Anar al contingut

Elateridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Elateridae
Ampedus nigricollis
Melanotus leonardi

Els elatéridos (Elateridae), a voltes cridats eláteros, cascarudos o saltapericos, són una família cosmopolita de coleòpters polífagos caracterisada pel seu inusual mecanisme de clic; hi ha poques famílies els membres de les quals tinguen el mateix mecanisme, i tots els elatéridos ho posseïxen: una espina en el prosterno pot generar un esclafit quan entra en una muesca en el mesosterno, produint un violent clic que pot llançar a l'insecte a l'aire. El cliqueo és usat per a evitar ser caçat, i és molt útil quan queda boca dalt i necessita empinar-se. Hi ha prop de 7000 espècies conegudes. Esta família va ser definida per William Elford Leach (1790-1836) en 1815. Poden ser grans i colorits (fins a vert metàlic lluent), pero molts són de chicotets a mijans (< 2 cm) i obscurs. Són típicament nocturns i fitófagos. De nit són atrets per la llum artificial, motiu pel qual entren en les cases a través de finestres obertes.

Agrypnus murinus. Vista ventral, es distinguix el mecanisme de cliqueo.
Agrypnus murinus en una branca.
Larva
Elateridae, cap en detalle.

Les larves, cridades cucs aram, són primes, llargues, cilíndriques o alguna cosa achatades i relativament dures. Els tres parells de pates del tórax són curtes i l'últim segment abdominal es dirigix cap a avall i pot servir com propatas terminals. El nové segment, últim segment abdominal, és puntagut en les larves de Agriotes, Dalopius i Melanotus, pero en Selatosomus (abans Ctenicera), Limonius, Hypnoides i Athous la coa és bífida i de vores esmolades.[1] Poden viure dos o tres anys en el sol, menjant raïls de plantes. Atres espècies són depredadores d'atres insectes o s'alimenten de material orgànic en descomposició. Algunes espècies causen molt dany als cultius, especialment a cereals. Els seus hàbits subterráneaos els fan difícil d'exterminar. Per lo que lo més efectiu és la rotació de cultius i els tractaments en escs tòxics, abans de la sembra. Passen fàcilment a través del sol per la seua forma, movent-se de planta en planta, destruint moltes raïls en curt temps. Atres espècies subterrànees, com els Tipulidae que no tenen pates, i els miriàpodes, que poden aplegar a tindre 200, poden ser confoses en els cucs aram (de sis pates).

Llista parcial de gèneros

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. van Herk, W.. «Limonius: wireworm research site». Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2011. Consultat el 22 de giner de 2011.

 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».