Cinturó de fòc del Pacífic
Terremots: Terremots M7.0+ (Profunditat 0-69km)
Volcans: Volcans actius
El cinturó de fòc del Pacífic o anell de fòc del Pacífic és una de les zones de subducción ubicada en les costes del oceà Pacífic caracterisada per ser algunes de les regions sísmiques i volcànicas més importants i actives del món.[1]
Està conformada per la zona montanyosa de l'oest d'Argentina, Chile, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic, Estats Units, Canadà, després dobla a l'altura de les illes Aleutianas i baixa per les costes i illes de Rússia, Japó, Taiwan, Filipines, Indonèsia, Malàsia, Timor Oriental, Brunei, Singapur, Papúa Nueva Guinea, Illes Salomón, Tonga, Samoa, Tuvalu i Nova Zelanda.[2]
El llit de l'oceà Pacífic reposa sobre vàries plaques tectónicas que estan en permanent fricció i per això, acumulen tensió. Quan eixa tensió es llibera, origina terremots en els països del cinturó. Ademés, la zona concentra activitat volcàica constant. En esta zona les plaques de la corfa terrestre s'afonen a gran velocitat (varis centímetros per any) i al mateix temps acumulen enormes tensions que deuen lliberar-se en forma de sismes.[3]
El cinturó de fòc s'estén sobre 40 000 km (25 000 milles) i té la forma d'una ferradura. Inclou 452 volcans i concentra més del 75 % dels volcans actius i inactius del món.[5] Al voltant del 90 % dels terremots del món i el 80 % dels terremots més grans del món es produïxen a lo llarc del cinturó de fòc. La segona regió més sísmica (5-6 % dels terremots i el 17 % de terremots més grans del món) és el cinturó alpí, el qual s'estén des de Java a Sumatra a través del Himalaya, el mar Mediterrànea fins al oceà Atlàntic. El cinturó de la dorsal mesoatlántica és la tercera regió més sísmica.[6][7]
El cinturó de fòc del Pacífic també alberga la majoria dels supervolcanes del planeta; erupció històriques d'estes magnituts, que es coneixen com a erupció VEI=8, han causat numerosos estralls a escales globals i inclús extincions massives d'espècies.[8]
El cinturó de fòc és el resultat directe de la tectónica de plaques, el moviment i la colisió de les plaques de la corfa terrestre.[9] La secció oriental del cinturó és el resultat de la subducción de la placa de Naixca i la placa de Cocos baix de la placa Suramericana que es desplaça cap a l'oest. La placa de Cocos s'afona baix de la placa del Carib en Centroamérica. Una porció de la placa del Pacífic, junt en la menuda placa de Juan de Fuca s'afonen baix de la placa Nortamericana. A lo llarc de la porció nort del cinturó, la placa del Pacífic, que es desplaça cap al noroest, està sent subducida baix de l'arc de les illes Aleutianas. Més cap a l'oest, la placa del Pacífic està subducida a lo llarc dels arcs de la península de Kamchatka en el sur més allà de Japó. La partix sur és més complexa, en una série de chicotetes plaques tectónicas en colisió en la placa del Pacífic, des de les Illes Marianes, Filipines, Bougainville, Tonga i Nova Zelanda. Indonèsia es troba entre el cinturó de fòc a lo llarc de les illes adjacents del noreste, incloent Nova Guinea, i el cinturó Alpide a lo llarc del sur i oest de Sumatra, Java, Bali, Flores i Timor-Leste.
Els estudis indiquen que el cinturó de fòc del Pacífic es va formar com a conseqüència del moviment de les plaques tectónicas, les quals es mouen com a resultat de processos interns del planeta.
En este moviment les plaques tendixen a chocar, i a voltes ocorre que una s'afona baix d'una atra, provocant en les vores de dites plaques intensa activitat geològica. Per esta raó és comprensible que en les vores del Pacífic se situen numerosos volcans i es produïxquen intensos terremots.
Per lo general, els volcans es formen en els llímits de les plaques tectónicas, encara que existixen els cridats punts calents, a on no hi ha contacte entre plaques, com és el cas de les illes Hawái. El cinturó de fòc del Pacífic concentra un 75 % dels volcans actius del món, i en ell es produïx fins al 90 % dels terremots.
Història
[editar | editar còdic]Des de l'Antiga Grècia i Roma fins a finals del sigle XVIII, els volcans es varen associar en el fòc, basant-se en l'antiga creència de que eren causats per incendis que ocorrien en l'interior de la Terra.[10] Este víncul històric entre volcans i fòc es conserva en el nom del cinturó de Fòc, a pesar de que els volcans no cremen la Terra en fòc.
L'existència d'un cinturó orogénico d'activitat volcànica al voltant del oceà Pacífic era coneguda a principis del sigle XIX; per eixemple, en 1825, el vulcanólogo pioner G. P. Scrope va descriure les cadenes de volcans al voltant de la vora del Pacífic en el seu llibre Considerations on Volcanos Plantilla:Sic [Consideracions sobre els volcans].[11]
Tres décades despuix, un llibre sobre l'Expedició Perry a Japó comentava sobre els volcans del cinturó de Fòc lo següent: «Elles [les illes japoneses] estan en la llínea d'eixe immens círcul de desenroll volcànic que rodeja les costes del Pacífic des de Terra del Fòc fins a les Molucas». (Narrative of the Expedition of an American Squadron to the China Sigues and Japan, 1852–54).[12] En 1878, Scientific American va publicar un artícul titulat «The Ring of Fire, and the Volcanic Peaks of the West Coast of the United States» [L'Anell de Fòc i els picos volcànics de la costa oest d'Estats Units], que descrivia el fenomen de l'activitat volcànica en les costes del Pacífic.[13] Entre les primeres referències explícites als volcans que formaven un «anell de fòc» al voltant de l'oceà Pacífic es troba el llibre d'Alexander P. Livingstone, "Complete Story of Sant Francisco's Terrible Calamity of Earthquake and Fire" ['Història completa de la terrible calamitat del terremot i incendi de Sant Francisco'], publicat en 1906, en el que descriu «…el gran anell de fòc que rodeja tota la superfície de l'oceà Pacífic».[14]
En 1912, el geólogo anglés Patrick Marshall va introduir el concepte de la «llínea d'andesita» per a marcar el llímit entre illes del suroest del Pacífic, que diferixen en l'estructura dels seus volcans i en els tipos de lava. El concepte es va estendre posteriorment a atres parts de l'oceà Pacífic.[15] La llínea d'andesita i el cinturó de Fòc coincidixen estretament sobre la seua ubicació.[16]
El desenroll de la teoria de la tectónica de plaques des de principis de la década de 1960 ha proporcionat la comprensió i explicació actuals de la distribució global de volcans i terremots, inclosos els de el Cinturó de Fòc.[17][18]
El cinturó de Fòc per països
[editar | editar còdic]Bolívia
[editar | editar còdic]El Nevat Sajama (en aimara: chak xaña ‘oest’) és un estratovolcán de Bolívia, ubicat en el parc nacional Sajama a l'oest del país, en el departament de Oruro. No se sap en certea la data de la seua última erupció. No obstant, es considera un volcà extint.
