Fabaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Fabaceae

Vicia April 2008-1.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres
Espècie unes 20.000 espècies

La família Fabaceae, també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'herbes, mates, abruixells i arbres, molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.

Descripció[editar | editar còdic]

Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:

- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges a sovint volubles o trepadores.

- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.

- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s'obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.

- Soca: des d'herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero Rhizobium).

Hàbitat[editar | editar còdic]

Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.

Gèneros principals[editar | editar còdic]

La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:

- Pisumpésols

- Viciaveçes

- Lathyrusguixes

- Trifoliumtrebols

- Lupinustramussos

- Medicagomelgues

- Cicercigrons

- Phaseolusfesols

- Ceratoniagarroferes

Importància ecològica[editar | editar còdic]

Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l'erosió.

Usos humans[editar | editar còdic]

La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:

- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.

- Fertilitat: usades en agricultura ecològica per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.

- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d'alta qualitat (com Acacia, Albizia...).

- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en medicina popular o com a planta ornamental.

- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.

Distribució[editar | editar còdic]

Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:

- Zona Mediterrànea: gran diversitat de mates i herbes anuals

- Suramèrica: rica en espècies arbòrees tropicals

- Àfrica i Àsia: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals

- Europa: presents en praderies, margens i camps

Conservació[editar | editar còdic]

Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:

- Pèrdua d'hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació

- Introducció d'espècies invasores

- Contaminació de sòls i aigües

- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Burkart, A. Leguminosas. En: Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires
  • Gepts, P., W.D. Beavis, E.C. Brummer, R.C. Shoemaker, H.T. Stalker, N.F. Weeden, and N.D. Young. 2005. Legumes as a model plant family. Genomics for food and feed report of the cross-legume advances through genomics conference. Plant Physiol. 137: 1228-1235
  • Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) Legumes of the world. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6
  • Sprent, J. I. 2001. Nodulation in legumes. Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons