Agricultura ecològica

Archiu:Organic-vegetable-cultivation.jpeg

Agricultura ecològica

La agricultura ecològica, orgànica o biològica és un sistema de cultiu d'una explotació agrícola basada en l'utilisació òptima dels recursos naturals, sense amprar productes químics sintètics o organismes genèticament modificats (OGMs) en ninguna parte del procés (ni com abonament ni per a combatre les plagas). D'esta forma, es conseguix obtindre aliments orgànics al mateix temps que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el mig ambient. Tot això de manera sostenible, equilibrada i mantenible.

Els principals objectius de l'agricultura orgànica són l'obtenció d'aliments saludables, de major calitat nutritiva, sense la presència de substàncies de #síntesis química i obtinguts per mig de procediments sostenibles. Este tipo d'agricultura és un sistema global de gestió de la producció, que incrementa i realça la salut dels agrosistemas, inclusivament la diversitat biològica, els cicles biològics i l'activitat biològica del sol. Açò es conseguix aplicant, sempre que siga possible, métodos agronómicos, biològics i mecànics, en contraposició a l'utilisació de materials sintètics per a eixercitar qualsevol funció específica del sistema. Esta forma de producció, ademés de contemplar l'aspecte ecològic, inclou en la seua filosofia el mejoramiento de les condicions de vida dels seus practicants, de tal forma que el seu objectiu es apega a conseguir la sostenibilitat integral del sistema de producció agrícola; o siga, constituir-se com un agrosistema social, ecològic i econòmicament sostenible.

l'agricultura natural, l'agricultura indígena, l'agricultura familiar, l'agricultura llauradora, són tipos d'agricultura natural que busquen l'equilibri en l'ecosistema, són sistemes agrícoles sostenibles, que s'han mantingut a lo llarc del temps en distintes regions del món buscant satisfer la demanda d'aliment natural i nutritiu a les persones i els animals, de manera que el agroecosistema mantinga l'equilibri. L'agricultura biodinámica, i la permacultura, compartixen alguns dels seus principis i métodos, pero són més recents.

En esta pràctica es pot prendre en conte els policultivos que, a diferència dels monocultivos, no provoquen l'erosió del sol ni eviten que s'aprofiten els recursos del sol.

Tipos de cultius

Un dels cultius més utilisats pel seu practicitat és el bancal. Est és un sistema bàsic de l'agricultura biodinámica, establida per Rudolf Steiner en 1924. En amprar este método es fan divisions en el terreny d'aproximadament 1 m d'ample i el llarc que es desige. Al no deixar més de 1 m d'ample té la ventaja de que es pot treballar el bancal sense tindre que chafar-ho, i aixina no s'ensopix la terra de cultiu. És convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat.

Han d'estar en funció de l'adaptació al mig, la seua resistència/tolerància a les plagues i malalties i de la seua rendabilitat econòmica. En la mida de lo possible es deu mantindre una diversitat biològica, que es conseguix alternant varietats distintes. La biodiversitat ve donada per l'integració de components a distints nivells: edàfic (cucs, bactèries beneficioses, fongos, nòduls de Rhizobium); espècies selvades (un 30 % de plantes adventicias) i en l'implementació de la rotació de cultius. Esta biodiversitat dins de l'ecosistema agrari proporciona estabilitat, resistència i sostenibilitat front a sequias i plagues, etc.

Els agricultors poden utilisar llavors l'orige de la qual poden ser de cultiu convencional, per la dificultat per a trobar llavors produïdes en criteris ecològics. Les rets de llavors, cada volta més extenses, s'ocupen de recuperar varietats de llavors autòctones, ben adaptades a l'entorn i sense modificacions genètiques.

Vore també: Permacultura i agroecología

Control de plagues i malalties

Artícul principal → Control biològic.

El cultiu ecològic deu estar basat en métodos preventius, potenciant el bon desenroll de les plantes i per tant la seua resistència natural a plagues i malalties. Deu potenciar-se al màxim la prevenció per mig d'unes adequades pràctiques de cultiu que asseguren el bon desenroll de les plantes i, per tant, que estes siguen més resistents. Les espècies autòctones i un abonat adequat fan les plantes més resistents.

Evitant el cultiu d'una única espècie, al diversificar les espècies plantades es dificulta l'aparició de plagues, utilisant per a això una adequada rotació i associació en els camps.

És aconsellable promoure el desenroll de la fauna auxiliar autòctona, per mig de l'us de bardices i la solta d'insectes útils (paràsits o depredadors), com els parasitoides del pulgón, Toxoptera aurantii.

En última instància es podran utilisar diferents productes d'orige natural, com les piretrinas que s'obtenen de les flors seques del crisantem o el Bacillus thuringiensis que són unes bactèries aerobias que produïxen una toxina insecticida.

Feromones, atrayentes i repelents

L'extracte d'all és biodegradable i servix per a repelir la mosca blanca, els pardals i distints tipos de chupadores. Es basa en un enmascarador de l'olor de l'aliment, de les feromonas (evita la reproducció de les plagues) i en els pardals els desconcerta perque l'all és irritante per als pardals. No evita que en periodos de molta fam este método puga ser ineficaç per als pardals, es poden usar atres métodos com el dels ultrasòs o el de les explosions de gas en detectors de moviment.

L'extracte d'all pot emmaixquerar l'olor de les trampes de feromones d'algunes plagues i pot fer-les més ineficaces.

Vore també: Maneig integrat de plagues

Fertilisació

Artícul principal → Abone orgànic.

La fertilisació del terreny dedicat a l'agricultura ecològica és un dels pilars d'esta forma de cultiu. És molt pràctic que el fertilisant siga de producció pròpia, un dels més utilisats és la producció de compost.

La matèria orgànica és la base de la fertilisació, encara que també es poden utilisar com a fertilisants l'abonat en vert que consistix en cultivar i enterrar una planta, per a que en descompondre's es convertixca en abonament, especialment utilisant leguminosas, estes enriquixen el sol especialment en nitrogen gràcies a bactèries que viuen en les seues raïls i que fixen el nitrogen atmosfèric, i que la planta en ser enterrada cedix al sol en forma d'abonament. Els fertilisants nitrogenats tenen un rol central, particularment en cultius estratègics per a la sustentabilidad agrícola, com el blat i la dacsa.

Els abonaments minerals que es poden utilisar són els procedents de fonts naturals que hagen segut extrets per processos físics.

Vore també: Compost

Manteniment del sol

Biològic

En el sol hi ha de forma natural una infinitat d'organismes vius que efectuen un «laboreo» continuat: les raïls en explorar en busca d'aigua i nutrients; els cucs, insectes i rosegadors, en les seues galeries; atres organismes en les seues #exudació i residus que ajuden a unir les partícules d'argila i humus.

Tampoc cal despreciar la gran cantitat de matèria orgànica que aporten estos organismes aixina com la conversió de la matèria orgànica en material assimilable per les plantes.

Diverses experiències realisades han demostrat que el treball biològic posseïx ventages sobre el mecànic. Com són:

• No ensopix el sol en passar pel sol, lo que comunament ocorre en treballar la terra en maquinària i que obliga a realisar cada cert temps un treball més profunt.
• En tallar la herba i deixar-la com mantillo es produïxen vàries millores, per un costat el sol no seca el terreny conservant la humitat i per un atre costat servix de protecció als microorganismes i demés organismes.
• Per un atre costat, les plantes adventicias, o també «males herbes», no són sistemàticament combatudes. Se'ls atribuïx la protecció del sol no cultivat i d'organismes com a insectes depredadors que poden ajudar a combatre plagues. També poden ajudar a millorar l'estructura del sol, quan torna a ell una volta seques o tallades. Per a evitar que el camp s'òmpliga de adventicias, es realisen rotacions de cultiu en falses sembres i programes d'abonat equilibrat.

Mecànic

La principal condició que deu complir un apero, és no voltear el sol en profunditat per a no alterar l'orde natural del sol, treballant en tempero i no abusant dels mateixos, evitant en part d'eixa forma els efectes indesijables del laboreo mecànic com la mineralisació del sol i la compactación del mateix pel pes de la maquinària.

Atenent a raons pràctiques i històriques, les raons per a utilisar el laboreo mecànic són:

• Realisar més ràpit els treballs en el camp, tant de sembra, recolecció com els tractaments.
• Eliminar la competència que provoquen les adventicias.
• El transport de les produccions des del mateix camp al seu destí.

Rotació de cultius

Artícul principal → Rotació de cultius.

Consistix en alternar plantes de diferents famílies i en necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant distints cicles, evitant que el sol s'agote i que les malalties que afecten a un tipo de plantes es perpetue en el temps.

D'esta forma s'aprofita millor l'abonat (en utilisar plantes en necessitats nutritives distintes i en sistemes radiculares diferents), es controlen millor les males herbes i disminuïxen els problemes en les plagas i les malalties, (al no trobar un hoste tenen més dificultat per a sobreviure).

També es deu introduir regularment en la rotació una leguminosa i alternar plantes que requerixen una forta cantitat de matèria orgànica, i la soporten parcialment o inclús sense fermentar (papa, carabassa, espárragos, etc.), en atres menys exigents o que requerixen matèria orgànica molt descomposta (bleda, ceba, pésols, etc.).

En esta pràctica es deu evitar que se succeïxquen plantes de tipo vegetatiu diferent pero que pertanyguen a la mateixa família botànica, per eixemple: espinac i remolacha = quenopodiáceas, api i carlota = umbelíferas, papa i tomata = solanáceas.

Eixemple de rotació de cultius

S'han marcat en color segons el resultat:

 mal

 acceptable

 bo

 molt bo

S'indica en lliteral l'efecte no desijat:

• Insectes: Tipulidae, Elateridae, Lepidoptera
• Malalties: bàsicament fongos
• Estructura: significa descomposició estructural
• Calitat: pèrdua de calitat
• Tart: retart
• Atres s'indiquen directament en el requadro

Planta	Cultiu previ
Creïlla	Remolacha	Rosella	Pésol	Prat	Pastura	Alcaravea	Trébol Alfalfa	Colza	Judeua	Ceba	Lli	Ordi d'hivern	Centeno d'hivern	Blat d'hivern	Avena	Ordi d'estiu	Blat d'estiu
Creïlla	nematodos malalties	estructura	malalties		insectes calitat
Remolacha				trips	insectes			insectes	nematodos			trips					trips	trips
Rosella		estructura		trips	insectes			insectes	maleza		maleza	trips					trips	trips
Pésol		estructura			calitat			calitat	maleza			trips					trips	trips
Pastura en rotació	vesprada	vesprada	vesprada							vesprada	vesprada				vesprada	vesprada		vesprada
Alcaravea	vesprada	vesprada	vesprada				malalties			vesprada	vesprada
Trébol Alfalfa	vesprada	vesprada	vesprada				insectes		insectes	vesprada	vesprada				vesprada	vesprada		vesprada
Colza	vesprada	malalties vesprada	vesprada				insectes			vesprada	vesprada		vesprada	vesprada	vesprada	vesprada	vesprada	vesprada
Judeua					calitat	calitat		calitat
Ceba		estructura			calitat	calitat		calitat	maleza	maleza		trips		nematodos		nematodos
Lli	calitat	calitat estructura		trips	calitat	calitat		calitat		maleza	nematodes	trips		no comú			trips	trips
Acebada d'hivern	vesprada	vesprada			insectes calitat			insectes calitat		vesprada	vesprada					nematodos vesprada	malalties	malalties trips
Centeno d'hivern	vesprada	vesprada			insectes calitat			insectes calitat		vesprada	nematodos	no comú			vesprada	nematodos vesprada		vesprada
Blat d'hivern	vesprada	vesprada			insectes calitat	insectes		insectes calitat		vesprada	vesprada		trips					trips vesprada
Avena					insectes calitat			insectes calitat			nematodos			nematodos
Acebada d'estiu					insectes calitat	calitat		insectes calitat				trips			trips	nematodos		trips
Ordi															trips	nematodos		trips
Blat d'estiu					insectes calitat			insectes calitat				trips	trips		trips		trips

Associació de cultius

Artícul principal → Associació de cultius.

l'associació de cultius consistix en cultivar en la mateixa parcela vàries espècies distintes, de manera que s'obtinga una sinèrgia entre elles.

Esta pràctica molt estesa en el cultiu ecològic, pot obtindre diversos tipos de millores. Per un costat podem posar dos espècies que es complementen en el seu sistema radicular (un és profunt (el meló) i l'atre superficial (la lletuga), o una planta defén a l'atra en el seu aroma.

