Per a atres usos d'este terme vore Carbó (desambiguació).

El carbó[1] o carbó mineral és una roca sedimentària organógena de color negre, molt rica en carbono i en cantitats variables d'atres elements, principalment hidrogen, sofre, oxigen i nitrogen. Principalment és utilisada com combustible fòssil.[2] La majoria del carbó explotat es va formar a partir dels vegetals que varen créixer durant els periodos Carbonífer (fa 359 a 299 millons d'anys) i Cretàceu (fa 145 a 66 millons d'anys), en ser abdós periodos de gran extensió temporal i situar-se gran part dels mijos sedimentaris favorables per a la seua acumulació i conservació en latitut intertropicales.[3] És un recurs no renovable,[4] en reserves provades d'1,160 millardos de tonellades,[5] equivalents a 130 anys del consum de 2024;[6] prenent en consideració les reserves geològiques, podria haver 2000 anys de reserves.

Carbó tipo hulla.

En 2025 es cremava més carbó que mai en l'història de l'Home, mercé principalment als auments en la China.[7] L'extracció i combustió del carbó danya el mig ambient, causant morts prematures i malalties,[8] i és la principal font antropogénica de diòxit de carbono que contribuïx al calfament global.


Formació

Artícul principal → Carbonificació.
 
Principals tipos de carbó

El carbó s'origina per la descomposició de vegetals terrestres que s'acumulen en zones pantanoses, lagunares o marines, de poca profunditat.[9][10] Els restants vegetals es van acumulant en el fondo d'una conca. Queden coberts d'aigua i, per lo tant, protegits de l'aire, que els degradaria. Comença una llenta transformació per l'acció de bactèries anaerobi, un tipo de microorganismes que no necessiten oxigen per a viure. En el temps es produïx un progressiu enriquiment en carbono. Posteriorment poden cobrir-se en depòsits arcillosos, lo que contribuirà al manteniment de l'ambient anaerobi, adequat per a que continue el procés de carbonisació. S'estima que una capa de carbó d'un metro de gruixa prové de la transformació per diferents processos durant la diagènesis de més de dèu metros de rovines carbonosos.[11]

En les conques carboníferas, les capes de carbó estan intercaladas en atres capes de roques sedimentàries com arenisques, argila, conglomerats i, en alguns casos, roques metamòrfiques com esquistos i pissarres. Açò es deu a la forma i el lloc a on es genera el carbó.[11]

Si per eixemple un gran bosc està situat prop del llitoral i la mar invadix la costa, el bosc queda progressivament sumergit per una transgressió marina, per descens del continent o per una pujada del nivell de la mar, i els restants vegetals s'acumulen entre els sediment de la plataforma llitoral. Si continua el descens del continent o la pujada del nivell de la mar, el bosc queda totalment inundat. Les zones emergides propenques comencen a erosionar-se i els productes resultants, arenes i argila, cobrixen els restants dels vegetals que es van transformant en carbó. Si es retira la mar, pot desenrollar-se un nou bosc i començar una atra volta el cicle.

En les conques hulleras es conserven, tant en el carbó com en les roques intercaladas, restants i marques de vegetals terrestres que pertanyen a espècies actualment desaparegudes. El tamany de les plantes i l'exuberància de la vegetació permeten deduir que el clima en el que es va originar el carbó era provablement clima tropical.[12]


Tipos

Existixen numeroses varietats de carbó, les quals es poden classificar segons característiques com:

  • Humitat
  • Percentage en matèries minerals no combustibles (cendres)
  • El poder calorífic
  • Inflamabilidad, en conexió en el percentage d'elements volàtils.

L'anàlisis elemental és un ensaig químic que proporciona la fracció másica de cada u dels cinc elements que componen principalment tots els tipos de carbó: carbono (C), nitrogen (N), oxigen (O), hidrogen (H), sofre (S).

La majoria dels països productors de carbó tenen la seua pròpia classificació de tipos de carbó, no obstant per al comerç internacional és la classificació americana (ASTM) la més utilisada.