El volcà Licancabur, també denominat volcà Licancábur, (en idioma atacameño o kunza, lickan: 'poble', 'país'; ckabur, 'montanya'; és dir: 'montanya del poble', o 'montanya del país'),[19] és un estratovolcán situat en la frontera entre Bolívia i Chile, junt a l'estany Vert. La seua última erupció va tindre lloc en el periodo del Holoceno.
El Acotango és un estratovolcán ubicat en la frontera de Bolívia i Chile; entre el departament de Oruro i la regió de Arica i Parinacota. La seua zona d'influència directa està protegida pel parc nacional Lauca (pel costat chilé) i pel parc nacional Sajama (pel costat bolivià).
El volcà Ollagüe és un volcà actiu situat en la frontera de Bolívia i Chile; entre la regió de Antofagasta i el departament de Potosí, en la cordillera dels Vages en una altura de 5870 m.
- Volcans de Bolívia
-
Sajama (6542 m) el pico més alt en Bolívia (estratovolcán considerat extint)
-
-
Acotango volcà vist des de Chile -
.jpg){kind=link}
Chile
[editar | editar còdic]Els volcans en Chile són supervisats pel Servici Nacional de Geologia i Mineria de Chile (SERNAGEOMIN).[20][21] Entre les tasques d'este organisme estan, des de 1974, publicar la revista científica Andean Geology —cridada Revista Geològica de Chile fins a 2009—,[22] i visualisar el Sistema d'Informació de Geologia d'Exploració (SIGEX) —que reunix informació sistematisada dels proyectes d'exploració en Chile i els antecedents tècnics i administratius, entre uns atres—. L'informació va ser obtinguda de llocs web i atres fonts públiques. D'esta manera, SERNAGEOMIN contribuïx a consolidar el coneiximent geològic-miner del país (Art. 21 del Còdic de Mineria de 1988).
Chile és un dels països més volcànics i sísmics del món.[23]
Sismicidad
[editar | editar còdic]Els sismes en epicentre en territori chilé, argentí, bolivià i peruà (estos tres últims si l'epicentre es va localisar prop de la frontera) són medits pel Centre Sismológico Nacional.
Chile té el récort de tindre el terremot més gran jamai registrat en el planeta des de l'existència del sismógraf, la seua magnitut va alcançar els 9.5etrosMw i és erròneament conegut com terremot de Valdivia de 1960, el seu epicentre es troba en la Província de Malleco i va deixar 1655 fallits. El terremot del Maule de 2010 va alcançar els 8.8 Mw va ser el quint terremot més fort registrat fins a l'11 de març de 2011, quan va ser desplaçat al sext lloc despuix del terremot de Japó del 2011. En Chile s'acostuma cridar terremots als sismes que causen morts i danys a les vivendes, la qual cosa ocorre generalment a partir de la magnitut 7.
Chile ha tingut varis terremots forts en el XXI:
- Terremot de la regió de Tarapacá de 2005: 7.8 Mw.
- Terremot de la regió de Antofagasta de 2007: 7.7 Mw.
- Terremot de la regió del Maule de 2010: 8.8 Mw.
- Terremot de la regió del Maule de 2010 (rèplica): 7.4 Mw.
- Terremot de la regió del Libertador General Bernardo O'Higgins de 2010 (rèplica): 7.0 Mw.
- Terremot de la regió de la Araucanía de 2011 (rèplica): 7.2 Mw.
- Terremot de la regió del Maule de 2011 (rèplica): 7.0 Mw.
- Terremot de la regió del Maule de 2012 (rèplica): 7.0 Mw.
- Terremot de la regió de Tarapacá de 2014: 8.2 Mw.
- Terremot prop de l'illa de Pasqua de 2014: 7.0 Mw.
- Terremot de la regió de Coquimbo de 2015: 8.4 Mw.
- Terremot de la regió dels Lagos de 2016: 7.6 Mw.
- Terremot de la regió de Valparaíso de 2017: 6.9 Mw.
Vulcanisme
[editar | editar còdic]Els volcans chilens i alguns argentins són monitoreados pel Servici Nacional de Geologia i Mineria de Chile.
En Chile hi ha més de 2001 volcans, dels quals uns 500 han segut classificats pel SERNAGEOMÍN com potencialment actius. D'estos, més de 60 posseïxen un historial d'activitat i procés eruptivo. Rara volta les erupció en Chile han deixat víctimes. L'erupció del volcà Calbuco del 2015 es va produir inesperadament. En el XXI, el país ha segut afectat per tres grans erupció, en 2008, 2011 i 2015 pero ha tingut vàries erupció que han afectat a Chile i a Perú. El Villarrica és el volcà més actiu de Sudamérica, el Volcà Quizapú va produir una les erupció més grans l'història de Chile en 1932 i també una de les erupció més grans de el XX a nivell mundial, aplegant a ÍEV 6.
Les erupció de el XXI són les següents:
- 2000: Activitat del Volcà Villarrica
- 2007: Activitat del Volcà Láscar
- 2008: Erupció del Volcà Chaitén (5) (IEV 4), Erupció del Volcà Llaima
- 2009: Erupció del Volcà Llaima, Volcà Chaitén
- 2010: Erupció en el Volcà Planchón, Activitat del Volcà Llaima despuix de terremot de 8.8 Mw
- 2011: Erupció del Volcà Puyehue-Cordonera Caulle (1) (IEV 5), erupció del Volcà Hudson, és considerada l'erupció més potent de el XXI a nivell mundial, fins al moment.
- 2012: Activitat del Volcà Llaima, erupció del Volcà Copahue (1).
- 2013: Erupció del Volcà Copahue
- 2014: Activitat del Volcà Copahue
- 2015: Erupció del Volcà Villarrica (1) (IEV 2), erupció del Volcà Calbuco (2) (IEV 4)
- 2016: Activitat i polsos eruptivos en el complex volcànic Nevats de Chillán (IEV 1), activitat en el Volcà Villarrica.
- 2017: Activitat i polsos eruptivos en el complex volcànic Nevats de Chillán, en provable colapse del seu dome volcànic i una possible erupció que podria aplegar a una erupció vulcaniana (ÍEV 3)
Colòmbia
[editar | editar còdic]
Galeras és un volcà del sur de Colòmbia, situat a 9 km de la ciutat de Sant Joan de Pastura, capital del departament de Nariño. És un dels volcans de major activitat en Colòmbia i el que conta en majors reportes històrics, en reportes de erupció importants des de el XVI. És uns els volcans més actius i registra major número de erupció.
