Nocturnitat
En biologia, la nocturnitat es referix al cicle de comportament en que l'animal és més actiu durant la nit que durant el dia. També s'aplica a atres organismes, com a plantes que florixen de nit. És lo opost a diurnalitat. Els sers humans i la majoria dels animals en els que estem més familiarizados són diürns. Els animals crepusculares es mantenen actius en els periodos intermijos, descansant a ple dia i a plena nit. Algunes espècies, per un atre costat, són actives tant en el periodo diürn com a nocturn. A estos últims se'ls denomina catemerales.[1]
La nocturnitat es pot considerar com una diferenciació de casetes ecològiques; es tracta d'una diferenciació temporal no espacial. També pot ser una forma de cripsis, és dir d'una adaptació per a evitar els predadores o per a poder depredar quan els assuts són més vulnerables.
Hi ha atres raons de nocturnalitat, com evitar la calor del dia, especialment en els deserts a on l'activitat nocturna reduïx la possible deshidratació sofrida durant les hores més càlides i seques. Esta adaptació contribuïx a l'osmorregulaació.[2]
Moltes espècies que són normalment diürnes presenten comportaments nocturns baix certes circumstàncies; per eixemple moltes aus marines i tortugues marines visiten els llocs de reproducció de nit per a evitar depredaació (tant per a ells mateixos com per a la crío) pero el restant de les seues vides són diürnes
Els animals nocturns en general tenen molt desenrollats els sentits del oït i del olfat i tenen la visió adaptada a l'obscuritat. En els zoològics els animals nocturns se solen mantindre en cicle circadiano invertit, en llum baixa durant les hores del dia. D'esta forma es mantenen més actius quan el públic visita el zoològic.
Alguns animals com els gats tenen els ulls adaptats als nivells d'allumenament tant diürns com a nocturns. Uns atres, en canvi, com els rat penat poden funcionar solament de nit.
Hi ha plantes nocturnes o de flors nocturnes, és dir que florixen de nit i estan especialisades als polinisadors nocturns. La majoria de les flors són visitades per diversos insectes o atres animals i adapten el seu fenologia als que són més eficaces per a assegurar la seua reproducció. Aixina l'eficiència dels polinisadors nocturns determina un cert tipo de síndrome floral (un conjunt de característiques de les flors com el moment de floració, producció de néctar, etc.) Les flors nocturnes s'òbrin predominantment de nit i produïxen majors cantitats de néctar i de perfum a estes hores. En lloc de colors lluents solen ser blanques o crema, colors més visibles en la semioscuritat i solen tindre una forta fragància. Generalment són polinisades per rat penat o per palometes nocturnes com a moltes de les famílies Noctuidae i Sphingidae. Entre les plantes nocturnes es conten molts cactos, com els Selenicereus algunes orquídees, solanàcees com les del gènero Datura, etc.[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Animals diürns i nocturns | Bioenciclopedia 2020».
- ↑ N.A.Campbell (1996) Biology (4th edition) Benjamin Cummings NY. ISBN 0-8053-1957-3
- ↑ Polinisadors diürns i nocturns (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nocturnidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.