Terra

Plantilla:Wikipedia grabada
La Terra[1] (del llatí terra)[2] és el planeta del sistema solar a on habita l'humanitat i que orbita al voltant de el seu estrela; el Sol, en la tercera òrbita més interna. És el més dens i el quint major dels huit planetes del sistema solar. També és el major dels quatre planetes terrestres o rocosos (planetes interiors).
La Terra es va formar fa aproximadament 4550 millons d'anys i la vida va sorgir uns mil millons d'anys despuix.[3] És la llar de millons d'espècies, inclosos els sers humans i actualment l'únic cos astronòmic a on es coneix l'existència de vida.[4] L'atmòsfera i atres condicions abióticas han segut alterades significativament per la biosfera del planeta, favorint la proliferació d'organismes aerobios, aixina com la formació d'una capa d'ozon que junt en el camp magnètic terrestre bloquegen la radiació solar amoladora, permetent aixina la vida en la Terra.[5] Les propietats físiques de la Terra, l'història geològica i el seu òrbita han permés que la vida seguixca existint. S'estima que el planeta seguirà sent capaç de sustentar vida durant atres 500 millons d'anys,[6] ya que segons les previsions actuals, passat eixe temps la creixent lluminositat del Sol terminarà causant l'extinció de la biosfera.[7][8][9]
La superfície terrestre o corfa està dividida en vàries plaques tectónicas que s'esgolen sobre el magma durant periodos de varis millons d'anys. La superfície està coberta per continents i is les; estos posseïxen varis llac, rius i atres fonts d'aigua, que junt en els oceans d'aigua salada que representen prop del 71 % de la superfície constituïxen l'hidrósfera. No es coneix cap atre planeta en este equilibri d'aigua líquida,[nota 1] que és indispensable per a qualsevol tipo de vida coneguda. Els pols de la Terra estan coberts en la seua majoria de gèl sòlit (indlandsis de l'Antàrtida) o de banquisas (conya polar àrtica). L'interior del planeta és geològicament actiu, en una grossa capa de mant relativament sòlit, un núcleu extern líquit que genera un camp magnètic, i un sòlit núcleu interior compost per aproximadament un 88 % de ferro.[11]
La Terra interactua gravitatoriamente en atres objectes en l'espai, especialment el Sol i la Lluna. En l'actualitat, la Terra completa una òrbita al voltant del Sol cada volta que realisa 366.26 girs sobre el seu eix, la qual cosa és equivalent a 365.26 [[Temps sola r|dies solars]] o un any sideral.[nota 2] L'eix de rotació de la Terra es troba inclinat 23.4° sobre la perpendicular a el seu pla orbital, lo que produïx les variacions estacionals en la superfície del planeta en un periodo d'un any tropical (365.24 dies solars).[12] La Terra posseïx un únic satèlit natural, la Lluna, que va començar a orbitar la Terra fa 4530 millons d'anys; esta produïx les marees, estabilisa l'inclinament de l'eix terrestre i reduïx gradualment la velocitat de rotació del planeta. Fa aproximadament 3800 a 4100 millons d'anys, durant el cridat bombardeig intens tardà, numerosos asteroides varen impactar en la Terra, causant significatius canvis en la major part de la seua superfície.
Tant els minerals del planeta com els productes de la biosfera aporten recursos que s'utilisen per a sostindre a la població humana mundial. Els seus habitants estan agrupats en uns 200 estats sobirans independents, que interactuen a través de la diplomàcia, els viages, el comerç i l'acció militar. Les cultures humanes han desenrollat moltes idees sobre el planeta, inclosa la personificació d'una deïtat, la creència en una Terra plana o en la Terra com a centre de l'univers, i una perspectiva moderna del món com un entorn integrat que requerix administració.
