Glaciar
Un glaciar (de el francés glacier) és una grossa massa de gèl i neu originada en la superfície terrestre per acumulació, compactación i recristalización de la neu,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[1] mostrant evidències de fluix en el passat o en l'actualitat. La seua existència és possible quan la precipitació anual de neu supera la fusionada en estiu, per la qual cosa la majoria es troba en zones propenques als pols, encara que existixen en atres zones, com en montanyes. El procés del creiximent i establiment del glaciar es diu glaciació, encara que este terme se sol reservar per a descriure periodos frets de l'història de la Terra en els que es varen formar abundants masses de gèl i glaciars. Els glaciars del món són variats i es poden classificar segons la seua forma ya siga de vall, de caseta, camp de gèl o per règim climàtic com el tropical, temperado o polar, o condicions tèrmiques de base freda, base calenta o politermal.[2]
Un 10 % de la Terra està coberta de glaciars, i en temps geològics recents eixe percentage va aplegar al 30 %.[3] Els glaciars del món acumulen més del 75 % de l'aigua dolça del planeta.[3] En l'actualitat 91 % del volum i 84 % de l'àrea total de glaciars està en la Antàrtida, 8 % del volum i 14 % de l'àrea en Groenlàndia sumant el restant dels glaciars 4 % de l'àrea i menys del 1 % del volum.[4]
Les conyes polars, glaciars continentals o inlandsis, són els glaciars més importants que existixen actualment sobre la Terra. Ocupen en total 15 millons de km², lo que significa el 90 % les àrees cobertes pel gèl. La conya de la Antàrtida és el més extens.[5]
Formació
[editar | editar còdic]
Els glaciars són producte del clima[6] i estan permanentment intercanviant massa en atres parts del sistema hidrològic.[7] Els glaciars creixen en l'adició de neu i atres tipos de gèl i perden massa per fusió de gèl en aigua, evaporament (sublimació) i el desmembramiento de témpanos de gèl.[7] La diferència entre guanys i pèrdues de massa d'un glaciar es diu balanç glaciar.[7] Quan el balanç de massa dona negatiu el glaciar pert massa i quan és positiu guanya massa creixent.[7] A l'adició de massa d'un glaciar se li crida acumulació i a la pèrdua ablació.[8]
Les principals formes d'acumulació són la precipitació directa de neu, la gebre, el congelamiento d'aigua líquida, neu transportada per vents, neu i gèl duts per remugadas, cencelladas i el congelamiento d'aigua en les capes basals.[8] En els glaciars se sol traçar una llínea imaginària anomenada llínea d'equilibri la qual dividix al glaciar en qüestió en dos zones, una d'acumulació i una d'ablació en térmens nets.[7]
Formació de gèl glaciar
[editar | editar còdic]En els llocs d'un glaciar a on l'acumulació de neu és major a l'ablació es va acumulant neu d'any a any i les capes més profundes de la neu es van transformant en gèl glaciar.[7][9] La transformació en gèl glaciar es deu a dos processos, un d'compactación i un atre de metamorfisme.[6] La velocitat de la transformació depén de la humitat i la temperatura.[10] Els cristals de neu que precipiten sobre un glaciar tenen formes que van des d'hexàgons i agulles a atres més complicades, pero estes formes són inestables en acumular-se ya siga en un glaciar o en una atra part i es evaporen en àrees d'alta exposició i reben condensació en llocs més protegits, lo que termina per donar-los un aspecte més redó.[10] Abans de convertir-se en gèl glaciar la neu es torna en neviza, que essencialment és neu que ha sobrevixcut un any per lo manco.[7]
En els glaciars, a on la fusió es dona en la zona d'acumulació de neu, la neu pot convertir-se en gèl a través de la fusió i el recongelamiento (en periodos de varis anys). En la Antàrtida, a on la fusió és molt llenta o no existix (inclús en estiu), la compactación que convertix la neu en gèl pot tardar mils d'anys. L'enorme pressió sobre els cristals de gèl fa que estos tinguen una deformació plàstica, el comportament de la qual fa que els glaciars es moguen llentament baixe la força de la gravetat com si es tractara d'un enorme fluix de terra. A este conya de gèl en l'Antàrtida li'l classifica com a polar o fret per estar totalment refrigerat, per estar ubicat en el pol i per no passar per una estació estival de fusió, ya que l'estiu és casi inexistent.
