Mesozoico
| Eón[1] Eonotema |
Era Eratema |
Inici (millons anys)[2] |
|---|---|---|
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Fanerozoico | style="background:Plantilla:Period color" | Cenozoico | 66,0 |
| style="background:Plantilla:Period color" | Mesozoico | 251,902 ± 0,024 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Paleozoico | 538,8 ± 0,6 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Proterozoico | 2 500 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | 4 031±3 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | 4 567 |
El Mesozoico és la segona era i eratema del eón i eonotema Fanerozoico de l'escala temporal geològica. Anteriorment també era coneguda com a Secundari, era secundària, era dels dinosauris o, botánicamente, com era de les cícadas cita requerida. Succeïx al Paleozoico i precedix al Cenozoico, d'ahí el seu nom, que procedix del grec μεσο, meso que significa 'entre', i ζώον, que significa 'dels animals' que en conjunt significa 'vida intermija'. Es va iniciar fa uns 252 millons d'anys i va finalisar fa 66 millons d'anys.[2]
Durant els 185 millons d'anys que va durar no es varen produir grans episodis orogénicos. Pangea es fragmenta gradualment i els continents van desplaçant-se cap a la seua posició actual. El clima va ser excepcionalment càlit durant tota l'era, eixercitant un paper important en l'evolució i la diversificació de noves espècies animals.
Els invertebrats característics d'este periodo varen ser els amonites, cefalòpodes de fragmocono en forma espiral, i els belemnites, més menuts i en el rostre intern, allargat i puntagut, ademés d'equinoderms, braquiópodos i crustacis. Es varen desenrollar àmpliament els vertebrats, sobretot els reptilés. En esta era apareixen també els mamífers, les aus i les angiospermas o plantes en flors. No obstant, els dinosauris no són els únics animals que varen prosperar durant tota esta era, també els peixos i atres reptils, com les tortugues, un eixemple és Archelon, o els cocodrils, dels que alguns varen alcançar gran tamany, com Sarcosuchus o Deinosuchus.
Subdivisions
[editar | editar còdic]L'era mesozoica es dividix en tres periodos: Triásico, Jurásico i Cretácico.
| Era Eratema |
Periodo Sistema |
Época Série |
Edat Pis |
Events rellevants | Inici (millons d'anys)[2] | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| rowspan="30" style="background:Plantilla:Period color" | Mesozoico | rowspan="12" colspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Cretácico | rowspan="6" style="background:Plantilla:Period color" | Superior / Tardà | style="background:Plantilla:Period color" | Maastrichtiense | Proliferen les plantes en flor i nous tipos d'insectes. Escomencen a aparéixer peixos teleósteos més moderns. Són comuns ammonites, belemnites, bivalvats rudistas, equinoides i esponges. Varis tipos de dinosauris (com tiranosáuridos, titanosáuridos, hadrosáuridos, ceratópsidos, carcarodontosáuridos, espinosáuridos, dromeosáuridos, anquilosáuridos, abelisáuridos i estegosáuridos) varen evolucionar en terra, aixina com els cocodrils moderns; mosasaurios, pliosaurios i taburons moderns varen aparéixer en l'mar. Les aus primitives remplazaron gradualment als pterosaurios. Varen aparéixer monotremas, marsupialés i mamífers placentarios. Ruptura de Gondwana. | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg72,2±0,2 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Campaniaense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg83,6±0,2 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Santoniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg85,7±0,2 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Coniaciense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg89,8±0,3 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Turoniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg93,9±0,2 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Cenomaniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg100,5±0,1 | |||||
| rowspan="6" style="background:Plantilla:Period color" | Inferior / Primerenc | style="background:Plantilla:Period color" | Albiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg113,2±0,3 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Aptiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 113,2±0,3 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Barremiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg125,77 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Hauteriviense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg132,6±0,6 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Valanginiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg137,05±0,2 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Berriasiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 143,1 | |||||
| rowspan="11" colspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Jurásico | rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Superior / Tardà | style="background:Plantilla:Period color" | Titoniense | Són comuns gimnospermas (especialment coníferas, Bennettitales i cicadas) i falagueras. Molts tipos de dinosauris, com saurópodos, carnosaurios, i estegosaurios. Els mamífers són comuns pero menuts. Primeres aus i fardachos. Ictiosaurios i plesiosaurios es diversifican. Bivalvats, ammonites i belemnites abunden. Els erizos de mar són molt comunes, junt en crinoides, estreles de mar, esponges, i braquiópodos terebratúlidos i rinconélidos. Ruptura de Pangea en Gondwana i Laurasia. | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 149,2±0,7 | ||