El volcà Nevat del Huila és el punt més alt de la cordillera central dels Vages en Colòmbia en 5365 m s. n. m.; sent la segona montanya més alta del país, despuix dels picos bessons Cristóbal Colón i Simón Bolívar, en 5775 m s. n. m., ubicats en la Serra Nevada de Santa Marta. Està localisat en la Cordillera Central en el territori dels departaments d'Huila, Tolima i Cauca. En l'actualitat posseïx la conya glaciar més gran sobre un volcà en Colòmbia en més de 13 km², superant inclús al Nevat del Ruiz, que conta en 8. En març de 2007 es trobava en un nivell alt d'activitat en possibilitat d'erupció, les seues fumarolas laterals presenten derretimiento paulatí del glacial, la qual es va fer efectiva en la nit del 17 d'abril i matinada del 18 d'abril, formant una remugada de pedres, fanc, vegetació i alguns vacuns. En la matinada del 18 d'abril de 2007 es produïxen dos erupció que generen remugades de fanc en els seus dos alvertents.
Les localitats més afectades són Belalcázar, ubicada en el municipi de Páez, sent esta la seua capçalera municipal enIaza abdós en el Departament del Cauca; Paicol, L'Argent, Tesalia, Nataga, Yaguará en el Departament del Huila; també poden ser afectades per una eventual erupció ademés de Cauca i Huila, els Departaments de Tolima i Valle del Cauca. El volcà Nevat del Huila és un Nevat ubicat entre els departaments de Cauca, Huila i Tolima; sent ademés parc nacional natural Nevat del Huila. El 20 de novembre de 2008 es genera una erupció explosiva acompanyada d'un fluix de fanc abundant generat pel desgel de la conya glacial que alcança fins a 30 m d'altura. Durant eixa erupció es va formar un cràter de 400 metros de diàmetro en un domo de lava emplaçat en el seu interior. Des de llavors es realisa un constant seguiment a una possible nova erupció o solsides del material glacial afectat que poden produir nous lahares de fanc. Els plans d'evacuació varen funcionar a temps durant l'erupció de novembre de 2008;cita requerida no obstant, varen fallir algunes persones.[24]
En octubre de 2009 el complex volcànic va registrar una emissió de cendres contínua que varen caure sobre 17 ciutats, entre elles, Cali, Santander de Quilichao, Paicol.[25]
El Nevat del Ruiz, també conegut com a Taula de Herveo,[26] i en l'época precolombina com Cumanday, Tabuchía i Tama,[27] és el més septentrional dels volcans del cinturó volcànic dels Vages, ubicat en el llímit entre els departaments de Caldas i Tolima, en Colòmbia. És un estratovolcán compost per moltes capes de lava que s'alternen en cendra volcànica endurida i uns atres piroclastos. Ha estat actiu durant prop de dos millons d'anys, des del Pleistoceno primerenc o el Plioceno tardà, en tres periodos eruptivos importants. La formació del con volcànic format durant el curs del periodo eruptivo actual va començar fa 150 mil anys.
Equador
[editar | editar còdic]Terremots
[editar | editar còdic]En estos últims temps, en 1979 va haver un fort sisme en Equador.[28] El més recent és el terremot d'Equador de 2016, el qual ha tingut una magnitut de 7.8 Mw el dia 16 d'abril exactament a les 18:58, sent un dels més forts que ha sofrit esta nació afectant vàries ciutats del noroest del país i causant la mort de més de 900 persones, més de 10 000 ferits i varis desapareguts. El dia 18 de maig dos rèpliques varen colpejar al país. Una a les 2:57 de la matinada i una atra a les 11:42 del migdia.
Vulcanisme
[editar | editar còdic]AP
Esta és una llista de volcans actius i extints d'Equador. Els volcans actius d'Equador continental pertanyen a la Zona Volcànica Nort (ZVN) dels Vages la qual és part del Cinturó Volcànic dels Vages. l'Escola Politècnica Nacional, també coneguda com EPN, és una universitat pública, ubicada en Quito, Equador. L'Institut Geofísico monitorea en els països volcans en les montanyes dels Vages d'Equador i en les illes Galápagos. L'Institut Geofísico, EPN monitorea en els països Volcà activitat en les montanyes dels Vages d'Equador i en les Illes Galápagos.[29]
Volcà Tungurahua (erupció volcànica contínua)
[editar | editar còdic]Volcà Tungurahua Erupció volcànica contínua des de fa molts anys[30][31][32] L'Institut Equatorià de Geofísica va reportar un ràpit aument en activitat sísmica, un número d'explosions i un núvol de cendres que va alcançar els 2 km (1,2 milles) d'altura. Aplegant el núvol de cendra a la ciutat de Guayaquil.[33]
El 26 d'abril de 2011 va haver una atra erupció de proporcions considerables, llançant una columna de cendra que va ascendir fins als 12 km d'altura.[34][35]
Illes Galápagos, Equador
[editar | editar còdic]L'Institut Geofísico de l'Escola Politècnica Nacional (IGEPN), cases d'equips internationales Sismologia i Vulcanologia monitorea en els països volcans en les illes Galápagos.
El Volcà Cotopaxi ha experimentant una gran cantitat de nova activitat a partir de 2015 i està baix vigilància constant per part de l'Institut Geofísica de l'EPN.[36][37][38]
Illa Wolf
[editar | editar còdic]El 25 de maig de 2015, l'Illa Wolf (Galápagos) va tindre una irrupció volcànica i va ser monitoreado per Geofísica Institut Escola Politècnica Nacional.[39][40] Les primeres fotos de l'erupció volcànica en les illes Galápagos varen circular el 25 de maig de 2015, a través de les rets socials. En les gràfiques es veu lava desplaçant-se per les parets del volcà Wolf, ubicat en l'Illa Isabela.[41] Esta irrupció volcànica va ser la primera volta en 33 anys.[42] Despuix de casi 33 anys d'inactivitat, el volcà Wolf, el més alt de les illes Galápagos i la llar de l'única població de iguanas rosades en el món, va entrar en erupció la matinada del dilluns, va informar el parc nacional Galápagos. En un informe que detalla l'erupció, els investigadors de l'Institut Geofísico d'Equador EPN varen declarar que la columna de fum va alcançar una altitut d'aproximadament 15 km.
Perú
[editar | editar còdic]
Els volcans del Perú estan relacionats en la subducción de les plaques Suramericana i de Naixca. Esta és una llista no exhaustiva dels volcans extints i actius del Perú. Els volcans actius del Perú pertanyen a la Zona Volcànica Central (ZVC) dels Vages la qual és una part del cinturó volcànic dels Vages.
Ubinas és un estratovolcán situat en el districte de Ubinas, província de General Sánchez Cerro, departament de Moquegua, al sur del Perú. Culmina a 5672 m s. n. m. i cobrix una superfície de 45 km².
Activitat volcànica recent Ubinas
[editar | editar còdic]2006
[editar | editar còdic]
Des del 27 de març de 2006, la seua activitat va aumentar fortament (explosions, eyección de pedres i de cendres), en emissions de gasos tòxics que varen provocar pèrdues de caps de ganado (vacús, flames i alpacas) i necessitat medides preventives d'evacuació dels habitants de la localitat de Querapi (300 habitants).