Història

Existixen molts models d'agricultura ecològica, que oferixen alternatives tecnològiques per als productors en eixercir una pràctica armoniosa en la dinàmica dels ecosistemas; estos models provenen de la fusió i apropiació d'idees de vàries escoles o corrents que compartixen els mateixos objectius generals; presentem a continuació les corrents principals que s'han referenciado a lo llarc del sigle passat, época en a on es va escriure i va investigar en major propietat sobre estos temes. És important notar que l'agricultura ecològica va començar a partir de les reformes agràries que es varen produir en Alemània a finals de el XIX i, ademés, pel advenimiento i efecte de lo que la cridada Revolució Industrial va generar en el sector agropecuario.

Agricultura biodinámica

L'agricultura biològic-dinàmica, creada en 1924 per Rudolf Steiner i denominada agricultura biodinámica es basa en els fonaments i propostes d'estudi vinculats a l'alvertent filosòfic antroposofía, l'autor del qual és el mateix Steiner.

A principis de el XX, un grup d'agricultors que notaven la degeneració de la fertilitat de la terra i de la calitat nutritiva dels aliments, varen preguntar a Rudolf Steiner qué podien fer per a remediar esta situació; com a conseqüència, ell va organisar unes conferències de treball en Koberwitz, a l'est de Breslavia, en Alemània, «obrint el camí per a un coneiximent de lo vivent, de lo anímic i de lo espiritual en la naturalea, i en això la possibilitat de conduir el treball en la terra i les seues criatures cap a un “nou ordenament” a on lo natural es troba sobreelevado i integrat en lo humà».

Duent este concepte a térmens més terrenys, lo que distinguix a la corrent Biodinámica és l'us dels preparats dinamisats, a manera d'una homeopatia agrícola; ademés d'açò, es desenrolla en esta escola l'idea de que les unitats rurals són uns organismes agrícoles que es troben somesos a l'influència de factors còsmics complementaris, diferents a l'influència de la llum, les estacions i el clima en general. «Des del punt de vista conceptual, l'Agricultura Biodinámica promou una agricultura que reconeix i utilisa les forces energètiques de tots els sers vius i no es restringix a la visió materialista predominant de lo que en eixa época es va conéixer com “la nova agricultura científica”».

Agricultura biològica-ecològica

Una atra corrent d'este tipo d'agricultura és el método bioorgánico o biològic-ecològic, més científic, creat pels suízos Hans Müller, la seua esposa María i pel mege alemà Hans-Peter Rusch, desenrollats a partir de 1951.

Agricultura orgànica

Esta corrent es va iniciar en Anglaterra, en la década de 1930, pels agrònoms Lady Eve Balfour i Albert Howard; Howard, va determinar despuix de la seua arribada a l'Índia, que les llimitacions locals no permeten adoptar el sistema productiu basat en les experiències occidentals, per lo que va concloure que era essencial observar els processos productius de la naturalea i deprendre d'ella les lliçons necessàries per a favorir la producció d'aliments.

El seu llibre Un Testament Agrícola recopila les seues observacions establint conceptes fonamentals per a l'agricultura orgànica, tals com la protecció del sol, l'us de #cobertura permanents, la producció de compost utilisant el sistema «Indore» (métodos pioners de compostage controlat), l'idea de manejar millor la salut de la planta en sols saludables, l'importància de l'investigació en finques, i l'us racional de recursos locals entre unes atres.

En 1943, Lady Eve Balfour va publicar el seu llibre The Living Soil, en el que promou l'idea de que la salut del sol i la salut de l'home són inseparables. El seu treball va dur a formar en 1946, la Soil Association com un ent d'investigació i informació sobre pràctiques orgàniques de maneig de finques i sols. Des de llavors esta associació s'ha convertit en líder mundial en l'establiment de normes i capacitació en agricultura orgànica.

Els sistemes de producció orgànica, cridada «biològica» pels francesos i italianos i «ecològica» pels alemans, es varen iniciar com a moviment alternatiu en major força en els anys 1960 en Europa i Estats Units. Tant les idees d'Howard com les de Balfour varen ser promulgades en Estats Units per Jerome Irving Rodale, qui en 1942 publica la seua revista Organic Farming and Gardening, en un èxit rotunt aplegant a vendre més de dos millons de còpies en 1980.

