Cova volcànica
Una cova volcànica és qualsevol cavitat formada en roques volcàniques, encara que l'us comú d'este terme es reserva a coves primàries o singenéticas creades per processos volcànics de modo que tant la oquedad com la roca encajante es formen al mateix temps. Les coves marines i atres tipos de cavitats erosivas poden estar formades en terrenys volcànics, pero no estan relacionades en els processos volcànics i normalment es generen molt despuix de formar-se la roca encajante, sent per tant coves secundàries o epigenéticas.
Una cova volcànica és qualsevol cavitat formada en roques volcàniques, encara que l'us comú d'este terme es reserva a coves primàries o singenéticas creades per processos volcànics de modo que tant la oquedad com la roca encajante es formen al mateix temps. Les coves marines i atres tipos de cavitats erosivas poden estar formades en terrenys volcànics, pero no estan relacionades en els processos volcànics i normalment es generen molt despuix de formar-se la roca encajante, sent per tant coves secundàries o epigenéticas.
Tipos
[editar | editar còdic]Existixen diversos tipos de coves volcàniques, sent estos els més rellevants:
- Tubos de lava o tubos volcànics; en La Palma (illes Canàries) reben el ilustrativo nom de caños de fòc. Són el tipo més comú i freqüentment presents en colades basálticas. Normalment es formen en colades pahoehoe, encara que existixen excepcions. Conforme la lava ix del foc eruptivo, fluïx pel terreny preexistente seguint la trayectòria que menor resistència oferixca (la llínea de màxima pendent de l'ala o caixers fluvials previs). Les capes exteriors de la colada s'endurixen en gelar-se, mentres l'interior forma conductes horisontals que canalisen el fluix de lava. Estos conductes són els primers estadis de tubos volcànics que aïllen la calor de la lava en l'interior de la colada, permetent-li alvançar majors distàncies. Depenent de la pendent, del tipo de terreny preexistente i de la viscosidad de la lava, es poden formar diferents tipos de tubos volcànics.[1][2] És freqüent, també, que en els tubos volcànics no es forme sostre (a intervals o en la seua totalitat), en el cas dels quals es denominen canals lávicos.
- Lòbuls de drenage o tubos superficials (surface tubes)
- Inflationary caves
- Fumerals volcànics. Són conductes verticals pels que la lava va fluir a la superfície, i després es va retraure encara decorreguda, deixant-los buits. La seua boca està normalment, pero no necessàriament, en estructures com cons volcànics o hornitos. Els fumerals relacionats en hornitos poden estar conectades en un tubo volcànic en un nivell inferior, cas específic en que es coneixen com a orificis de desgasificación.
- Cràter de clot (pit-crater). Es forma quan el magma que no alcança la superfície es drena i deixa un buit, afonant-se el sol sobre ell. Estos enormes pous a l'aire lliure en parets molt verticals s'assemblen a alguns dels grans pous formats per dissolució en atres tipos de roques, i generalment requerixen de l'us de tècniques de corda per a poder ser explorats. Encara que la majoria no profundisen més del sol visible, alguns tenen conexions en cambres magmáticas, ara buides, cas del cràter de Mauna Ulu en el Hawai'i Volcanoes National Park. El cràter-pou Na One, en el volcà Hualālai d'Hawái, posseïx un fumeral volcànic en la seua base d'uns 130 m de profunditat, que sumada al cràter-pou en sí li otorga el seu desnivell total de -268 m.[3]
- Diaclasas volcàniques o coves fisurales, formades en zones de fissures eruptivas o en fractures associades a l'activitat volcànica. Poden formar-se de manera tectónica, per retracció de la lava durant i despuix de la seua solidificació.[4] També poden donar-se en erupció fisurales per un procés reogenético (desplaçaments de lava decorreguda), deixant una cavitat similar a un fumeral volcànic pero en tendència llongitudinal i presència de formes primàries en les seues parets, cas conegut com dic buidat o buidat reogenético de fissura eruptiva.[5]
- Mòles de lava, o cavitats de núcleu orgànic, es formen quan la lava fluïx al voltant d'arbres o inclús de grans animals morts. El material orgànic englobat per la lava es crema o es descompon en el temps, deixant un espai buit en l'interior de la roca en una forma similar a l'original. Normalment són coves de poc recorregut pero que poden guanyar complexitat quan grups d'arbres caiguts es toquen i formen ramals en diverses direccions. Existixen eixemples de mòles d'arbres en Japó, en la zona de Yoshida-tanai. Es coneixen mòles d'elefant en el volcà Nyiragongo, en Àfrica, i un mòle de rinoceront de l'era terciaria en Blue Lake, Washington (EE. UU.).[6][7] En les illes Canàries es denomina als mòles d'arbre pins lavificados[8] i s'han trobat casos en que el mòle, accessible per a la seua exploració, apareix en l'interior d'un tubo volcànic (Cova de les Morades, La Palma).[9]
Classificació vulcanoespeleogénica
[editar | editar còdic]Les coves volcàniques es poden classificar segons els criteris establits per J. Montoriol-Pous,[10] adoptats pels vulcanoespeleólogos de tot lo món.
