Cendra
La cendra (del llatí cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color gris i en forma de pols fina.
Són els components que no es consideren orgànics o aigua i consistixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, silicats d'alumini i òxits de metal com òxits de ferro i de manganés.
Un volta realisada la combustió, s'observen dos tipos de cendra; la que queda com a residuo en forma de pols depositat en el lloc de la combustió cendra de fondo i la que s'expulsa en l'aire com a part del fum cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constituix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fondo un ranc del 10-20%.
La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot les primitives com Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda. També era símbol d'aflicció, de dol i de penitència. Els grecs i els romans, observaven la costum de cremar als morts, tenies unes urnes nomenades cineràries, a on posaven les cendres dels difunts que desitaven conservar. En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat les dos significacions: la purificadora i com a símbol de penitència, sobretot al començament de la Quaresma, en la ceremònia pròpia del dimecres de cendra.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cendra.
«Cendra». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).