Camp de gèl

Campos de gèl o capa de gèl és el nom que reben diverses masses de gèls continentals. Els camps de gèl són extenses àrees mesetosas rocoses cobertes per un mant de gèl, els màrgens del qual formen glaciarés i geleras, que desemboquen, a través de canals i fiorts, a algun llac o al mar. Els camps de gèls s'ubiquen principalment en les zones polars i patagónicas i cobrixen diversos accidents geogràfics, com a llac o enormes cordoneres montanyoses.

Els geógrafos parlen de «camps de gèl» quan l'extensió coberta per gèls i neus és inferior a 50 000 km², i es tractaran de indlandsis (o «gèl continental» pròpiament dit), quan les cobertes glaciars són superiors a un milló de km². Per a la década del 2020 encara persistixen dos indlandsis: l'indlandsis de l'Antàrtida i l'indlandsis de Groenlàndia.

Segons estudis paleogeográficos i glaciológicos, els camps de gèl serien restants d'àrees englaciadas de molt major tamany formades durant l'última glaciació. Estos camps de gèl són les principals reserves d'aigua potable del món, per lo que tenen un gran valor estratègic.

El drenage dels camps de gèl considera l'existència de glaciars emissaris, els quals s'originen des de l'interior de grans masses de gèl (camps de gèl o gèls continentals), adoptant la forma de corrents de gèl. Un eixemple interessant en este sentit és el glaciar Humboldt, en el noroest de Groenlàndia. Els llits glaciars pels quals fluïxen estos glaciars emissaris són depressió de la superfície del sistema major que els alberga. El seu conca d'alimentació pot ser identificada per la presència de clavills travessers. El geólogo Juan Brüggen Messtorff considerava als glaciars emissaris com a glaciars marginals, pertanyents a la zona d'ablació d'un sistema, que involucra l'existència d'un camp de gèl corresponent a la zona d'acumulació o alimentació. La funció principal d'estos glaciars marginals és entregar l'excés de gèl a canals en forma de témpanos, és dir, descarregar el gèl des de zones centrals (o grans acumulacions) a zones perifèriques.

Campos de gèls destacats

Casi tota l'Antàrtida és un immens camp de gèl, encara que per les superfícies continentals que allí cobrixen, en el seu cas s'ampra el terme Indlandsis, calota o capa de gèl o conya polar. També s'usa el terme Indlandsis para Groenlàndia Fora d'ells, els principals camps de gèls són (es conten cossos de gèl en extensió superior a 100 km²):

Hemisferi Sur

En Amèrica

• • Camp de Gèl Patagónico Nort (Regió Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp, Chile), en 4200 km².
  • Camp de Gèl Patagónico Sur (Argentina i Chile) La major extensió de gèl en l'Hemisferi sur fòra de l'Antàrtida en 16 800 km² (aproximadament 2600 km² en Argentina i prop de 14200 km² en Chile).
  • Camp de Gèl de la Cordillera Darwin (Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, Chile) en 2300 km².
  • Gran Camp Nevat (Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, Chile), en 200 km².
  • Camp de gèl Cloue
  • Camp de gèl Illa Santa Inés

En Oceania

• • Glaciar Tasman (Canterbury, Illa Sur, Nova Zelanda) L'extensió de gèl més gran d'Oceania i més propenca del nivell de la mar en 101 km².

En illes subantárticas

• • Capa de Gèl Cordillera de Sant Telmo ( Illa Sant Pedro (Geòrgia del Sur), Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur, Regne Unit) en 2046,4 km².^{[enllaç trencat]}
  • Capa de Gèl Cook (Illa Gran Terre, Illes Kerguelen,Terres Australs i Antàrtiques Franceses, França ) en 400 km².

