Anar al contingut

Plataforma continental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Plataforma continental
Per a la zona de sobirania marítima més allà de les 200 milles vore Plataforma continental estesa.
Plataforma continental i la seua relació en atres elements del marge continental
Les plataformes continentals, coloreadas en cian.
Diagrama dels ecosistemes oceànics. La zona A correspon a la plataforma continental interna i la B1 a l'externa.

La plataforma continental és la superfície d'un fondo submarí pròxim a la costa i en profunditats inferiors a 200 metros. La seua amplitut des de la costa és variable, des d'escassos metros fins a centenars de quilómetros. És la continuació submarina dels continents,[1] és dir, el seu basamento geològic està constituït per corfa continental.[2] En ella abunda la vida animal i vegetal per lo que és de gran importància econòmica.

L'aigua que la cobrix sol contindre vida marina en abundància i la major part de la peixca es realisa en esta zona. Ací es troba la quarta part de la producció mundial de petròleu i gas procedent de les rocas que es troben davall.

En el dret internacional

[editar | editar còdic]

El Conveni de Ginebra de 1958 sobre plataforma continental, en el seu artícul 1, entenia per plataforma continental:

La plataforma continental circunda als continents fins a una profunditat mija de 200 m, la qual cosa, donada la seua escassa pendent, representa un esgambi de prop de 90 km en promig. El seu llímit exterior es caracterisa precisament per un canvi brusc d'esta pendent: el fondo, en la base del qual es troba el fondo del oceà.
Artícul 1 del Conveni de Ginebra de 1958

Este concepte, a efectes de dret internacional, va ser modificat per la Convenció sobre el Dret de la Mar de 1982 (Convemar), que va establir:

La plataforma continental d'un Estat ribereño comprén el llit i el subsol de les àrees submarines que s'estenen més allà de la seua mar territorial i a tot lo llarc de la prolongació natural del seu territori fins a la vora exterior del marge continental, o be fins a una distància de 200 milles marines contades des de les llínees de base a partir de les quals es medix l'esgambi de la mar territorial, en els casos en que la vora exterior del marge continental no aplegue a eixa distància.
Artícul 76.1 f de la Convenció sobre el Dret de la Mar (1982)

El marge continental comprén la prolongació sumergida de la massa continental de l'Estat ribereño i està constituït pel llit i el subsol de la plataforma, el talús i la emersión continental. No comprén el fondo oceànic profunt en les seues crestes oceàniques ni el seu subsol. Els punts fixos que constituïxen la llínea del llímit exterior de la plataforma continental en el llit de la mar, deuen estar situats a una distància que no excedixca de 350 milles marines contades des de les llínees de base a partir de les quals es medix l'esgambi de la mar territorial o de 100 milles marines contades des de la isóbata de 2500 metros, que és una llínea que unix profunditats de 2500 metros.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]
     Plataformes continentals globals, mostrades en color celest.


Les plataformes continentals cobrixen un àrea d'uns 27 millons de km², lo que equival a un 7% de la superfície dels oceans.[3] L'esgambi de la plataforma continental varia considerablement: no és rar que una zona no tinga pràcticament cap plataforma, sobretot quan la vora davantera d'una placa oceànica en alvanç se sumergix baix la corfa continental en una zona d'subducción en alta mar, com ocorre en la costa de Chile o en la costa occidental de Sumatra. La plataforma més gran, la de Siberia, en el oceà Àrtic, té un esgambi de 1500 quilómetros. La Mar de China Meridional s'estén sobre una atra extensa zona de plataforma continental, la Plataforma de Sonda, que unix Borneo, Sumatra i Java en el continent asiàtic. Atres masses d'aigua conegudes que recobrixen les plataformes continentals són el Mar del Nort i el Golf Pèrsic. L'esgambi mig de les plataformes continentals és d'uns 80 km. La profunditat de la plataforma també varia, pero en general es llimita a aigües de menys de 100 m (328,1 peus).[4] La pendent de la plataforma sol ser prou baixa, de l'orde de 0,5°; el relleu vertical també és mínim, de menys de 20 m (65,6 peus).[5]

Si be la plataforma continental és analisada com una província fisiográfica del oceà, no forma part de la pròpia conca oceànica profunda, sino dels màrgens inundats del continent.[6] Els màrgens passius continentals tals com la majoria de les costes de l'Atlàntic tenen plataformes amples i poc profundes, a pur de grosses capes de depòsits sedimentarios producte d'importants processos erosivos del continent adjacent. Els màrgens continentals actius tenen plataformes angostes relativament pronunciades, a causa de terremots freqüents que desplacen el sediment cap a les profunditats marines.[7]

Ample de les plataformes continentals[8]
Oceà Marge mig actiu (km) Marge màxim actiu (km) Marge mig passiu (km) Marge màxim passiu (km) Marge mig total (km) Marge màxim total (km)
Oceà Àrtic 0 0 104.1 ± 1.7 389 104.1 ± 1.7 389
Oceà Índic 19 ± 0.61 175 47.6 ± 0.8 238 37 ± 0.58 238
Mar Mediterrànea i Mar Negra 11 ± 0.29 79 38.7 ± 1.5 166 17 ± 0.44 166
Oceà Atlàntic Nort 28 ± 1.08 259 115.7 ± 1.6 434 85 ± 1.14 434
Oceà Pacífic Nort 39 ± 0.71 412 34.9 ± 1.2 114 39 ± 0.68 412
Oceà Atlàntic Sur 24 ± 2.6 55 123.0 ± 2.5 453 104 ± 2.4 453
Oceà Pacífic Sur 214 ± 2.86 357 96.1 ± 2.0 778 110 ± 1.92 778
Suma dels Oceans 31 ± 0.4 412 88.2 ± 0.7 778 57 ± 0.41 778


Referències

[editar | editar còdic]
  1. plataforma continental. Glossari de Geologia. Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
  2. continent. Glossari de Geologia. Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
  3. Continental shelf – Blue Habitats
  4. Pinet, 2003, p. 37.
  5. Pinet, 2003, pp. 36-37.
  6. Pinet, 2003, pp. 35-36.
  7. Pinet, 2003, pp. 90-93.
  8. Harris et al., 2014.