Anar al contingut

Colophospermum mopane

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mopane.JPG
mopane (Colophospermum mopane)


El mopane o mopani (Colophospermum mopane) és un arbre que creix en llocs càlits i secs, entre 200 i 1.150 m d'altitut, al nort de Namíbia, sur d'Angola, nordest de Botswana, nort de Suràfrica, en tot Zimbabue, al sur de Zàmbia i Malaui i en Moçambic. El gènero monotípic Colophospermum només creix en Àfrica i té una única espècie anomenada mopane en llengua local. El mopane és una leguminosa.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els fulls del mopane es distinguixen fàcilment perque són compostes, tenen dos foliolos i prenen entre abdós la forma de les ales d'una palometa. A on es junten els dos fulls s'advertix el remanente d'un tercer foliolo.

El mopane és un arbre caducifolio (els fulls cauen en primavera i broten en octubre, abans de les pluges) o semicaducifolio (els fulls cauen quan broten les noves). Entre decembre i abril broten les flors, chicotetes i grogues, a penes visibles. El frut té forma ovalada o de renyó i madura entre abril i juny.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Creix sobretot en terrenys alcalinos (en alt contingut en rovinas) poc profunts i mal drenados i també en sols aluvials. En Botswana i Zimbabue, a on plou més, pot alcançar els 18 metros d'altura i en estar molt junts formen verdaderes catedrals forestals. En zones més seques o en gelades hivernals formen boscs oberts a on no supera els dos metros.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Al elefant li encanten els fulls i les baïnes del mopane i és freqüent vore'ls a on estan estos arbres. També li agrada a girafas, rinoceronts i babuinos. A estos els agrada un psílido que s'alimenta de la llacor i que en la seua etapa jovenil és molt saborós, el Arytaina mopani. Una chicoteta abella també és característica d'este arbre, la Plebeina hildebrandti, molt molesta perque s'introduïx en el nas, les orelles i els ulls. Produïx una chicoteta cantitat de mel.[1]

Junt en el mogotlo (Acacia erioloba) i el monzo (Combretum imberbe) forma la tríade dels grans arbres de llenya.


La larva de la palometa Gonimbrasia belina, coneguda com a cuc del mopane viu en les branques l'arbre; és molt ric en proteïnes i servix d'aliment als habitants de la regió a on creix l'arbre. El cuc, que alcança els 10 cm, pot ser menjat torrat o sec.

La fusta del mopane és molt dura i difícil de treballar. S'usa per a la construcció perque és molt resistent i no poden atacar-la ni les termites. També s'usa per als travessers dels trenés i per als soports de les minas.


Últimament s'ha incrementat el seu us en els instruments musicals, especialment en els de vent, puix és més fàcil de trobar que Dalbergia melanoxylon, el ébano de Moçambic (African blackwood), usat per als clarinets i gaites rocieras. També s'utilisa en la fabricació de flautes irlandeses, whistles o flageolets, quenas i atres anàlecs.

Atres usos de l'arbre inclouen utilisar els seus ramitas com si foren raspalls de dents, fer curtidos i cordeles en la corfa i sanar ferides en els fulls.

En Estats Units i Europa s'usa cada volta més com a fusta decorativa pels seus rics colors i la seua textura, ya siga en llànties, peus d'escultures, jardins, terrarios, apanys florals, etc. De fet és una fusta molt apreciada en acuariofilia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Colophospermum mopane va ser descrita per Kirk ex Benth.) J.Léonard i publicat en Transactions of the Linnean Society of London 25: 316. 1866.[2]

Etimologia

El nom del gènero, Colophospermum, ve del grec i significa “llavor aceitosa”, per les seues llavors resinosas.

Sinonímia
  • Hardwickia mopane (J.Kirk ex Benth.) Breteler (1997)[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "PlantZAfrica", South African National Biodiversity Institute / Pàgina Web
  2. «Colophospermum mopane». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  3. «Colophospermum mopane». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 24 de novembre de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Breteler, F. J. et al. 1997. Colophospermum reduced to Hardwickia (Fabaceae-Caesalpinioideae). Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., B, Adansonia 19:279–291. [= Hardwickia Roxb.].
  2. Brummitt, R. K. 2000. Report of the Committee for Spermatophyta: 49. Taxon 49:275–276. [conservation proposal not recommended].
  3. Brummitt, R. K. 2005. Report of the Committee for Spermatophyta: 57. Taxon 54:1096. [conservation proposal recommended].
  4. Léonard, J. 1999. Colophospermum n'est pas synonyme d'Hardwickia (Caesalpiniaceae). Conclusion d'unix méthode objective de travail. Bull. Jard. Bot. Natl. Belg. 67:21–43. [accepts].
  5. Lewis, G. et al., eds. 2005. Legumes of the world. (Leg World) 76.
  6. Smith, P. P. et al. 1998. (1372) Proposal to conserve the name Colophospermum against Hardwickia (Leguminosae, Caesalpinioideae). Taxon 47:751–752.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]