Tubo de lava

Tubo de lava

Tubo de lava acondicionat per al turisme en Hawái.

Els tubos de lava, o tubos volcànics, són coves volcàniques, usualment en forma de túnels, formats en l'interior de colades lávicas més o menys fluïdes mentres dura l'activitat reogenética. Pel seu génesis, són cavitats primàries, i es classifiquen com singenéticas, reogenéticas i subterrànees. Poden adquirir una estructura simple de tubo llineal, o aplegar a formar complexes rets de ramals interconectados, també a distints nivells i en dimensions que comprenen des d'uns pocs centímetros fins a vàries decenes de metros.

Es tracta d'un tipo de cova molt comuna, puix el mecanisme de la seua formació és freqüent en la majoria de colades de lava. De fet, és molt provable que en atres planetes i cossos celests en activitat volcànica existixquen tubos volcànics en característiques similars als que es coneixen en La Terra; fins ara s'ha documentat l'existència de tubos volcànics en La Lluna, Mart. i Venus.

Formació i característiques

Colada ya solidificada en l'exterior, en un tubo volcànic en formació en el seu interior.

Tubo volcànic en espeleotemas primaris.

Si una erupció volcànica emet una colada de lava lo suficientment decorreguda que recorre un terreny de pendent moderada, durant un cert periodo, la superfície de dita colada, en entrar en contacte en l'aire (que està molt més fret) es solidifica creant un excelent aïllant tèrmic per a que el fluix de lava líquida puga mantindre la seua temperatura en el subsol. Açò és un mecanisme molt corrent en la majoria de colades basàlticas, i permet a la lava alcançar distàncies elevades, aplegant inclús a desaguar en la mar havent fluït únicament per l'interior del tubo.

La costra de lava solidificada en contacte en l'aire exterior es convertirà en el sostre del tubo volcànic, l'espai aéreu del qual s'anirà creant conforme disminuïxca el volum del fluix lávico. Poc a poc, l'aporte de lava descendix i s'escomença a formar la cavitat entre el sostre sòlit i el riu incandescent. Depenent del temps que estiga actiu el tubo, est adquirirà majors dimensions internes i complexitat morfològica, podent formar una sola galeria o verdaders llaberints de rets interconectadas, en dimensions des d'uns pocs centímetros fins a decenes de metros d'altura.

Per la seua formació, este tipo de cova volcànica es pot classificar, segons Montoriol-Pous, com a cavitat singenética (es forma al mateix temps que la roca encajante), reogenética (es forma per desplaçaments de lava líquida o incandescent entre masses de lava ya consolidada) i subterrànea (es desenrolla baix terra). En certa freqüència, els tubos volcànics no formen un sostre, o este no s'estabilisa i es desploma en la cessació de l'activitat reogenética. En este cas, s'obté un "tubo volcànic sense sostre" que es denomina canal lávico, i que es classifica com a cavitat singenética, reogenética, subaérea.

En les parets i sostre de les cavitats resultants, es formen espeleotemas primaris producte del goteig, acreció, arrastre i/o refusión de la lava residual, al final de l'activitat reogenética. Entre estos espeleotemas, són comuns les estalactites de lava i de refusión en el sostre; formes parietals com els rebancs, terrats i estrías d'alvanç; llengües de lava i castells o estalagmites de refusión, en el sol.

Alguns tubos volcànics

Artícul principal → .

Entrada de tubo de lava en l'illa de Santa Creu, Galápagos.

Erro al crear miniatura:

Tubo de lava de 1250 metros en l'illa de Santa Creu, Galápagos.

Sent, com es va dir, un mecanisme corrent, és comú trobar-los en moltes regions d'orige volcànic, com Hawái (EE. UU.), Jeju (Corea del Sur), Kènia o Canàries (Espanya), a on es localisen alguns dels majors tubos volcànics coneguts fins ara:

• Kazumura - Olaa Cave System, en uns 65 km de desenroll i 1100 m de desnivell; es localisa en la falda este del volcà Kilauea en Hawái i durant els anys 1990s es va convertir en el major tubo volcànic del món despuix de comprovar la conexió de varis tubos més menuts, ya que seguix ostentant. Es tracta ademés de la cavitat del planeta que recorre una distància major, puix el seu desenroll és pràcticament rectilíneo (les majors rets càrstiques no alcancen tanta distància entre els seus extrems com Kazumura-Olaa).
• El Sistema Vent - Sobrat en més de 18 km de desenroll cartografiat i uns 480 m de desnivell, és el major tubo volcànic de l'Unió Europea i durant un temps va ser considerat el major del món. Està constituït per l'unió de dos coves propenques, conegudes tradicionalment pero la conexió de les quals no va ser verificada -pels espeleòlecs de el G.E.T. Benisahare- fins a 1988: la C. del Vent (que deu el seu nom a les corrents d'aire que es donen en algunes de les seues galeries) i la del Sobrat. Es localisa en la falda nort del volcà Teide, en l'illa de Tenerife, Canàries, i és un sistema complex, en zones de intrincados llaberints, a banda dels principals ramals llineals de varis quilómetros de llongitut. En alguns llocs este entramat aplega a superpondre's fins a en tres nivells diferents.
• Manjang Gul (es traduïx aproximadament com La cova de 10.000 peus de llongitut). És un tubo volcànic declarat Patrimoni de la Humanitat, en conjunt en l'illa en que es troba (Jeju, Corea del Sur). Alcança els 8928 m de desenroll i atesora espeleotemas poc freqüents, com una columna primària de 7 m d'altura. En el seu moment va ser considerada la major cavitat volcànica del món.