| style="background:Plantilla:Period color" | Kimmeridgiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg154,8±0,8 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Oxfordiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| 161,5±1,0 | |||||
| rowspan="4" style="background:Plantilla:Period color" | Mig | style="background:Plantilla:Period color" | Calloviense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| 165,3±1,1 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Bathoniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg168,2±1,2 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Bajociense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg170,9±0,8 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Aaleniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg174,7±0,8 | |||||
| rowspan="4" style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | style="background:Plantilla:Period color" | Toarciense | style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg184,2±0,3 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Pliensbachiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg192,9±0,3 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Sinemuriense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg199,3±0,3 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg 201,4±0,2 | |||||
| rowspan="7" colspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Superior / Tardà | style="background:Plantilla:Period color" | Rhaetiense | Els arcosaurios dominen en terra com dinosauris, en els oceans com ictiosaurios i notosaurios, i en el cel com pterosaurios. Els cinodontos es fan més menuts i s'assemblen cada volta més a un mamífer. Apareixen els primers mamífers i l'orde crocodilia. Plantes del gènero Dicroidium eren comuns en terra. Molts grans amfibis aquàtics temnospóndilos. Ammonoideos ceratíticos extremadament comunes. Apareixen els corals moderns i els peixos gose-vos (teleósteos), aixina com molts dels clados moderns d'insectes. | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 205,7 | ||
| style="background:Plantilla:Period color" | Noriense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| 227,3 | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Carniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| Archiu:Clavo dorado.svg237 | |||||
| rowspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | style="background:Plantilla:Period color" | Ladiniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg241,464 ± 0,28 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Anisiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color"| 246,7 | |||||
| rowspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 249,9 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg251,902±0,024 | |||||
El llímit inferior del Mesozoico ve fixat per l'extinció massiva del Pérmico-Triásico, durant la qual aproximadament del 90% a 96% de les espècies marines i el 70% dels vertebrats terrestres es varen extinguir. També és coneguda per la "Gran Mortandad", ya que és considerada l'extinció massiva més gran de l'història.
El llímit superior es fixa en l'extinció massiva del Cretácico-Paleógeno, que va poder haver segut causada pel impacte d'un asteroide que va crear el cràter de Chicxulub en la península de Yucatán. Aproximadament el 50% de tots els gèneros es varen extinguir, inclosos tots els dinosauris no aviars, és dir, tots aquells que no compartien les característiques que definixen a un au.
Tectónica
[editar | editar còdic]En comparació a la vigorosa convergència de plaques formadora de montanyes de finals del Paleozoico, les deformacions tectónicas del Mesozoico varen ser relativament lleus. No obstant, l'era destaca per la gran fragmentació del supercontinente Pangea. Pangea gradualment es va dividir en un continent nort, Laurasia i un continent sur, Gondwana en obertura de l'oceà Atlàntic. Açò va crear el marge continental passiu que caracterisa a la major part de la costa atlàntica actual.[3]
A finals de l'era, els continents s'havien fragmentat a casi la seua forma actual. Laurasia es va convertir en Amèrica del Nort i Eurasia, mentres que Gondwana es va dividir en Amèrica del Sur, Àfrica, Austràlia, Antàrtida i el subcontinent indi, que colisionarà en la placa asiàtica durant el Cenozoico.
La formació de la cordillera dels Vages va començar en el Jurásico, pero va anar durant el Cretácico quan va prendre la seua forma actual. Es va deure al moviment d'subducción de la placa de Naixca per baix de la placa Suramericana. A finals del Cretácico va començar l'orogènia Laramide, que continuaria durant la primera mitat del Cenozoico i que va formar les Montanyes Rocoses.
Clima
[editar | editar còdic]El Triásico va ser en general sec, una tendència que comença a finals del Carbonífero, i molt estacional, especialment en l'interior de Pangea. El baix nivell de la mar també pot haver-se exacerbado per les temperatures extremes. En la seua alta calor específica, l'aigua actua com un estabilisador de temperatura i un reservorio de calor, per lo que les terres pròximes a les grans masses d'aigua, especialment dels oceans, experimenten una menor variació de temperatura. Ya que gran part de les terres que constituïen Pangea estaven llunt dels oceans, les temperatures fluctuaven molt, i en l'interior de Pangea provablement incloïa extenses zones desérticas. Es dispon d'abundants llits rojos i evaporitas, tals com a sals, que recolzen estes conclusions.