Eponimia i etimologia
El nom del planeta Terra es diferencia del d'atres planetes del sistema solar perque no prové de la mitologia grecorromana de mans d'autors grecs o romans. El terme llatí «terra» significa lliteralment ‘sol’ o ‘terra ferma’ i d'ahí deriva la paraula en espanyol. «La Terra» també s'usa com a sinònim intercanviable per «món», «globo» i «planeta».[2] En l'Antigüedad la palabra ‘tierra’ se usaba indistintamente para referirse al suelo, a la tierra como uno de los cuatro elementos, así como al mundo habitado, sin distinción clara entre ambos.[13]
Durant l'Edat Mija i fins al Renaixença, hi ha texts en llatí que usen terra per a referir-se al món habitable i al orbe terrestre. En el tractat De sphaera mundi (1230) de Johannes de Sacrobosco es referix a «orbis» a l'àmbit de la terra (o món terrestre) com a esfera. Texts com Cosmographia de Bernardo Silvestre o els geógrafs medievals usaven «orbis terrarum» (círcul de les terres) per a referir-se al món. En De revolutionibus orbium coelestium (Copérnico, 1543), en llatí, apareixen frases com «terra quoque sphaerica sit»(«que la Terra també siga esfèrica»); Copérnico va presentar el Sol com a centre i va situar la Terra com un dels planetes.[14] En els treballs de Kepler, en obres com Epitome Astronomiae Copernicanae, també apareix «Terra» en contexts genèrics («in Terra» o «Terra et Lluna»).
Pero va anar Valentí Naboth (o Valentinus Nabodus), un astrònom i matemàtic del XVI, en la seua obra Primae de coelo et terra institutiones (1573), qui va associar la Terra en la deesa romana Terra o Tellus. Es tracta d'una costum renaixentista d'harmonisar coneiximent científic en la mitologia clàssica:
Cronologia
- Artícul principal → Història de la Terra.
Els científics han pogut reconstruir informació detallada sobre el passat de la Terra. Segons estos estudis el material més antic del sistema solar es va formar fa 4567.2 ± 0.6 millons d'anys,[15] i entorn a uns 4550 millons d'anys arrere (en una incertitut del 1 %)[3] s'havien format ya la Terra i els atres planetes del sistema solar a partir de la nebulosa solar, una massa en forma de disc composta de la pols i gas remanent de la formació del Sol. Este procés de formació de la Terra a través de l'acreció va tindre lloc majoritàriament en un determini de 10-20 millons d'anys.[16] La capa exterior del planeta, inicialment fosa, es va gelar fins a formar una corfa sòlida quan l'aigua va començar a acumular-se en l'atmòsfera. La Lluna es va formar poc abans, fa uns 4530 millons d'anys.[17]

L'actual model consensuat[18] sobre la formació de la Lluna és la teoria del gran impacte, que postula que la Lluna es va crear quan un objecte del tamany de Mart, en prop del 10 % de la massa de la Terra,[19] va impactar tangencialmente contra esta.[20] En este model, part de la massa d'este cos podria haver-se fusionat en la Terra, mentres una atra part hauria segut expulsada a l'espai, proporcionant suficient material en òrbita com per a desencadenar novament un procés de aglutinament per forces gravitatòries, i formant aixina la Lluna.
La desgasificacó de la corfa i l'activitat volcànica varen produir l'atmòsfera primordial de la Terra. La condensació de vapor d'aigua, junt en el gèl i l'aigua líquida aportada pels asteroides i per protoplanetas, cometes i objectes transneptunianos, varen produir els oceans.[21] El recent format Sol solament tenia el 70 % de el seu lluminositat actual: no obstant, existixen evidències que mue stran que els primitius oceans és varen mantindre en estat líquit; una contradicció denominada la «paradoxa del jove Sol dèbil», ya que aparentment l'aigua no deuria ser capaç de permanéixer en eixe estat líquit, sino en el sòlit, per la poca energia solar rebuda.[22] No obstant, una combinació de gasos d'efecte hivernàcul i majors nivelles d'activitat solar varen contribuir a elevar la temperatura de la superfície terrestre, impedint aixina que els oceans es congelaren.[23] Fa 3500 millons d'anys es va formar el camp magnètic de la Terra, lo que va ajudar a evitar que l'atmòsfera anara arrastrada pel vent solar.[24]
Se han propuesto dos modelos para el crecimiento de los continentes:[25] el modelo de crecimiento constante,[26] y el modelo de crecimiento rápido en una fase temprana de la historia de la Tierra.[27] Las investigacins actuales sugieren que la segunda opción es más probable, con un rápido crecimiento inicial de la corteza continental,[28] seguido de un largo período de estabilidad.[7][nota 3][9] En escales de temps de centenars de millons d'anys de duració, la superfície terrestre ha estat en constant remodelació, formant i fragmentant continents. Estos continents s'han desplaçat per la superfície, combinant-se en ocasions per a formar un supercontinente. Fa aproximadament 750 millons d'anys (Ma), un dels primers supercontinentes coneguts, Rodinia, va començar a badar-se. Els continents més tart es recombinaron novament per a formar Pannotia, entre 600 a 540 Ma, i finalment Pangea, que es va fragmentar fa 180 Ma fins a aplegar a la configuració continental act ual.[30]
Evolució de la vida
Plantilla:Línea de tiempo de la vida
- Artícul principal → Història de la vida.
