Epiphyllum oxypetalum
Epiphyllum oxypetalum, coneguda comunament com a dama de nit,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Epiphyllum, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del centre de Mèxic fins a Nicaragua. Ademés ha segut introduïda en distintes regions de Sudamérica, Àsia i Oceania.
Descripció
[editar | editar còdic]Epiphyllum oxypetalum és una espècie de cactus de creiximent molt vigoroso i fortament ramificat, capaç de desenrollar-se tant com epífita com litófita.
Presenta brots principals erectos o ascendents, cilíndrics, que alcancen de 2 a 3 m de llongitut o més i emeten raïls aérees. D'estos sorgixen brots laterals aplanados, foliares, de forma elíptica i textura carnosa, que poden medir fins a 30 cm de llarc i de 10 a 12 cm d'ample. Els seus màrgens són clarament lobulados i ondulats. Les areolas són chicotetes i carixen d'espines.[2]
Les flors són grans, solitàries i molt fragants. Els principals components de l'aroma són el salicilato de bencilo i el linoleato de metilo.[3]S'òbrin en anochecer i naixen a partir de areolas marginals subapicales dels brots aplanados. Presenten porte colgante i, despuix de l'antesis, adquirixen un aspecte flácido. Tenen forma d'embut i medixen entre 20 i 30 cm de llongitut, en un diàmetro de 10 a 20 cm. El pericarpelo és nuet, llaugerament anguloso, de color vert en la base i de 4 a 10 mm d'ample, en bractéolas curtes. El tubo del receptàcul alcança de 12 a 20 cm de llarc, és parduzco i estovat, i mostra escamas distants, estretes, triangulars a lanceoladas, de 3 a 10 mm de llongitut, plegades cap a davant formant un àngul propenc a 90°.
Els segments externs del periant són numerosos, de forma linear a oblanceolada, en àpiç agut i tendència a recurvarse; medixen de 8 a 10 cm de llarc i aumenten gradualment d'esgambi cap a l'interior. El seu color varia entre vert pàlit, rosat rojós, rojós o àmbar. Els segments interns del periant són oblanceolados a oblongos, acuminados, de 6 a 10 cm de llongitut i entre 2,5 i 4,5 cm d'ample, de color blanquecino.
Els estams són molt numerosos i es disponen en la gola del receptàcul; presenten filaments prims i fràgils, de color blanc verdenc o blanc, i anteres de to crema pàlit, de 3 a 3,5 mm de llongitut. l'estil és blanc verdenc o blanc, en ocasions en tonalitats anaranjadas o rojoses, alcança de 20 a 22 cm de llarc, és curvat i té una gruixa aproximada de 4 mm. Els lòbuls estigmàtics, en número elevat, són estretament llineals, sancers, d'1,6 a 1,8 mm de llongitut i de color crema o blanc. l'ovari és ínfero, unilocular, en òvuls disposts sobre placentes parietals. Les flors solen desprendre's poc despuix de la antesis.
La floració té lloc a finals de la primavera o al començament de l'estiu, i els eixemplars ben desenrollats poden produir vàries tandes de flors durant una mateixa temporada.
El frut és poc freqüent, de forma oblongo-angulosa, medix entre 12 i 16 cm de llarc i de 6 a 8 cm d'ample, i presenta una coloració roig violácea. Les llavors medixen de 2 a 2,5 mm de llarc i al voltant d'1,5 mm d'ample.[4][5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie comprén àmplies regions de Mesoamérica i l'àrea del Golf de Mèxic. De forma natural, es troba en països com Belize, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua, a on forma part de la flora característica de determinats ecosistemes tropicals.