El 10 de maig, mentres que l'activitat s'havia anat per dos semanes, es varen produir novament dos explosions. La primera va proyectar cendres fins a 1200 m d'altitut. La segona va proyectar pedres incandescents fins a un quilómetro (contra 500 metros en el moment de les explosiones precedents). Les localitats de Ubinas, Tonohaya, Sacohaya i Anascapa, a on es varen refugiar els habitants de Querapi, varen estar dos dies i una nit en pluja de cendres.
Entre el 31 de maig i 3 de juny, les noves explosions varen justificar el pas a l'alerta taronja. Fragments de lava incandescent varen ser expulsats a 200 m, el penacho va alcançar 4 km d'altura i les cendres es varen dispersar en les direccions d'est a surest i cap a les localitats del districte de Ubinas. La composició química de la font termal situada a 6 km al surest del volcà va posar en evidència una pujada de gasos magmáticos, per l'alta concentració en ions carbonatados. En estos indicadors, es va procedir a l'evacuació completa de les poblacions i del ganado del districte cap a les pampes de Candagua en el districte de Matalaque a 50 km del volcà.
El 19 de juliol es va produir una de les explosions més fortes censades des del 27 de març. El núvol de cendres va alcançar 800 m d'altitut i el vent ho va desplaçar sobre el districte de Sant Joan de Tarucani després fins a la gran ciutat d'Arequipa. Després d'esta explosió el volcà va conéixer un renadío d'activitat (successió d'explosions, sismes importants i de llarga duració, emissions més massices de gas i creiximent de l'àrea de dispersió de les cendres), per a permanéixer sense activitat fins a 2014.
2014
[editar | editar còdic]El 10 d'abril de 2014, es varen registrar sismes continus durant dos dies fins que els gasos i la columna de fum s'alçaven novament, l'activitat sísmica va continuar ininterrompudament fins al 2 de maig, quan es va registrar l'explosió més forta (inclús que la del 2006) que va tirar roques magmáticas de fins a 1.5 m de diàmetro en un radi de 2 km a la redona, s'espera que la ploma de cendra alcance els 8000 a 10 000 m d'altitut, per lo que el districte va ser posat en alerta taronja per a l'evacuació d'a lo manco 10 poblats.
Segons l'Institut Geofísico del Perú (IGP), 23 episodis de gran activitat tant fumarólica i d'emissions de cendras han segut registrats des de el XVI, per lo que és considerat el volcà més actiu del Perú.[43]
El Huaynaputina (sent wayna: ‘jove’, i putina: ‘volcà’, en quechua) és un estratovolcán de la cordillera dels Vages localisat en el departament de Moquegua, al sur del Perú. Este volcà va ser la font de la major explosió registrada en l'història d'Amèrica del Sur, la qual va ocórrer el 19 de febrer de 1600.[44] El volcà no té un perfil topogràfic prominent, pero en el seu lloc té la forma d'un gran cràter volcànic que es troba situat en un replanell en una altitut promig de 4200 m s. n. m.[45] El seu punt més elevat alcança una altitut de 4850 m s. n. m.[46]
El 'Misti és un estratovolcán al sur del Perú, ubicat prop de la ciutat d'Arequipa. Està localisat als peus del vall del Chili a 2400 m s. n. m. i s'ha convertit en un dels majors símbols d'esta ciutat. Durant l'época colonial la major part de les cases varen ser construïdes en el sellar, pedra blanca formada en lava solidificada del volcà. L'última volta que el Misti va demostrar algun tipo d'activitat rellevant, com per eixemple grans fumarolas, va anar en 1870. Durant una expedició dirigida pels arqueòlecs José Antonio Chávez i Johan Reinhard en 1998 es varen trobar prop del cim sis esquelets incaicos, que es presumix, varen ser sacrificis humans. El Misti és un volcà actiu en fumarolas visibles des de la ciutat d'Arequipa. Pese a la seua aparent inactivitat, està considerat com de gran perill pels experts.[47] En cas d'explosió la lava, gasos i cendres calentes correrien veloçment cap a la ciutat.
En el seu con casi perfecte, el Misti s'eleva a 5822 m s. n. m., entre els volcans Chachani (6075 m) i Pichu Pichu (5669 m).
Ubinas es troba en el suroest de Perú. Les ales superiors del volcà, estan compostes principalment pels fluix de lava andesíticos del Pleistoceno que tenen un inclinament de prop de 45 °. La caldera del cim té parets empinades de 150 m d'alt i un radi d'1,4 km d'ample, conté un con de cendra en uns 500 m d'ample, mentres que el fumeral de ventilació en forma d'embut es troba a 200 m de profunditat. Depòsits d'enrunes i remugades del colapse del flanc SE de Ubinas s'estenen a 10 km del volcà.
América Central
[editar | editar còdic]
l'Arc Volcànic Centroamericano és una cadena de volcans que s'estén a lo llarc de la costa del oceà Pacífic del istme centroamericano, des de Mèxic i Guatemala al nort, passant per El Salvador, Hondures, Nicaragua, fins a la regió fronteriça de Costa Rica i Panamà al sur. l'arc volcànic, que té una extensió de 1500 km,[48] es va formar com a resultat d'una zona d'subducción activa a lo llarc del llímit occidental de la placa del Carib.
L'Arc Volcànic Centroamericano forma part del Cinturó de Fòc del Pacífic i inclou centenars de formacions volcàniques, que van des d'estratovolcanes majors, a domo de lava i cons de cendra. Alguns d'estos han produït grans erupció explosives, com l'erupció VEI 6 del Santa María en 1902. Un número de volcans seguix actiu, incloent Racó de la Vella, Arenal, Turrialba, Irazú, Poás en Costa Rica; Cerro Negre, San Cristóbal, Telica, Masaya, Momotombo, Concepció en Nicaragua, San Salvador, San Miguel, Santa Ana, Izalco, en El Salvador, Santa María/Santiaguito, Pacaya, Fòc en Guatemala. Els volcans més alts d'América Central es troben en Guatemala, i inclouen el Tajumulco i Tacaná, abdós per damunt de 4000 m.
Costa Rica
[editar | editar còdic]
Els volcans de Costa Rica estan relacionats en el choc o subducción de les plaques de Cocos i Carib. Esta és una llista de volcans actius i extints en Costa Rica. En Costa Rica es presenta un gran vulcanisme per la seua ubicació en el cinturó de fòc del Pacífic, que és coneguda pel seu estat sísmic.
El volcà Arenal de Costa Rica està situat en el districte de La Fortuna, cantón de San Carlos, en la província de Alajuela. Té una altura de 1670 m s. n. m. El volcà es troba dins del parc nacional Volcà Arenal. Va iniciar el seu últim periodo d'activitat en l'any 1968, el dia 29 de juliol a les 7:30. Des d'eixa data emet en forma constant gasos i vapors d'aigua, en algunes explosions en emissió de materials piroclásticos i en ocasions fortes retumbos.
El volcà Turrialba és un con volcànic de Costa Rica ubicat en el districte de Santa Creu, en el cantón de Turrialba, província de Cartago i última erupció el 19 de setembre de 2016. Se situa en la Cordillera Volcànica Central, donant nom al parc nacional que li envol, el parc nacional Volcà Turrialba. En el seu cim situat a 3340 m d'altitut és el segon volcà més alt de Costa Rica, superat solament pel Volcà Irazú (3432 m). El seu nom és d'orige indígena i deriva del de dos pobles que existien en 1569, cridats Turrialba la gran i Turrialba la chica.