El tamany dels glaciars depén del clima de la regió en que es troben. El balanç entre la diferència de lo que s'acumula en la part superior sobre lo que es derrite en la part inferior rep el nom de balanç glaciar. En els glaciars de montanya, el gèl es va compactar en els circs, que vindrien a ser la zona d'acumulació equivalent a lo que seria la conca de recepció dels torrents. En el cas dels glaciars continentals, l'acumulació succeïx també en la part superior del glaciar, pero és un resultat més de la formació de gebre, és dir, del pas directe del vapor d'aigua de l'aire a l'estat sòlit per les baixes temperatures dels glaciars, que per les precipitacions de neu. El gèl acumulat es comprimix i eixercix una pressió considerable sobre el gèl més profunt. A la seua volta, el pes del glaciar eixercix una pressió centrífuga que provoca l'espente del gèl cap a la vora exterior del mateix a on es derrite; a esta part li la coneix com zona d'ablació. Quan apleguen a la mar, formen els icebergs en fragmentar-se sobre l'aigua oceànica, com pot vore's en una image de satèlit de Google Maps corresponent a la baïa de Melville, al noroest de Groenlàndia. En els glaciars de vall, la llínea que separa estes dos zones (la d'acumulació i la d'ablació) es diu llínea de neu o llínea d'equilibri. L'elevació d'esta llínea varia d'acort en les temperatures i la cantitat de neu caiguda i és molt major en les vertents o alas de solà que en les d'umbría. També és molt major en les de sotavent que en les de barlovent.
Els glaciars de Groenlàndia i de l'Antàrtida resulten molt més difícils de medir, ya que els alvanços i reculada del front poden estar compensats per una major o menor acumulació de gèl en la part superior, presentant-se una espècie de cicles d'alvanç i reculada que es retroalimenten mútuament donant orige a una compensació dinàmica en les dimensions del glaciar. En atres paraules: un descens de l'altura del glaciar de l'Antàrtida, per eixemple, podria generar un major espente cap a fòra, i al mateix temps, un major marge per a que s'acumule de nou una cantitat de gèl similar a la que existia prèviament: recordem que esta altura (uns 3 km) està determinada pel balanç glaciar, que té una espècie de sostre determinat sobre el qual no es pot acumular més gèl per l'escassa cantitat de vapor d'aigua que té l'aire a gran altura (per lo general, a més de 3000 m).
Classificació
[editar | editar còdic]Existixen vàries formes de classificar als glaciars.[4] Respecte als glaciars de roca existix una disputa en si deuen ser considerats glaciars o no.[11]
Segons temperatura
[editar | editar còdic]
 |
L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
El gèl dels glaciars sol ser distinguit en gèl temperado que està a la temperatura de fusió i gèl fret que està per baix d'esta temperatura. Esta classificació s'ha extrapolado a glaciars sancers en les següents categories com a resultat:[12]
- Glaciar templats: Són glaciars la temperatura mija dels quals es troba molt prop del punt de fusió del gèl (en teoria, 0 °C). Per lo tant, estos glaciars posseïxen molta aigua de fusió en les seues distintes parts. Esta aigua de fusió facilita el moviment del gèl dels glaciars a l'interior del seu llit, a modo de lubrificant (efecte denominat com a “esmonyida basal”).[13]
- Glaciar subpolar: Són els que són templats en les seues parts interiors, pero fredor en les seues vores.
- Glaciar polar: Són els que estan enterament baixe la temperatura de fusió. En este cas, és l'elevada pressió que es deriva del propi pes del gèl, lo que manté l'aigua congelada.
En realitat, esta classificació dels glaciars no resulta molt funcional perque es tracta d'un fenomen més complex de lo que sembla. Per eixemple, els glaciars polars no són els únics en els que la temperatura de la massa glaciar està per baix del punt de fusió. També en els glaciars de montanya, inclús de la zona intertropical, es troben en eixa situació, encara que la seua massa, gruixa i pressió que soporten siga molt menor que en els glaciars polars. Tot això cal tindre-ho molt en conte, perque en este últim cas han donat orige a llaus o remugades d'enormes proporcions i de tràgiques conseqüències, com va succeir en les torrentades de Ranrahirca i Yungay en Perú i d'Armero en Colòmbia. En el cas del Perú, les catàstrofe de Ranrahirca (10 de giner de 1962) i de Yungay (31 de maig de 1970) varen tindre motius sísmics, ya que els terremots varen ser els causants de la solsida violenta de grans masses del glaciar del Huascarán. I en el cas d'Armero, el motiu va ser una erupció volcànica del Nevat del Ruiz el 13 de novembre de 1985. Durant cert temps abans de la tragèdia de Armero, el volcà va estar en erupció, lo que va motivar el progressiu calfament de la base del glaciar, que va conservar el seu estat sòlit (pel motiu ya senyalat de que el gèl és mal conductor de la calor), pero que, al derretirse dita base va actuar com un lubrificant i es va produir la catastròfica torrentada o solsida de gèl, aigua, terra, roques i arbres (lahar) que varen arrasar a la ciutat de Armero causant més de 20 000 morts.
Segons morfologia
[editar | editar còdic]Una forma és classificar als glaciars per la seua morfologia encara que cal tindre en conte que existix un continu entre les diverses morfologia i que cada glaciar és únic.[14] Basant-se en classificacions morfològiques anteriors els glaciólogos Douglas Benn i David Evans han classificat als glaciars en:[14]
- Mants de gèl i conyes de gèl. Este tipo de glaciars cobrix tot el paisage per lo manco en les seues parts centrals i el seu fluix és en gran mida independent de la topografia que hi haja davall.
