Periodo geològic
| Geocronológicas (temps) |
Cronoestratigráficas (cossos de roca) |
|---|---|
Un periodo geològic és una unitat geocronológica formal de l'escala temporal geològica que representa el temps corresponent a la duració d'un sistema, una de les unitats cronoestratigráficas en que es dividix el registre geològic de la història de la Terra. Per eixemple, les roques del sistema Silúrico es varen formar durant el periodo Silúrico, o els fòssilés que trobem en roques del sistema Jurásico pertanyen a organismes que varen viure durant el periodo Jurásico.
Els periodos són subdivisions de les eres geològiques i es dividixen a la seua volta en époques. Solen reflectir canvis majors en les biotas de cada era o aspectes majors de condicions climàtiques i geològiques. Hi ha 12 periodos definits per al eón Fanerozoico, que es dividixen en 38 époques i atres 10 per al eón Proterozoico, no subdivididos en unitats menors. La duració estimada de cada u dels diferents periodos va des dels 30 als 80 millons d'anys, a excepció del Cuaternario que comprén solament uns 2,58 millons d'anys i els periodos del Proterozoico, als que se'ls han assignat, per conveni, duració de l'orde dels 200 millons d'anys.[1] Per als eones més antics del Precámbrico (Hádico i Arcaic) no s'han pogut establir divisions en periodos degut, principalment, a lo llimitat i complex del registre geològic, profundament alterat o destruït en la seua major part per la geodinámica cortical posterior.
La majoria dels noms dels periodos del Fanerozoico han segut usats des de les albors de l'història de la geologia moderna, no obstant els de el Proterozoico han segut establits a finals de el XX. Els periodos del Fanerozoico adopten els seus noms de les unitats cronoestratigráficas equivalents a cada u, les quals posseïxen noms d'orígens molt diversos. Els cal procedixen de localitats o regions geogràfiques (com Devónico, del comtat de Devon, Pérmico, de la ciutat de Perm o Jurásico, dels monts del Jura), algun és relicto de terminologia ara en desús (com el Cuaternario, que procedix de l'antiga divisió de les eres com a Primària, Secundària, Terciaria i Cuaternaria), uns atres tenen el seu orige en materials litològics significatius formats durant eixe interval de temps (com Sidérico, del ferro, Carbonífero, del carbó, o Cretácico, de la creta), uns atres procedixen de l'història humana (noms d'antigues tribus celtas, com Ordovícico o Silúrico)[1] i, excepcionalment, un procedix d'aspectes paleoclimáticos (el Criogènic, que pretén reflectir una fase molt freda de l'història de la Terra).
Cap dels periodos del Proterozoico, a excepció del Ediacárico, procedix d'una unitat cronoestratigráfica equivalent, i han segut establits directament com unitats geocronométricas, és dir els seus llímits cronològics són edats absolutes consensuades internacionalment.
Els periodos en l'escala de temps geològic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escala temporal geològica.
Plantilla:Cronologia geològica
Com a eixemple: el eón Fanerozoico es dividix en tres eres: Paleozoico, Mesozoico i Cenozoico. L'era Cenozoico es dividix en tres periodos: Paleógeno, Neógeno i Cuaternario. El periodo Paleógeno es dividix en tres époques: Paleoceno, Eoceno i Oligoceno. L'época Paleoceno es dividix en tres edats: Daniense, Selandiense i Thanetiense.
El periodo Carbonífero es dividix en dos subperiodos, Misisípico i Pensilvánico, tradicionalment considerats en el ranc de periodo en Norteamérica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Comissió Internacional d'Estratigrafia «Chapter 9. Chronostratigraphic Units». En: International stratigraphic guide.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período geológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.