Per a aplegar al volcà Turrialba es viaja fins al poble La Pastora en el districte de Santa Creu, que està aproximadament a dos hores de Sant Josep. Des d'ahí, es desvia cap al poblat de la Central en on les condicions del camí empijoren. La caminada (durant la qual es pot apreciar a lo llunt la cordillera de Talamanca) és d'uns 7 km fins al cim. Este trayecte pot prendre unes dos hores i mija, pero depenent de la condició física de la persona, pot necessitar més o menys temps per a completar el recorregut. El recorregut en automòvil és difícil, per la mala condició del camí és recomanable utilisar vehículs de doble tracció per a pujar al cim.
Guatemala
[editar | editar còdic]
El Pacaya és un volcà actiu ubicat en el municipi de Sant Vicente Pacaya en el departament de Escuintla, el municipi de Amatitlán i el municipi de Vila Canals en el departament de Guatemala i l'última erupció va ser en 2018.
El volcà Santa María és un gran volcà actiu en la zona montanyosa de l'oest de Guatemala, prop de la ciutat de Quetzaltenango. La seua erupció en 1902 va ser una de les tres més grans erupció de el XX i la tercera erupció més gran d'eixe any, despuix del mont Pelée en Martinica i La Soufrière en Sant Vicente. Va ser també una de les cinc més grans erupció dels últims 200 anys (i provablement 300).[49] L'erupció de 1902 va disparar la major part de l'ala d'una montanya de 3772 m d'altitut. Uns 5,5 km3 de material volcànic varen ser expulsats durant l'erupció de 19 dies, i la columna de cendra va alcançar una altura de fins a 28 km. L'erupció va devastar les zones circumdants i en 1922, un nou respirader volcànic es va formar en l'enorme cràter, i va formar un nou volcà, cridat Santiaguito. Santiaguito ha estat en erupció sempre des de llavors i ara forma un con d'uns pocs centenars de metros d'alt, alcançant una elevació d'uns 2500 m. Hui en dia, és possible ascendir fins al cim del Santa María i mirar cap a avall les erupció actives en el Santiaguito, 1200 m davall, una situació que pot ser única en el món. El volcà de Santa María es troba propenc a la Ciutat de Quetzaltenango i és el quarto més alt de Guatemala. A voltes, en l'época freda (hivern (octubre-febrer)), es cobrix de gebre o neu i pot vore's des de la Ciutat de Quetzaltenango el seu con blanc, encara que no és molt comú, pero si ocasionalment cauen nevadas. L'última nevada va ocórrer el 25 de giner de 2013, podent-se apreciar des de la Costa Sur del país i el centre de la ciutat.
Volcà Santiaguito es troba en el departament de Quetzaltenango, en el altiplano occidental de Guatemala a 2550 m s. n. m. Localisat a 11 km de la ciutat de Quetzaltenango, és visitat per molts turistes i montañistas locals que es veuen atrets per l'aventura que representa observar les seues explosions i admirar un paisage hostil, en comparació al restant de volcans de Guatemala. Entre les peculiaritats de l'este volcà figura la seua ubicació, adherit a les faldes del volcà Santa María. També es distinguix pel seu naiximent a principis de el XX, provocat per una erupció en el ya mencionat volcà Santa María.
Panamà
[editar | editar còdic]El volcà Barú és l'elevació més alta de Panamà i és el volcà més alt del sur d'América Central, en una altura de 3475 m s. n. m. Ho compartixen quatre districtes: Boqueró, Boquete, Bugaba i Terres Altes.
La Vall d'Antón és una població situada a 600 m sobre el nivell de la mar, en la província de Coclé. Esta població es troba en un volcà extint. El complex del domo de lava comprén els picos de Cerro Pajita, Cerro Gaital i Cerro Caracoral.
El volcà La Yeguada (també conegut com Chitra-Calobre) és un complex volcànic massiu localisat en la província de Veraguas, en Panamà, just al nort de la península de Azuero.
Mèxic
[editar | editar còdic]
El Popocatépetl Plantilla:Eti és un volcà actiu localisat en el centre de Mèxic, en els llímits territorials dels estats de Morelos, Pobla i l'estat de Mèxic. Es localisa uns 72 km al surest de la Ciutat de Mèxic, a 43 km de Pobla, a 63 km de Cuernavaca i a 53 km de Tlaxcala.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Té una forma cònica simètrica, està unit per la partix nort en l'Iztaccíhuatl per mig d'un pas montanyós conegut com Pas de Cortés. El volcà té glaciarés perennes prop de la boca del con, en la punta de la montanya. És el segon volcà més alt de Mèxic, en una altitut màxima de 5400 m sobre el nivell de la mar, solament despuix del Citlaltépetl, de 5636 m s. n. m.[50][51]
El Popocatépetl és un estratovolcán, i els estudis paleomagnéticos que s'han fet d'ell indiquen que té una edat aproximada de 730 000 anys. La seua altura és de 5500 m s. n. m., és de forma cònica, té un diàmetro de 25 km en la seua base, el cim és el tall elíptic d'un con i té una orientació noreste-suroest. La distància entre les parets de la seua cràter varia entre els 660 i els 840 m.
El Popocatépetl ha estat des de sempre en activitat, a pesar d'haver estat en repòs durant bona part de la segona mitat de el XX. En 1991 es va iniciar un increment en la seua activitat i a partir de 1993 les fumarolas eren ya clarament visibles des de distàncies d'al voltant de 50 km.
Ademés, existix una gran cantitat de registres des de l'Antiguetat sobre els periodos d'activitat del volcà, i inclús està registrada una erupció en 1927, que va anar artificialment provocada per la dinamitación del cràter per a extraure sofre del mateix. L'última erupció violenta del volcà es va registrar del 18 al 19 de decembre de 2000. El 25 de decembre de 2005 es va produir en el cràter del volcà una nova explosió, que va provocar una columna de fum i cendres de tres quilómetros d'altura i l'expulsió de lava.
En vista de que la lava pot eixir per qualsevol fissura que es produïxca en les seues ales i no solament pel seu cràter, és difícil conéixer per avant quins serien les zones afectades en cas d'erupció. Lo més que es pot dir és que, si la lava ixquera del costat nort o noreste, o est i surest, l'estat de Pobla es voria afectat.cita requerida Si ixquera del costat sur es voria afectat l'estat de Mèxic i possiblement l'estat de Morelos, i si ixquera del costat oest i suroest es voria afectada la regió en a on es troba la població d'Amecameca. L'àrea de la superfície afectada dependrà de la viscosidad de la lava. Com a última possibilitat teòrica, si s'omplira el cràter en lava (fet poc provable), esta es desparramaría pel costat noreste, direcció en que es troba la vora més baixa del mateix.cita requerida
Estats Units
[editar | editar còdic]El monte Santa Helena és un estratovolcán actiu ubicat en el comtat de Skamania, en l'estat de Washington, en la regió del Pacífic Nort-occidental.
