Indlandsis de l'Antàrtida
La coberta de gèl o indlandsis antàrtic és un dels dos conyes polars (o calotas polars) de la Terra. Cobrix prop del 98 % del continent antàrtic i és la massa singular de gèl més gran de la Terra, en a lo manco 14 millons de km², i conté 30 millons de km³ de gèl.[2] Supon més del 90 % del volum total del gèl glaciar de la Terra, en comparació al 8 % que representa l'indlandsis de Groenlàndia, en l'hemisferi nort.[3] Este mant de gèl de l'Antàrtida alcança gruixa superiors als 4 km, situant-se el llit de roca en alguns punts a uns 2 km baix el nivell de l'mar.
En molts punts de la costa antàrtica, el mant de gèl es continua en grans masses de gèl parcialment flotant unides a terra anomenades barreres o plataformes de gèl, la major de les quals és la barrera de gèl de Ross, en una superfície aproximada de 500 000 km² i uns 70 m d'altitut mija. Dites plataformes representen fraccions del indlandsis espentades cap a l'mar. El mant de gèl antàrtic es mou cap a l'exterior a una taxa estimada d'entre 25 i 50 metros per any, podent alcançar els 1000 metros a l'any o més en el cas de les plataformes de gèl de les costes.[3]
La seua antiguetat és de 33,6 millons d'anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ NASA. «Dos décades de canvis de temperatura en Antàrtica». Earth Observatory Newsroom. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2008. Consultat el 14 d'agost de 2008. Image NASA de Robert Simmon, sobre la base de senyes de Joey Comiso, GSFC.
- ↑ Eixos 30 millons de km³ equivalen a una gaveta de 310.72 km de costat, o a 70 metros d'altura d'aigua en tots els oceans del planeta.
- ↑ 3,0 3,1 Strahler, Arthur N. (1992). «18», Geologia física, Barcelona: Omega, pp. 474-6. ISBN 84-282-0770-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indlandsis de la Antártida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.