Anar al contingut

Vulcanologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Destructive plate margin.png
Vulcanologia


Archiu:Structure volcano-fr.svg
Esquema estructural d'un volcà tipo
Archiu:Stromboli Eruption.jpg
Erupció del volcà Stromboli
Archiu:Rinjani 1994.jpg
Una menuda erupció del mont Rinjani (Lombok, Indonèsia), en un raig volcànic

La vulcanologia (de la paraula llatina Vulcānus, Vulcano, el deu romà del fòc) és la branca de la geologia que estudia el vulcanisme i totes les seues manifestacions, com volcans, géiserés, fumarolas, erupció volcàniques, magmas, lavas, tefras, etc.. Els vulcanólogos —els geólogos especialistes en esta branca, relacionada en la geodinámica i la geomorfología— visiten freqüentment els volcans terrestres, en especial els que estan actius, per a observar les erupció i arreplegar restants volcànics com la tefra (cendra o pedra pómez), roques i mostres de lava.

Una via d'investigació majoritària és la predicció de les erupció; actualment no hi ha manera de realisar dites prediccions, no obstant lo que es realisa és el monitoreo de l'activitat a través de diverses tècniques i ferramentes en instrumentació tant en el lloc com a percepció remota. Alguns eixemples són el monitoreo sísmic, anàlisis de infrasonido, emissió de plomes, deformació de l'estructura, anàlisis d'emissions difusas i manifestacions termals, entre uns atres, lo que permet poder activar protocols de protecció civil, els quals van des d'emetre alertes d'activitat i restricció d'accés, fins a desestajar les àrees de possible afectació segons els mapes de perills.

A raïl de l'exploració espacial es va observar que existix vulcanisme de baixa temperatura (criovulcanismo) en els cossos gelats com Encélado, per citar un eixemple. Este tipo de vulcanisme presenta el mateix fenomen físic que coneixem ací en la Terra, és dir que es té un material que es fon per una diferència de temperatura i est és eyectado a la superfície, de tal forma que la vulcanologia moderna, es referix al fenomen de vulcanisme com un procés en a on és necessari contar en una font de calor i un material capaç de fondre's, de tal manera que s'enfoca en l'estudi del material eyectado, les estructures que conformen, els processos i interaccions associades a la formació i evolució del fos en el seu ascens, aixina com a l'orige de la font de calor.[1]

Etimologia i us

[editar | editar còdic]

En 1858, el terme vulcanology (vulcanologia) va aparéixer en la lliteratura anglesa. En 1886, la forma va derivar en volcanology (volcanología). Estos térmens varen ser afrancesados (i després castellanizados) en vulcanologie i després en volcanologie (atestats des de 1946[2]). Tots estos térmens es varen forjar a partir de la paraula volcà, que es deriva del llatí en latín: Vulcānus, lit. 'Vulcano' el deu romà del fòc i nom d'una de les illes Eolias, l'illa volcànica de Vulcano.

En 1962, la Acadèmia de Ciències de França va recomanar favorir l'us del terme «volcanologie» ("volcanología") per a designar l'estudi del volcanismo.[3] La 'Académie française va seguir i va adaptar les seues recomanacions en 1967.[2]

Història de la vulcanologia

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».


Referències

[editar | editar còdic]
  1. La nostra Terra.Consultat el 31 de decembre de 2017.
  2. 2,0 2,1 «VOLCANOLOGIE : Définition de VOLCANOLOGIE» (en fr). www.cnrtl.fr. Consultat el 27 d'abril de 2018.
  3. Académie dones sciences, Comptes rendus hebdomadaires dones séances de l'Académie dones sciences, séance du Plantilla:Dona't, Prenga 254, París, 1962, p.1353-1356. Plantilla:Gallica.