• • Capa de Gèl Isla Heard ( Isla Heard, Illes Heard i McDonald, Austràlia) en 294,4 km².[1]

Hemisferi Nort

En Amèrica

• Camp de Gèl Stikine (Canadà i Estats Units) La major extensió de gèl individual del Conya polar àrtica (Banquisa del Oceà Àrtic més Capa de gèl de Groenlàndia) en l'Hemisferi Nort en 21 876 km².
• Capa de Gèl Agassiz (Illa de Ellesmere, Nunavut, Canadà) en 21 000 km².[2]
• Camp de Gèl Penny ( illa de Baffin, Nunavut, Canadà) en 6000 km².
• Camp de Gèl Hans Tausen (Terra de Peary, Groenlàndia, Dinamarca) en 4000 km².[3]
• Camp de gèl Juneau (Alaska, Estats Units) en 3900 km².
• Capa de Gèl Maniitsoq (Qeqqata, Groenlàndia, Dinamarca) en 1600 km².[4]
• Glaciar Malaspina (Alaska, Estats Units) el glaciar de piedemonte més gran del món en 3900 km².
• Camp de Gèl Harding (Alaska, Estats Units) en 483 km².
• Camp de Gèl Columbia (Alberta i Columbia Britànica, Canadà) en 325 km².

En Àsia

• Glaciar Baltoro (Gilgit-Baltistán, Baltistán, Pakistan) la major superfície glaciar d'alta montanya del món fòra de les regions polars i de la Cordillera del Karakórum en 754 km².
• Glaciar Fedchenko (Gorno-Badakhshan, Tadjikistan) en 700 km².
• Glaciar de Zemu (Sikkim, Índia) en 116,8 km².

En Europa

• Capa de gèl de l'Illa Severny (Nova Zembla, Óblast de Arjangelsk, Rússia) major camp de gèl en Europa en 20 500 km².
• Austfonna (Nordaustlandet, Svalbard, Noruega), en 8120 km².
• Vatnajökull, (Austurland, Nordurland Eystra i Sudurland, Islàndia), en 8100 km².
• Glaciar Acadèmia de Ciències (Terra de Francisco José, Óblast de Arjangelsk, Rússia) en 5570 km².
• Terra de Olav V (Spitsbergen, Svalbard, Noruega) en 4150 km².
• Glaciar Karpinski (Terra de Francisco José, Óblast de Arjangelsk, Rússia) en 2800 km².
• Vestfonna (Nordaustlandet, Svalbard, Noruega) en 2455 km².
• Edgeøyjøkulen, (Edgeøya, Svalbard, Noruega) en 2102 km².
• Holtedahlfonna (Spitsbergen, Svalbard, Noruega) en 1375 km².
• Åsgårdfonna (Spitsbergen, Svalbard, Noruega) en 1250 km².
• Hinlopenbreen (Spitsbergen, Svalbard, Noruega) en 1250 km².
• Negribreen (Spitsbergen, Svalbard, Noruega) en 1180 km².
• Langjökull (Vesturland i La seuaðurland, Islàndia) en 953 km².
• Hofsjökull (Norðurland Vestra i La seuaðurland, Islàndia) en 925 km².
• Kvitøyjøkulen (Kvitøya, Svalbard, Noruega) en 705 km².
• Kronebreen (Spitsbergen, Svalbard, Noruega) en 700 km².
• Mýrdalsjökull (La seuaðurland, Islàndia) en 596 km².
• Glaciar Jostedal (el major d'Europa continental,en la zona dels grans fiorts) Noruega, en 487 km². Té 600 m de gruixa i 60 km de llongitut. Visible en fotos satèlit.
• Svartisen (Nordland, Noruega) en 369 km².
• Folgefonna (Vestlandet, Hordaland, Noruega) en 207 km².
• Drangajökull (Vestfirðanar, Islàndia) en 160 km².
• Beerenberg (Jan Mayen, Noruega) en 115 km².
• Aletsch (Valais, districte de Goms, Suïssa) l'extensió de gèl més gran d'alta montanya dels Alps i Europa en 117,6 km².