La Terra proporciona l'únic eixemple conegut d'un entorn que ha donat lloc a l'evolució de la vida.[31] Es presumix que processos químics altament energètics varen produir una molècula autorreplicante fa al voltant de 4000 millons d'anys, i fa entre 3500 i 3800 millons d'anys va existir l'últim antepassat comú universal.[32] El desenroll de la fotosíntesis va permetre que els sers vius arreplegaren de forma directa l'energia del Sol; l'oxigen resultant acumulat en l'atmòsfera va formar una capa d'ozó (una forma d'oxigen molecular [O<sub>3</sub>]) en l'atmòsfera superior. L'incorporació de cèlules més menudes dins de les més grans va donar com resultat el desenroll de les cèlules complexes cridades eucariota.[33] Els verdaders organismes multicelulars es varen formar quan les cèlules dins de colónies es varen fer cada volta més especialisades. La vida va colonisar la superfície de la Terra en part gràcies a l'absorció de la radiació ultravioleta per part de la capa d'ozon.[34]
En la década de 1960 va sorgir una hipòtesis que afirmava que durant el periodo Neoproterozoico, des de 750 fins als 580 Ma, es va produir una intensa glaciació en la que gran part del planeta va ser cobert per una capa de gèl. Esta hipòtesis ha segut denominada la «Glaciació global», i és de particular interés, ya que este succés va precedir a la cridada explosió del Cámbrico, en la que les formes de vida multicelulars varen començar a proliferar.[35]
Despuix de l'explosió del Cámbrico, fa uns
Ma s'han produït cinc extincions en massa.[36] D'elles, l'event més recent va ocórrer fa
Ma, quan l'impacte d'un asteroide va provocar l'extinció dels dinosauris no aviarios, aixina com d'atres grans reptils, sobrevivint alguns menuts animals com els mamífers, que llavors eren similars a les actuals musaranyes. Durant els últims
millones de años els mamífers es diversificaron, fins que fa varis millons de
anys, un animal africà en aspecte de simi conegut com el Orrorin tugenensis va adquirir la capacitat de mantindre's en peu.[37] Açò li va permetre utilisar ferramentes i va favorir la seua capacitat de comunicació, proporcionant la nutrició i l'estimulació necessàries per a desenrollar un cervell més gran, i permetent aixina l'evolució de l'espècie humana. El desenroll de l'agricultura i de la civilisació va permetre als humans alterar la Terra en un curt espai de temps com no ho havia fet cap atra espècie,[38] afectant tant a la naturalea com a la diversitat i cantitat de formes de vida.
El present patró d'edats de gèl va començar fa al voltant de
Ma i despuix es va intensificar durant el Pleistocé, fa al voltant de
Ma. Des de llavors les regions en latitut altes han segut objecte de repetits cicles de glaciació i desgel, en cicles de 40 000-100 000 anys. L'última glaciació continental va terminar fa 10 000 anys.[39]
Futur
- Artícul principal → Futur de la Terra.

