Sudamérica
Amèrica del Sur, Sudamérica o Suramérica[1][notes 1] és un subcontinent en Amèrica.[2] El terme «Amèrica» va ser utilisat per primera volta per Martin Waldseemüller en 1507 per a denominar lo que es coneix com «Amèrica del Sur», en reconeiximent a Américo Vespucio. Este fet va ser descobert per Alexander von Humboldt en 1836. Cap a 1538, Gerardus Mercator va estendre el nom a tot el continent en els seus mapes.[3] En el món anglosaxó és considerada un continent del supercontinente d'Amèrica.[4] Està travessada per la llínea equatorial en el seu extrem nort, en la major part del seu territori compresa dins del hemisferi sur.
Se situa entre el oceà Atlàntic i el oceà Pacífic, els quals delimiten els extrems Est i Oest, mentres que el mar Carib delimita pel nort i el oceà Antàrtic el seu extrem sur. Està conectada en Amèrica del Nort per l'estret pont territorial que representa América Central. Amèrica del Sur és la zona terrestre més pròxima a la Antàrtida, a través del passage de Drake. Ocupa 18,2 millons de km², un 42,9 % del continent americà i un 13,0 % de les terres emergides,[5] i el 6,5 % de la població mundial.[6]
Amèrica del Sur està conformada per tretze països sobirans: Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Colòmbia, Equador, Guyana, Paraguay, Perú, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguay, Veneçola, ademés de França en la Guayana Francesa[7] i cinc dependències d'atres estats. Brasil concentra la mitat de la població i la producció econòmica regional.[8]
Els països que voregen la mar Carib són: Colòmbia, Veneçola (encara que se sol incloure a Trinitat i Tobago per trobar-se sobre la plataforma continental), Guyana, Surinam, també la Guayana Francesa, que és un departament i regió d'ultramar de França, Aruba, Curazao i l'illa de Bonaire pertanyents al Regne dels Països Baixos; es coneixen en conjunt com el Carib suramericà, mentres que Argentina, Chile i Uruguay formen el Con Sur. Ademés d'estar en la regió Carib, pertanyen també junt a Bolívia, Argentina, Chile, Equador i Perú a la zona andina.
Des de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
fins a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
la major part d'Amèrica del Sur estava dividida en colónies governades per Espanya i Portugal, seguides per una colónia del Regne Unit, una de França i una atra dels Països Baixos, les quals es varen ser convertint en Repúbliques, en l'excepció de la Guayana Francesa convertida en Departament d'Ultramar (Regió Ultraperiférica Europea) i les Illes Malvines i illes veïnes.
El llímit entre Amèrica del Sur i América Central s'ubica en una llínea imaginària en la selva del Darién, puix a partir de la construcció del canal de Panamà eixe país es va independisar de Colòmbia i va escomençar a associar-se-li en América Central en mijos anglosaxons. Cap a 1955, Panamà va passar a formar part de la geografia d'América Central, encara que manté llaços històrics i culturals en Amèrica del Sur.[9][10] Esta regió subcontinental llimita al nort en la mar Carib, a l'est en l'oceà Atlàntic; a l'oest, en el Pacífic; al sur, en abdós. S'estén des del llímit entre Panamà i Colòmbia fins a les illes Diego Ramírez (Chile).
Confines rellevants del continent a l'extrem oest són el grup de les illes Desventuradas en Chile i les illes Galápagos (Equador), en el Pacífic Sur. Cap a l'est, un atre punt extrem important és el grup d'illes de Fernando de Noroña (Brasil). Al surest, en un extrem de la plataforma, està el grup d'Illes Malvines, Georgias del Sur i Sandwich del Sur. En direcció cap a la Antàrtica, el confín més austral és el grup d'illes Diego Ramírez (Chile).
- ↑ Plantilla:Cita DPD
- ↑ . Consultat el 27 de decembre de 2020.
- ↑ Barrado Navascués (2023). Cosmography in the Age of Discovery and the Scientific Revolution, p. 80.
- ↑ «South America - Facts, Land, People, & Economy». britannica.com.
- ↑ . EnchantedLearning.com. Consultat el 24 de juliol de 2008.
- ↑ . Global Water Partnership. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 24 de juliol de 2008.
- ↑ Els departaments d'ultramar (part del estat central) i les #colectivitat d'ultramar (dependències) no deuen confondre's. La Guayana francesa no és una dependència, és llegalment partix de l'estat central francés en el mateix estatus que les regions de la França metropolitana. És l'únic territori en Amèrica del Sur continental que ha elegit l'integració completa en un país europeu.
- ↑ Social Science Research Network.Consultat el 15 d'agost de 2016.
- ↑ . Consultat el 9 de novembre de 2020.
- ↑ . Consultat el 9 de novembre de 2020.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "notes", pero no es trobà una etiqueta <references group="notes"/>