICANH, Bogotà. https://culturayeconomia. org/wp-content/uploads/Investigaci%C3%B3n-per a-la-definici%C3%B3n-de-un-marco-coneptual-de-la-pol%C3%ADtica-sobre-PCI-en-Colombia.pdf
  8. ↑ Merlano, A. A. A., Pizarro, R. A. L., Castiblanco, D. M. (2017) Inventari participatiu del patrimoni cultural immaterial del municipi de Santa Ana en Magdalena, Colòmbia. En: Ge-Conservacion, 1 (12), pp. 67-79. https://dialnet. unirioja. es/servlet/articulo? codigo=6234535
  9. ↑ «Jamaica acollirà la 15a reunió del Comité de Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial». UNESCO. Consultat el 15 de decembre de 2019.
  10. ↑ «UNESCO - Setzena reunió del Comité Intergovernamental per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial» (en és). ich. unesco. org. Consultat el 2022-11-30.
  11. ↑ «17th session of the Intergovernmental Committee for the Safeguarding of the Intangible Cultural Heritage | UNESCO» (en és). www. unesco. org. Consultat el 2022-11-30.
  12. ↑ «Dihuitena reunió del Comité Intergovernamental per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial» (en és). www. unesco. org. Consultat el 2023-12-05.

Bibliografia

  • Revista PH.(88)
21-23.doi:10.33349/2015.0.3674.Consultat el 15 de setembre de 2020.
  • Museus. és: Revista de la Subdirecció General de Museus Estatals.(1)
88–99.ISSN 1698-1065.Consultat el 15 de setembre de 2020.
  • Petrillo Pier Luigi, The Llegal Protection of Intangible Cultural Heritage. A comparative Perspective, Springer 2020
  • Petrillo Pier Luigi, Biocultural diversity and the Mediterranean Diet, in FAO, Sustainable diets and biodiversity, Rome 2012

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Patrimoni_Cultural_Immaterial_de_la_Humanitat&oldid=1486632»