El nivell de la mar va començar a pujar durant el Jurásico, lo que provablement va ser causat per una expansió del llit marí. La formació de nova corfa baix la superfície va desplaçar les aigües oceàniques fins a 200 m més que actualment, lo que va inundar les zones costeres. Per una atra part, Pangea va començar a trencar-se en fragments més menuts, en lo que l'aument de superfície en contacte en l'oceà va formar el mar de Tetis. La temperatura va continuar aumentant i va començar a estabilisar-se. La humitat també va aumentar en la proximitat de l'aigua i els deserts es varen retirar.
El clima del Cretácico és menys conegut i més àmpliament discutit. Es creu que els nivells més elevats de diòxit de carbono en l'atmòsfera varen causar un gradient de temperatura de nort a sur casi pla: les temperatures són més o menys les mateixes en tot el planeta. Les temperatures miges són també més elevades que en l'actualitat, al voltant de 10 °C més. De fet, a mitan del Cretácico, les aigües equatorials de l'oceà (potser tan càlides com 20 °C en les profunditats de l'oceà) poden haver segut massa altes per a la vida marina, i les zones terrestres prop de l'equador poden haver segut deserts, a pesar de la seua proximitat a l'aigua.
La circulació d'oxigen a les profunditats de l'oceà també pot haver-se interromput. Per esta raó, els grans volums de matèria orgànica acumulada que no podien descompondre's i varen ser depositats com "pissarres". No totes les senyes recolzen estes hipòtesis, no obstant. Inclús en el calfament, les fluctuacions de temperatura deurien haver segut suficient per a la formació de conyes polars i glaciars, pero no hi ha proves de cap d'ells. Els models quantitatius també han segut incapaços de recrear la planitud del gradient de temperatura del Cretácico.
Biologia
[editar | editar còdic]L'extinció de casi totes les espècies animals al final del Pérmico va permetre la radiació de numeroses formes de vida noves. En particular, l'extinció dels grans herbívors i els carnívors Dinocephalia varen deixar buits estes casetes ecològiques. Alguns varen ser ocupats pels cinodontos i dicinodontos sobreviviente, els últims dels quals posteriorment es varen extinguir. No obstant, la fauna del Mesozoico va estar dominada pels grans arcosaurios que varen aparéixer uns pocs millons d'anys despuix de l'extinció massiva del Pérmico-Triásico: dinosauris, pterosauros i els reptils aquàtics com ictiosaurios, plesiosauro i mosasauros.
Els canvis climàtics de finals del Jurásico i Cretácico varen proporcionar més condicions favorables per a la radiació adaptativa. En el Jurásico es va produir la major diversitat dels arcosaurios, i quan varen aparéixer les primeres aus i mamífers placentarios. l'angiosperma es diversificaron en algun moment del Cretácico primerenc, primer en els tròpics, pero el gradient de temperatura els va permetre la propagació cap als pols a lo llarc del periodo. Al final del Cretácico, les angiosperma varen dominar la flora arbòrea en moltes zones, encara que algunes proves sugerixen que la biomassa va seguir dominat per cicas i falagueres fins al cap de l'extinció massiva del Cretácico-Paleógeno.
Alguns investigadors han argumentat que els insectes es diversificaron en les angiosperma, perque la seua anatomia, especialment les parts de la boca, semblen particularment ben adaptats a les plantes en flors. No obstant, totes les parts principals de la boca dels insectes varen precedir a les angiosperma i la diversificació d'insectes en realitat es va reduir quan estes varen sorgir, per lo que la seua anatomia original deu haver estat adaptada per a atres fins.
Quan la temperatura de les mars es va incrementar, els animals més grans de principis de l'era mesozoica gradualment varen començar a desaparéixer mentres que els animals més menuts de tots els tipos, inclosos els fardachos, serps i potser l'antecessor dels primats, varen evolucionar. L'extinció massiva del Cretácico-Paleógeno va accentuar esta tendència. Els grans arcosaurios es varen extinguir, mentres que les aus i els mamífers varen prosperar, tal com ho fan hui.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els colors corresponen als còdics RGB aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Disponible en el lloc de la International Commision on Stratigraphy, en «Standard Color Codes for the Geological Clave Scale».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cohen, K. M., Finney, S. C., Gibbard, P. L. & Fan, J.-X.. «The ICS International Chronostratigraphic Chart». Consultat el 19 de març de 2025.
- ↑ Stanley, Steven M. 1999. Earth System History. New York: W.H. Freeman and Company. ISBN 0-7167-2882-6
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mesozoico.- Mostra de cóm va ser el món en el periodo Triásico
- Mostra de cóm va ser el món a principis del periodo Jurásico
- Mostra de cóm va ser el món a finals del periodo Jurásico
- Mostra de cóm va ser el món a mitan del periodo Cretácico
- Mostra de cóm va ser el món a finals del periodo Cretácico
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesozoico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.