Colada de lava
.jpg){kind=link}
En vulcanologia, una colada de lava és un mant de lava decorreguda, emés per un volcà durant els seus erupció.
Una colada llineal descendix a lo llarc de la pendent de l'ala que partix del con del volcà. En aquells les erupció dels quals s'efectuen per fissures, el derrame de magma[1] pot formar extensos camps o mants de lava. Les lava molt riques en escorias adquirixen, al solidificarse, un aspecte rugoso. Quan l'erosió rebaixa profundament el terreny circumdant, una colada de lava forma una taula.
Tipos de colades
[editar | editar còdic]Les quatre formes principals que prenen els fluix de lava són: aa o escoriácea, pahoehoe o cordada, colades en bloc i lava almohadillada.
Colades en blocs
[editar | editar còdic]Es produïxen en magma més àcits[2] que fluïxen per la superfície, lo que li conferix la seua textura en blocs. Són llargues i estan compostes per blocs irregulars sense apariència escoriforme. Són típiques de les lava silíceas.
AA
[editar | editar còdic](Del hawaiano 'A'ā, que significa «pedregosa en lava asprosa», pero també «cremar» o «fòc») és un dels tres tipos bàsics de lava decorreguda. Les lava aa estan caracterisades per la seua superfície plana, irregular, resultant de la pèrdua ràpida de gasos. Està composta per blocs de lava fragmentats designats clínker. És un tipo de lava basáltica que té una superfície de blocs asprosos i desiguals, i rugosidades. Les colades de lava aa alvancen llentament a una velocitat de 5 a 50 metros per hora, valor escàs que contribuïx al seu aspecte caòtic: a tan escassa velocitat, la superfície es gela parcialment i, en ser espentada per la lava encara candente que té davall, es bada i deforma. La seua superfície freda i fragmentada es deu a l'eixida de gasos, que produïxen numerosos poros i vesícules.
La superfície d'una colada de lava aa és solta, fragmentada i rugosa, en forma de serra, lo que fa difícil caminar sobre ella quan està solidificada. La superfície de clínker cobrix un núcleu massiç de la colada que va ser la zona més activa durant el moviment de la colada. En el front de les colades de tipo aa els fragments es gelen, s'afonen en direcció a la base i són coberts per la colada que alvança. Açò du a la formació de dos capes de fragments solidificados: una de base i una atra en la ruta de la colada. En les colades aa és comuna que hi haja boles de lava acumulada de fins a 3 m. Les lava de tipo aa són generalment més viscoses que les de tipo pāhoehoe, les quals es poden convertir en aa si el fluix de lava es torna turbulento per la presència d'obstàculs en el terreny.
Pahoehoe
[editar | editar còdic]
Les pahoehoe (del hawaiano pāhoehoe, que significa «suau») o encordada són generalment colades de lava basálticas. Presenta rugosidades que s'assemblen a cordes, lo que li dona el nom de lava cordada; també li les crida lava en budell, encara que possiblement siga el terme hawaiano pāhoehoe el que més s'usa en la seua nomenclatura internacionalment. La seua superfície una volta solidificada és ondulada, encordonada i inclús plana. Estes superfícies es deuen al moviment molt decorregut de la lava baixe una corfa que es va coagulando. Les colades d'este tipo alvancen com una série de menuts lòbuls i dits que trenquen contínuament la superfície gelada. També forma tubos de lava, a on la menuda pèrdua de calor manté la seua viscosidad baixa. La textura de la superfície de les colades de tipo pahoehoe és molt variable, presentant vàries formes a sovint descrites com a escultures de lava. Segons s'allunten de l'orige, les colades pāhoehoe poden passar a ser 'a'ā per una pèrdua de calor i el seu conseqüent aument de viscosidad. La textura redonejada fa a la pāhoehoe un mal reflector del radar i és difícil de vore des d'un satèlit orbital.
Lava almohadillada
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lava acojinada.
Són lava basálticas solidificadas en un ambient subaquàtic. Tenen una apariència que s'assembla a coixins apilats. Esta denominació es deu a la seua secció aproximadament esfèrica, semblant a coixís. Les lava en almohadilla es formen en les profunditats marines, pero també quan les lava subaéreas que s'esgolen pels alvertents entren en contacte en la mar, rius o llac. La lava viscosa obté una corfa sòlida de forma immediata en entrar en contacte en l'aigua; la corfa es trenca i rezuma més coixins segons aplega més lava de la colada. Les superfícies vítreas d'estes lava no són planes; presenten clavills, arrugamientos i estrías lineares, moltes de les quals es tallen en àngul recte. Les lava en coixí poden trobar-se en una enorme varietat de formes, incloent bulbosas, esfèriques, achatadas, allargades i tubulars, variant el seu diàmetro de vàries decenes de centímetros a vàries decenes de metros. No obstant, el seu tamany típic va de 0,5 a 1 metro. L'interior de les lava en coixí es gela més llentament que la cobertura exterior vítrea i per això és més cristalí. La cristalisació de taxes de creiximent progressivament més llentes en direcció a l'interior produïx una considerable varietat de textures en les rocas.
La major part de l'emissió de lava en el planeta Terra es produïx per vulcanisme fisural en les dorsals mediooceánicas, el qual produïx precisament lava almohadilladas, que formen aixina la capa més superficial, basáltica, de la corfa oceànica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El magma és una mescla de roques foses, gasos i minerals sòlits que es troba en l'interior de la Terra.
- ↑ Els magma àcits es caracterisen pel seu alt contingut de sílice, baixa fluïdea i temperatures relativament baixes, lo que els diferència d'atres tipos de magma com els bàsics i els intermijos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colada de lava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.