Desert del Namib

Desert del Namib

El desert del Namib és un important desert d'Àfrica que s'estén a lo llarc de la costa de Namíbia, entre el riu Orange, que marca la frontera en la República de Suràfrica, al sur, i el riu Kunene, entre Namíbia i Angola, al nort. Té una llongitut d'uns 2000 km, un esgambi que varia entre 80 i 200 km i una extensió propenca als 81 000 km². El seu nom, Namib, significa en llengua nama «enorme».

Alguns geógrafos consideren que el biòtop o l'ecorregió pròpiament dita (tal com està definida per Fondo Mundial per a la Naturalea, WWF) s'estén entre el riu Uniab, 200 km al nort del cap Cross, i la població de Lüderitz en el sur. La part del Namib que s'estén al nort del riu Uniab es denomina desert de Kaoko i s'adinsa en Angola; té un riu sempre en aigua, el Kunene, plou més (fins a 100 mm en tormentes esporàdiques d'octubre a març) i la fauna i la flora són més abundants. La part del Namib que s'estén al sur de Lüderitz es denomina Karoo (Karoo suculent i Karoo nama) i s'adinsa notablement en Suràfrica; té un riu sempre en aigua, l'Orange, en un atre temps poblat d'hipopótams, i es caracterisa per ser la regió del món més abundant en espècies de plantes suculentes (més de 10 000).

El Namib està considerat el desert més vell del món i es té constància de que ya existia durant l'Era Terciaria, fa 65 millons d'anys, época en que es varen extinguir els dinosauris. l'Unesco va declarar al Namib com Patrimoni de la Humanitat en 2013.

Ecosistema

Femella de Welwitschia mirabilis

El desert Namib es dividix en dos regions climàtiques, dividides en el centre per la baïa de Walvis i el tròpic de Capricorn. Al nort, les pluges aumenten progressivament i oscilen entre els 20 mm de la costa i els 85 mm de l'interior, i sempre es reben en estiu. Al sur, en la reserva de Namib Naukluft Park i fins al riu Orange, les pluges són inclús més escasses i esporàdiques, i poden aparéixer en qualsevol época de l'any. En esta zona, les temperatures són més baixes, i no són estranyes les gelades durant l'hivern.

En tots els casos, el llímit del desert ho marca una cadena montanyosa que rep el nom de Gran Escarpe. En el nort, este sistema montanyós és travessat per diversos rius estacionals que alcancen la costa i servixen de corredor a la fauna i a la flora, pero des del canó de Kuiseb, en les rodalies de la baïa de Walvis, cap al sur, la barrera de dunes convertix el desert en una barrera infranquejable.

La costa està recorreguda de sur a nort per la corrent de Benguela, d'aigües molt fredes i riques en nutrients i en plàncton, en una gran abundància de peixos i una nutrida colónia d'orsos marins. L'aigua freda de la mar i els vents constants cap a terra favorixen la presència de boires costeres a lo manco 180 dies a l'any, que fan que les temperatures siguen molt inferiors en la costa a les de l'interior del país, que superen en facilitat els 45 °C en estiu.

La vida en el desert del Namib està associada a varis factors. Entre ells, les boires, que favorixen l'existència de determinades plantes i animals adaptats a esta aportació extra d'humitat, com un tipo d'escarabat característic del Namib, del gènero Stenocara, que els seus élitro estan dissenyats per a fer que els humits vents matinals depositen gotetes d'aigua sobre la seua esquena.

Atres factors que favorixen l'existència de vida són la estrechez del desert, que permet l'incursió des de zones a on hi ha herbars dels animals de gran tamany, i la presència de canons i valls, que encara que en el sur no travessen les dunes, donen lloc a charcas i pozas a on es pot trobar aigua. En el nort, estes valls apleguen fins a la mar i es convertixen en corredors de vegetació de fàcil accés.

Estos factors permeten la presència en el Namib d'animals com oryx, antílops, esturços, chacals, hienes i cavalls salvages en el sur, i ademés d'estos, en el nort es troben elefants, zebres, lleons, i girafes.

