Plataforma continental




La plataforma continental és la superfície d'un fondo submarí pròxim a la costa i en profunditats inferiors a 200 metros. La seua amplitut des de la costa és variable, des d'escassos metros fins a centenars de quilómetros. És la continuació submarina dels continents,[1] és dir, el seu basamento geològic està constituït per corfa continental.[2] En ella abunda la vida animal i vegetal per lo que és de gran importància econòmica.
L'aigua que la cobrix sol contindre vida marina en abundància i la major part de la peixca es realisa en esta zona. Ací es troba la quarta part de la producció mundial de petròleu i gas procedent de les rocas que es troben davall.
En el dret internacional
[editar | editar còdic]El Conveni de Ginebra de 1958 sobre plataforma continental, en el seu artícul 1, entenia per plataforma continental:
Este concepte, a efectes de dret internacional, va ser modificat per la Convenció sobre el Dret de la Mar de 1982 (Convemar), que va establir:
El marge continental comprén la prolongació sumergida de la massa continental de l'Estat ribereño i està constituït pel llit i el subsol de la plataforma, el talús i la emersión continental. No comprén el fondo oceànic profunt en les seues crestes oceàniques ni el seu subsol. Els punts fixos que constituïxen la llínea del llímit exterior de la plataforma continental en el llit de la mar, deuen estar situats a una distància que no excedixca de 350 milles marines contades des de les llínees de base a partir de les quals es medix l'esgambi de la mar territorial o de 100 milles marines contades des de la isóbata de 2500 metros, que és una llínea que unix profunditats de 2500 metros.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]
Les plataformes continentals cobrixen un àrea d'uns 27 millons de km², lo que equival a un 7% de la superfície dels oceans.[3] L'esgambi de la plataforma continental varia considerablement: no és rar que una zona no tinga pràcticament cap plataforma, sobretot quan la vora davantera d'una placa oceànica en alvanç se sumergix baix la corfa continental en una zona d'subducción en alta mar, com ocorre en la costa de Chile o en la costa occidental de Sumatra. La plataforma més gran, la de Siberia, en el oceà Àrtic, té un esgambi de 1500 quilómetros. La Mar de China Meridional s'estén sobre una atra extensa zona de plataforma continental, la Plataforma de Sonda, que unix Borneo, Sumatra i Java en el continent asiàtic. Atres masses d'aigua conegudes que recobrixen les plataformes continentals són el Mar del Nort i el Golf Pèrsic. L'esgambi mig de les plataformes continentals és d'uns 80 km. La profunditat de la plataforma també varia, pero en general es llimita a aigües de menys de 100 m (328,1 peus).[4] La pendent de la plataforma sol ser prou baixa, de l'orde de 0,5°; el relleu vertical també és mínim, de menys de 20 m (65,6 peus).[5]
Si be la plataforma continental és analisada com una província fisiográfica del oceà, no forma part de la pròpia conca oceànica profunda, sino dels màrgens inundats del continent.[6] Els màrgens passius continentals tals com la majoria de les costes de l'Atlàntic tenen plataformes amples i poc profundes, a pur de grosses capes de depòsits sedimentarios producte d'importants processos erosivos del continent adjacent. Els màrgens continentals actius tenen plataformes angostes relativament pronunciades, a causa de terremots freqüents que desplacen el sediment cap a les profunditats marines.[7]
| Oceà | Marge mig actiu (km) | Marge màxim actiu (km) | Marge mig passiu (km) | Marge màxim passiu (km) | Marge mig total (km) | Marge màxim total (km) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oceà Àrtic | 0 | 0 | 104.1 ± 1.7 | 389 | 104.1 ± 1.7 | 389 |
| Oceà Índic | 19 ± 0.61 | 175 | 47.6 ± 0.8 | 238 | 37 ± 0.58 | 238 |
| Mar Mediterrànea i Mar Negra | 11 ± 0.29 | 79 | 38.7 ± 1.5 | 166 | 17 ± 0.44 | 166 |
| Oceà Atlàntic Nort | 28 ± 1.08 | 259 | 115.7 ± 1.6 | 434 | 85 ± 1.14 | 434 |
| Oceà Pacífic Nort | 39 ± 0.71 | 412 | 34.9 ± 1.2 | 114 | 39 ± 0.68 | 412 |
| Oceà Atlàntic Sur | 24 ± 2.6 | 55 | 123.0 ± 2.5 | 453 | 104 ± 2.4 | 453 |
| Oceà Pacífic Sur | 214 ± 2.86 | 357 | 96.1 ± 2.0 | 778 | 110 ± 1.92 | 778 |
| Suma dels Oceans | 31 ± 0.4 | 412 | 88.2 ± 0.7 | 778 | 57 ± 0.41 | 778 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ plataforma continental. Glossari de Geologia. Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
- ↑ continent. Glossari de Geologia. Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
- ↑ Continental shelf – Blue Habitats
- ↑ Pinet, 2003, p. 37.
- ↑ Pinet, 2003, pp. 36-37.
- ↑ Pinet, 2003, pp. 35-36.
- ↑ Pinet, 2003, pp. 90-93.
- ↑ Harris et al., 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plataforma continental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.