Ademés de la seua distribució natural, l'espècie ha segut introduïda en numeroses regions fòra de la seua àrea d'orige, principalment en fins ornamentals o culturals. Actualment, es troba establida en diversos territoris d'Amèrica, Àsia i Oceania, entre ells Brasil, Cuba, la República Dominicana, Puerto Rico i les Antilles Veneçolanes, aixina com en el centre-sur de China i Vietnam. També s'ha introduït en vàries illes del Pacífic, com les Marqueses, les illes Marshall, Pitcairn, la Societat, Tuamotu i Tubuai, ademés de les illes de Sotavent i Barlovent en el Carib.[6]
Des del punt de vista ecològic, l'espècie es desenrolla preferentment en el bioma tropical estacionalment sec, a on les pluges es concentren en una part de l'any i alternen en periodos més secs. Sol trobar-se a altituts compreses entre els 200 i els 600 m s. n. m., en ambients que favorixen el seu creiximent i reproducció gràcies a temperatures càlides i una marcada estacionalidad climàtica.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus oxypetalus, publicada en 1828 pel botànic suís Augustin Pyrame de Candolle en el seu llibre Species Plantarum: 470.[8]
Més vesprada, el botànic anglés Adrian Hardy Haworth va traslladar l'espècie al gènero Epiphyllum, per lo que va passar a cridar-se Epiphyllum oxypetalum. Va registrar estos canvis en la revista científica Philosophical Magazine, or Annals of Chemistry, n.s., 6: 109, publicada en 1829.[6][9]
- Epiphyllum: nom genèric format a partir de les paraules gregues epi (que significa 'sobre' o 'damunt') i phyllon (que es traduïx com a 'full'). Este nom fa referència a la característica més notable del gènero: les seues flors que semblen sorgir directament dels fulls, encara que en realitat es desenrollen sobre brots aplanados que recorden a fulls en forma i textura.[10]
- oxypetalum: epítet específic format a partir de les paraules gregues oxys (que significa 'agut') i petalon (que es traduïx com a 'pétal'), en alusió als pétals aguts que presenten les flors de l'espècie.[11][12]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en l'actualitat, no presenta un risc elevat d'extinció a escala global i manté poblacions relativament estables en gran part de la seua àrea de distribució.
No obstant, esta situació no implica l'absència d'amenaces. La transformació de l'hàbitat pel canvi d'us del sol, especialment per a activitats agrícoles i ganaderes, aixina com la tala d'arbres, constituïx el principal factor de pressió sobre les seues poblacions. Estos processos reduïxen i fragmenten els ecosistemes a on l'espècie es desenrolla, lo que podria afectar a la seua conservació a llarc determini si no s'apliquen mides de gestió i protecció adequades.[7]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Epiphyllum oxypetalum es cultiva principalment com planta ornamental pel seu atractiu aspecte i a l'espectacularitat de la seua floració. Resulta una espècie fàcil de mantindre i tolera cert descuit en el cultiu. Com ocorre en tots els Epiphyllum, preferix ubicacions d'ombra parcial i necessita recs abundants durant l'estiu, en major mida que atres cactus, encara que convé deixar que el substrat se seque llaugerament entre recs.
Es tracta d'un cactus forestal de creiximent ràpit i en una notable longevitat. Pot desenrollar-se adequadament tant a ple sol com en condicions de llaugera ombra, especialment durant les hores de la vesprada. En climes càlits, sol beneficiar-se d'una major protecció front al sol directe. Un aument de la lluminositat al començament de la primavera favorix l'emissió de nous brots.
Sobre el substrat, no presenta grans exigències, encara que la seua naturalea epífita fa recomanable l'us d'una mescla ben drenada rica en matèria orgànica, com turba o verdet sphagnum. Este tipo de substrat resulta similar a l'empleat en el cultiu d'orquídees, bromelias i atres plantes epífitas, i permet un bon desenroll del sistema radicular.
Durant el periodo de creiximent, convé regar la planta de forma regular i evitar que el substrat aplegue a secar-se per complet. En esta fase es recomana aplicar un fertilisant equilibrat una volta al més.
Convé tindre en conte que esta espècie tendix a perdre els botons florals en facilitat si s'altera la seua posició. Una volta que els capolls s'han format, resulta important no moure la planta, ya que inclús chicotets canvis en l'entorn poden provocar la seua caiguda.
Sobre la seua resistència, esta planta preferix temperatures nocturnes que no descendixquen per baix dels 12 °C, especialment durant l'hivern. Pot soportar temperatures elevades de fins a 45 °C i breus episodis de gelades, encara que la fredor prolongada pot causar danys greus o inclús la mort de la planta, per lo que convé protegir-la de les gelades.