És famós per l'erupció de 1980, la qual va produir un gran fongo, i el seu derroque de la seua estructura lateral, la qual va produir moltes morts, ferits i perdudes millonàries.
El Mont Shasta (en anglés: Mount Shasta), és un volcà actiu d'Estats Units situat en el llímit meridional de les montanyes Cascade, en el comtat de Siskiyou, pertanyent a l'estat de Califòrnia
El mont Rainier (en anglés: Mount Rainier) és un estratovolcán localisat en el comtat de Pierce, 87 km al surest de la ciutat de Seattle, Washington, és el volcà més alt del país i per la seua activitat, un dels més perillosos del país.
El Mont McLoughlin és un empinat estratovolcán ubicat en la Cordillera de les Cascades, al sur d'Oregó, Estats Units. És una dels cims volcànics dins de l'arc volcànic de les Cascades a l'oest de Norteamérica.
La caldera de Yellowstone, també coneguda com supervolcán de Yellowstone, és una caldera volcànica ubicada en el parc nacional de Yellowstone.
Medix 55 per 75 km i se li considera actiu, per lo que una erupció d'este volcà tindria conseqüèncias al país i al món per lo que se li considera un volcà perillós a nivell mundial.
Alaska
[editar | editar còdic]
Novarupta és un nou volcà que es va formar en 1912, i que està situat en la península d'Alaska en el parc nacional i Reserva Katmai, aproximadament a 470 km al suroest d'Anchorage. L'erupció del Novarupta de 1912 va ser l'erupció volcànica més gran de el XX, solament igualada per l'erupció del Pinatubo en 1991.
El mont Shishaldin és un estratovolcán actiu en un àrea remota d'illa Unimak, en Alaska, i que en 2857 m d'altitut, és el punt més alt de les illes Aleutianas, pero no en la cordillera Aleutiana (que és el mont Redoubt).
El mont Redoubt o volcà Redoubt (en: Mount Redoubt) és un estratovolcán actiu i el cim més alt de la cordillera Aleutiana, localisat en la península d'Alaska.
Rússia
[editar | editar còdic]
El Aváchinski, també cridat Avacha, Aváchinskaia sopka, Awatscha, Awatschinskij, Gorélaia sopka, Monastyr, Saria o també Suachu,[52] en rus Авáчинская сoпка, és un volcà de Rússia situat en el sur de la península de Kamchatka, en el krai homònim.[53]
El Koriakski, també cridat Koriaka, Koriaksky, Koriátzkaia, Korjaka, Korjazkij, Koryaka, Koryákskaya sopka, Stréloshnaia sopka o també Stréloschnaja.[52]
El Koriakski es troba en Rússia, en el sur del krai i de la península de Kamchatka, rodejat pel volcà Aváchinski al surest i per la ciutat de Petropávlovsk-Kamchatski al sur. El Koriakski té 3456 metros d'altitut lo que fa d'ell el cim més elevat del grup volcànic de Aváchinskaya. Té la forma d'un con de pendents regulars pero tallades per l'erosió, formant alguns menuts valls abruptes, sobretot en la part meridional. La montanya és un estratovolcán que forma part del cinturó de fòc del Pacífic i per les seues erupció explosives li l'inclou en la categoria dels volcans grisos.[54] Les seues erupció produïxen cúpules de lava, penachos volcànics, núvols ardents, chicotetes corrents de lava i lahars.[53][54]
Història
[editar | editar còdic]Solament s'han produït tres erupció en el Koriakski des de 1890. L'última, la més potent de les tres, en un índex de explosividad volcànica de 3, es va produir des de decembre de 1956 a juny de 1957, en el cim i en l'ala este superior. Les explosions varen generar núvols ardents i lahars que no varen produir danys, ni víctimes. Llevat estes tres erupció recents, també es varen produir unes atres en 1550 a. C., 1950 a. C. i 5050 a. C.,[54] pero cap va tindre caràcter de cataclisme, fins al punt de modificar profundament la topografia del volcà, per eixemple. Cap erupció va implicar grans danys materials o víctimes humanes pero la proximitat dels volcans Aváchinski i Koriakski en la ciutat de Petropávlovsk-Kamchatski, la major ciutat i capital del Krai de Kamchatka, i la naturalea de les seues erupció explosives va decidir als vulcanólogos a incloure'ls abdós en la llista dels volcans de la Década.
Geografia
[editar | editar còdic]El Aváchinski es troba en Rússia, en el sur del krai i península de Kamchatka, rodejat pel oceà Pacífic al surest, pel volcà Koriakski al noroest i per la ciutat de Petropávlovsk-Kamchatski al suroest.
Japó
[editar | editar còdic]El Mont Fuji és un atractiu con volcànic i és un tema recurrent en l'art japonés. El treball en major renom és l'obra mestra 36 vistes del mont Fuji del pintor ukiyo-i Katsushika Hokusai. També apareix en la lliteratura japonesa i és el tema de molts poemes.
Es classifica al mont Fuji com un volcà actiu, pero en poc risc d'erupció. L'última erupció registrada data de 1707 durant el periodo Edo. Llavors, es va formar un nou cràter, aixina com un segon pico (cridat Hoeizan pel nom de l'era).
Despuix del sorgiment dels samuráis en el Japó feudal (sigles XII a XVI), es varen escomençar a amprar els caràcters kanji actuals per a "Fuji". Fu (富) significa riquea, mentres que ji (士) és "samurái". Finalment, sant (山) significa montanya, per lo que el nom complet és Fujisan. Encara que popularment en països de parla castellana se li coneix com "Fujiyama", este nom és incorrecte, degut a que la llectura del kanji 山 com "yama" (i no com "sant") és incorrecta quan este forma una atra paraula junt a un atre kanji (pronunciació onyomi).[55]
Els japonesos solen recordar l'altura d'esta montanya (3776 m) com "MINANARO": "MI" per "3" (三), "NANA" per "7" (七), "RO" per "6" (六) (vejau: numeració japonesa), i s'ensenya a entendre com prendre com a eixemple al mont Fuji, i ser tan alt com Ell (en lo espiritual).
Filipines
[editar | editar còdic]
En este volcà en l'es han produït més de trenta erupció majors que varen causar pèrdues humanes i econòmiques. La més destructiva va ocórrer l'1 de febrer de 1814, quan la lava va enterrar la ciutat de Cagsawa. Varen morir unes 1200 persones, i solament va permanéixer en peu el campanar de l'iglésia del poble. Una atra erupció digna de menció és l'ocorreguda en febrer de 1993, en la que varen morir 77 persones i destaca per l'enorme núvol de cendres que va originar.[56]
Indonèsia
[editar | editar còdic]
El Tambora (o Tamboro) és un estratovolcán actiu en una altitut de 2850 m s. n. m. ubicat en l'illa de Sumbawa, Indonèsia. Sumbawa està flanquejada al nort i al sur per la corfa oceànica, i el Tambora es va formar per una zona d'subducción activa baix de l'illa. Este procés va elevar el Tambora fins a 4300 m s. n. m., convertint-ho en un dels picos més alts de l'archipèlec indonesi de el XVIII. Quan una gran cambra magmática dins de la montanya es va omplir a lo llarc de vàries décades, l'activitat volcànica va alcançar un clímax històric en l'erupció del 10 d'abril de 1815. Esta erupció va tindre un índex de explosividad volcànica IEV–7, i és l'única erupció d'eixe tamany que va anar inequívocament confirmada des de l'erupció del Taupo d'al voltant de 180 d. C.
