Anex:Patrimoni de la Humanitat en Namíbia

Bens culturals i naturals

Namíbia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Twyfelfontein o /Ui-//aes
	Be cultural inscrit en 2007.
	Localisació: Regió de Kunene
	En Twyfelfontein es pot trobar una de les majors concentracions de petroglifos de tot el continent africà. La majoria d'ells es troben en bon estat de conservació i representen rinoceronts, elefants, esturços i girafes, aixina com chafades de chafades d'hòmens i animals. El lloc posseïx ademés sis refugis en la roca ornados en pintures d'ocre roig que representen figures humanes. Els vestigis trobats en les dos àrees del lloc daten del final de l'Edat de Pedra. El lloc forma un conjunt coherent de gran envergadura i calitat, que atesta les pràctiques rituals de les poblacions de caçadors-recolectors en esta regió de l'Àfrica Meridional per espai de vint sigles per lo manco. Ademés, és un testimoni eloqüent dels vínculs entre les pràctiques rituals i les activitats econòmiques d'eixes poblacions. (UNESCO/BPI)^[1]

	Arenal de Namib
	Be natural inscrit en 2013.
	Localisació: Regió de Kunene, Regió de Erongo, Regió de Hardap i Regió de Karas
	El Desert de Namib és l'únic desert coster en el món que inclou camps extensius de dunes influenciats per la boira. Cobrint un àrea aproximada de tres millons d'hectàrees i una zona de reserva de 899.500 hectàrees, el lloc es compon de dos sistemes de dunes, un d'antic i semi-consolidat cobert per un atre més jove i actiu. Les dunes del deserts es formen pel transport de materials des de mils de quilómetros a l'interior, els quals són duts pel riu, la corrent oceànica i el vent. Presenta planures de grava, marismas, tossals rocosos, cerros testic en la mar d'arena, un estany coster i rius efímers, resultant un apisaje d'excepcional bellea. La boira és la font principal d'aigua en el lloc, donant resultat a un ecosistema únic en el qual invertebrats endèmics, reptils i mamífers s'adapten a una varietat de micro-hàbitats canviants i casetes ecològiques. (UNESCO/BPI)^{[nota 1]}

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Namíbia

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Namíbia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 3 d'octubre de 2002,^[2] ha presentat els següents llocs:

	Àrea del Monument Nacional de Brandberg Be mixto Propost en 2002
	Canó del riu Fish Be natural Propost en 2002
	Planures de Welwitschia Be natural Propost en 2002
	Àrees protegides del Karoo suculent Be natural Propost en 2016
	Delta del Okavango Be natural Propost en 2016
	Depressió de Etosha Be natural Propost en 2016
	Llocs d'ecosistemes marins de la Corrent de Benguela Be mixto Propost en 2016
	Paisage cultural viu dels Sān Be cultural Propost en 2016

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Namíbia té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

	Oshituthi shomagongo, festa dels fruts del marula
	Be cultural inscrit en 2015.
	Oshituthi shomagongo és el nom donat a la festa dels fruts del marula, que se celebra entre finals de març i principis d'abril per espai de dos o tres dies. Este event festiu congrega a huit comunitats aawambo del nort de Namíbia i se centra en el consum d'una beguda, denominada omagongo, que s'elabora en eixos fruts. Durant els preparatius de la festa, els hòmens tallen copes de fusta, acondicionen chicotetes carabasses per a servir la beguda i elaboren en banyes de vaca instruments destinats a perforar els fruts. Les dònes, per la seua banda, teixixen cestos i fabriquen les vasijas de fanc que serviran per a elaborar el omagongo. Després, en l'ajuda dels seus fills recolecten els fruts madurs, extrauen el seu suc i ho posen a fermentar en les vasijas per espai de dos a sèt dies. Mentres realisen estes faenes conversen sobre qüestions que els atañer –per eixemple, els seus problemes familiars– i entonen vores tradicionals, reciten poemes i intercanvien coneiximents sobre cestería i alfarería. El procés d'elaboració de la beguda en els fruts del marula agrupa als jóvens i vells de les comunitats, facilitant aixina l'intercanvi de coneiximents i pràctiques que es transmeten de modo informal per mig de l'observació, la participació activa i l'emulació. Una volta finalisat el procés de fermentació del omagongo, se servix esta beguda acompanyada de preparacions culinàries tradicionals als membres de les comunitats i als seus invitats. Celebrat en una atmòsfera distendida, este event festiu és un acontenyiment social durant el qual els hòmens narren relats i els participants en el seu conjunt traven amistats, canten i ballen. (UNESCO/BPI)^[3]