- Epigenéticas: Oquedades generades despuix de formar-se la roca encajante. Pot aplicar-se no solament a coves erosivas en terrenys volcànics, sino a les creades per processos de dissolució en atres tipos de roca, com els karst i pseudokarst.
- Singenéticas: Aquelles que es formen al mateix temps que la roca encajante.
- Reogenéticas: En la seua formació intervenen desplaçaments de lava líquida entre masses de lava ya consolidada.
- Pneumatogenéticas
- Fractogenéticas
- Subterrànees
- Subaéreas
- Embudiformes
- Serpentiformes
Seguint este criteri, un tubo volcànic es classificaria com a cavitat singenética, reogenética, subterrànea, puix s'ha format al mateix temps que la roca encajante (caràcter singenético) per desplaçaments de lava decorreguda entre masses de lava ya consolidada (caràcter reogenético) i el desenroll del qual transcorre techado, baix terra (caràcter subterràneu). Un canal lávico es classificaria com a cavitat singenética, reogenética, subaérea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004) «Volcanic Caves», Encyclopedia of Caves and Karst Science, Dearborn, London: Fitzroy, pp. 760-764.
- ↑ (2007) «Caves in Volcanic Rocks», Cave Geology, Dayton, Ohio: Cave Books.
- ↑ (1996).7th International Symposium on Vulcanospeleology.
- pp. 51-58.Consultat el 27 d'octubre de 2009.
- ↑ (1996).7th International Symposium on Vulcanospeleology.
- pp. 75-86.Consultat el 27 d'octubre de 2009.
- ↑ (1991).6th International Symposium on Vulcanospeleology.
- pp. 177-184.Consultat el 27 d'octubre de 2009.
- ↑ Chappell, W.M.; Durham, J.W. & Savage, D.E. (1951): Mold of a Rhinoceros in Basalt, Lower Grand Coulee, Washington. Bulletin of the Geological Society of America, 62(8): 907-918.
- ↑ Kaler, K.L. (1988): The Blue Lake Rhinoceros. Washington Geologic Newsletter, 16(4): 3-8.
- ↑ Dumpiérrez, F., O. Fernández, R. García, A. J. González, F. Govantes i J. M. Hernández, 2001. Les cavitats volcàniques del Municipi de Puntallana. (La Palma, illes Canàries). Vulcania 5: 11-38.
- ↑ Fernández, O., R. García, F. Dumpiérrez, D. Gómez, M. Mata, F. Govantes, A.J. González, M. Martín, & Y. Rodríguez, 2007. Les cavitats volcàniques del Pas, III: sectors del Barranc de les Penques-Barranc de la Riera i de Torres (La Palma, illes Canàries). Vulcania 8: 6-45.
- ↑ Montoriol-Pous, J. 1973. Sobre la tipologia vulcanoespeleogénica. Act. III Simp.Espeleol (1973): 268-273.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva volcánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.