Places de sobirania
Places de sobirania és el terme històric en el que es denominen des de el XIX als territoris espanyols situats en la costa mediterrànea del nort d'Àfrica, veïns a Marroc.
Es tracta del peñón de Vélez de la Gomera, i les illes Espígols, illes Chafarinas i illot Jolivert. Tots ells són d'extensió molt menuda i no tenen població civil. Històricament el terme places de sobirania incloïa també les actuals ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Estos territoris són espanyols des de l'época de les Places Fortes d'Àfrica, encara que són reclamats com a propis per Marroc, incloent Ceuta i Melilla, des de l'independència d'este país en 1956.
Estatus actual
[editar | editar còdic]
Històricament, les places de sobirania es varen dividir en dos categories:
- Places majors: estes són Ceuta i Melilla, que es varen transformar en 1995 d'acort a la Constitució en ciutats autònomes, estatus similar al de comunitat autònoma, en competències superiors a les d'un municipi, ya que poden decretar regulacions eixecutives, pero inferiors a les d'una comunitat autònoma, ya que no tenen cámara legislativa pròpiament dites. En l'actualitat, el terme places de sobirania mai s'usa per a referir-se a abdós ciutats autònomes.
- Places menors: són illots situats junt a la costa septentrional d'Àfrica, sense població civil pero en efectius militars permanents. Per esta situació i a l'escàs tamany dels territoris, tots estan directament governats des de Madrit pel Govern d'Espanya, i constituïxen un cas únic en el país degut a que, a diferència d'atres illots (com Alborán, que pertany a la província d'Almeria, o Tabarca, que pertany a la província d'Alacant), estos no pertanyen ni a les ciutats autònomes ni tampoc a cap comunitat, per lo que se'ls otorga un estatus especial.
Els primers borradors dels estatuts d'autonomia de Ceuta i Melilla, datats en 1986, repartien totes les possessions restants en el nort d'Àfrica entre les dos ciutats, resultant Vélez de la Gomera per a Ceuta i les illes Chafarinas i Espígols per a Melilla. En la redacció final d'estos documents es varen ometre dites incorporacions. cal destacar ademés, que ya que formen part del territori espanyol, també són part de la Unió Europea. La illa de Alborán també ha segut erròneament calificada com a plaça de sobirania, ya que administrativamente forma part del terme municipal de la ciutat andalusa d'Almeria.[1]
Estes possessions varen ser atacades pels rifeños en la guerra del Rif, i a l'inici de la sublevació del 17 i 18 de juliol de 1936 varen quedar des del primer moment en mans del bando sublevat. Quan en 1956 Espanya es va retirar del seu protectorat i va reconéixer l'independència de Marroc no es varen vore afectades en el seu estatus, ya que mai varen formar part de dita entitat territorial.
Reclamacions de Marroc
[editar | editar còdic]L'estat de Marroc considera tots estos territoris, i també Ceuta i Melilla, part de la seua nació. Aparte d'això, certs sectors d'eixe país demanen que s'integren a Marroc els territoris històricament reclamats com a part de Gran Marroc. D'esta forma, caldria incloure el Sahara Occidental, la totalitat de Mauritània, les zones occidentals d'Argèlia (províncies de Béchar i Tinduf, aixina com les àrees habitades pels tuat), la zona nort de Mali, el núcleu central del qual seria la ciutat de Tombuctú; algunes corrents reclamen l'inclusió de les illes Canàries per un efecte de "africanidad" i frontera natural, si ben Marroc va recolzar la españolidad de Canàries quan els governs d'Argèlia, Líbia i la OUA varen respalar al líder independentiste canari Antonio Cubillo i el seu MPAIAC.[2][3][4][5] El grup terroriste que reclama açò és: Grup Islàmic Combatent Marroquí.
La reclamació de les Places de Sobirania per part de Marroc és un dels temes recurrents en les relacions Espanya-Marroc. Espanya mai ha negociat la seua sobirania sobre les Places de Sobirania, i les considera partix integrant del territori espanyol.[6][7][8][9]
En juliol de 2002, durant la ocupació militar de l'illot de Jolivert per Marroc, Espanya va desplegar l'Operació Romeo-Serra per a expulsar a l'eixèrcit marroquí. No obstant, en l'actualitat és un territori en disputa entre Espanya i Marroc, no existix ni presència militar ni cap símbol de sobirania.[10][11]Durant el incident del peñón de Vélez de la Gomera d'agost de 2012, l'eixèrcit espanyol va expulsar a activistes marroquins que havien accedit de manera illegal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alborán: històries i misteris d'eixa illa almeriense tan ignorada» (en és). Ideal. Consultat el 2023-01-04.
- ↑ Juan Jose Téllez. «L'ombra de jolivert és allargada». Consultat el 16 de novembre de 2012. «Diari Públic»
- ↑ J.L. Navazo. «¿Són les Canàries marroquines?». Consultat el 16 de novembre de 2012. «Diari La província»
- ↑ Nota de l'embaixada en Madrit. «Marroc recolza la españolidad de Canàries». Consultat el 22 de novembre de 2015. «Diari El País»
- ↑ Juliol Coa Alberich. «Les illes Canàries i els acorts de la OUA». Consultat el 22 de novembre de 2015. «Revista de Política Internacional - número 156.»
- ↑ «Espanya no negociarà la sobirania dels territoris africans en Marroc». Europa Press. Consultat el 8 de juliol de 2013.
- ↑ Antonio Navarro Amuedo. «L'incert futur de les places de sobirania espanyola en el nort d'Àfrica».
- ↑ A. Castell. «propondre-espana-intercanvi-gibraltar-ceuta/20220924102003251756.html El dia en el que Regne Unit va propondre a Espanya un intercanvi entre Gibraltar i Ceuta».
- ↑ Universitat de Navarresa (ed.): «Espanya-Marroc: Consciencia geoestratégica».
- ↑ «Pren de Jolivert per l'Eixèrcit Espanyol». El País. Consultat el 8 de juliol de 2013.
- ↑ «a-marruecos-a-canvi-de-una-frontera-civilisada-per a-ceuta-i-melilla/ Els illots espanyols per a Marroc a canvi d'una frontera civilisada per a Ceuta i Melilla».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plazas de soberanía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.