Gràcies a la popularitat d'esta revista, es funda l'Institut Rodale que hui és reconegut internacionalment per la seua investigació i capacitació en agricultura orgànica. Esta denominació de «agricultura orgànica» ha segut la més difosa a nivell mundial i per ella s'ha aplegat a conformar els «Principis Bàsics» de la mateixa, establint en 1972 la «Federació Internacional de Moviments d'Agricultura Orgànica» (IFOAM per les seues sigles en anglés, de International Federation of Organic Agricultural Movements).

Soil Association, creada en 1946, és una organisació dedicada als cultius ecològics, la qual, a mitan de la década de 1980 va vore créixer el seu número d'empleats, sobretot a partir de 1995 en el Pla d'Ajuda Orgànica del govern per als agricultors a través del difícil procés de conversió de 2 a 5 anys, gràcies a que una série de supermercats varen començar a oferir aliments orgànics i açò va dur una nova credibilitat al moviment. No obstant, el número d'agricultors orgànics seguix sent menut. El número d'empleats de la Soil Association llavors va créixer ràpidament; la terra orgànica en el Regne Unit representa en la primera década de el XXI casi el 4 % de les terres agrícoles. Els agricultors orgànics reben ara el respal en curs en el reconeiximent dels beneficis ambientals que presten i açò està animant a més agricultors per a tractar les seues terres de forma orgànica.

Agricultura natural de no intervenció

Proposta pel biòlec i monge Zen budiste japonés Masanobu Fukuoka, des de la década de 1950. Este tipo d'agricultura no necessita maquinària ni productes químics, treballa en molt poca deshierba i tampoc necessita llaurar el sol ni abonar-ho. La filosofia de Fukuoka es basa en «practicar l'agricultura cooperant en la naturalea, en lloc de tractar de millorar-la, conquistant-la».

En el seu llibre La Revolució d'una bolva de palla i la senda natural del cultiu, conta cóm opera la seua tècnica per a generar condicions favorables per als cultius, després de la qual cosa, s'interferix tan poc com siga possible sobre les comunitats animals i vegetals dels seus camps. Per un atre costat, Fukuoka va unir la seua tècnica agrícola en una filosofia l'essència de la qual expon el fet de que sanar la terra i purificar l'esperit humà són un mateix procés. Propon per a això un tipo de vida i agricultura que permeta este procés.

Esta filosofia es coneix també com a «filosofia del no fer». Part del supòsit d'una pregunta: ¿Per qué preguntar-nos qué passaria si férem açò en lloc de preguntar-nos qué passaria si no es fera? Fukuoka va aplegar aixina a conclusions que generen els quatre principis de l'agricultura natural: no laboreo, no llaurar ni voltear el sol; no utilisar abonaments químics, ni compost preparat; no desherbar per mig de cultiu o herbicidas; i, no utilisar productes químics. En base en esta corrent, Jean Marie Roger en 1958 va expondre a la comunitat agrícola el seu model d'agricultura natural, que diferix del model de Fukuoka en que promulga més la biodiversitat que la no intervenció.

Agricultura biològica o agrobiología

És el nom usat en França i Portugal des de la década de 1960 per a denominar el método difòs pels agrònoms Francis Chaboussou, Raul Lemaire i Claude Aubert. Es destaca per l'importància que se li dona al control biològic, el maneig integrat de plagues i malalties i per la teoria de la trofobiosis.

L'idea del maneig integrat de plagues és, primer, buscar en cada insecte plaga el seu punt dèbil i atacar-ho allí, buscar els enemics dels insectes plagues i utilisar-los, duent-los al lot; ademés d'açò, es pot usar més d'un método per al control de les plagues, lo que proveïx el millor control i d'esta manera, si un método de control per alguna raó falla, els atres métodos continuaran protegint al cultiu, convertint-ho realment en un método integrat. Per una atra part, la teoria de la trofobiosis presentada per Francis Chaboussou sosté que la vulnerabilitat de les plantes a les plagues és qüestió d'equilibri nutricional o deintoxicación per verins. «Un cultiu ben nutrit és més resistent a l'atac de plagues i malalties lo que favorirà a fer menys aplicacions de plaguicidas i això a la seua volta conservar millor l'ecosistema del sol».

