Glaciología

Glaciología

Falca de gèl en Islàndia, desert de Sprengisandur.

La glaciología és una branca de la geografia física, i per tant de les ciències de la Terra, preocupada dels múltiples fenomens actuals i passats, relacionats en l'extensió, distribució, causes, característiques, processos, dinàmiques, classificacions i implicancias de l'aigua en estat sòlit, en totes les manifestacions que pot presentar-se en la naturalea (glaciars, gèl, neu, graniç, neviza, etc).

Descripció

Açò inclou des dels mants de gèl de l'Antàrtida i Groenlàndia fins al gebre i el graniç, passant pels glaciars de montanya, la neu, el gèl marí, el gèl llacustre i el gèl fluvial. Per un atre costat l'estudi del sol permanentment congelat o permafrost, és camp d'estudi de la geocriología.

Història

Àrtic gruixa del gèl, 1950/2050.

L'interés humà per la neu, el gèl i els glaciars es remonta molt arrere en el temps. Tal és aixina que és possible trobar referències a glaciars en sagues islándicas i atres relats antics. La primera informació sobre els glaciars alpins es troba en la "Cosmografía" de Sebastian Münster de 1544, mentres que els glaciars del Caucas es mencionen en 1745 en "La vida de Geòrgia" de Bagrationi Vakhushty (Príncip Vakhusht Bagrationi).

No obstant no va ser sino fins a el XVIII que la glaciología s'escomença a gestar com a disciplina. Açò es va deure a una combinació de factors com els grans viages d'exploració a zones polars i també a l'existència d'una nova classe alta europea que solia viajar i vacacionar en els Alps. El resultat d'abdós interessos va ser el desenroll d'un interés científic per la naturalea del gèl i de la neu. El desenroll de la glaciología està, des dels seus orígens, molt emparentat en el de la geografia glacial. Vital importància tenen els treballs de qui és considerat el pare de la glaciología, el patriarca de la geografia russa; Mijaíl Lomonósov qui a mitan de el XVIII és enviat pel almirantazgo rus en diferents oportunitats a realisar relevamientos geogràfics en la zona de l'àrtic siberiano.

En 1763 publica la seua obra titulada “Breu Descripció de les Diferents Travessies en les Mars del Nort i Demostració de la Possibilitat d'Aplegar a les Índies Orientals Travessant l'Oceà Siberiano” a on propon una llei general dels moviments dels gèls, dels quals proporciona una classificació que encara rig en lo bàsic. Continuant el llegat de Lomonosov va ser l'escola geogràfica russa en la seua visió integradora la que va continuar en l'investigació dels gèls. El primer treball científic sobre glaciología va ser el llibre d'Horace-Bénédict de Saussure "Voyages dans els Alps" (1779-96), en el que ya s'analisaven el fluix de gèl i les remugadas.

Molt despuix es varen sumar investigacions importants d'atres parts del món com varen ser la del suís Ignaz Venetz, la teoria glacial de Agassiz i les que va impulsar la contrastación de la teoria del cicle geogràfic de William Morris Davis en la modelació de la geografia glacial. La "breçol de la glaciología" va estar en el glaciar Unteraar, un dels glaciars més grans de Suïssa i que es troba en l'Oberland bernés.Allí, el geólogo Franz Joseph Hugi va realisar els seus primers estudis. En 1840, Louis Agassiz va establir la primera "estació d'investigació" baix un peñasco, el Hotel dones Neuchatelois. Des de fa més de cent anys es recopila documentació sobre les condicions dels distints glaciars dels Alps.

En 1891, el DuOeAV va iniciar l'investigació de glaciars, de la que va sorgir l'actual servici de medició de glaciars ÖAV. El seu treball se centra en la medició de la llongitut.

La glaciología pròpiament dita naix a principis de el XX, especialment en els treballs de britànics i italians pero va prendre émfasis a partir del final de la Segona Guerra Mundial, a causa dels desenrolls tecnològics i també de les activitats bèliques en zones polars i de tundra, que exigien coneiximent de la geografia del terreny. El 21 d'agost de 1902, els investigadors de glaciars Adolf Blümcke i Hans Hess varen conseguir perforar per primera volta, despuix de molts intents fallancs, un pou de 153 m de profunditat fins al fondo del glaciar en el Hintereisferner en Ötztal. Els costs de l'empresa, que varen ascendir a varis mils de marcs, varen córrer a càrrec de l'Associació Alpina Alemana i Austríaca.

Els precursors, són numerosos.

• 1703: Johann Heinrich Hottinger publica la Descriptio montium glacialium Helveticorum, en la que qüestiona l'orige i els moviments de les montanyes de gèl.
• 1706: Johann Jakob Scheuchzer publica "L'història natural de Suïssa", en la que estudia científicament els glaciars alpins.
• 1779: Horace-Bénédict de Saussure (1740-1799) publica Voyage dans els Alps, puja al Mont Blanc en 1787 en instruments científics i medix la seua altura; impon la paraula glaciar en lloc de glacière.
• 1821: Ignace Venetz (1788-1859) convenç a Jean de Charpentier (1786-1855) de que els Blocs Erráticos varen ser transportats durant "climes glaciars".
• 1837: Karl Friedrich Schimper introduïx el terme "Edat de Gèl".
• 1840: Louis Agassiz (1807-1873) repren/reprén l'estudi i publica Étude sur els glaciers (despuix d'haver segut el primer, en 1837, en propondre científicament l'existència d'una edat de gèl). També és la data en que Jules Dumont d'Urville va aplegar a la Terra de Adelia i James Clark Ross va passar per una immensa barrera de gèl, el Mar de Ross, la Cordillera Antàrtica i dos volcans: el Mont Erebus en activitat i el Monte Terror extint.
• 1881: François-Alphonse Forel publica el primer Estudi sistemàtic dels llits de gèl.