En un volum de eyección estimat en 160 km³, l'erupció del Tambora de 1815 va ser la major erupció volcànica de l'història registrada. L'explosió es va escoltar fins a en l'illa de Sumatra, a una distància de més de 2000 km. Pesades caigudes de cendra volcànica es varen observar tan llunt com Borneo, Célebes, Java i les illes Molucas. L'erupció va causar la mort de per lo manco 71 000 persones, dels quals 11 000-12 000 varen fallir pels efectes directes de l'erupció; la majoria de les morts varen ser causades per malalties i fam, ya que com a conseqüència de l'erupció es va arruïnar la producció agrícola en la regió. Es creu que la sifra freqüentment citada de 92 000 fallits és provablement sobrestimada.
L'erupció va provocar anomalies climàtiques globals, inclús un fenomen conegut com «hivern volcànic»: 1816 es va conéixer com el «any sense estiu» pels efectes de l'erupció sobre el clima d'Europa i Amèrica del Nort. Es varen perdre collites i el ganado va morir en gran part del hemisferi nort, lo que va conduir a la pijor hambruna de el XIX.
Durant excavacions en 2004, un equip d'arqueòlecs va descobrir els restants dels antics assentaments de Tambora, sepultats per l'erupció de 1815. Es varen mantindre intactes baix dels depòsits piroclásticos en una profunditat de tres metros. En el lloc, conegut com «Pompeya de l'Est», els artefactes es varen conservar en les posicions que havien ocupat en 1815.
Nova Zelanda
[editar | editar còdic]
l'Illa Whakaari/White o l'illa White (en anglés, White Island) és un estratovolcán actiu d'andesita, situat a 48 km (30 milles) de la costa este de l'illa Nort de Nova Zelanda,[57][58] específicament en la baïa de Plenty. Les ciutats més propenques a la part continental són Whakatane i Tauranga.
L'illa és casi circular, d'uns 2 km (1,2 milles) de diàmetro, i s'eleva a una altitut de 321 m (1053 peus) sobre el nivell de l'mar. No obstant, açò és solament el pico d'una montanya submarina molt més gran, que s'eleva a 1600 m (5249 peus) sobre el fondo marí propenc.
La zona volcànica de Taupo és un àrea en gran activitat volcàica en l'illa Nort de Nova Zelanda. L'àrea té la forma d'un V i es propaga d'est a oest en una velocitat d'aproximadament 8 mm per any. Du el nom del llac Taupo, la caldera inundada del major volcà de la zona. El mont Ngauruhoe és un estratovolcán actiu en l'illa Nort de Nova Zelanda, format per capes de lava i piroclasto. És el de més recent creació en el complex volcànic Tongariro, en el replanell central de l'illa nort, va fer la primera erupció fa al voltant de 2500 anys. Encara que vist per la majoria com un volcà en sí mateixa, és tècnicament un con secundari del mont Tongariro.
l'illa de Puketutu (en anglés: Puketutu Island) és una illa volcànica en el port de Manukau (Nova Zelanda),[59] que és part del camp volcànic d'Auckland. Els colon europeus varen cridar a l'illa Weekes, pero finalment es va canviar de nou a favor del nom històric en la llengua maorí.
Ruapehu és un dels volcans més actius de Nova Zelanda (i el major en actiu), en la zona volcànica de Taupo de l'illa Nort. És, ademés, la montanya més elevada de dita illa, alcançant el seu pico principal (cridat Tahurangi) una altitut de 2797 m, en els dos picos secundaris de et Heuheu (2755 m) i Paretetaitonga (2751 m). Està a 23 km al noreste d'Ohakune i 40 al suroest de la costa sur del Taupo, dins del parc nacional de Tongariro.
Tarawera és un volcà actiu al surest de Rotorua en illa Nort (Et-Ika-a-Maui en idioma maorí) en Nova Zelanda. Consistix en una série de domo de lava riolítica que es varen formar a partir d'una erupció explosiva basáltica en 1886.
Tongariro és un volcà actiu en Nova Zelanda. Està situat en la zona volcànica de Taupo de l'illa Nort, 20 km al suroest del llac Taupo i dins del parc nacional de Tongariro, sent el més norteny dels tres volcans que dominen el centre del parc (els atres dos són els monts Ruapehu i Ngauruhoe).
El volcà Taupo és un gran volcà riolítico en el centre de l'illa Nort de Nova Zelanda. Forma part de la Zona volcànica de Taupo, una regió en alta activitat volcànica que s'estén des de Ruapehu en el sur, a través dels districtes de Taupo i Rotorua, fins a l'illa Whakaari, en el Bay of Plenty. El llac Taupo forma la caldera d'este enorme volcà. El Taupo va produir dos de les erupció més violentes del món en temps geològics recents.
Antàrtida
[editar | editar còdic]
El mont Sidley és el volcà més alt de l'Antàrtida, és membre de les sèt cims volcànics, el seu cim es troba a una elevació de 4181-4285 m.[60][61] És un volcà en escut massiç, casi tot cobert de neu, és la montanya més alta i més impressionant dels cinc volcans que formen la cordillera Comité Eixecutiu en la terra de Marie Byrd. La montanya es destaca pel seu espectacular caldera de 5 km d'ample[62] sobre el flanc sur i es troba al noreste del Mont Waesche en el sector sur de la cordillera. El primer ascens del que existixquen registres al mont Sidley ho va realisar Bill Atkinson de Nova Zelandia l'11 de giner de 1990, mentres treballava com a respal a un grup científic de camp de el USAP.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «seu%20perillositat. Cinturó de fòc del Pacífic i la seua perillositat».
- ↑ «National Geographic: El palpitante Cinturon de Fòc».
- ↑ «CNN: ¿Qué és el Cinturó de Fòc del Pacífic i cóm funciona?».
- ↑ «18 de maig 1980: Erupcion del mont Santa Elena».
- ↑ Rosenberg, Matt. Pacific Ring of Fire [1] archivat en Wayback Machine.. about.com
- ↑ U.S. Geological Survey Earthquakes FAQ.
- ↑ U.S. Geological Survey Earthquakes Visual Glossary.
- ↑ «[2]». Consultat el 2023-08-10 (en és-PE).
- ↑ [3][4] archivat en Wayback Machine. Moving slabs [This Dynamic Earth, USGS].
- ↑ (2015) «The History of Volcanology», Encyclopedia of Volcanoes, 2nd edició, Amsterdam: Elsevier, pp. 17–18. ISBN 978-0-12-385938-9.