Per lo general, es tracta d'una espècie notablement resistent a plagues i malalties. La propagació resulta senzilla per mig d'esquejes de talle, que enraízan en facilitat, i de forma més ocasional a partir de llavors en primavera. Les llavors deuen sembrar-se en un substrat ben drenado i germinen en un determini aproximat de 14 a 28 dies a temperatures compreses entre 18 i 21 °C.[5][13][14][15]
Medicina tradicional
[editar | editar còdic]En la medicina tradicional i en la homeopatia, I. oxypetalum ha tingut diversos usos terapèutics, especialment en contexts de la medicina popular. En homeopatia es recomana per al tractament d'infeccions del tracto urinari i para afeccions cardíaques, en particular el dolor opresivo associat a l'angina de pit. També s'ha amprat per a aliviar dolors espasmódicos i per a controlar hemorràgies. Dins de la medicina popular, la planta s'ha utilisat per a tractar l'expectoració d'esputo en sanc i els trastorns menstruals, com a menstruacions abundants o doloroses. El suc extret dels brots s'ha aplicat tradicionalment en casos d'infeccions de la bufa, dificultat respiratòria i retenció de líquits. De forma externa, s'ha amprat sobre la pell per a aliviar molèsties reumáticas. Ademés, algunes tradicions li atribuïxen propietats afrodisíaques, encara que este us es basa en creències populars i no en evidències científiques contrastades.[5][16][3]
Us alimentari i forrajeo
[editar | editar còdic]Des del punt de vista alimentari, les flors de I. oxypetalum constituïxen la principal part comestible de la planta. Es recolecten habitualment al sendemà de la floració i es deixen secar per a la seua conservació i posterior us culinari. En secar-se, les flors blanques i mucilaginosas adquirixen una coloració groguenca. Són comestibles i presenten un sabor llaugerament agre. En la cuina tradicional chinenca es comercialisen seques en paquets i s'ameren prèviament abans d'amprar-les en la preparació de sopes. A estes flors se'ls atribuïx un efecte beneficiós per a eliminar la flema i enfortir els pulmons. Aixina mateix, les flors fresques poden incorporar-se a sopes de verdures, a on aporten textura i un matís àcit característic.[5][14][3][17]
Atres usos
[editar | editar còdic]En la popular película Crazy Rich Asians, basada en la novela de Kevin Kwan, els personages organisen festes per a vore la breu floració de la planta coneguda en chinenc com tan hua (chinenc simplificat :昙花; chinenc tradicional :曇花; pinyin : tánhuā).[18]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: dama de la nit, dama de nit, galà de nit, junc oloroso, nopalillo criollo, paxte de pal, pitajaya i reina de la nit.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta -
Detall dels tallos
-
Detall del capoll floral -
Detall de les flors -
Detall del frut
.jpg)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Dama de nit (Epiphyllum oxypetalum)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ Britton, Nathaniel Lord; Rose, Joseph Nelson (1919). [1], The Carnegie Institution of Washington,. doi:10.5962/bhl.title.45556.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Epiphyllum oxypetalum», Edible Medicinal and Senar-Medicinal Plants, pp. 638–640. doi:10.1007/978-94-007-7395-0_43. ISBN 978-94-007-7394-3.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 251. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Epiphyllum oxypetalum». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ 6,0 6,1 «Epiphyllum oxypetalum (DC.) Haw. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ 7,0 7,1 «Epiphyllum oxypetalum: Hammel, B.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152393A121472900».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152393A121472900.en.Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Cereus oxypetalus DC. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Epiphyllum oxypetalum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Epiphyllum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Epiphyllum oxypetalum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 174. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Dama de nit (Epiphyllum oxypetalum)» (en és). Vivers Projardín. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ 14,0 14,1 «Epiphyllum oxypetalum» (en en). Tula House. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «Epiphyllum oxypetalum. Flor d'una nit, complexa i perfumada. Epífita o epifita. Dama de nit. Flor Regna de la nit. Contes.». Epiphyllum oxypetalum. Flor d'una nit, complexa i perfumada. Epífita o epifita. Dama de nit. Flor Regna de la nit. Contes.. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «EPIPHYLLUM OXYPETALUM HAW. : A LESSER KNOWN MEDICINAL PLANT».Indo American Journal of Pharmaceutical Sciences.04(10)
- 3670–3672.doi:10.5281/zenodo.1036005.Consultat el 2025-12-25.
- ↑ Chen, Teresa M. (2009). [2] (en en), North Atlantic Books, p. 200. ISBN 155643765X.
- ↑ Sio, Joanna Ut-Seong. “Crazy Rich Asians (2018)”. Asian Ethnicity 20 (3): 393–395. doi:. ISSN 1463-1369.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiphyllum oxypetalum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.