Anar al contingut

Aloe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aloe
Per a aloes vore Fusta de agar.
Inflorescència de aloe i un colibrí, en Pisco Elqui, Chile.

Aloe, de nom comú áloe, sábila o acíbar, entre uns atres, és un gènero de plantes suculentes. el sistema de classificació APG IV (2016)[1] inclou el gènero en la família Asphodelaceae, subfamília Asphodeloideae. Dins d'esta subfamília es troba en la tribu Aloeae.[2] En el passat va ser assignada a Aloaceae (ara inclosa en Asphodeloidae) o en una circumscripció més àmplia a Liliaceae (Sistema de Cronquist, 1981). Té al voltant de 525 espècies acceptades de les més de 1000 descrites.[3]

És natiu de les regions seques d'Àfrica, Madagascar i Oriente Pròxim,[4] encara que s'ha difòs per tot lo món.[5]

Els membres dels gèneros Gasteria i Haworthia, que tenen un modo de creiximent similar són, a voltes, cultivats i popularment coneguts com aloes. Una atra família generalment confosa en els aloes són les agavàcees, pero es diferencien d'estes en que les seues fulles jóvens no s'agrupen de forma cònica, la seua escape no és terminal i la planta no mor despuix de la floració.

Descripció

La majoria de les espècies formen una roseta de grans fulles carnosas i grosses que ixen d'un talle curt (en algunes espècies és molt llarc i inclús ramificado). Estos fulls són normalment lanceoladas en un esmolat àpiç i màrgens espinosos, els colors varien del gris al vert lluent i a voltes estan rayadas o motejades. Les flors tubulars, en colors des de groc a anaranjado o roig, naixen en un brot sense fulls, simple o ramificado, agrupades en denses arracades (inflorescències). Els aloes són plantes que es reproduïxen per polinisació creuada i es multipliquen, ademés, per llavor o per refillols. Les inflorescències poden ser còniques (A. arborescens, A. maculata), cilíndriques (A. broomii, A. suzannae) globulars (A. striata, A. capitata, A. helenae).

Moltes de les espècies aparentment no posseïxen talle, sorgint la roseta directament a nivell del sol; atres varietats poden tindre o no brots ramificats d'a on broten les carnosas fulls. Alguns dels aloes natius de Suràfrica tenen llarcs troncs, lo que els dona l'aspecte d'arbres.[6]


Este gènero té la capacitat de conservar l'aigua de pluja, lo que li permet sobreviure durant llarcs periodos de temps en condicions de sequia.

Despuix de tres anys de vida de la planta, el gel contingut en els durs fulls verts externes està al màxim del seu contingut nutricional.

No confondre en el gènero Aloidendron, que es va separar en 2013 del gènero Aloe. Este es distinguix de Aloe perque els seus membres tenen un creiximent arbòreu molt major.

Etimologia

La paraula llatina aloe prové del grec άλς, άλός (als, alós), ‘sal’ (donant άλόη, ης, ή —aloe, aloes, aloé—, que designava tant a la planta com al seu suc), pel seu sabor, que recorda a l'aigua del mar. D'allí hauria passat al llatí ălŏē, ēs en la mateixa accepció, i que, en sentit figurat, significava també ‘amarc’.[7] La paraula grega prové del hebreu אֲהָלִים (ʾăhālîm) o ohel (אהל), freqüentment citat en texts bíblics.[8][9] La paraula hebrea provablement deriva del tamil அகில் (akil).[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV».Botanical Journal of the Linnean Society.Consultat el 15 de febrer de 2019.
  2. ↑ «Asphodelaceae, Angiosperm Phylogeny Website». Consultat el 15 de febrer de 2019.
  3. ↑ The Plant List
  4. ↑ «Aloe L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online.
  5. ↑ «Aloe L. | Plants of the World Online | Kew Science Aloe Genus distribution map» (en en). Plants of the World Online.
  6. ↑ Rodd, Tony (2008). Trees: a Visual Guide, Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 131. ISBN 9780520256507.
  7. ↑ «Áloe». Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 24 de setembre de 2022.
  8. ↑ Balashon-Hebrew Language Detectiu
  9. ↑ Douglas Harper, Online Etimology Dictionary, 2001-2012.
  10. ↑ David. Tamil: A biography (en anglés), p. 19-20.