Quan s'unixen estos tres conceptes, es genera l'idea d'una agricultura sostenible lloc que no es pot concebre la nutrició com un component aïllat, sino com un maneig integrat de cultiu ya que els factors nutricionals (com a contingut de matèria orgànica, fòrmules i formes de fertilisació i maneig de sol, per citar alguns) i no nutricionals (entre els que estan el control de plagues i malalties, la genètica varietal, les condicions ambientals, el maneig de cultiu) estan interrelacionados i interactuen.

L'agricultura biològica o agrobiología, assegura que en la mida que es manegen ben els factors no nutricionals es facilita l'obtenció de calitat, productivitat, es disminuïx la contaminació i es baixen costs. Un eixemple citat per Chaboussou era que quan existix una aplicació molt concentrada de fertilisants químics, s'elimina un percentage de microorganismes benèfics, com algunes espècies de Bacillus o Trichoderma; com a conseqüència, es poden desenrollar malalties del sol. Este fenomen simple, pot dur en si aplicacions extra de agroquímicos per a controlar pudriciones radiculares; açò afectarà a fongos de micorrizas i atres microorganismes que afecten el procés de mineralisació de certs elements afectant en forma negativa la nutrició de les plantes.

Agricultura mesiánica

En 1983, Mokichi Okada, filòsof japonés, va realisar estudis i investigacions i va desenrollar, en Japó, una corrent similar a l'agricultura natural, que va denominar agricultura mesiánica, que es va iniciar alertant a les persones del perill de consumir aliments contaminats, per l'us abusiu de agrotóxicos.

Okada estava segur de que aplegaria un dia en el que hi hauria aliments en excés, els que no podrien ser consumits per l'alt índex de productes químics continguts en ells. Segons ell, els aliments naturals, ademés de proporcionar en ser humà una vida més saludable, ho tornen més productiu i capacitat per a contribuir de manera més significativa al seguiment de les lleis de la naturalea, produint aliments, que ademés de conservar el seu verdader sabor, no agredixquen ni destruïxquen el mig ambient.

El método de l'agricultura mesiánica correspon als principis de la pròpia naturalea prenent-la com a model i obedint les seues lleis. Proyectant la preservació del mig ambient i la calitat de vida de l'home, l'agricultura promulgada per Mokiti Okada, té com a objectius, el produir aliments que incrementen cada volta més la salut de l'home; ser econòmica i espiritualmente ventajosa, tant per al productor com per al consumidor; ser practicada per qualsevol persona fàcilment i, ademés d'açò, tindre caràcter permanent; respectar la naturalea i conservar-la; i per últim, garantisar l'alimentació per a tota la humanitat, independentment de la seua creiximent demogràfic.

Existixen atres corrents que són importants per prendre conceptes d'estes escoles i mesclar-los seguint els mateixos principis orgànics o biològics, pero es troben des del punt de vista tècnic, en les corrents descrites anteriorment, en denominacions com a ecològica, regenerativa o sostenible, terminologia de caràcter més ampli, que busca establir un pont entre el diàlec científic i la transició tecnològica, conceptes que units deuran ser aplicats a l'agricultura.

Vore també: Revolució verda, Agricultura biodinámica, Moviment ecologiste, Masanobu Fukuoka, i Anexe:Cronologia de les tecnologies de l'agricultura i alimentació

Política

En alguns països, l'agricultura ecològica està també definida pel Dret. Aixina en l'Unió Europea (UE), l'agricultura ecològica està regulada a partir de l'1 de giner de 2009 pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell de 28 de juny de 2007 sobre producció i etiquetage dels productes ecològics, que deroga l'antic Reglament (CEE) 2092/91. En ell s'especifica clarament les tècniques autorisades en este tipo de cultiu. Els productes ecològics deuen dur obligatòriament el sagell oficial de l'agricultura ecològica de l'Unió Europea, permetent-se afegir, ademés, els logotips del país o regió d'orige.

La demanda d'aliments ecològics aumenta cada any. En els últims anys, la cantitat d'aliments orgànics que es venen a través dels mercats d'agricultors i tendes independents ha estat creixent ràpidament a mida que més persones es preocupen sobre la frescura dels aliments.

A voltes, un producte produït en elements ecològics no es pot etiquetar com a tal si el procés de producció no té «certificació ecològica». En eixos casos solament es fa notar l'orige ecològic dels ingredients.