- ↑ Considerations on Volcanos, the Provable Causes of Their Phenomena, the Laws which Determine Their March, Leading to the Establishment of a New Theory of the Earth, Phillips, pp. 188–189. OCLC 609531382.
- ↑ "They [the Japanese Islands] llaure in the line of that immense circle of volcanic development which surrounds the shores of the Pacific from Terra del Fòc around to the Moluccas." (Narrative of the Expedition of an American Squadron to the China Sigues and Japan, 1852–54.Hawkes, F. L. (1856). Narrative of the Expedition of an American Squadron to the China Sigues and Japan, performed in the years 1852, 1853, and 1854, under the command of Commodore M. C. Perry, United States Navy, New York: D. Appleton and Company, p. 7.
- ↑ «The Ring of Fire, and the Volcanic Peaks of the West Coast of the United States».Munn & Company.39(2)
- ↑ "... the great ring of fire which circles round the whole surface of the Pacific Ocean." Livingstone, Alexander P. (1906). Complete Story of Sant Francisco's Terrible Calamity of Earthquake and Fire, the Most Appalling Disaster of Modern Claves, p. 324.
- ↑ Watters, W.A. (1996). «Marshall, Patrick». Dictionary of New Zealand Biography. TeAra – The Encyclopedia of New Zealand.
- ↑ (1989) «Circum-pacific plutonic and volcanic activity», Petrology, pp. 98–103. doi:10.1007/0-387-30845-8_39. ISBN 0-442-20623-2.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLopes2005Chap2 - ↑ Volcanism, Berlin: Springer-Verlag, pp. 13, 17–20. doi:10.1007/978-3-642-18952-4. ISBN 978-3-540-43650-8.
- ↑ (1896) Glossari de la llengua atacameña, Imprenta Cervantes, p. 25.
- ↑ Official Web Site of the (National Geology and China Mining Service), abbreviated as SERNAGEOMIN [5] archivat en Wayback Machine.
- ↑ [6]United States Geological Survey web site, The volcanos in Chile llaure monitored by SERNAGEOMIN. [7] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Andean Geology». www.andeangeology.cl. Consultat el 20 de giner de 2011.
- ↑ «Trobades UCN va analisar Chile com un país de terremots i volcans « Notícies UCN al dia – Universitat Catòlica del Nort» (en és). Notícies UCN al dia – Universitat Catòlica del Nort. Consultat el 2023-08-10.
- ↑ «Remugades despuix de l'erupció de volcà en Colòmbia». Diari L'Univers. Consultat el 24 de novembre de 2008.
- ↑ https://web.archive.org/web/20120306173821/http://www.ingeominas.gov.co/popayan/volcanes/nevado-del-huila/Galeria-de-fotos/Generals.aspx
- ↑ «Parc Nacional Natural Els Nevats». Parcs nacionals naturals de Colòmbia. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 2 de juliol de 2010.
- ↑ «Generalitats del Nevat del Ruiz». Ingeominas. Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2008. Consultat el 2 de juliol de 2010.
- ↑ [8]
- ↑ http://www.igepn.edu.ec/ L'Institut Geofísico, EPN monitorea en els països Volcà activitat en les montanyes dels Vages d'Equador i en les illes Galápagos.
- ↑ http://www.bbc.com/news/world-latin-america-11920406 Volcà Tungurahua, Continiuos irrupció volcànica des de fa molts anys BBC
- ↑ Equador declara alerta màxima per volcà Tungurahua, L'Universal, 6 de febrer de 2008
- ↑ CNN Wire Staff. «Volcano known as the 'Throat of Fire' erupts in Equador». CNN Wire. Consultat el 5 de decembre de 2010.
- ↑ «Volcà Tungurahua». www.elcomercio.com. Consultat el 29 de giner de 2017.
- ↑ VOLCÁN TUNGURAHUA MANTIENE UNA CONSTANTE EMISIÓN DE CENIZA QUE AFECTA ZONAS CERCANAS
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2015. Consultat el 29 de juny de 2015. Erupció del volcà Tungurahua afecta a 25.000 equatorians
- ↑ A RESTLESS VOLCANO PUTS ECUADOR ON EDGE ONCE MORE
- ↑ «Cotopaxi, entre la bellea i el risc.»
- ↑ a-1-kilometro-altura «Volcà Cotopaxi emet columna de gasos de fins a un quilómetro d'altura.»
- ↑ http://www.bbc.com/news/world-latin-america-32882500 25 de maig 2015, volcano erupted on Galapagos island and is being monitored by the Geofísica Institut Escola Politècnica Nacional
- ↑ http://www.elcomercio.com/actualidad/erupcion-volcanica-galapagos-illa-equador.html
- ↑ http://www.theguardian.com/world/video/2015/jun/04/wolf-volcano-erupts-galapagos-island-equador-video
- ↑ http://www.wsj.com/articles/wolf-volcano-erupts-on-galapagos-islands-1432581169
- ↑ Institut Geofísico del Perú. «Volcà Ubinas». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2009. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ Universitat Nacional Sant Agustín de Arequipa, Institut Nacional de Defensa Civil.
- 49-51.
- ↑ Third ISAG.(17)
- 609.
- ↑ Global Volcanism program. «Huaynaputina» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 de març de 2007. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ NASA [9] archivat en Wayback Machine.: Descripció de El Misti, a on li'l considera com a perillós per a la ciutat d'Arequipa.
- ↑ García, 2007: 13.
- ↑ «Smithsonian Institution Global Volcanism Program: Large Holocene Eruptions» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2012. Consultat el 28 de juny de 2015.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Geografia (ed.): «Elevació principals - Pobla». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2012. Consultat el 17 de març de 2009.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Geografia (ed.): «Relleu - Pobla». Consultat el 11 de març de 2013.
- ↑ 52,0 52,1 (en anglés) Global Volcanism Program - Synonymes [10] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 53,0 53,1 (en anglés) Global Volcanism Program - Avachinsky
- ↑ 54,0 54,1 54,2 (en anglés) Global Volcanism Program - Histoire éruptive [11] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Although the word 士 ca pixen a soldier (兵士 heishi, heiji?), or a samurai (武士 bushi?), its original meaning is a man with a certain status.
- ↑ «L'erupció del volcà Mayón obliga a evacuar a 20.000 persones en Filipines» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2023-08-10.
- ↑ «[12]». Consultat el 29 de giner de 2017 (en En).
- ↑ «[13]». Consultat el 29 de giner de 2017 (en en).
- ↑ City of Volcanoes: A geology of Auckland - Searle, Ernest J.; revised by Mayhill, R.D.; Longman Paul, 1981. First published 1964. ISBN 0-582-71784-1.
- ↑ «Antarctica Ultra-Prominent Summits». peaklist.org. Consultat el 24 de decembre de 2013.
- ↑ El mapa de el USGS indica que l'elevació és de 4181 m.
- ↑ Journal of Petrology.38(9)
- 1225-1253.Consultat el 24 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinturón de fuego del Pacífico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.