Sobre la vegetació, l'espècie més notable del Namib és la Welwitschia mirabilis, una gimnosperma adaptada a la vida en el desert que pot viure fins a dos mil anys. Va ser descoberta en 1860 en el sur d'Angola per l'austríac Friedrich Welwitsch, i els eixemplars més grans es troben en el Welwitschia Fläche, en una planura desértica, 50 km a l'est de Swakopmund. L'aspecte de la planta, que només creix en el Namib, és el d'una immensa zahahoria prominent (la major té 1,5 m d'altura), de la qual emergixen dos fulls amples i rastreras que poden créixer més de sis metros i que en els seus extrems es deshilachan. A voltes naixen 2 o més plantes juntes i s'auto empelten, creant aixina un eixemplar en 4 o més fulls. Ademés, esta planta té un polinisador propi, la chinche de la Welwitschia (Probergrothius sexpunctatis), un rar tipo de chinche que viu alimentant-se del néctar de la flor, polinizándola en el procés, pero que en adició transmet un fongo (Aspergillus niger) perjudicial per a la llavor i la seua germinació. De tots modos queden llavors suficients per a que la planta continue el seu llegat.

També existixen plantes xerófilas no suculentes o subsuculentas com l'Acacia luederitzii o plantes xerófilas suculentes com algunes Aizoaceaes i Euphorbies. També hi ha plantes de la subtribu Stapeliinae, del gènero Aloe i del gènero Aloidendron.

Geografia

De sur a nort: entre el riu Orange i Lüderitz

El desert del Namib s'inicia en la frontera surafricana, definida pel riu Orange. Al nort es troba una concessió diamantífera d'accés restringit, la Restricted Diamond Area Sperrgebiet, el llímit de la qual es troba en la carretera nacional B4, que travessa el desert entre les ciutats d'Aus, en l'interior, i Lüderitz, en la costa, a doscents quilómetros del fronteriç riu Orange.

Molt prop de Lüderitz es troba la ciutat fantasma de Kolmanskop, devorada poc a poc per l'arena del desert. En el seu temps va ser la penúltima parada de la llínea férrea que unix Aus en Lüderitz i va prosperar gràcies als diamants, pero quan estos varen desaparéixer de les rodalies, la ciutat va ser abandonada.

El parc nacional de Namib-Naukluft

Artícul principal → Parc nacional de Namib-Naukluft.

Al nort de la llínea férrea que unix Aus en Lüderitz i fins al riu Kuiseb, al nort, es troba el Parc nacional de Namib-Naukluft, una regió deshabitada junt a la mar que té uns 320 km de llongitut i al voltant de 120 km d'esgambi. Està formada en la seua major part per dunes de fins a 300 m d'altura. Les més propenques a la mar formen alliniacions paraleles a la costa pels vents dominants de l'oest. El seu orige està en les arenes arrastrades pel riu Orange de l'interior del Kalahari, que són depositades en la mar i dutes després cap al nort per la corrent de Benguela. En l'interior, no obstant, durant una época de l'any, els vents bufen en contra direcció i, a uns 80 km de la mar, les dunes tenen forma estrelada.

En el centre geomètric de Naukluft es troba una de les zones més interessants de la regió, l'àrea de Sossusvlei, a la que s'accedix des de la zona d'acampament de Sesriem, a l'entrada del parc. Sossusvlei rep este nom pels llac (vlei) que es formen en esta zona quan plou. Molts d'ells estan secs des de fa centenars d'anys i en este cas reben el nom de Deathvlei, de gran bellea pel seu fondo blanc i pla rodejat de dunes de color cobre de trescents metros d'altura, adornats ademés en els esquelets de les acacias mortes que apareixen disseminades pel seu interior.

És fàcil trobar en Sossusvlei llac vius despuix d'un episodi de pluges i vore en ells alguna de les 180 espècies d'aus que s'han trobat en el Namib. A Sossusvlei s'accedix seguint l'àmplia vall del Tsauchab, rodejat de dunes cobrizas. Allí es troba la famosa duna 45, a la que ascendixen els visitants en amanecer per a vore l'eixida del sol. Els seus 300 m no poden competir, no obstant, en la duna 7, la més alta del món, de 380 m d'altura. Les dunes més propenques a la mar i paraleles a la costa estan numerades com si foren carrers, pero les dunes interiors, en forma d'estrela, tenen números particulars. La duna 45 rep este nom perque es troba a 45 km de Sesriem. A 4 km d'esta zona d'acampament es troba el canó de Sesriem, que també mereix una visita.

