Estafilito

Archiu:Close-up of a skylight on coastal plain, with lava stalactites forming on the roof of the tube.jpg

Tubo volcànic en formació, a on s'observen estalactites de lava encara incandescents.

En espeleología volcànica, particularment en les illes Canàries, es denomina estafilito, o estalactita de lava al espeleotema primari format per la lava residual d'una cavitat volcànica (generalment un tubo volcànic) al gotear del sostre en estat plàstic durant la cessació de l'activitat reogenética que dona orige a la cavitat. La lava que gotea pot provindre de la fusió de la volta o de salpicaduras del fluix lávico que forma la cova.

Són formacions primàries, ya que es generen mentres la lava està activa en el tubo.

En realitat el terme «estafilito» ha segut utilisat incorrectament casi des de la seua creació per part de Telesforo Bravo en 1954. Etimológicament, la paraula estafilito significa «arracada de pedra» i es referix a les estalagmitas de refusión formades pel goteig de les estalactites de lava. No obstant, casi tots els espeleòlecs denominen «estafilitos» a les estalactites de lava, que són molt més abundants que les estalagmites.

Morfologia dels estafilitos

Estafilito és en realitat un terme genèric que engloba varis tipos diferents d'estalactites que es troben en els tubos de lava, que diferixen en la seua morfologia.

L'apariència i tamany d'estos espeleotemas primaris varia molt depenent de les condicions durant la seua formació (viscosidad de la lava, refusiones, refluixos, reacciones hidrogen-oxigen...), pero generalment es poden distinguir una série de formes comunes a la majoria de tubos volcànics:

• Cònics.
• Estriados o de «mànega de pastelero».
• Laminares.
• D'acreció.
• Churretes, o estafilitos tubulars de refusión.
• Helictitas de lava, un tipo peculiar de churrete que no es forma segons una caiguda vertical.