- Domo de gèl
- Glaciar exhutorio: Morfològicament, els glaciars efluents ocupen depressió del llit glaciar i valls encajonados, llaurant la base rocosa per efectes de l'acció del gèl en les màrgens dels camps de gèl i són llimitats per terrenys lliures de gèl.
- Corrent de gèl
- Glaciars controlats per la topografia.
- Camp de gèl: A diferència de les conyes polars, els camps de gèl no presenten una estructura simple en forma d'domo. La seua morfologia i fluix estan controlats per la topografia. Els camps de gèl (com els camps de gèl patagónicos ) es desenrollen en terrenys montanyosos a on la superfície terrestre alcança una altitut que permet l'acumulació de neu i gèl. Són drenados per grans glaciars de vall.[15]
- Glaciar de vall: Els glaciars de vall (com el seu nom indica) existixen en valls de llit rocós, dominats per ales sense gèl. Es troben en numerosos entorns alpins i d'alta montanya, com els Alps europeus, els Alps del Sur de Nova Zelanda, els Vages i el Himalaya (per nomenar solament alguns).
- Glaciars de transección: Els glaciars de transección són, en essència, un sistema de glaciars de vall interconectados que fluïxen en vàries direccions, a sovint en un patró radial (o en forma de ret). Les rets de glaciars de transección es desenrollen a on les valls del llit rocós estan profundament disseccionats, lo que permet que el gèl rebosar els collados entre valls adjacents.
- Glaciar de circ: Els glaciars de circ es troben entre els tipos més comuns de glaciars en la Terra, i es troben en casi tots els paisages alpins que favorixen l'acumulació de gèl. Es localisen en oquedades rocoses en forma de silló en l'ala d'una montanya (vejau l'image inferior) o en les parts més altes d'una depressió glaciar, a on desemboquen en glaciars de vall més grans.
- Lòbul de piedemonte: Els glaciars del piedemonte presenten una forma distintiva, caracterisada per grans lòbuls terminals de gèl que s'estenen cap a terrenys baixos despuix d'eixir d'una vall de llit rocós restrictiu. Per lo tant, la topografia eixercix distints graus de control sobre la morfologia i el fluix dels glaciars del piedemonte en diferents punts a lo llarc de la seua llongitut.
- Glaciarete
- Apron de gèl (devantal de gèl)
- Franja de gèl
- Glaciars de caseta: De menor tamany que els glaciars de circ, els glaciars de caseta es formen a on el gèl s'acumula en una caseta de l'ala de una montanya , com un banc rocós, un corredor o una depressió. Els glaciars de caseta representen les primeres etapes del desenrolle glaciar i es troben comunament en entorns climáticamente favorables, com les ales sombreadas orientades al nort de les montanyes de l'hemisferi nort. Similars als glaciars de caseta, pero adherits a ales empinades, es troben les plataformes de gèl.
- Glaciars marins. Estos glaciars es formen quan un glaciar és forçat a surar sobre aigua o quan gèl marí s'engruesar producte d'acumulació superficial o acreció per davall.
- Elevació de gèl
- Plataforma de gèl de glaciar
- Plataforma de gèl marina
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el_futur.pdf Glaciars. Aigua del futur».
- ↑ Rice R.J (1983). «11», Fonaments de geomorfología, Paraninfo.
- ↑ 3,0 3,1 Knight, Peter G. 1999. Glaciers. Stanley Thornes Ltd. Introducció.
- ↑ 4,0 4,1 Knight, Peter G. 1999. Glaciers. Stanley Thornes Ltd. Págs. 2-8.
- ↑ Nova Enciclopèdia Temàtica Biblos 2000, edicions euromexico, edicion 2006, Les conyes polars, pagina 62
- ↑ 6,0 6,1 Holmlund, Per; Jansson, Peter. Glaciologi. Universitat d'Estocolm. 2002. Pág 17-49.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Benn, Douglas I. i Evands, David J.A. 1998. Glaciers and glaciation. Arnold. Pág. 66-90
- ↑ 8,0 8,1 Knight, Peter G. 1999. Glaciers. Stanley Thornes Ltd. Pág. 21-38
- ↑ «el_futur.pdf Glaciars aigua del futur».
- ↑ 10,0 10,1 Formation and characteristics of glacier isse. Encyclopedia Britannica. Academic Edition. Revisat. 10 d'Agost 2011.
- ↑ Knight, Peter G. 1999. Glaciers. Stanley Thornes Ltd. Págs. 6 i 7.
- ↑ Benn, Douglas I. i Evands, David J.A. 1998. Glaciers and glaciation. Arnold. Págs. 93-96.
- ↑ «Classificació tèrmica dels glaciars» (en és-es). Consultat el 2025-07-15.
- ↑ 14,0 14,1 Benn, Douglas I. i Evands, David J. A. 1998. Glaciers and glaciation. Arnold. Pág. 15-25
- ↑ «tipos de glaciars».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaciar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.