Anex:Patrimoni cultural immaterial de la humanitat en Àfrica
l'Unesco va propondre un pla per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que va resultar en la Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial, firmada en 2003. La Convenció va entrar en vigor el 20 d'abril de 2006 i, a la data, conta en 143 Estats partícips.
Segons este document, l'herència cultural no són sol monuments i coleccions d'objectes. Definix el patrimoni cultural immaterial (PCI) com les «tradicions heretades dels nostres antepassats, tals com a tradicions orals, arts escèniques, pràctiques socials, rituals i events festius, coneiximents i pràctiques sobre la naturalea i l'univers o els coneiximents i habilitats per a produir artesania tradicionals».[1]
Patrimoni cultural immaterial en Àfrica
[editar | editar còdic]La següent llista està ordenada alfabéticamente i per l'any en que varen ser inscrits per cada país.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Benín.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Botswana.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Burkina Faso.
- 2011: Les pràctiques i expressions culturals vinculades al balafon de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Costa d'Ivori (compartida en Mali i Costa d'Ivori).[4][5]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Burundi.
- 2014: La dansa ritual del tambor real.[6]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Costa d'Ivori.
- 2012: Les pràctiques i expressions culturals vinculades al balafon de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Costa d'Ivori (compartida en Mali i Burkina Faso).[4][5]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Etiopia.
- 2013: Festa commemorativa de la troballa de la Verdadera Santa Creu de Crist.[8]
- 2015: Fichee-Chambalaalla, festa de celebració de l'Any Nou del poble sidama.[9]
- 2016: El gada, sistema sociopolític democràtic autòcton del poble oromo[10]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Gàmbia.
- 2008: El Kankurang, rito d'iniciació mandinga (compartit en Senegal).[11]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Guinea.
- 2008: L'espai cultural del sosso-bala.[12]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Kènia.
- 2009: Tradicions i pràctiques en els boscs sagrats de kayas dels Mijikenda.[13]
- 2014: La dansa isukuti de les comunitats isukha i idakho de l'oest de Kènia.[14]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Madagascar.
- 2008: El treball de la fusta dels zafimaniry.[15]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Malaui.
- 2008: El Gule Wamkulu (compartit en Moçambic i Zàmbia).[17]
- 2014: La tchopa, dansa sacrificial dels lomwe del sur de Malawi.[18]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Mali.
- 2008: L'espai cultural del yaaral i del degal.[19]
- 2009: La refección septenal de la techumbre del Kamablon, casa sagrada de Kangaba.[20]
- 2009: La Carta del Mandén, proclamada en Kurukan Fuga.[21]
- 2009: El sanké mon, rito de peixca colectiva en l'estany de Sanké.[22]
- 2011: Les pràctiques i expressions culturals vinculades al balafon de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Costa d'Ivori (compartida en Burkina Faso i Costa d'Ivori).[4][5]
- 2011: Societat secreta dels Kôrêdugaw, el rito de saber en Mali.[23]
- 2013: Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger (compartida en Argèlia i Níger).[24]
- 2014: L'aparició de caraces i porritos de Markala.[25]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Maurici.
- 2014: El sega tipik mauriciano.[26]
- 2016: La cerimònia geetgawai en Maurici, en vores populars en bhojpuri[27]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Moçambic.
- 2008: El Gule Wamkulu (compartit en Malaui i Zàmbia).[17]
- 2008: El Chopi Timbila.[28]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Níger.
- 2013: Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger (compartida en Argèlia i Mali).[24]
- 2014: Pràctiques i expressions del parentesc jocós en Níger.[29]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Nigèria.
- 2008: El sistema de adivinación Ifá.[30]
- 2008: El patrimoni oral Gelede (compartida en Benín i Togo).[2]
- 2009: La desfilada de la caraça ijele.[31]
- 2016: Festival internacional de peixca i cultura de Argungu[32]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Namíbia.
- 2015: Oshituthi shomagongo, festa dels fruts del marula[33]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en la República Centroafricana.
- 2008: Les vores polifòniques dels pigmeos aka de Centroáfrica.[34]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Senegal.
