Mont Erebus
El mont Erebus, en la Antàrtica, és el volcà actiu més austral de la Terra. Té una altitut de 3794 metros[1] i està localisat en la illa de Ross, que també té atres tres volcans actius, entre ells el monte Terror. Esta montanya forma part del cinturó de fòc del Pacífic, que inclou 1600 volcans actius.
S'ha observat que este volcà ha estat contínuament actiu des de 1972, i en els seus voltants es troba l'Observatori del Volcà Monte Erebus, dirigit per l'Institut de Tecnologia i Mineria de Nou Mèxic (New Mexico Tech). És un dels tres volcans de l'Antàrtica (junt a la illa Decepció i a la illa Buckle) en a on s'han observat erupció.[2]
El cràter és un dels pocs llac de lava permanents en el món.
Història
[editar | editar còdic]El mont Erebus va ser descobert el 27 de giner de 1841 per l'explorador polar Sir James Clark Ross, les naus del qual es dien HMS Erebus i HMS Terror (que també varen ser usades per Sir John Franklin en la seua desastrosa expedició a l'Àrtic). Tant la nau com el volcà prenen el seu nom d'Érebo, el deu grec primigeni, personificació de l'obscuritat i les ombres i fill de Caos i Ananké.
El primer ascens complet fins a la vora del cràter principal va ser realisat per Edgeworth David i el seu equip, membres de la expedició Nimrod de 1908, liderada per sir Ernest Shackleton.[3] El primer ascens conegut en solitari a este mont va ser realisat per Charles J. Blackmer entre el 19 i el 20 de giner de 1991. Blackmer, un ferrer que va treballar per molts anys en la base McMurdo, va completar esta escalada en un periodo de 24 hores, prenent-li l'ascens aproximadament unes 17 hores. Este event ha segut citat en dos llibres sobre experiències en l'Antàrtida: Terra Incognita, de Sara Wheeler, i Big Dead Plau (Gran lloc mort), de Nicholas Johnson.
Geologia i vulcanologia
[editar | editar còdic]El mont Erebus és hui dia el volcà més actiu de l'Antàrtica. El seu cim conté un llac persistent de lava fonolítica convectiva, un dels pocs que existixen en la Terra. L'activitat eruptiva característica consistix en erupció estrombolianas des del mateix llac o des d'algun dels varis cons secundaris que es troben dins del cràter interior del volcà. És un volcà científicament extraordinari pel fet de ser de nivell relativament baix i de tindre una activitat eruptiva inusualment persistent, que permet l'estudi vulcanológico a llarc determini d'un sistema eruptivo estromboliano en un lloc molt propenc als cons actius (uns centenars de metros). Esta característica és compartida en uns pocs volcans del planeta, com el Stromboli en Itàlia. Dit estudi científic es veu ademés facilitat per la proximitat (35 km) de la base McMurdo (Estats Units) i la base Scott (Nova Zelanda), abdós situades en l'illa de Ross.
El mont Erebus es classifica com un estratovolcán poligenético. La mitat inferior del volcà és un escut i la superior un estratocono, de la mateixa manera que el mont Etna. La composició dels productes eruptivos actuals del Erebus és anortoclasa porfírica, fonolita tefrítica i fonolita, que constituïxen el gros del fluix expost de lava. Els productes eruptivos més antics consistixen en lava basaníticas de baixa viscosidad relativament indiferenciadas, que formen la plataforma inferior de l'escut de l'edifici del Erebus. Lava basaníticas i fonotefritas alguna cosa més recents afloren en Fang Ridge, un remanente erosionat d'un Erebo antic i en atres ubicacions aïllades en els flancs de l'edifici volcànic.
Fluix de lava de fonotefrita, tefrifonolita i tracita més viscoses erupcionaron després de la basanita. Les ales superiors del mont Erebus estan dominades per fluix de lava de fonolita tefrítica descendents (-30°) en vores laterals de gran escala. Una conspicua interrupció de l'ala a 3.200 metros d'altura aproximadament és la plataforma del cim que constituïx una caldera volcànica de menys de 100.000 anys d'antiguetat. La pròpia caldera està reblix de fluix de lava de fonolita i fonolita tefrítica de poc volum. En el centre de la caldera del cim es troba un con empinat compost primàriament de bombes volcàniques descompostes i grans depòsits de cristalés de anortoclasa. És dins d'este con del cim a on el llac de lava actiu es desgasifica contínuament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Erebus» (en anglés). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 20 de decembre de 2015.
- ↑ ATS. Paquet de mides de gestió de l'illa Decepció
- ↑ Lloc de l'Observatori vulcanológico del mont Erebus, disponible en: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 2 de juliol de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Erebus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.