Peñón de Vélez de la Gomera

Peñón de Vélez de la Gomera

Vélez de la Gomera (en àrap: حجر بديس, transliterado: Haŷar Badis) és un peñón espanyol en el nort d'Àfrica. Es troba a 126 quilómetros a l'oest de Melilla i a 117 quilómetros al surest de Ceuta. Té una extensió aproximada de 19 000 m² i una altitut màxima de 87 metros. Originalment era una illa rocosa fins que un terremot en 1930 ho va convertir en península, unint-ho en el continent a través d'un estret istme d'arena, o tómbolo, que fa de frontera en Marroc.

El peñón de Vélez de la Gomera depén de la Capitania Marítima de Melilla. De forma permanent està ocupat per efectius del Grup de Regulars n.º 52, del Eixèrcit de Terra. El llímit que separa Espanya de Marroc per Vélez de la Gomera, pensat inicialment com una llínea de fondege, constituïx la secció de frontera més chicoteta del món, en a penes 85 metros de llongitut. No està permés creuar-la en cap sentit al no constituir un punt de control de fronteres.

Ubicació

Este illot, situat 138 quilómetros a l'oest de Melilla, és una de les denominades places de sobirania d'Espanya en el nort d'Àfrica, en la costa que es troba entre Ceuta i Melilla, havent tornat en plenitut a eixa condició despuix de l'independència del Protectorat espanyol de Marroc, pel fet de que sempre es va mantindre com no integrat en aquell.

Geografia

Vista del peñón i de la costa norteafricà.

El peñón de Vélez de la Gomera és una roca de 260 metros de llarc, en un esgambi entre 15 i 100 metros, tenint 87 metros en el seu punt més alt.

Els primers estudis descriptivos sobre el mateix es varen realisar a mitan de el XIX, constatant-se cóm la població marroquina de terra ferma convivia pacíficament en la guarnició espanyola.

La sobirania espanyola comprenia, ademés de l'illot, el territori continental, que incloïa la vila de Bades i els monts i fortalees —ya en ruïnes— que dominaven la plaça.

... El peñón que havia ocupat Pedro Navarro es presentava abrigat en una gran curva de la costa, els extrems de la qual eren les vetes de Bava i Cantil, i en la mitat aproximada de l'arc de la qual s'obri una vall, el Uad Bades, a on es trobava sobre la mar, la ciutat de Bades. La distància del Peñón a la costa és, aproximadament, d'uns 800 metros, i sent l'altura del Peñón només de 85 metros, resulta totalment dominat pels cims i fins a per la mija ala dels massiços de Bava, Cantil i Gomerano. El Peñón està constituït per dos elevació: una, la més important en extensió i la de major altura, i l'atra (l'illeta) molt més baixa i menor en extensió, allargada, que s'unix al Peñón per un istme tallat, i al que despuix es donava pas per un pont de fusta, Per la seua forma s'ha dit que el conjunt pot assemblar-se a una paella, de la qual l'illeta i l'istme serien el mànec ...

El peñón carix de manantiales d'aigua potable, aixina com pràcticament d'arborat llevat alguna higuera i un eixemplar d'alt porte de P. laurocerassus, per lo que fins fa poc es precisava abastir-la des de Màlaga, situada a unes 100 milles nàutiques, precisant dispondre d'amplis aljibes. En l'actualitat es autoabastece a través d'una chicoteta desaladora.