- 2008: El Kankurang, rito d'iniciació mandinga (compartit en Gàmbia).[11]
- 2013: Xooy: ritual adivinatorio del poble serer de Senegal.[35]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Togo.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Uganda.
- 2008: La fabricació de teixits de corfa en Uganda.[36]
- 2012: Bigwala: dansa i música de trompes de carabassa del Regne de Busoga (Uganda).[37]
- 2013: Empaako: sistema onomàstic tradicional de les comunitats batooro, banyoro, batuku, batagwenda i banyabindi de l'oest d'Uganda.[38]
- 2015: La tradició oral de Koogere en les comunitats basongora, banyabidi i batooro.[39]
- 2016: La dansa i música en lira estovada del poble madi.[40]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Zàmbia.
- 2008: La mascarada Makishi.[41]
- 2008: El Gule Wamkulu (compartit en Malaui i Moçambic).[17]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Zimbabue.
- 2008: La dansa Mbende Jerusarema.[42]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Àfrica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué és el patrimoni cultural immaterial?». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Unesco. «El patrimoni oral Gelede» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Artesania de la terracota en el Districte de Kgatleng (Botswana)» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 El 6 de decembre de 2012 es va ampliar esta proclamació a Costa d'Ivori.«el_patrimoni_immaterial_de_la_unesco_es_enriquix_en_16_nous_elements/ La Llista representativa del patrimoni immaterial de la UNESCO s'enriquix en 16 nous elements». Servici de prensa d'Unesco. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Unesco. «Les pràctiques i expressions culturals vinculades al balafón de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Côte d’Ivoire» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «La dansa ritual del tambor real» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «El gbofe de Afounkaha, la música de les trompes traveseras de la comunitat Tagbana» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Festa commemorativa de la troballa de la Verdadera Santa Creu de Crist» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «Fichee-Chambalaalla, festa de celebració de l'Any Nou del poble sidama» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ «El gada, sistema sociopolític democràtic autòcton del poble oromo». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ 11,0 11,1 Unesco. «El Kankurang, rito d'iniciació mandinga» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural del sosso-bela» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Tradicions i pràctiques vinculades als kayas en els boscs sagrats dels mijikendas» (en espanyol). Consultat el 11 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «La dansa isukuti de les comunitats isukha i idakho de l'oest de Kenya» (en espanyol). Consultat el 11 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El treball de la fusta dels zafimaniry» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El Vimbuza, dansa de la curació» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Unesco. «El Gule Wamkulu» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La tchopa, dansa sacrificial dels lomwe del sur de Malawi» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural del yaaral i del degal» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La refección septenal de la techumbre del Kamablon, casa sagrada de Kangaba» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La Carta del Mandén, proclamada en Kurukan Fuga» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El sanké mon, rito de peixca colectiva en l'estany de Sanké» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Secret society of the Kôrêdugaw, the rite of wisdom in Mali» (en anglés). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 24,0 24,1 Unesco. «Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «L'aparició de caraces i porritos de Markala» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «El sega tipik mauriciano» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «La cerimònia geetgawai en Maurici, en vores populars en bhojpuri». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El Chopi Timbila» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Pràctiques i expressions del parentesc jocós en Níger» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «El sistema de adivinación Ifá» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La desfilada de la caraça ijele» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ «Festival internacional de peixca i cultura de Argungu». UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Oshituthi shomagongo, festa dels fruts del marulafechaacceso=2 de decembre» (en espanyol).
- ↑ Unesco. «Les vores polifòniques dels pigmeos aka de Centroáfrica» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Xooy: ritual adivinatorio del poble serer de Senegal» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «La fabricació de teixits de corfa en Uganda» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Bigwala: dansa i música de trompes de carabassa del Regne de Busoga (Uganda)» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Empaako: sistema onomàstic tradicional de les comunitats batooro, banyoro, batuku, batagwenda i banyabindi de l'oest d'Uganda» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «La tradició oral de Koogere en les comunitats basongora, banyabidi i batooro» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ «La dansa i música en lira estovada del poble madi». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «La mascarada Makishi» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La dansa Mbende Jerusarema» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (en espanyol) Llistes del Patrimoni Immaterial
- (en espanyol) Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio cultural inmaterial de la humanidad en África» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.