Vore també: Política Agrícola Comuna de l'Unió Europea

Beneficis, perjuïns i #controvèrsia

Els estudis fins a començos de la segona década de el XXI encara no havien demostrat que el consum de productes biològics repercutira en un major benefici sobre la salut. Una important revisió d'estudis científics certificada per la Food Standard Agency publicada en el American Journal of Clinical Nutrition ha aplegat a la conclusió de que no existixen diferències nutricionals significatives per a la salut entre aliments «bio» i aliments clàssics més allà del seu contingut en pesticidas. No obstant, no existixen suficients estudis de calitat per a poder concloure els efectes a llarc determini sobre la salut dels consumidors.

#Controvèrsia

¿Lo «natural» és saludable, segur, beneficiós o inocuo?

Parlant de la publicitat dels aliments, en freqüència es diu que «lo “natural” és saludable, segur, beneficiós o inocuo». Segons alguns autors, simplement no és cert. L'adjectiu «natural» acompanya hui, en llaugerea, a massa productes destinats a l'alimentació i la cosmètica. El cas és que ya des de fa uns quants anys, la llegislació espanyola prohibix l'us del terme «natural» en la publicitat; ho fa lliteralment d'esta forma:

• Artícul 4. Prohibicions i llimitacions de la publicitat en pretesa finalitat sanitària... Punt 13: Que utilisen el terme «natural» com a característica vinculada a pretesos efectes preventius o terapèutics.

En resum, està justificat desconfiar de tot producte que en la seua promoció o publicitat use la paraula «natural». La llectura detallada d'este artícul 4 del BOE 1907/1996 dona idea de quina cantitat de voltes es vulnera la llegalitat en la publicitat de productes com a complements alimenticis, de cosmètica i una infinitat d'atres productes destinats a «millorar» la salut o a lo manco la nostra autopercepción de la mateixa.

«L'agricultura mai és ecològica»

Es tracta d'una «esmena a la totalitat». Segons l'autor (J. M. Mulet) el mensage ecologiste ha calat en l'opinió pública i està sent usat per a vendre més, simplement. Segons ell, l'agricultura ecològica és «moda i postureo», que sempre —des de fa sigles— s'ha usat la manipulació i selecció genètica en l'agricultura i que el futur de la humanitat no serà possible sense els aliments transgènics.

Superfície

Alguna volta se cita el major consum de superfície agrària, junt al seu corresponent pèrdua d'hàbitats naturals, com un dels principals perjuïns de l'agricultura ecològica, ^{cita requerida} lo que queda desmentit pel major respecte que té l'agricultura ecològica cap als hàbitats, calificats com "males herbes" i eliminats pel agroextractivismo.

Beneficis

Entre els beneficis ambientals més comunament mencionats solen citar-se la conservació dels sols, la seua productivitat i la seua biota (microorganismes), la prevenció de l'eutrofización de les aigües superficials i la contaminació de les aigües subterrànees, la reducció del consum d'energia aixina com dels gasos d'efecte hivernàcul o l'aument de la biodiversitat, entre uns atres. Per la dificultat d'estudi, cada u d'estos potencials efectes beneficiosos presenten, en l'actualitat, diferents graus de consens científic.^{cita requerida} Ademés, se solen mencionar atres beneficis per als menuts productors locals, que solen ser típicament els principals productors de l'agricultura biològica, i sobre la salut a l'hora d'evitar la manipulació de productes químics perillosos per part dels agricultors.

Bibliografia

• Altieri, M.A. 1987. Agroecology: the scientific basis of alternative agriculture (anglés). Boulder: Westview Press.
• Altieri, M.A. 1992. Agroecological foundations of alternative agriculture in Califòrnia (anglés). Agriculture, Ecosystems and Environment 39: 23-53.
• Alviar, Camilo (2004). Manual agricultura alternativa: principis (Google BooksGoogle Books). ISBN 958-8233-13-5.
• Sustainable Agroecosystem Management: Integrating Ecology, Economics and Society (Advances in Agroecology) (anglés), editat per Patrick J. Bohlen i Gar House 2009. ISBN 978-1-4200-5214-5 (CRC Press).
• Agroforestry in Sustainable Agricultural Systems (Advances in Agroecology) (anglés). Louise I. Buck, James P. Lassoie, and Erick C.M. Fernandes (pasta dura - 1 d'octubre de 1998).
• Buttel, F.H. and M.I. Gertler 1982. Agricultural structure, agricultural policy and environmental quality (anglés). Agriculture and Environment 7: 101-119.
• Curs d'assessors en producció ecològica del CAAE. 2009.
• Carrol, C. R., J.H. Vandermeer and P.M. Rosset. 1990. Agroecology (anglés). McGraw Hill Publishing Company, Nova York.
• Guia de l'agricultura ecològica en la Comunitat valenciana. CERAI 1999.