El color de les dunes és per les arenes del Kalahari, que tenen un alt contingut en ferro, i que donen nom al riu Orange també, que és qui les deposita en la costa per a que després el vent les duga fins a l'interior del Namib. Les dunes estan formades bàsicament de cuarzo, pero n'hi ha prou en acostar un imant a l'arena per a separar les limaduras de ferro que abunden com a molts atres minerals en esta regió.

Walvis Bay i Swakopmund

Walvis Bay està situada en l'homònima baïa de Walvis i és el port més important del país. La corrent freda de Benguela favorix l'existència d'una gran cantitat de peixos en la costa namibia, visitada per diverses flotes peixqueres que recalen en el port de Walvis i que processen en molts casos el peix en les numeroses factories que hi ha en les afores. Walvis Bay té uns 40 000 habitants, dividits entre els antics colonizadores, que viuen en una ciutat moderna d'aspecte centreeuropeu i les barriades d'africans que varen ser separats en l'época del apartheid, quan Namíbia pertanyia a Suràfrica.

A 30 km de Walvis Bay es troba la ciutat de Swakopmund, d'uns 30.000 habitants. Ací acodixen els namibios de l'interior del país, i sobretot de Windhoek, durant el calorós estiu. En el Namib s'alcancen fàcilment els 45 °C en estiu, pero en la costa la presència de núvols baixos i el vent fresc de la mar fa que les temperatures siguen 15 a 20 °C inferiors i inclús més en els dies en que la boira és espessa. Swakopmund és una ciutat moderna d'aspecte centreeuropeu, en àmplies avingudes i notables edificis colonials construïts durant la dominació alemana.

La veta Cross

Uns 70 km més al nort es troba el cap Cross, el primer lloc a on varen arribar els europeus en esta costa en 1486. El portugués Diego Cao va erigir la creu que li va donar nom, i en 1893 els alemans la varen enviar al seu país. Actualment, este pedregoso veta és famós per la colónia d'orsos marins que en el seu dia va alcançar els 250 000 eixemplars, pero que s'ha anat reduint fins a quedar convertida en unes poques decenes de mills, rodejats de turistes i chacals. Estos depredadors acodixen a devorar a les crío dels otarios que moren en nàixer, esclafades o desnutridas quan les seues mares no acodixen a elles. Cal dir que els otaris competixen en els peixcadors pels bancs de peixos i que es produïxen matances programades per a reduir esta competència.

Costa dels Esquelets

Artícul principal → Costa dels Esquelets.

La veta Cross es troba en la National West Coast Tourist Recreation Area, que termina en el riu Ugab. Des d'ací i fins al riu Kunene, 500 km més al nort, en la frontera en Angola, s'estén el Skeleton Coast Park. Es tracta d'una de les zones menys accessibles de Namíbia. Es pot aplegar per carretera fins a Torra Bay, a la mitat del parc, i des d'ahí seguix una pista que queda situada entre les dunes i la mar, en l'alicient de que els dies en que les marees són molt altes l'aigua aplega fins a les dunes. Per això és fàcil trobar vehículs abandonats, de la mateixa manera que es troben vells barcos embarrancados i esquelets de ballenes.

A pesar de l'aïllament de la regió i de les escasses pluges que es produïxen en la zona costera, la estrechez del desert en este lloc, de no més de 50 km, l'abundància de nutrients en les aigües marines, que favorixen la presència de colónies de llops marins, els cursos d'aigua (Khumib, Hoarusib, Hoanib, Uniab, Koigab, Huab i Ugab) que, encara que secs la major part de l'any, mantenen algunes charcas i corredors de vegetació i òbrin el pas cap a l'interior, la rodalia de massiços montanyosos com Tönnesenberge, Giraffeberge, Grootber i Brandberg, i la proximitat del Parc nacional Etosha, permeten l'existència de numeroses espècies d'animals, entre ells elefants, girafes, rinoceronts negres i lleons, ademés d'antílops, esturços, hienes i chacals.

El número d'elefants en la costa dels Esquelets, de l'espècie Loxodonta africana, ha descendit perillosament, per la reducció del Parc nacional de Etosha i a la creació d'un corredor nort-sur per al poblament humà que separa el parc de la costa, puix els proboscídeos solen acostar-se a la mar en época del pluges des de l'interior.

En la regió del riu Kunene, més humida, al nort del parc, els elefants s'han convertit en un trofeu de caça i es calcula que el seu número es reduïx actualment a uns 300 eixemplars. Els elefants d'estes regions són capaces de recórrer més de 60 km en un dia entre un i un atre pou d'aigua. A voltes, el líquit element està a tanta profunditat, que les mares tenen que absorbir l'aigua en la trompa i donar-li-la a través d'ella a les crío, incapaces d'alcançar el fondo per sí mateixes. La vegetació en estos cursos d'aigua es compon de mopanes, tamariscos, carrizos i juncs.

El rinoceront negre, de l'espècie Diceros bicornis, és relativament abundant en Etosha i a pesar de que resulta pràcticament impossible que en l'actualitat es desplace entre esta zona i la costa, se sap que en la regió de Kunene sobreviuen un centenar d'eixemplars.

El lleó, de l'espècie Panthera lligc, es troba esporàdicament en la costa dels Esquelets, ya que depén de la presència del seu aliment principal: els oryx i les gaseles, i dels desplaçaments d'estos. Els orsos marins, que podrien resultar un aliment fàcil i solen estar rodejades de chacals, es troben massa llunt de les fonts d'aigua dolça com per a atraure als lleons, encara que en alguna ocasió excepcional se'ls ha vist matar otarios.

En els cursos d'aigua i en la zona més humida de Kunene es troben també girafes (Giraffa camelopardalis), papiones (Papio hamadryas, el babuino sagrat egipcíac), la gineta (Genetta genetta), el caracal (Caracal caracal) i el gat salvage (Felis sylvestris), ademés de les 180 espècies d'aus classificades en el Namib.

Galeria

• Erro al crear miniatura:
  Ascens a la Duna 45 del desert del Namib a primera hora del matí.
• Erro al crear miniatura:
  Vista de Dead Vlei, el parage més popular del desert de Namib.
• 
  Estany de caràcter temporal formada en Sossusvlei despuix d'una pluja inusual en el més d'agost que va tindre lloc 15 dies abans de la foto.
• 
  El moment que tots els turistes esperen a lloms de la Duna 45.
• Erro al crear miniatura:
  Swakopmund. Observe's l'esgambi de les avingudes en comparació als edificis d'estil centreeuropeu.
• 
  En el desert del Namib, les acacias proveïxen de refugi i aliment a numeroses espècies animals.
• Erro al crear miniatura:
  Les acacias seques que permaneixen en els deathvleis, algunes fa centenars d'anys, servixen de oteadero als cuervos del Namib.
• Erro al crear miniatura:
  Sossusvlei.
• 
  Chamaeleo namaquensis en Namib-Naukluft.
• Erro al crear miniatura:
  Suricatas.
• 
  Oryx Gazella.
• Erro al crear miniatura:
  La veta Cross, en la colónia d'orsos marins més important d'Àfrica.
• Erro al crear miniatura:
  Panorama de Spitzkoppe.

Bibliografia

• (1970) The Namib desert: a bibliography (en en), Cape Town: University of Cape Town Libraries, pp. 26. OCLC 138726.
• «El gran parc d'Àfrica».National Geographic (Ed. en espanyol).(Juny 2011)

80-97.ISSN 1138-1434.

• (1994).«Li désert du Namib central».Annales de géographie.Paris:(578)

339-360.

• Seely, Mary (2004). The Namib: Natural History of an Ancient Desert, 3a edició (en en), Windhoek: Desert Research Foundation of Namíbia. ISBN 9991668160.
• Segalen, Loïc (2003). Évolution environnementale du Désert du Namib depuis li Miocène (en fr), Paris: Université Pierre et Marie Curie, pp. 275. OCLC 491627558.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Desert del Namib.
• Ocholeguas.com: The Desert Trail, la gran aventura del desert roig
• Namib desert (World Wildlife Fund)
• Namib desert (National Geographic)