Classificació francesa

Està basada en el percentage de matèries volàtils (MV) i en l'índex d'inflació:

  • Antracita: 0 % < MV < 8 %
  • Prims: 8 % < MV < 14 %
  • Cuartograso: 12 % < MV < 16 %
  • Semigraso: 13 % < MV < 22 %
  • Gras a flama curta: 18 % < MV < 27 %
  • Gras: 27 % < MV < 40 %
  • Inflamables grassos: MV > 30 %
  • Inflamables secs: MV > 34 %


Classificació nortamericana

Es basa en el percentage de matèries volàtils per al carbó de màxima calitat i en el poder calorífic superior per als atres.

Categoria Subcategoría Elements volàtils <small>Poder calorífic</small>

<small>superior</small>

Antracita Metaantracita < 2 %
Antracita 2 a 8 %
Semiantracita 8 a 14 %
Bituminoso Baix nivell volàtil 14 a 22 %
Mig nivell volàtil 22 a 31 %
Alt nivell volàtil A > 31 % > 32,6 MJ/kg
Alt nivell volàtil B 30,2 a 32,6 MJ/kg
Alt nivell volàtil C 26,7 a 30,2 MJ/kg
Subbituminoso Subbituminoso A 24,4 a 26,7 MJ/kg
Subbituminoso B 19,3 a 22,1 MJ/kg
Subbituminoso C 22,1 a 24,4 MJ/kg
Lignit Lignit A 14,6 a 19,3 MJ/kg
Lignit B < 14,6 MJ/kg


Classificació europea

Comprén les categories següents:

 
Antracita (Ibbenbüren, Alemània).

Les principals categories de carbó es basen en el percentage de carbono que contenen, el qual a la seua volta depén de l'evolució geològica i biològica que ha experimentat el carbó:

  • Turba (50 a 55 %): producte de la fossilisació de rebujos vegetals pels microorganismes en zones humides i pobres en oxigen.
  • Lignit (55 a 75 %), o carbó café: de característica suau.
  • Carbó subbituminoso o Lignit negre.
  • Hulla (75 a 90 %):
    • Hulla grassa o carbó bituminós baix en volàtils, tipo de carbó més corrent.
    • Hulla semigrasa.
    • Hulla prima, o hulla seca.
  • Antracita (90 a 95 %): el que té major proporció de carbono.
  • Grafit: carbono pur, no utilisat com a combustible.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Blander, M. «Calculations of the Influence of Additives on Coal Combustion Deposits» (en anglés) pàg. 315. Argonne National Laboratory. Archivat des de l'original, el 28 de mayo de 2010. Consultat el 22 de abril de 2013.
  3. ↑ «Período Carbonífero». National Geographic. Archivat des de l'original, el 27 de diciembre de 2012. Consultat el 22 de abril de 2013.
  4. ↑ «Coal» (en anglés). EPA. Consultat el 22 de abril de 2013.
  5. ↑ https://www.eia.gov/energyexplained/coal/how-much-coal-is-left.php
  6. ↑ «World coal use to hit recort high in 2024 amid climate concerns: IEA report», Deutsche Welle, 18 de decembre de 2024. Consultat el 21 de decembre de 2 024 (en en). «IEA's Coal 2024 report, released on Wednesday, projects coal demand will surpass 8.9 billion tonnes this year»
  7. ↑ «Europe’s Green Energy Rush Slashed Emissions—and Crippled the Economy», Wall Street Journal, 2 de diciembre de 2025. Consultat el 2 de diciembre de 2025 (en en). «Worldwide, wood and coal are being burned in larger quantities than ever, thanks mostly to China.»
  8. ↑ Ruiz-Bautista, Carlota (2022-07-12). «El impacto del carbón mineral en la salud humana - Carlota Ruiz-Bautista» (en es-es). IIDMA. Consultat el 2025-04-09.
  9. ↑ «coal» (en anglés). Encyclopedia Britannica Academic Edition. Consultat el 17 de octubre de 2012.
  10. ↑ Coal Petrology, página 9.
  11. ↑ 11,0 11,1 (2009) Paleobotany: The biology and evolution of fossil plants (en anglés). ISBN 978-0-12-373972-8.
  12. ↑ Nevins, Stuart E. (1976). «The Origin of Coal» (en anglés). Institute for Creation Research. Consultat el 22 de abril de 2013.

Enllaços externs