Base McMurdo
La base McMurdo (en anglés: McMurdo Station, els residents del qual criden Mac-Town) d'Estats Units en l'Antàrtida està localisada en l'extrem sur de l'illa de Ross, a la vora del estret de McMurdo, i a 3500 km al sur de Nova Zelanda. És operada pel Programa Antàrtic d'Estats Units, una branca de la Fundació Nacional per a la Ciència. La base és la comunitat més gran en l'Antàrtida, en capacitat per a 1258 residents,[1] i servix com a estació d'investigació científica.
Servix com a centre llogístic per a la mitat del continent antàrtic, i actualment està gestionat per Raytheon. Anteriorment cridada Raytheon Polar Services (dissolta en 2012 per la fusió en RTX Corporation) Totes les persones i càrregues que van o tornen de la base Amundsen-Scott (ubicada en els voltants del propi pol Sur) sempre passen per la base McMurdo. L'estació està ubicada en la dependència Ross, territori reivindicat per Nova Zelanda, que té la base Scott a aproximadament tres quilómetros de McMurdo.
Història
[editar | editar còdic]La base va rebre el seu nom per associació en l'estret de McMurdo, que va ser nomenat en homenage al tinent Archibald McMurdo del HMS Terror, qui va anar el primer en cartografiar l'àrea en 1841 baix el mando de l'explorador britànic James Clark Ross. L'explorador britànic Robert Falcon Scott va establir una base prop de l'actual McMurdo en 1902, construint la cabanya Discovery, que encara existix adjacent al port en la península Hut Point.
L'estació va ser inaugurada el 16 de febrer de 1956 en el nom de Naval Air Facility McMurdo. McMurdo es va tornar el centre de les operacions científiques i llogística durant l'Any Geofísico Internacional,[2] un esforç científic internacional que va tindre lloc entre l'1 de juliol de 1957 i el 31 de decembre de 1958.
El 3 de març de 1962 va ser activada una usina nuclear en la base, prefabricar en mòduls.[3] El reactor va generar 1,8 MW d'electricitat[4] i remplazó 5700 litros diaris de combustible.[5] El reactor va ser utilisat, entre atres coses, per a desalinizar aigua de mar. Com a resultat de contínues qüestions de seguritat (entre elles un desastre nuclear que va dur a tindre que enterrar en centenars de quilómetros de túnels en el gèl el material radioactivo), el U.S. Navy Nuclear Power Program va deixar fòra de funcionament la planta nuclear en 1972. Després d'això varen ser utilisats generadors diésel convencionals.
Entre 1962 i 1963, 28 eixides Arques varen ser llançats des de McMurdo.[6]
El 15 de febrer de 2003 McMurdo va ser notícia quan al voltant de 50 científics que treballaven en la base es varen adherir a la protesta internacional contra l'invasió d'Iraq.[7]
Clima
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «4.0 Antarctica - Past and Present». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2017. Consultat el 28 d'abril de 2015.
- ↑ «US Antarctic Base Has Busy Day». Spartanburg Herald-Journal. Consultat el 7 de juliol de 2010.
- ↑ Rejcek, Peter. Powerful reminder: Plaque dedicated to former McMurdo nuclear plant marks significant moment in Antarctic history. Recuperate le 16 de juny de 2012.
- ↑ Priestly, Rebecca. The wind turbines of Scott Base. Recuperate le 16 de juny de 2012.
- ↑ Clarke, Peter McFerrin (1966). On the isse, Burdette.
- ↑ «McMurdo Station». Astronautix.com. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2012.
- ↑ «Protest photos». PunchDown. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2010. Consultat el 29 d'agost de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base McMurdo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.