• Biodiversity in Agroecosystems (Advances in Agroecology) (anglés), editat per Wanda W. Collins, Calvin O. Qualset 1998. ISBN 978-1-56670-290-4 (CRC Press).
• Interactions Between Agroecosystems and Rural Communities (Advances in Agroecology) (anglés). Cornelia Flora (Pasta dura - 5 de febrer de 2001)
• Flórez Serrano (2009). Agricultura ecològica (Google BooksGoogle Books).
• Multi-Scale Integrated Analysis of Agroecosystems (Advances in Agroecology) (anglés). Mario Giampietro 2003. ISBN 978-0-8493-1067-6 (CRC Press)
• Integrated Assessment of Health and Sustainability of Agroecosystems (Advances in Agroecology) (anglés). Thomas Gitau, Margaret W. Gitau, David Waltner-ToewsClive A. Edwards. Juny de 2008. ISBN 978-1-4200-7277-8 (CRC Press).
• Agroecosystem Sustainability: Developing Practical Strategies (Advances in Agroecology) (anglés). Stephen R. Gliessman (pasta dura, 25 de setembre de 2000).
• Soil Organic Matter in Sustainable Agriculture (Advances in Agroecology) (anglés). Fred Magdoff i Ray R. Weil (pasta dura - 27 de maig de 2004).
• Howard (1947). Un Testament Agrícola, Imprenta Universitària.
• Márquez Díaz (2003). Classificació i certificacions del vi en Espanya (Google BooksGoogle Books).
• Paoletti, M.G., B.R. Stinner, and G.G. Lorenzoni, ed. Agricultural Ecology and Environment (anglés). Nova York: Elsevier Science Publisher B.V., 1989.
• Robertson, Philip, and Scott M Swinton. Reconciling agricultural productivity and environmental integrity: a grand challenge for agriculture (anglés). Frontiers in Ecology and the Environment 3.1 (2005): 38-46.
• Landscape Ecology in Agroecosystems Management (Advances in Agroecology) (anglés). Lech Rysza kowski (pasta dura - 27 de decembre de 2001).
• Savory, Allan (1 de decembre de 1998). Holistic Management: A New Framework for Decision Making, 2.ª edició (en anglés), Washington, D.C.: Island Press. ISBN 1-55963-487-1.
• Structure and Function in Agroecosystem Design and Management (Advances in Agroecology) (anglés), editat per Masae Shiyomi, Hiroshi Koizumi 2001. ISBN 978-0-8493-0904-5 (CRC Press).
• Steiner, Rudolf (1988). Curse sobre agricultura biològic-dinàmica (Google BooksGoogle Books), 2ª edició, Rudolf Steiner. ISBN 978-84-85370-47-4.

1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video

• Soil Tillage in Agroecosystems (Advances in Agroecology) (anglés), editat per Adel El Titi 2002. ISBN 978-0-8493-1228-1 (CRC Press).
• Vandermeer, J. 1995. The ecological basis of alternative agriculture (anglés). Ann. Rev. Ecol. Syst. 26: 201-224.
• Tropical Agroecosystems (Advances in Agroecology) (anglés), editat per John H. Vandermeer 2002. ISBN 978-0-8493-1581-7 (CRC Press).
• Wojtkowski, P.A. 2002. Agroecological perspectives in agronomy, forestry and agroforestry (anglés). Science Publishers Inc., Enfield, NH.
• Model ecològic colombià: Agricultura sensitiva.
• "Cultiu Biointensivo d'Aliments*, més aliments en menys espai (Tingues Speed Press) escrit per John Jeavons, 6.ª edició, 2004, 261 pp.

Enllaços externs

• Pàgina oficial de l'Unió Europea sobre agricultura ecològica.
• Sitie web de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE).

• Sitie web sobre SPG de IFOAM (anglés)
• Importància de l'agricultura orgànica