El futur del planeta està estretament lligat al del Sol. Com a resultat de l'acumulació constant d'heli en el núcleu del Sol, la lluminositat total de l'estrela anirà poc a poc en aument. La lluminositat del Sol creixerà en un 10 % en els pròxims 1.1 Ga (1100 millons d'anys) i en un 40 % en els pròxims 3.5 Ga.[40] Els models climàtics indiquen que l'aument de la radiació podria tindre conseqüències nefastes en la Terra, incloent la pèrdua dels oceans del planeta.[41]
S'espera que la Terra siga habitable per al voltant d'atres 500 millons d'anys a partir d'este moment,[6] encara que este periodo podria estendre's fins a 2300 millons d'anys si s'elimina el nitrogen de l'atmòsfera.[42] L'aument de temperatura en la superfície terrestre accelerarà el cicle del CO<sub>2</sub> inorgànic, lo que reduirà la seua concentració fins a nivells letalmente baixos per a les plantes (10 ppm per a la fotosíntesis C<sub>4</sub>) dins d'aproximadament 500[6] a 900 millons d'anys. La falta de vegetació resultarà en la pèrdua d'oxigen en l'atmòsfera, lo que provocarà l'extinció de la vida animal a lo llarc de varis millons d'anys més.[43] Despuix d'atres mil millons d'anys, totes les aigües superficials hauran desaparegut[44] i la temperatura mija global alcançarà els 70 °C.[43] Inclús si el Sol anara etern i estable, el continu refredat interior de la Terra es traduiria en una gran pèrdua de CO<sub>2</sub> per la reducció de l'activitat volcànica,[45] i el 35 % de l'aigua dels oceans podria descendir fins al mant per la disminució del vapor de ventilació en les dorsals oceàniques.[46]
El Sol, seguint el seu evolució natural, es convertirà en una jaganta roja en uns 5 Ga. Els models prediuen que el Sol s'expandirà h asta unes 250 voltes el seu tamany actual, alcançant un radi propenc a 1 UA (uns 150 millons de quilòmetros).[40][47] El destí que sofrirà la Terra llavors no està clar. Sent una jaganta roja, el Sol perdrà aproximadament el 30 % de la seua massa, per lo que sense els efectes de les mareges, la Terra es mourà a una òrbita d'1.7 UA (uns 250 millons de quilòmetros) del Sol quan l'estrela alcance el seu radi màxim. Per lo tant s'espera que el planeta escape inicialment de ser envolt per la tènue atmòsfera exterior expandida del Sol. Aixina i tot, qualsevol forma de vida restant seria destruïda per l'aument de la lluminositat del Sol (alcançant un màxim de prop de 5000 voltes el seu nivell actual).[40] No obstant, una simulació realisada en 2008 indica que l'òrbita de la Terra decaurà pels efectes de marea i arrastre, ocasionant que el planeta penetre en l'atmòsfera estelar i es vaporice.[47]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Sistema solar|20px|Vore el portal sobre Sistema solar]] Portal:Sistema solar. Contingut relacionat en Sistema solar.
- [[Archiu:{{#switch:Ciències de la Terra|20px|Vore el portal sobre Ciències de la Terra]] Portal:Ciències de la Terra. Contingut relacionat en Ciències de la Terra.
- Anexo:Planetas del sistema solar
- Anexo:Datos de objetos gravitacionalmente redondeados del sistema solar
- Clima
- Edad de la Tierra
- Ubicacó de la Tierra en el universo
- Equació del tiempo
- Anexo:Extremos en la Tierra
- Geografia
- Geologia
- Geologia histórica
- Poblacó mundial
- Tectónica de placas
}}
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaage_earth1 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadascience_241_4872_1441 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHarrison 2002 - ↑ 6,0 6,1 6,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabritt2000 - ↑ 7,0 7,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadascience310_5756_1947 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadajaes23_799 - ↑ 9,0 9,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaajes38_613 - ↑ Tinetti, G.; Vidal-Madjar, A.; Liang, M. C.; Beaulieu, J. P.; Yung, Y.; Carey, S.; Barber, R. J.; Tennyson, J.; Ribas, I(2007).«Water vapour in the atmosphere of a transiting extrasolar planet».Nature.448(7150)ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature06002.(en anglés)
- ↑ «Diez datos fascinantes sobre el planeta Tierra». La Nación (23 de abril de 2013). Archivat des de l'original, el 30 de novembre de 2018. Consultat el 23 de abril de 2013.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadayoder1995 - ↑ Cfr. «Tellus»
- ↑ Copérnico: De revolutionibus orbium coelestium, libro I, capítulo II
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabowring_housch1995 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanature418_6901_949 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadascience310_5754_1671 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadareilly20091022 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacanup_asphaug2001a - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacanup_asphaug2001b - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadawatersource - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaParadoja_Sol_débil - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaasp2002 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaphysorg20100304 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadawilliams_santosh2004 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadascience164_1229 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarg6_175 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatp322_19 - ↑ Chorowicz, Jean(2005).«The East African rift system».Journal of African Earth Sciences.43(1-3)doi:10.1016/j.jafrearsci.2005.07.019.(en anglés)
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaas92_324 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapurves_et_al2001 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasa282_6_90 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadajas22_3_225 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaburton20021129 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadakirschvink1992 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasci215_4539_1501 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagould1994 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabgsa119_1_140 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapsc - ↑ 40,0 40,1 40,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasun_future - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaicarus74_472 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapnas1_24_9576 - ↑ 43,0 43,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaward_brownlee2002 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacarrington - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasec1014 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahess5_4_569 - ↑ 47,0 47,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasun_future_schroder
Enllaços externs
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>
